dimecres, 24 de juny de 2015

Recull d'imatges del llibre "El Ter" de l'editorial Destino de Barcelona: text d'en Joaquim de Camps i Arboix i fotografies d'en Raimon Camprubí i Sala.

L'editorial Destino publicà El Ter, el riu que travessa la major part de les comarques gironines. El text fou encomanat a en Joaquim de Camps i Arboix, advocat i polític nascut a Girona l'any 1894, ciutat de la qual en fou alcalde en el període comprès entre els anys 1934 i 1936, i mort a Barcelona el 1975; el final de la guerra civil, amb el triomf de l'exèrcit feixista, comportà, l'any 1939, el seu exili a França i posteriorment a l'Argentina; publicà treballs sobre les masies catalanes, episodis de la història de Catalunya, biografies i treballà per l'editorial Destino -aquest llibre n'és una manifestació-, els Quaderns de Perpinyà i la Revista Jurídica de Catalunya. Les fotografies foren confiades a en Raimon Camprubí i Sala, nascut a Vilarnadal, un poble de la comarca de l'Alt Empordà, l'any 1938, i reconegut deixeble d'en Francesc Català i Roca, que excel·lí en els sectors de la publicitat i l'industrial. O sigui, els responsables de Destino, amb bon criteri, escolliren gent del país que coneixia en profunditat els paisatges que recorre el Ter.

Primera plana de El Ter, encapçalat amb el noms i cognoms del redactor del text i del fotògraf que el feren:

IMG_6429

El riu Ter neix a Ulldeter, a dos-mil quatre-cents metres d'alçada. Discorre per les comarques del Ripollès, Osona -província de Barcelona-, Selva, Gironès i Baix Empordà. Mort al Mediterrani, al sud de l'Estartit. Amb un recorregut de dos-cents vuit quilòmetres, el primer curs del riu segueix un traçat de nord a sud; arribat a Osona gira sobtadament la seva ruta, en direcció a l'est, i penetra a les cingleres del Collsacabra. En el seu curs hi trobem tres embasaments principals: Sau, Susqueda i El Pasteral.

L'afluent principal del Ter és el Freser, que brolla entre els pics del Freser i Bastiments. La confluència del Ter i del Freser es produeix a la ciutat de Ripoll. El Ter i el Freser són dos rius sotmesos a un gran aprofitament industrial i de producció d'hidroelèctrica.

El Ter, en el tram que discorre per la comarca del Ripollès, presenta paisatges d'una gran bellesa amb pobles on el llegat romànic ha deixat construccions religioses d'un gran valor. Un exemple patent és l'església parroquial del poble de Llanars consagrada a Sant Esteve: 

IMG_6430

Camprodon és una vila turística de primer ordre amb establiments comercials que ofereixen una àmplia gamma de productes, principalment alimentaris, produïts a la comarca del Ripollès. En aquesta població el Ter rep les aigües del Ritort:

IMG_6431

El Ter al seu pas per Ribamala, en el tram comprès entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll; un pas format per terres inestables que provoca esllavissades periòdiques:

IMG_6432

El Santuari de Núria, envoltat dels cims on neix el Freser i comunicat pels trens cremalleres, fou el bressol de la pràctica de l'esquí a Catalunya: 

IMG_6433

El balneari i hotel Montagut, al peu de carretera de Puigcerdà i ubicat en el municipal de Campelles, fou posat en funcionament en la segona meitat del segle XIX. S'alimentava de les aigües bicarbonatades i sulfatades, procedents del Taga, que brollen a 26 graus. La seva època d'esplendor fou els primers decennis del segle XX. Després d'una lenta decadència, tancà les portes definitivament en els anys 1990. Tenia una estació de tren, abandonada, de la línia de Ripoll a Puigcerdà:

IMG_6434

Les voltes de Ripoll, capital de la comarca del Ripollès, una vila construïda sobre l'aiguabarreig del Ter i del Freser:

IMG_6435

El pont del tren de la línia de Barcelona a Puigcerdà, dins el nucli urbà de Ripoll, s'aixeca en la confluència dels rius Ter i Freser:

IMG_6436

El santuari de la Mare de Déu de la Gleva, al municipi de les Masies de Voltregà, s'aixeca sobre un turó proper a un meandre del Ter: 

IMG_6437

La plaça major de Manlleu, una vila industrial que aprofita amb gran eficàcia i obté un gran rendiment del pas de Ter per la població: 

IMG_6438

La plaça major o mercadal de Vic, amb les seves voltes, acull els dissabtes el mercat setmanal. A Vic, el Ter fa una giragonsa i trenca cap a Girona:

IMG_6439

Superat el Collsacabra, amb els paisatges meravellosos que el defineixen, el Ter, fatigat del revolts fets i de la intensa activitat a què se l'ha sotmès, s'amanseix, s'encalma. Arriba a les terres planes i suaus dels Gironès i del Baix Empordà. Un carro tirat d'un bou treballava en les labors agrícoles: 

IMG_6440

Pobles dolços de clima agradable travessa el Ter en el seu curs final, abans de la desembocadura al Mediterrani, a prop de les illes Medes: 

IMG_6441

El Ter al seu pas per Girona:

IMG_6442

IMG_6443

IMG_6444

Establiments de venda d'articles de ceràmica destinats a satisfer la demanda dels turistes:

IMG_6445

La línia de tren de Girona a Figueres discorre, a l'alçada de Flaçà, paral·lel al Ter:

IMG_6446

Un tractor Ebro i un remolc de la casa Juscafresa il·lustra la intensa mecanització que es produí en el camp català aquells anys: 

IMG_6447

Un tractor i una motocicleta, dos vehicles d'un gran profit i utilitat per al nostres pagesos:

IMG_6449

IMG_6450

Avui, diada de Sant Joan, donem pas a l'estiu. Una estació que cal aprofitar-la perquè l'hivern, llarg i carregós, amb els seus dies curts, freds i displicents, és inacabable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada