divendres, 20 de febrer de 2015

Transports Joan Corominas SL de Salt (I).

En Joan Corominas i Darné nasqué el 18 de maig de l'any 1930 a Santa Afra, un santuari amb quatre cases del llogarret de Ginestar, en el municipi de Sant Gregori. A Ginestar hi passà el senyor Corominas els tres anys que durà la guerra civil.

Completats els estudis bàsics, el senyor Corominas començà a treballar d'ajudant en un camió Chevrolet del senyor Josep Güell Pérez de la ciutat de Girona. El senyor Güell explotava uns boscos propis que tenia a Vilafreser, en el municipi de Vilademuls, a la comarca del Pla de l'Estany. Això fou en els anys 1950 i 1951. El servei militar el féu a Tetuan, ciutat del Nord del Marroc que fins l'any 1956 fou la capital del Protectorat Espanyol. S'hi estigué dos anys a l'Àfrica fent el servei militar.

Llicenciat del servei militar, i en possessió del carnet de conduir camions obtingut quan feia de soldat, tornà a Girona i entrà el desembre de l'any 1952 a Transports Barnadas, un dels transportistes gironins més importants que treballava exclusivament per la casa Torras Hostench SA, un dels principals fabricants espanyols de paper: proveïen les fàbriques dels socs descarregats a l'estació del tren de Girona; traginaven productes d'una fàbrica a l'altre; i transportava el producte acabat de paper arreu d'Espanya per subministrar-lo als representants i clients. També transportava la fusta importada en vaixells i desembarcada al port de Sant Feliu de Guíxols. A can Barnadas hi treballà des del desembre de 1953 fins l'octubre de 1954.

Un camió Berliet de Transports Barnadas SA assignat al senyor Joan Corominas i retratat en el moment de la benedicció de Sant Cristòfol a la Devesa de Girona. La tinença d'aquest camió en aquells anys posa de manifest la importància que tenia Transports Barnadas:   

 IMG_4087

IMG_4088

El segon camió amb què treballà el senyor Joan Corominas fou un Bedford amb matrícula B-78380. Amb aquest Bedford, propietat del senyor Teodor Carreras, anava a bosc i feia transports generals; també traginava carbó. Recollia llenya als boscos que envoltaven el santuari dels Àngels, al cor del massís de les Gavarres, en el municipi de Sant Martí Vell, i també fusta procedent dels boscos de Lliurona al peu de la serra del Mont que acull el Santuari de la Mare de Déu del Mont, on hi féu estada mossèn Cinto Verdaguer i escriví part del seu poema èpic Canigó, inserit plenament en el moviment de la Renaixença. A les fàbriques de la Torras Hostench hi servien pins enters procedents d'aquests boscs. També traginaven farina, un article molt preuat i sotmès a un rigorós control administratiu, i treballaven per en Just de Banyoles. Pel senyor Carreras hi treballà des del novembre de 1954 fins el febrer de 1959.

El Bedford del senyor Carreras retratat a l'era de l'hotel Monterrey de Lloret de Mar després d'haver-hi descarregat carbó:

IMG_4073

Fotografies del Bedford del senyor Carreras accidentat:

IMG_4133

IMG_4132

IMG_4134

IMG_4128


Establert pel seu compte l'hivern de l'any 1959, el primer camió que tingué el senyor Joan Corominas fou un Chevrolet equipat amb un motor de benzina que comprà a un constructor de Caldes de Malavella. La primera actuació fou substituir-li el motor de benzina per un de dièsel de la casa Barreiros; també li canvià el diferencial. Transportà molta estella de les oliveres mortes per la gelada del febrer de 1956 cap a Barcelona. També feia transports generals i anava a bosc. A finals dels anys 1950 la feina poquejava. El Chevrolet que comprà el senyor Corominas a Font-Sabeu, municipi de Sant Martí de Llémena-Llorà:

IMG_4090

IMG_4091

Amb el Chevrolet distribuïa arreu de la província de Girona maquinària agrícola de la qual n'era el representant la Societat Anònima Regàs. Per causa que Regas disposava de poc espai en el seu taller per guardar la maquinària nova, la dipositava a l'exterior, en un camp davant del casa seva. La maquinària que distribuïa Regàs SA la recollia amb el Chevrolet el senyor Corominas al port de Barcelona.

El senyor Corominas lliurant el tractor a Puigcerdà venut per la SA Regàs. Un viatge de Girona fins a Puigcerdà per Olot, els colls de Canes i de Coubet i la collada de Toses, en els anys 1960 amb la xarxa de carreteres existent, precària i en mal estat, era una odissea:

IMG_4084

Amb el Chevrolet traginava canyissos d'una gran qualitat que produïa una fàbrica de Salt fins a Besiers, a França. Fou un dels primers transportistes gironins que disposà de les targetes de transport i autoritzacions administratives per a creuar la frontera i fer transports internacionals. Marxava a Llançà a carregar feldspat extret de la mina Carmina i el duia fins a la fàbrica que Roca tenia a Gavà on fabricava sanitaris. 

El segon camió que adquirí fou un Pegaso 1060 equipat amb un motor dièsel de cent seixanta-cinc cavalls de potència. El comprà a can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona, i era d'un transportista de Serinyà. Solament tenia un any i estava en molt bon estat. Donà un excel·lent rendiment. El senyor Corominas el tingué una pila d'anys. Aquest camió també volien comprar-lo els els senyors Llenas, uns transportistes de Santa Eugènia de Ter. Una de les feines principals d'aquest Pegaso era el transport de caixes de Pepsi-Cola i Mirinda des del magatzem central de Barcelona fins el magatzem del distribuïdor de Girona que era a Salt. També traginà maquinària d'obra pública.

El Pegaso 1060 amb la caixa de fusta amb alces amb què era carrossat quan fou comprat a can Forné:

IMG_4061

El Pegaso carregat de caixes d'ampolles de la Pepsi-Cola i Mirinda. Les ampolles buides eren retornades al magatzem de Barcelona. En aquells anys, a diferència del que succeeix avui dia, la reutilització de productes era constant:

IMG_4076


Els dos primers camions de la casa, El Chevrolet i el Pegaso 1060, dipositats al garatge de l'empresa i absolutament esgavellats:

IMG_4079

En aquells anys el senyor Corominas també tingué un Ebro B45 amb una caixa de fusta per transports generals. Transportava paper vell de la fàbrica de la Torras Hostench SA de Sarrià de Ter a la fàbrica de Besalú. Estrenà nou un Pegaso Comet carrossat amb una caixa de fusta amb alces per transports generals. Transportava pasta de paper descarregada dels vaixells i dipositada al port de Palamós; distribuïa maquinària, bàsicament tractors; i també transportava arreu de Catalunya bidons de la CAMPSA:

IMG_4080

El Pegaso Comet amb la caixa danyada després de patir un accident:

IMG_4068

L'any 1965 el senyor Corominas estrenà un Barreiros Azor que carrossà amb una caixa de fusta per transports generals. Fotografies de la celebració familiar de la compra del camió Barreiros carrossat, amb placa verda, al santuari dels Àngels, al massís de les Gavarres:

IMG_4139

IMG_4143

IMG_4138

IMG_4142

IMG_4137

IMG_4140

IMG_4089


IMG_4082


Aquest Barreiros Azor, que conduí en els primers temps, tot just estrenat, en Ricard Font, transportava caixes de la Pepsi Cola del magatzem central de Barcelona fins a Girona. A Barcelona carregava canyes que subministrava a can Galceran, una fàbrica de Salt que produïa escombres. També transportava el rebuig de la fosa de bateries de la foneria Ripoll de Bonmatí a Barcelona, una feina molt feixuga atès que el rebuig es carregava i descarregava a palades. En una serradora de Girona carregava la fusta transformada i la lliurava a un magatzem del carrer Pere IV del barri del Poblenou de Barcelona.

El senyor Corominas també tingué un Barreiros Saeta que era pintat de color blau. El Ebro B45 i el Barreiros Saeta, entre d'altres feines, treballaven per un parracaire de la pujada de Sant Daniel. I comprà nou a la Pegaso de Girona, propietat del senyor Josep Forné i Ponsà, un dels primers Pegaso 1095 Supercomet que corregueren per Girona. No podem pas afirmar amb rotunditat i seguretat que fos el primer.

En la segona meitat dels anys 1960 també comprà una tractora Barreiros Super Azor equipada amb un motor de quatre cilindres que arrossegava un semiremolc d'un únic eix; era una plataforma de deu metres de llarg sense laterals i amb el tap davanter que treballava principalment per la Pepsi Cola: ruta de Barcelona fins a Salt; la distribució posterior als clients era feta amb camions petits. També transportava vi des de Cariñena, a la província de Saragossa, fins a Girona. I traginava bidons de calç que produïa Derivats Càlcics SA (DECSA) al barri del Pont Major de Girona fins al port de Palamós per a la seva exportació en vaixells. També carregava teules produïdes per les teuleries que hi havia aleshores a Barcelona i les ciutats properes per atendre la demanda dels majoristes, constructors i paletes de Girona. Havia transportat lleixiu que la casa Guerrero produïa a Girona fins a València.

L'any 1971 l'empresa de transports del senyor Corominas es transformà en una societat limitada. La figura de l'empresari com a persona física no s'esqueia amb la paperassa administrativa i les obligacions tributàries i laborals que s'implantaren en aquells anys i que calia complimentar. En el proper article abordarem els anys 1970.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada