El conreu de l’arròs a l’Empordà va començar l'any 1452, amb l’atorgament d’una concessió per construir un molí d’arròs a Pals. Llur construcció comportava igualment el dret a l’obertura de les corresponents sèquies de rec.
L’arròs de Pals sempre ha gaudit d’un merescut prestigi gràcies als agricultors de la zona, admirats per en Josep Pla, i per uns factors ambientals únics com ho són el clima, el sol i l’aigua. Avui dia la reconeguda cuina empordanesa no pot entendre’s sense els imprescindibles arrossos.
De sempre que el conreu de l’arròs ha estat una activitat manual. No va ser fins a la segona meitat del segle XX que van aparèixer els primers tractors i maquinària. Les primeres màquines eren gairebé totes de fabricació estrangera.
Calia importar la maquinària malgrat les dificultats derivades de l’absència de divises i les restriccions a la importació imposada pel govern espanyol, amb les cèlebres assignacions de quotes, causa d’enriquiment fàcil i ràpid dels capitostos del règim franquista, els seus familiars i amics.
Els pagesos de l’Empordà, gent d’empenta i valenta, van ser capdavanters en la mecanització del conreu de l’arròs als camps de Pals. L’any 1952 es va comprar i importar la primera recol·lectora d’arròs a l’Estat Espanyol procedent dels Estats Units. Per disposar d’aquesta recol·lectora, ja us podeu imaginar que es van fer mans i mànigues.
Aquest episodi històric del camp català se’n conserva una fotografia que el senyor Pere Servià i Costa, ex alcalde de Pals, ha fet arribar a en Miquel Patinyo, col·laborador d’aquest bloc. És el retrat d’un camió STUDEBAKER de l’agència TRANSPORTES BAJO AMPURDAN, de Palafrugell, carregat amb una part de la recol·lectora desmuntada, la part més grossa, cal precisar.
TRANSPORTES BAJO AMPURDAN era una empresa de transports generals de Palafrugell propietat de la família Brancós Serratosa. A Palafrugell hi havia nombrosos transportistes que treballaven per les indústries del suro, una activitat econòmica que va enriquir el municipi. Més endavant, l'empresa fou adquirida pel senyor Àngel Reches, un transportista també de Palafrugell.
Aquesta empresa en aquells anys disposava d’una flota per atendre encàrrecs d’aquesta mena. El volum d’aquesta recol·lectora va determinar que es transportés desmuntada, per peces. J. GIRALT MIRÓ, serigrafiat al tendal, era una empresa prou coneguda de la ciutat de Girona que llogava veles per als transportistes quan havien de transportar una mercaderia que no podia estar exposada a la pluja i altres inclemències climàtiques.
El vailet que surt retratat davant del camió Studebaker és en Pere Servià Costa, l’any 1952. És també qui ens l’ha fet arribat per intermediació d’en Miquel Patinyo, juntament amb el seu context històric. Aquest bloc li està molt agraït al Sr. Servià pel seu interès en contribuir a recuperar la història del transport de les comarques de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada