divendres, 10 de març de 2017

En record d'en Joan Brugués i Prat (Olivet).


EN MEMÒRIA D’EN JOAN BRUGUÉS I PRAT (JOAN OLIVET).

Sembla que fou ahir, i ja han passat quasi nou anys des del dia que vaig conèixer al Sr. Joan Brugués (Olivet). De fet, com a gironí i havent treballat una petita part de la meva vida laboral al sector del transport de viatgers, ja el coneixia d’anomenada i, casualitats de la vida, uns meus familiars propers visqueren a Besalú i encara ara mantenen una bona amistat amb la família Olivet.

Definir al Sr. Brugués és molt extens ja que era una personalitat d’amplíssima cultura, un fet que li permetia tenir coneixement de moltes matèries, parlar amb rigor sobre les mateixes i alhora fer que el seu interlocutor es sentís còmode en la conversa. Parlant amb ell t’adonaves que tenies davant teu un home que sabia molt bé el que deia, però ho feia amb aquella humilitat que caracteritza a les persones sàvies. Mai cap arrogància. Si no coneixia un tema i el seu interlocutor sí, preguntava, sempre àvid en tenir nous coneixements. 

En la seva vessant empresarial sols cal mirar la consolidació que féu de l’empresa heretada del seu pare i que inicià el seu avi. Olivet és tot un nom de prestigi i serietat al seu sector avalada per la seva quasi centenària història. La seva intel·ligència li féu veure que en la seva activitat empresarial era necessari que les empreses petites s’associessin per poden competir amb les grans companyies, per això no dubtà en col·laborar en la fundació de quantes societats mercantils i associacions pogueren ser útils per aquesta finalitat. Un transportista de viatgers em digué en una ocasió: “si li hagués de posar una nota com a empresari li dono un deu”. Sempre deia: “un negoci s’ha de saber començar, gestionar i acabar-lo quan toca”. Amb tal finalitat sabé veure les diferents oportunitats de negoci de cada època i quan s’adonava que un tema deixava de tenir interès comercial, el deixava estar i anava per un altre.

Recordo que un dia, tot fet memòria, arribàrem a comptabilitzar més de seixanta empreses i associacions en les quals hi arribà a participar i sempre la finalitat de fer funcionar un sector en el qual hi creia i hi va dedicar la seva vida. Tot i volent-se dedicar a l’arquitectura -estudià a La Salle de Figueres, Els Fossos, i amplià els estudis a Perpinyà-, es va dedicar als autocars per imposició paterna; coses d’aquell temps. Ho vivia, li agradava i sabia gestionar un negoci que, com tots, ha viscut moments bons i dolents.

Una altra de les passions fou el col·leccionisme. He tingut ocasió de contemplar la seva important col·lecció d’objectes, tot disposat amb molt bon gust i perfectament ordenat, abastant molts de temes: cotxes, eines de taller, miniatures, encenedors, objectes antics d’oficina, clauers, telèfons mòbils, revistes del motor, fotografies de tota mena (cabines telefòniques, cementiris, esglésies) i, com no, tot allò relacionat amb el món de l’autocar (catàlegs, targetes, relacions d’empreses amb els seus corresponents vehicles, maquetes d’autocars….). Un autèntic museu en tota regla, perfectament ordenat.

És just de reconèixer que fou un dels grans motors que ha tingut aquest bloc, ja que des del primer moment que sabé l’objectiu i finalitat del mateix comentà: “hi ha molta feina a fer, ja que hi ha molta fotografia i història de molts empresaris que cal publicar, sinó es perdrà tota aquesta part de la nostra historia recent”. És important que una persona que ja tenia una certa edat s’adonés de la importància d’internet i el gran poder de difusió que té. No li faltava gens de raó i amb tal finalitat mogué una gran quantitat d’amics i coneguts seus que sempre ens atengueren magníficament, fins al punt que organitzarem trobades setmanals cada dissabte amb diferents empresaris del sector, i, si pel motiu que fos, no es podia fer la trobada semblava que faltava quelcom.

Personalment he de reconèixer que he tingut la sort des del primer moment d’haver-hi connectat molt bé i passarem de la coneixença a l’afecte i a una bona amistat. He gaudit de moltes estones de conversa amb un gran home, prudent, assenyat, raonable, de tracte amable, savi i conversador infatigable amb el qual hi podies mantenir tota mena de debat i acceptava la discrepància elegantment. He viscut moltes hores de conversa i quilòmetres amb ell anant a les diferents trobades, hem conversat de tota mena de temes i sempre aplicava una lògica, un sentit comú i un seny a totes les facetes de la vida, ja fos com empresari o com a persona. Sempre em va sorprendre la seva gran rapidesa i agilitat mental, era terriblement llest i àgil de cervell, una fura per als negocis, empresari d’una gran qualitat humana, moltes coses he aprés d’ell i molts i grans consells m’ha donat…favors impagables que sols es fan a un amic.

En aquests anys, els integrants d’aquest bloc hem viscut moments bons i també n’hem viscut de molt dolents per diferents raons. En Joan sempre es preocupà per nosaltres, tingué detalls i gestos com a persona que l’honren i si una cosa estava a la seva ma, ho podies donar per fet

Una altra de les seves grans virtuts era el do de gents. Tot un senyor amb una educació exquisida que sabia com havia de tractar a cada persona i tothom se sentia a gust amb la seva companyia; era el perfecte amfitrió.

El dia del seu funeral vaig coincidir amb un transportista, ja jubilat, que em va dir: “quan jo vaig tenir dificultats, l’única persona que em va ajudar a tirar endavant la meva empresa fou l’Olivet”… Ho deixo aquí. D’altres també ho pogueren fer en aquells moments i no ho feren,… la vida és així, no la he inventada jo que diu una coneguda cançó…

Lamentablement abans no ens ha deixat, ha hagut de patir una llarga, cruel i dolorosa malaltia. I a pesar de voler lluitar-hi amb totes les seves forces, no l’ha pogut vèncer. I no he d’ocultar que les males notícies que ens anaven arribant ens encongien el cor a tots nosaltres.

Joan: el trobarem a faltar. Per sobre de tot ha marxat una gran persona d’aquelles que seran recordades sempre per la petjada inesborrable que deixava per allà on trepitjava. Descansi en pau.

En Joan Brugués al centre, flanquejar per en Martirià Brugada i en Joan Mercader a l'esquerra i per l'Àngel Torrent i Puig i en Pere Liu a la seva dreta, el 25 de maig de 2013: 

IMG_6352


Obituari d’en Miquel Patinyo Bartomeu en record del senyor Joan Brugués i Prat, que ha mort a Banyoles el dia 5 de març de 2017. Aquest espai i tots els seus col·laboradors volem donar el condol més sentit a la seva esposa, Joaquima Olivé Juanola, els seus fills Carme i Josep, Anna i Narcís, Lina i Martí i Agustí i Carine, néts i besnét.

Volem agrair-li al senyor Brugués la seva gran generositat i qualitat humana. Una sort haver-lo conegut i tractat aquests darrers anys, coneixença que fou possible gràcies a la seva amistat amb en Manel Mir, de Transports Mir de Ripoll, que fou qui ens el presentà. Amb el senyor Brugués travarem una gran amistat, fet recollit en aquest espai.

1 comentari: