Joan Clua i Maluquer, un artesenc constructor de motos i automòbils.

Un altre artesenc destacat en el món del motor va ser en Joan Clua i Maluquer. El seu pare, en Domingo Clua, en “Mingo cotxero” com era conegut i anomenat, procedia d’una família d’Artesa de Segre dedicada primerament al transport de mercaderies. Posteriorment van constituir l’empresa Hispano Catalana que cobria diverses línies regulars de passatgers. El domicili d’en Domingo Clua era a la carretera d’Agramunt, en un cantó conegut com ca l’Amor. En aquell indret hi havia l’administració de La Hispano Catalana.

En Joan Clua tenia l’ofici de mecànic. Llurs altres dos germans també treballaven en el món del motor. En Josep, en Pep Boig, com era conegut, encara és recordat pels vells del país. Un conductor mític que baixava el port de Comiols per la drecera que flanquejava el barranc del Mascarot, bo i prescindint de la carretera general d'Artesa de Segre Tremp. I el seu altre germà, en Pere, també era mecànic de professió.

Atès que era el cabaler de la casa, en Joan Clua Maluquer va traslladar-se a viure a Barcelona, una ciutat fortament industrialitzada que oferia un avenir. Hi ha constància que l’any 1924 va obrir un taller que reparava camions i òmnibus.

A diferència del seu germà Pere, que va ser sotmès a un procés de responsabilitats polítiques l’estiu del 1939 per haver participat en qualitat de regidor a l’Ajuntament de Tàrrega durant la II República i fins l’any 1938, pròleg de la Causa General promoguda l’any 1940 pel ministre franquista Eduardo Aunós per estendre la repressió amb la incoació de milers de processos de depuració de responsabilitats polítiques tramitats per les autoritats feixistes espanyoles que s’havien imposat en la Guerra civil, llur germà Joan va saber adaptar-se a la nova situació. Sabia que qualsevol activitat econòmica, mínimament rellevant, havia de comptar amb el vist-i-plau de les autoritats de l’època.

El règim franquista va imposar un intervencionisme administratiu absolut en matèria econòmica. Històricament, a l’Estat espanyol, el liberalisme de debò sempre ha fet molta por; n’és una mostra clara el menyspreu i desconfiança amb què els diputats espanyols del segle XIX tractaven la creació i desenvolupament de la indústria catalana, qualificant-la de provinciana i problemàtica socialment, i n’ignoraven que era una font de riquesa i progrés. Per la seva mentalitat tancada, era inconcebible que la indústria podés ser un procés espanyol que contribuís a la regeneració i prosperitat de la nació sencera. Segurament que en aquest posicionaven hi palpitava l’enuig de no poder-la controlar i beneficiar-se’n directament. Per aquesta raó menyspreaven la indústria catalana.

Un cop acabada la Guerra, l’any 1940 en Joan Clua es proposa la fabricació de tractors, empresa que no va reeixir. Són els anys que patenta diversos invents i aplicacions que havia ideat. L’any 1949 comença la fabricació de bicicletes equipades amb un motor, les conegudes motos Benjamin. Després va fer el salt a la construcció de motos i motocarros amb la marca Clua; un llebrer estilitzat, símbol de velocitat, identificava la marca.

En el període comprès entre l’any 1954 i 1964 en Joan Clua va fabricar quatre models de motos amb unes cilindrades de 74 cc, 96 cc, 125 cc i 150 cc, les quals va perfeccionar i millorar. Dues motocicletes  produïdes per CONSTRUCCIONS MECÀNIQUES CLUA SA: 

 

L’any 1955 va celebrar un acord amb la empresa italiana Alpino per la construcció d’un petit microcotxe que muntava un motor de 498 cc i una carrosseria biplaça creada per en Pedro Serra, un dels dissenyadors catalans més importants d’aquells anys, inspirat en l’automòbil esportiu Pegaso. El cotxe Clua: 

 

Se’n varen fabricar cent microcotxes Clua, dels quals tenim notícia que se n’han conservat tres unitats: un a Madrid, propietat del senyor Antonio Martin del Barrio, excel·lentment restaurat, i dos més que s’estan restaurant actualment a Catalunya. En Josep Maluquer dins del seu Clua a l'era de la finca familiar de Els Paons Blancs, prop de Balaguer (La Noguera): 

 

L’auto Clua, possiblement el més bonic dels microcotxes produïts a l’Estat espanyol a la dècada del 1950, palesa l’agosarament i valentia del seu promotor, en Joan Clua i Maluquer. Projecta i crea un vehicle petit, elegant i distingit per satisfer els desitjos de motorització de l’escassa classe mitja alta d’aquells anys. Avui dia les poques unitats que se’n conserven són molt valorades pels col·leccionistes.

En l’article que els redactors de la revista Lectures van dedicar-li a en Joan Clua, dins del monogràfic dedicat a l’automòbil, el defineixen com el Preston Tucker català, una definició exactíssima per l’entusiasme i coratge que va encomanar als seus projectes. 

En Joan Clua va ser molt espavilat i hàbil en disposar dels pertinents permisos administratius, imprescindibles per poder fabricar vehicles. Aquest permís també era indispensable per assolir la matèria primera, peces, recanvis, maquinària i utillatges. Era un home dotat d’una gran simpatia i facilitat per les relacions socials. En Joan Clua Maluquer, el segon per la dreta, a la Fira Siderometal·lúrgica celebrada a Madrid l'abril de 1957:

Que d’un poble petit com Artesa de Segre en sortissin dos notables empresaris del sector de l’automoció, en Ramon Pla i Clua i en Joan Clua i Maluquer no és pas casual. Obeeix al caràcter de la gent del país. Catalunya sempre va tenir gent d’ofici agrupats en gremis que produïen articles excel·lents. Els gremis disposaven dels seus reglaments que regulaven les activitats. 

Aquest caràcter mercantil va permetre a Catalunya de ser capdavantera en la producció de vaixells –les drassanes de Barcelona n’és tal vegada l’exponent més arrodonit-, teixits, armes, vins i aiguardents, i fins i tot rellotges. Aquest tarannà va ser la causa que el país es modernitzés amb la revolució industrial basada en la implantació de la màquina de vapor a la indústria tèxtil.

Agraïm als responsable del Club de Lectures d’Artesa de Segre la iniciativa de la publicació d’un monogràfic sobre la incidència que l’automòbil, una de les eines fonamentals del segle XX, va tenir en aquest municipi de la comarca de La Noguera, un autèntica cruïlla de camins.