dilluns, 25 de novembre de 2013

L'enderrocament del camp de les Corts del Futbol Club Barcelona i el buidatge del solar: Gonzalo García SA i Excavacions Serret de Sant Adrià de Besòs.

El Camp de les Corts, on hi celebrà els encontres esportius el Futbol Club Barcelona des de l'any 1922 fins el 1957, s'aixecava al centre del barri de les Corts, en una illa delimitada per la Travessera de Gràcia i els carrers de Numància, Vallespir i Marqués de Sentmenat. 

Aquest camp, que substituïa el Camp de la Indústria, de reduïdes dimensions per encabir-hi el nombre creixent de socis i afeccionats que assistien al camp, i projectat pels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany, s'inaugurà el 20 de maig de 1922. 

Per atendre l'augment de la massa social, el camp de Les Corts s'amplià successivament. Amb un aforament inicial de vint-i-cinc mil espectadors, es va passar a un aforament de seixanta mil socis l'any 1957, any de llur tancament i enderrocament per la inauguració del Camp Nou.

L'enderrocament de l'antic camp de les Corts del Futbol Club Barcelona l'executà l'empresa GONZALO GARCÍA SA, una de les primeres empreses d'excavacions, enderrocs i obra civil de Barcelona que va treballar amb camions i maquines en substitució dels carros matràs i el pic i pala -la tracció animal i el treball manual dels anys 1920 i 1930- malgrat la precarietat de mitjans de la postguerra.

La represa als anys 1940 va ser difícil. N'és una mostra el GMC de Gonzalo García SA carrossat amb un bolquet i equipat amb un motor dièsel Barreiros carregat de runa procedent d'un enderrocament:

Camió GMB amb motor Barreiros diesel que va pertanyer al Sr. Gonzalo Garcia de la ciutat de Barcelona

Els anys 1940 i 1950 la poca producció nacional de camions imposava la compra de vehicles estrangers, com un Bedford importat de Gran Bretanya i un Hino procedent del Japó amb una caixa de fusta i vela per transports generals que aviat va ser canviada per un bolquet per treballar a les obres:

Camió Bedford amb bolquet del Sr. Gonzalo García carregant terra del rebaixament d'un solar a Barcelona als anys 1950

Camió HINO amb caixa de fusta pertanyent al Sr. Gonzalo García de la ciutat de Barcelona

En la dècada del 1960 les coses milloren a poc a poc. Treballs d'enderrocament d'un edifici a Barcelona. Fotografia d'un camió Pegaso carrossat amb un bolquet de la casa Escudé i una pala carregadora de cadenes Caterpillar:

Fotos80s
La dècada del 1960 Barcelona i les ciutats properes que integren la seva àrea metropolitana i d'influència experimentaren una febre constructora amb l'expansió dels nuclis urbans i l'execució de nous barris, la major part dels quals amb pocs serveis urbanístics per una deficient planificació i ordenació.

Aquest fet determina que Gonzalo García SA comprés la maquinària més moderna i rendible disponible. Fotografia presa l'any 1965 d'una pala carregadora amb rodes i d'un buldòzer CASE treballant en l'aplanament dels terrenys on s'havia d'aixecar la Ciutat Meridiana de Barcelona:

Maquinària del Sr. Gonzalo García executant les obres d'urbanització de la Ciutat Meridiana de Barcelona

El Pegaso Comet carrossat amb un bolquet, un vehicle molt polivalent usat per empreses d'obra civil i constructors, representava un gran avenç per la seva concepció, fàcil conducció, fiabilitat i baix cost de manteniment:

Fotos80s_02
Gonzalo García SA sempre ha disposat de la millor maquinària del mercat. Com aquesta motoanivelladora Caterpillar aplanant una finca del Maresme l'any 1975:

Maquina Caterpillar del Sr. Gonzalo García aplanant un terreny l'any 1975

A principis dels anys 1970 van adquirir-se els primers Pegaso 3060 dúmper que muntaven uns bolquets Ibàñez:

Fotos80s_01

L'altre protagonista d'aquesta història és la família Serret, de Sant Adrià de Besòs, propietària d'una empresa d'excavacions que va buidar el gran solar que havia ocupat l'antic camp de les Corts de Barcelona per aixecar un edifici d'habitatges i locals comercials a la planta carrer.

Al barri d'Artigas de Badalona i extramurs de l'antic poble de Sant Andreu del Palomar, on ara hi ha l'avinguda Meridiana de Barcelona, hi havia unes quantes bòbiles que aprofitaven els terrenys argilosos per produir manualment totxos, maons, rajols i teules. La família Serret, que sempre havia treballat en el sector de la construcció, tenia una bòbila al barri d'Artigas de Badalona. Part de les instal·lacions de la bòbila d'en Joan Serret al barri d'Artigas: 

bobila7

Sant Adrià de Besòs, un municipi encaixonat entre Sant Martí de Provençals, un antic poble annexionat a Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, i migpartit pel darrer curs del riu Besòs, tenia com una de les activitats principals l'extracció d'àrids -sorres i graves- del riu servides als constructors dels municipis veïns.

L'activitat d'extracció d'àrids en el tram del riu Besòs que discorre per Sant Adrià de Besòs, just abans de desembocar al mar, l'exercien unes quantes famílies del poble. Eren els Bolós, els Barrachina i la família Serret, els protagonistes principals d'aquesta activitat.

Els anys 1940, els de la difícil i lenta recuperació, els treballs d'extracció d'àrids eren a pic i pala i carros matràs. Els anys 1940 la família Serret disposa d'un camió Hispano Suiza. Més endavant arriba un Seddon matriculat a Bilbao. Per substituir els vells carros es compren en una subhasta convocada per l'exèrcit espanyol uns camions russos ZIL. 

Els ZIL eren un dels millors camions aleshores disponibles per treballar en la construcció i els àrids atès que els diferencials que muntaven els hi permetia de circular per qualsevol terreny sense trencar paliers. També els motors que equipaven eren d'una gran aptitud per llur transformació a dièsel, una activitat on hi sobresortien TDZ (Transformaciones Diesel Zaragoza) i l'Eduardo Barreiros, al començament de la seva etapa d'industrial del sector de l'automoció.

Fotografies d'un ZIL colgat d'àrids -còdols, sorres- i fang per la revinguda del Besòs. Van desenterrar-lo a palades. Més enllà dels arbres de ribera, hi havia les cases i naus abans del gran creixement caòtic que experimentà aquest sector:

 rus 3

 Uns camions Zil de Can Serret treballant al Besòs:
 
 rus 5
rus 7

Els anys 1960 Excavacions Serret compra els primers camions Pegasos, el model 1060, al concessionari oficial de Badalona per mediació del senyor Esteve Barrachina, que n'era el representant a Sant Adrià de Besòs. Els bolquets eren del carrosser Sitges, un antic carreter de Sant Adrià de Besòs que al cap dels anys es va traslladar a la Llagosta, on disposava d'una nau moderna en què produïa les famoses caixes intercanviables.

Fotografies preses per en Lluís Serret, un fotògraf excel·lent, de l'aixecament amb un camió grua d'un dels Pegasos 1060 bolcat en una promoció d'habitatges amb el bolquet carregat d'àrid: 
 pegaso 6

pegaso 5

pegaso 4

pegaso 3

pegaso 2

pegaso 1

El Pegaso 1060 dipositat a la bòbila de la família Serret, a Artigas, amb el bolquet llevat i el xassís girat pel cop:

pegaso 7

Fotografia d'un altre Pegaso 1061, carrossat amb un bolquet, de l'empresa Excavacions Serret accidentat al pont de Santa Coloma de Gramenet l'any 1979 en xocar amb una ambulància:

1979-103

1979-104

Tots els Pegasos de Can Serret eren pintat amb una combinació de blanc, a la part superior, i verd fosc, a la part inferior.

Amb aquest article recuperem dos dels protagonistes de la història del Futbol Club Barcelona, la institució catalana més coneguda arreu del món. Agraïm a les famílies García i Serret el lliurament d'aquest material que permet d'il·lustrar aquest episodi de la història blaugrana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada