dissabte, 15 de juliol de 2017

En Josep Quintana Clé, representant dels camions Karpetan i Henschel Sura a la demarcació de Girona.

El passat dia vuit de juliol, en el trajecte d'anada des del pavelló esportiu de la Draga fins a l'església de Santa Maria dels Turers per la carretera que circumda l'estany de Banyoles, a bord del microbús Fiat conduït pel senyor Joan Terrades que portava el penó de Sant Cristòfol, en Salvador Ferrer, de Transports Porqueres, en presència d'en Toni Arimany, féu cinc cèntims dels camions que havia tingut el seu pare, també transportista. El primer camió que tingué, del seu record, fou un Brockway comprat d'ocasió. Després estrenà un camió Henschel, que en Joan Vilà i en Xavier Pujol, mecànics aleshores que n'havien fet el manteniment en un taller de Banyoles, puntualitzaren que era exactament un Henschel Sura. Era un camió amb un capó davanter considerable i equipava el motor Henschel fabricat a l'Hospitalet de Llobregat sota llicència alemanya per Motores Sura SA. També tingué un Ford Thames i dos Barreiros, un Super Azor i un 4220 Yeye.

En Salvador Ferrer recordà tot seguit que el camió Henschel Sura fou comprat per son pare a en Josep Quintana Clé, un emprenedor la biografia del qual ja hem reportat en aquest espai, dotat d'un extraordinari olfacte pels negocis però poc perseverant per assegurar-ne llur continuïtat en el temps. La biografia empresarial del senyor Quintana, rocambolesca i intrèpida en alguns punts, mereixia d'un bon escriptor,  d'estil àgil, directe i amè, que la compilés. Es féu un fart, tota la seva vida, de comprar i vendre tota mena de vehicles i maquinària. També participà en l'obra civil. En qualsevol negoci que hi havia la possibilitat de guanyar-hi diners, el senyor Quintana hi participava usant fórmules imaginatives i pràctiques que li foren, durant uns quants anys i segons les ocasions, ben lucratives. 

En Josep Maria Barrabés Palacín, veí d'Anglès, que fou maquinista del senyor Quintana, confirmà que tingué unes quantes representacions de vehicles: les motos Vespa -el representant oficial a la ciutat de Girona fou la família Forné que ensems tenia les representacions de Seat i Pegaso, una bicoca-, les quals se'n féu un fart de vendre'n a Anglès i pobles propers, les motos Bultaco i els camions Karpetan i Henschel Sura.

Publicitat del camió Karpetan que fabricava LAI (Lerma Autobastidores Industriales SA) de Saragossa: 

KARPETAN

Llançament, a Saragossa, del camió Karpetan de set tones impulsat per un motor Perkins dièsel de vuitanta-tres cavalls de potència:

Camió Nazar: presentació oficial l'any 1963 a Saragossa

Camió Henschel Sura comercialitzat per primer cop l'any 1963:

CAMIÓ HENSCHEL HISPANIA HS 11 MOTORES SURA SA

Publicitat del camió Karpetan apareguda al diari La Vanguardia, amb el representant de Barcelona, el senyor Denti, agent de vendes i que tenia unes quantes representacions de marques de vehicles:

Karpetan J Denti Barcelona

El distribuïdor del camió Karpetan a la ciutat de València i llur àrea d'influència, fou el senyor José Carbajosa:

IMG-20170630-WA0056

De la mateixa manera que el senyor Denti compatibilitzava la representació dels camions Karpetan amb altres representacions d'empreses d'automoció -aquesta mena de representacions multi-marques era imposada per la necessitat de fer front a les vendes exigües i fer rendible el negoci-, el senyor Quintana ostentava la representació d'aquestes dues marques de camions, Karpetan i Henschel Sura. Dita doble representació era afavorida pel fet que els dos fabricants mantenien una intensa col·laboració, la qual també abastava la xarxa de distribuïdors i tallers oficials. Els dos vehicles compartien la mateixa concepció de cabina, elements mecànics i proveïdors i el senyor Lerma era alhora accionista de Motores Sura SA, fabricant dels camions i bastidors Henschel Sura, més endavant Rubel.

El senyor Barrabés recorda que només foren venuts a Girona, dos camions Karpetan. Un era d'en José Mateo, que fou carrossat amb un bolquet construït pel senyor Enric Vàzquez Cairol, bon amic del senyor Quintana. Els bolquets construïts pel senyor Vàzquez en una taller de Santa Eugènia de Ter, antic municipi independent incorporat a la ciutat de Girona, foren comercialitzats amb la marca Evac. No se'n construïren pas gaires de bolquets Evac. L'altre Karpetan era d'un mas de Pontons, un poble del Terraprim d'Empordà. En Josep Llenas, transportista jubilat de Girona, el té ben present circulant per la carretera nacional II cap a Barcelona amb la seva caixa de fusta per transports generals. I també cal consignar el Henschel Sura que tingué el senyor Ferrer de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany, amb una cabina on destacava un capó considerable que hostatjava el motor.

El senyor Barrabés recorda que un d'aquests camions venuts pel senyor Quintana -li sembla que fou el Karpetan del senyor Mateo del poble del Pasteral-, el primer dia que treballava en una obra a Bàscara, se li fongué un pistó del motor. Calgué remolcar-lo amb una grua fins al taller. Aquest fet segur que fou comentat entre els transportistes d'aquelles comarques i contribuir a arruïnar el poc crèdit que Karpetan i Henschel Sura, degut a la seva presència irrisòria en les carreteres, pogués tenir entre els potencials clients.

D'autocars produïts per Lerma Autobastidores Industriales sota distintes marques seves registrades, a les comarques gironines, se'n van vendre uns pocs més que de camions. D'autocars Albatros amb motor Henschel Sura, a la comarca de l'Alt Empordà, n'hi ha dos de confirmats. I d'autocars Henschel, en Pere Giralt, titular de la línia regular de Girona a Sarrià de Ter, que va traspassar a TEISA en ocasió de llur jubilació, i que tenia el garatge a La Devesa, en tingué un amb matrícula GI-39440, amb el qual feia serveis discrecionals i excursions.

escanear0001 (1)

Un comentari casual emès pel senyor Salvador Ferrer sobre un camió del seu pare ens posà sobre la pista del representant d'aquestes dues marques de camions espanyoles, actives en la dècada de 1960, i ben desconegudes per la major part dels interessats en els vehicles industrials.

divendres, 14 de juliol de 2017

El Nazar B de l'any 1963 d'en Benito Gil Molas.


El senyor Xavier Castells i Quintana i la senyora Maria Jesús Freixa Palau, promotors principals de la trobada l’Esperit de la Panadella, es desplaçaren fins a Reus per contactar amb el senyor Antoni Aragonès Gil i proposar-li que el camió Leyland Comet de l'empresa Aragonès Transports SA participés en l'encontre.

En el curs de la conversa, el senyor Antoni Aragonès els hi informà al senyor Castells i a la senyora Freixa que un seu oncle, en Benito Gil Molas, peixater jubilat de Cambrils, havia tingut un petit camió Nazar. I que el vehicle encara es conservava. En aquest punt arrenca la història del Nazar del senyor Benito Gil Molas, comprat l'any 1963.

En Benito Gil Fons va néixer al poble de Salou l'any 1900. Després d'haver fet el servei militar tres anys, retornat a casa,  cap el 1925, va establir-se com a peixater. Fou capdavanter en l'ús de vehicles amb motor d'explosió. En la segona meitat de la dècada de 1920 la major part de peixaters traginaven el peix en carros. En canvi, el senyor Gil proveït d'un camió Ford T amb una caixa de fusta minúscula traginava el peix fresc comprat al port de Cambril que venia a les peixateries del mercat central de Reus. Amb el Ford T també féu compravenda d'avellanes i, fins i tot, algun cop féu algun viatge a Barcelona. L'avi Gil sempre tingué un extraordinari bon record del Ford T. Un vehicle senzill i pràctic que no patí cap pana. El següent camió que comprà, un Chevrolet, li causà força més problemes mecànics. La feina de peixater la compaginava amb la de pagès en un mas que posseïa a la carretera de Cambrils a Reus. L'any 1933 comprà un camió Bedford que muntava un motor de sis cilindres de benzina.

El seu fill, en Benito Gil Molas, va néixer a Reus l'any 1927. Succeí, cap a l'any 1948, a son pare en el negoci del peix. Amb el camió Bedford del pare, que fou matriculat l'any 1933 i pogueren conservar en el curs de la guerra civil de 1936-1939, comprava el peix al port de Cambrils i el venia al mercat central de Reus i en d'altres pobles de la comarca del Baix Camp. Cap a l'any 1959, el motor original de benzina que equipava el Bedford li fou substituït per un motor dièsel de la casa Matacas de Barcelona. El nou motor anava prou bé però era curt de potència.

El senyor Benito Gil Fons i llur consogre Jaume Tost, assegut al balancí, al costat del Bedford:

IMG-20170811-WA0000

En el mercat central de Reus, d'una gran activitat comercial per la importància que la capital del Baix Camp ha tingut en l'aspecte comercial i industrial, el senyor Gil tenia una parada pròpia que regentava la senyora Maria, la seva mare. La presència de paradistes, marxants i pagesos que oferien llurs productes afavoria que els representants de vehicles industrials hi acudissin per informar-los dels nous models que venien. La renovació del parc automobilístic espanyol, molt envellit i desgavellat, constituïa a partir de l'any 1960, amb la millora econòmica general i l'increment del poder adquisitiu, una necessitat urgent. El representant de la casa Nazar de Tarragona cada setmana acudia al mercat de Reus lliurant als potencials clients els catàlegs dels vehicles que produïen.

Catàleg del camió Nazar de tres tones amb roda posterior doble que conserva la família Gil:

img118

img119

L'any 1963, el Bedford que la família Gil posseïa, ben conservat, des de feia trenta anys no tirava prou. El motor dièsel Matacàs, poc potent, no li proporcionava la capacitat de càrrega i velocitat que el servei del transport del peix requeria. Per aquest motiu, el senyor Gil estrenà un petit camió Nazar de tres-mil cinc-cents quilos de pes total. El camió, lliurat l'estiu de l'any 1963, després d'haver formalitzat la pertinent paga i senyal mesos abans, tenia la cabina pintada de color verd. Equipava un motor Perkins Hispania i un canvi de marxes Ribas. El Bedford fou venut a Transports Lider de Reus. Al cap d'un any fou desballestat per les carregues excessives que traginava el vell Bedford de l'any 1933. 

Com era usual aquells anys, el propietari del camió l'havia d'acabar quant a interiors i carrossar-lo. De nou en nou, en el mesos de setembre i octubre de l’any 1963, diversos tallers de Reus dotaren el Nazar de les condicions bàsiques per poder treballar. La planxisteria Roal li allargà i engrandí la cabina que muntava de fàbrica per portar les peixateres a les places on la família Gil hi tenia parada de peix fresc. També foren legalitzades tres places addicionals a les dues pròpies per poder transportar els treballadors de la casa. El tapisser Ruano, també de Reus, entapissà la cabina i els seients. En Lluís Valls, que era fuster, construí la caixa de fusta per transportar el peix fresc. I Roisar, pintor de vehicles, pintà la cabina i la caixa. Un treball complert. El senyor Gil, metòdic i ordenat, conserva les factures d'aquests treballs.

 img120 (2)

img121

 img122

img123


img124

El Nazar B, en els primers anys, quan encara era pintat amb el color verd original, fotografiat en ocasió d'una sortida de la família Gil, al camp: 

IMG-20170812-WA0015

Dues fotos més del Nazar, amb la pintura que presenta ara per ara:

IMG-20170812-WA0017

IMG-20170812-WA0016

El Nazar B del Sr. Gil, que fou una de les primeres unitats d’aquest model, té la peculiaritat que les portes, avançades en comparació de la versió posterior, s’obren a contramarxa o a la suïcida, com les unitats dels models A d’aquest fabricant. Per aquest motiu, l’estrep d’accés al vehicle és posat a la part davantera del pas de roda. És la única unitat d’aquest model, que sabem que s'ha conservat fins els nostres dies, que l’obertura de les portes és a la suïcida i l’estrep és muntat en la part davantera del pas de roda. La visera d'aquesta cabina, element present en les dues versions d'aquest model, fou llevada per iniciativa del Sr. Gil aprofitant el treball d'engrandiment de la cabina. També s'aprecia, en el punt on ha saltat la pintura, el color verd original de la cabina:

IMG-20170604-WA0007

Fotografies d'un camió petit, un furgó tancat i dos microbusos de la primera versió del model B, llançat l'any 1963, amb les portes avançades i l'estrep davanter: 

nazar15tn1963ml9

Furgó Nazar 1963

nazar-1-17-zpl

nazar microbus luxe fira

Al cap de poc temps, aquest mateix model, tal com figura en la foto del catàleg del vehicle que conserva la família Gil i en aquestes fotografies de distintes unitats, les portes eren reculades i els estreps posats en la part posterior del pas de roda: 

nazarfurgozv8-1

Furgó Nazar a Castelló de la Plana

Camió Nazar model B grua de Figueres (Alt Empordà)

camionetanazar15tn1963


El Nazar fou durant molts anys el automòbil de la família Gil. Les cinc places legalitzades que disposava el camió eren ideals per anar a l'estiu a la platja: s’hi encabien còmodament el senyor Gil acompanyat de la seva senyora, llurs dos fills, en Xavier i en Benet, i l’àvia Maria; i la caixa tenia prou capacitat per a transportar-hi els estris habituals d'un dia de platja. A més, l’obertura de les portes, a contramarxa, permetia refrigerar l’habitacle amb rapidesa deixant que l’aire s’escolés per la porta entreoberta quan el Nazar circulava per la carretera. En els dies plujosos de tardor, amb la riera d'Alforja que travessa el nucli urbà de Cambrils convertida en un riu, el senyor Gil la creuava amb el seu Nazar carregat amb els seus dos fills i amb la canalla del barri que anaven a estudi al col·legi de la Salle. Un microbús improvisat per travessar la riera d'Alforja sense inconvenients, riscs ni molèsties.

Amb el Nazar B, el senyor Gil carregava el peix comprat al port de Cambrils i el venia al mercat central de Reus, on hi tenia una parada en propietat; subministraven peix fresc a una peixateria que hi havia en un local de propietat municipal situat a la plaça de l'ajuntament d'Alforja; i portaven peix a una peixateria era Les Borges del Camp.

El senyor Gil recorda que un tal Serra, de Reus, tingué un altre unitat d'aquest model de Nazar amb el qual feia transports generals. També té present un camió Nazar més gros, amb quatre llums davanteres, circulant per les carreteres del Baix Camp. Pocs Nazars més hi hagué en aquella contrada. I d’un camió Nazar com el seu dipositat en un desballestament del Baix Camp, en comprà el parabrises davanter i alguns recanvis per al seu Nazar. Una mesura molt prudent i entenimentada ateses les dificultats en disposar de peces d’aquesta marca engolida per Barreiros i desapareguda l’any 1966.

El Nazar amb el terra moll manifestava problemes d’estabilitat. Els bombins dels frens s’humitejaven i la capacitat de frenada i estabilitat del vehicle minvava considerablement. Un cop, circulant per una carretera, patí un ensurt. La solució fou canviar-li el tren davanter per el d’un camió Avia, treball que executà amb gran precisió, professionalitat, diligència i eficàcia el taller Llumasa de Reus, propietat de tres socis, els senyors Llussà, Martínez i Salvat. Mai la inspecció tècnica de vehicles els hi manifestà cap objecció per la transformació operada. I aquest taller també li canvià, l’any 1988, el motor Perkins original per un de nou, operació que fou acompanyada del canvi del radiador d’origen per un de nou. En aquells anys, el Taller Elèctric Salvat, de Reus, per l’absència de recanvis Nazar, li canvià els llums davanters originals per els del model que muntava el Jeep Ebro.

Cap a l’any 1990, els responsable de la Inspecció Tècnica de Vehicles de Reus arrufaven el nas cada cop que el Nazar s’hi feia present per passar la revisió preceptiva. La nova normativa sectorial obligava a transportar el peix en caixes frigorífiques. El Nazar l'any 1993:

IMG-20170603-WA0065

IMG-20170514-WA0011

L’any 1994, transcorreguts dos anys de la jubilació del Sr. Gil, a seixanta cinc anys d'edat, el camió fou venut a un transportista del Baix Camp que tenia la voluntat de restaurar-lo i usar-lo per a petits transports de proximitat. El Nazar l'any 2017:

IMG-20170603-WA0066



IMG-20170604-WA0004

IMG-20170604-WA0005

IMG-20170604-WA0006

IMG-20170604-WA0003


Fa uns pocs mesos, un nebot del senyor Gil, en Toni Aragonès, afeccionat a l’automoció i als ral·lis, l’ha recuperat amb la intenció de culminar la restauració. El valor intrínsec d’aquest vehicle justifica aquest projecte. Recuperació del Nazar per la família Aragonès i transports fins a la nau de l'empresa familiar, operació en què hi participaren el senyor Aragonès i llur fill Toni, i en Xavier i en Benet Gil Tost:

IMG-20170802-WA0001


IMG-20170802-WA0008

IMG-20170509-WA0018

IMG-20170802-WA0007

IMG-20170609-WA0009

IMG-20170609-WA0013

IMG-20170802-WA0006

IMG-20170802-WA0002

IMG-20170801-WA0005


Agraïm al senyor Antoni Aragonès Gil i a la família Gil Tost l’exposició de la història d’aquest vehicle i documentació facilitada que hem recollit en aquesta crònica. Igualment la impagable labor del senyor Xavier Castells Quintana a la recerca infatigable de vehicles Nazar i de documents de tota mena relacionats amb aquesta marca prematurament i tristament desapareguda.

dissabte, 8 de juliol de 2017

La celebració de la festa de Sant Cristòfol a Banyoles el 8 de juliol de 2017 (I).

Avui dissabte, a primera hora del matí, hem marxat cap a Banyoles, la capital de la comarca del Pla de l'Estany, convocats per en Toni Arimany i en Joan Mercader per celebrar Sant Cristòfol, una festa molt arrelada i popular per causa de la nombrosa presència de transportistes i carrossers que hi ha hagut en aquesta població.

A dos quart de deu del matí, després de donar unes quantes voltes fins a trobar una plaça d'aparcament, érem al pati exterior del pavelló esportiu de la Draga de Banyoles. La gran esplanada exterior d'aquest equipament públic s'ha omplert d'automòbils clàssics de totes les èpoques. I en l'espai adjacent a les escales d'accés al pavelló, uns quants representants de vehicles exposaven vehicles nous. És el cas del constructor holandès Daf amb aquesta tractora que era la mateixa que muntava, convenientment reformada i actualitzada per rejovenir-la, com fan les persones que envelleixen malament i la butxaca els hi ho permet, el Pegaso Troner comercialitzat l'any 1987. O sigui, una cabina que té trenta anys i encara és en el mercat, significa que fou un disseny reeixit:

IMG-20170628-WA0020

Petit camió Mitsubishi Fuso, de concepció i acabats senzills i pràctics, al costat d'una furgoneta i una tractora Man:

IMG-20170608-WA0030

20170708_104811

20170708_105319

Tallers Leonardo Sanz SA, de Besalú, servei oficial Iveco, ha muntat un estand amb una tractora Iveco Stralis i una furgoneta Iveco Daily: 

20170708_104835

Admirable la capacitat que tenen els italians per reciclar productes comercials que porten molts anys al mercat i, a més, fer-los agradables i atractius a la vista, requisit primordial per atreure els compradors potencials:

20170708_104848

En el mateix estand de Tallers Leonardo Sanz SA, que també és servei oficial Mercedes Benz, hi havia aquesta tractora del fabricant alemany, d'un disseny molt afortunat i encertat:

20170708_104933

20170708_105050

Scania també presentava la nova tractora que ha llançat fa uns pocs mesos, la qual suposa una millora objectiva i un salt qualitatiu del fabricant suec en comparació del model precedent:

20170708_105040

I Renault, el fabricant francès sota l'òrbita de Volvo que és un dels grans constructors mundials de camions, hi era present amb aquestes dues tractores:

20170708_104950

En Toni Arimany, que ens ha convidat a participar en aquesta festa amb molta tradició a Banyoles, des de Vic, ha portat el seu Pegaso amb carrosseria Setra Seida. Aquest vehicle, que fou de l'empresa Pous de Manlleu, era destinat als serveis discrecionals. El pare d'en Toni el conduí un temps. Per aquest motiu, quan el senyor Sagalés l'adquirí en comprar can Pous, li cedí a en Toni Arimany per restaurar-lo. Una restauració excel·lent que ha recuperat l'esplendor i elegància original del vehicle: 

20170708_105413

Cotxes d'Autocars Solà, de Banyoles, aparcats en l'espai de l'esplanada del pavelló de la Draga de Banyoles reservada als autocars participants. Una flota equilibrada, compacta i versàtil:

20170708_105505

20170708_105548

20170708_105622

Alguns dels automòbils clàssics exposats aquest matí a l'aparcament del pavelló esportiu. Dos dels cotxes més antics; el segon, munta una carrosseria de fusta construïda per en Quimet Duran:

20170708_130831

20170708_110125

Una raresa present a la festa de Sant Cristòfol. L'esnobisme anglès ha tingut, en el món de l'automoció, manifestacions d'un mal gust notori, d'un xaronisme acusat:

20170708_105719

Petit cotxe italià d'una gràcia i encant indescriptible:

20170708_105752

Més cotxes clàssics de la dècada de 1960 i 1970:

20170708_105838

20170708_110145

El tren Pinxo de Banyoles també ha participat en la festa transportant alguns dels assistents als esdeveniments programats:

20170708_105653

Enguany, Autocars Solà, empresa fundada per el senyor Joan Terrades Solà, fill de Sant Andreu del Terri, l'any 1992, que començà amb dos autocars petits i avui dia en té més de deu, de mides i número de places distintes, ha estat l'encarregat del portar el penó de Sant Cristòfol fins a l'església de Santa Maria dels Turers.

Un microbús Fiat amb el penó obria la comitiva. Ha circulat per la carretera que envolta l'estany de Banyoles i passa al costat de la parròquia de Santa Maria de Porqueres, fins a l'església de Santa Maria dels Turers, on s'ha oficiat una missa.

20170708_130740

Els dos microbusos que han portat alguns dels assistents a la festa fins a l'església de Santa Maria dels Turers:

20170708_130721

El microbús que enguany ha portat el penó de Sant Cristòfol:

20170708_130632


20170708_130614

El senyor Joan Terrades Solà acompanyat de llur família:

20170708_130714

Acabat l'acte religiós, els vehicles han refet el camí d'anada, des de l'església de Santa Maria dels Turers fins a l'esplanada del pavelló esportiu de la Draga de Banyoles, per la carretera que envolta l'estany. Allà, sota unes carpes que protegien unes taules ben parades. per gentilesa del senyor Terrades, s'ha servit un vermut amb begudes i productes de picar. Al costat de les taules, mentre els cambres servien el refrigeri, s'han improvisat grups que xerraven animadament. Ha estat el moment que en Toni Arimany s'ha llançat a la recerca d'una peça que li cal per restaurar el seu Pegaso 1065 Europa. Ha estat de sort. El senyor Sanz, de Besalú, li ha confirmat que tenia el recanvi que necessitava. 

Quan ens n'hem adonat, eren quarts de tres de la tarda. Moment de marxar a dinar acompanyats d'en Pere Liu, en Xavier Pujol i en Toni Arimany. Tampoc disposàvem de gaire temps. A dos quarts de quatre era l'hora prevista per fer la volta amb els vehicles engalanats.

Continuarà.