dissabte, 15 de juliol de 2017

En Josep Quintana Clé, representant dels camions Karpetan i Henschel Sura a la demarcació de Girona.

El passat dia vuit de juliol, en el trajecte d'anada des del pavelló esportiu de la Draga fins a l'església de Santa Maria dels Turers per la carretera que circumda l'estany de Banyoles, a bord del microbús Fiat conduït pel senyor Joan Terrades que portava el penó de Sant Cristòfol, en Salvador Ferrer, de Transports Porqueres, en presència d'en Toni Arimany, féu cinc cèntims dels camions que havia tingut el seu pare, també transportista. El primer camió que tingué, del seu record, fou un Brockway comprat d'ocasió. Després estrenà un camió Henschel, que en Joan Vilà i en Xavier Pujol, mecànics aleshores que n'havien fet el manteniment en un taller de Banyoles, puntualitzaren que era exactament un Henschel Sura. Era un camió amb un capó davanter considerable i equipava el motor Henschel fabricat a l'Hospitalet de Llobregat sota llicència alemanya per Motores Sura SA. També tingué un Ford Thames i dos Barreiros, un Super Azor i un 4220 Yeye.

En Salvador Ferrer recordà tot seguit que el camió Henschel Sura fou comprat per son pare a en Josep Quintana Clé, un emprenedor la biografia del qual ja hem reportat en aquest espai, dotat d'un extraordinari olfacte pels negocis però poc perseverant per assegurar-ne llur continuïtat en el temps. La biografia empresarial del senyor Quintana, rocambolesca i intrèpida en alguns punts, mereixia d'un bon escriptor,  d'estil àgil, directe i amè, que la compilés. Es féu un fart, tota la seva vida, de comprar i vendre tota mena de vehicles i maquinària. També participà en l'obra civil. En qualsevol negoci que hi havia la possibilitat de guanyar-hi diners, el senyor Quintana hi participava usant fórmules imaginatives i pràctiques que li foren, durant uns quants anys i segons les ocasions, ben lucratives. 

En Josep Maria Barrabés Palacín, veí d'Anglès, que fou maquinista del senyor Quintana, confirmà que tingué unes quantes representacions de vehicles: les motos Vespa -el representant oficial a la ciutat de Girona fou la família Forné que ensems tenia les representacions de Seat i Pegaso, una bicoca-, les quals se'n féu un fart de vendre'n a Anglès i pobles propers, les motos Bultaco i els camions Karpetan i Henschel Sura.

Publicitat del camió Karpetan que fabricava LAI (Lerma Autobastidores Industriales SA) de Saragossa: 

KARPETAN

Llançament, a Saragossa, del camió Karpetan de set tones impulsat per un motor Perkins dièsel de vuitanta-tres cavalls de potència:

Camió Nazar: presentació oficial l'any 1963 a Saragossa

Camió Henschel Sura comercialitzat per primer cop l'any 1963:

CAMIÓ HENSCHEL HISPANIA HS 11 MOTORES SURA SA

Publicitat del camió Karpetan apareguda al diari La Vanguardia, amb el representant de Barcelona, el senyor Denti, agent de vendes i que tenia unes quantes representacions de marques de vehicles:

Karpetan J Denti Barcelona

El distribuïdor del camió Karpetan a la ciutat de València i llur àrea d'influència, fou el senyor José Carbajosa:

IMG-20170630-WA0056

De la mateixa manera que el senyor Denti compatibilitzava la representació dels camions Karpetan amb altres representacions d'empreses d'automoció -aquesta mena de representacions multi-marques era imposada per la necessitat de fer front a les vendes exigües i fer rendible el negoci-, el senyor Quintana ostentava la representació d'aquestes dues marques de camions, Karpetan i Henschel Sura. Dita doble representació era afavorida pel fet que els dos fabricants mantenien una intensa col·laboració, la qual també abastava la xarxa de distribuïdors i tallers oficials. Els dos vehicles compartien la mateixa concepció de cabina, elements mecànics i proveïdors i el senyor Lerma era alhora accionista de Motores Sura SA, fabricant dels camions i bastidors Henschel Sura, més endavant Rubel.

El senyor Barrabés recorda que només foren venuts a Girona, dos camions Karpetan. Un era d'en José Mateo, que fou carrossat amb un bolquet construït pel senyor Enric Vàzquez Cairol, bon amic del senyor Quintana. Els bolquets construïts pel senyor Vàzquez en una taller de Santa Eugènia de Ter, antic municipi independent incorporat a la ciutat de Girona, foren comercialitzats amb la marca Evac. No se'n construïren pas gaires de bolquets Evac. L'altre Karpetan era d'un mas de Pontons, un poble del Terraprim d'Empordà. En Josep Llenas, transportista jubilat de Girona, el té ben present circulant per la carretera nacional II cap a Barcelona amb la seva caixa de fusta per transports generals. I també cal consignar el Henschel Sura que tingué el senyor Ferrer de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany, amb una cabina on destacava un capó considerable que hostatjava el motor.

El senyor Barrabés recorda que un d'aquests camions venuts pel senyor Quintana -li sembla que fou el Karpetan del senyor Mateo del poble del Pasteral-, el primer dia que treballava en una obra a Bàscara, se li fongué un pistó del motor. Calgué remolcar-lo amb una grua fins al taller. Aquest fet segur que fou comentat entre els transportistes d'aquelles comarques i contribuir a arruïnar el poc crèdit que Karpetan i Henschel Sura, degut a la seva presència irrisòria en les carreteres, pogués tenir entre els potencials clients.

D'autocars produïts per Lerma Autobastidores Industriales sota distintes marques seves registrades, a les comarques gironines, se'n van vendre uns pocs més que de camions. D'autocars Albatros amb motor Henschel Sura, a la comarca de l'Alt Empordà, n'hi ha dos de confirmats. I d'autocars Henschel, en Pere Giralt, titular de la línia regular de Girona a Sarrià de Ter, que va traspassar a TEISA en ocasió de llur jubilació, i que tenia el garatge a La Devesa, en tingué un amb matrícula GI-39440, amb el qual feia serveis discrecionals i excursions.

escanear0001 (1)

Un comentari casual emès pel senyor Salvador Ferrer sobre un camió del seu pare ens posà sobre la pista del representant d'aquestes dues marques de camions espanyoles, actives en la dècada de 1960, i ben desconegudes per la major part dels interessats en els vehicles industrials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada