divendres, 21 d’abril de 2017

Els camions de la farinera Altisent de Tremp (Pallars Jussà).

Cap a la segona meitat de la dècada de 1870 nasqué a Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell i vila d'una certa prosperitat i riquesa per les petites i mitjanes empreses de capital familiar que hi havia, el senyor Josep Altisent Barquets. De ben jovenet treballà de forner. Al cap d'uns anys traspassà el forn que posseïa a Tàrrega i fixà la seva residència acompanyat de la família a Tremp, la capital del Pallars Jussà. Primer marxà a Tremp el senyor Josep Altisent acompanyat del seu fill gran, l'Antoni; i més endavant, s'hi traslladà la muller i el fill petit, en Josep. Una part del capital procedent del traspàs del forn de pa l'invertí el senyor Altisent en llogar a l'Ajuntament de Tremp una farinera molt vella ubicada al centre de la població. Al cap d'uns pocs anys la farinera municipal desaparegué en un incendi. 

Amb el ferm propòsit de continuar el negoci fariner familiar, i amb el suport dels seus dos fills, l'Antonio i en Josep Altisent Perelló, el senyor Altisent aixecà una moderna farinera a la confluència de les carreteres de Balaguer i Artesa de Segre, en una finca allunyada aleshores del nucli urbà, completament despoblada. Les cases més properes eren de la família Sullà, de molta anomenada i que acumulava un nombrós capital aleshores. La farinera, equipada amb una maquinària moderna, fou inaugurada l'any 1935. 

El juliol de 1936 esclatà la infausta guerra civil. Els dos primers anys la producció de farina era controlada pel comitè local. El 7 d'abril de 1938 l'exèrcit sublevat ocupà la vila de Tremp. I la producció de farina fou intervinguda directament pels militars feixistes revoltats, capitanejats pel general Franco, un militar africanista sanguinari i corrupte. Foren els anys de la gana, les cartilles de racionament i l'estraperlo forçós per poder sobreviure en unes condicions extremament dificultoses. 

Acabada la guerra les coses poc a poc tornaren a una certa normalitat. Els dilluns, que a Tremp tenia lloc el mercat setmanal, els pagesos baixaven en el temps de la collita amb els seus carros plens de sacs i s'adreçaven dretament a la farinera del senyor Altisent per moldre el gra que havien traginat. Els animals de bast eren estacats en una quadra situada a la planta inferior de l'edifici. I els sacs plens de la farina molta eren carregats per la pròpia família Altisent i llurs treballadors als carros mentre els pagesos aprofitaven el mercat per a proveir-se dels productes que havien de menester. El pagament del servei es feia en metàl·lic, amb quartos, o bé en gènere o espècie, consistent en una part de la farina produïda. 

El senyor Josep Altisent Barquets tenia una casa al carrer Argentona de Barcelona, en el cor del barri de Gràcia, on hi passava llargues estades. Els seus dos fills portaven la farinera de Tremp. En una de les estades a Barcelona, una barra de ferro que travava la tapadora d'un gasogen d'un dels pocs taxis que hi havia en servei a mitjan dels anys 1940 saltà per causes desconegudes -potser per estar mal travada o pels sotragueig continuat del taxi en circular pels carrers- i ferí mortalment el senyor Altisent. Tenia seixanta vuit anys d'edat.  

L'Antonio Altisent Perelló, en Tonet de l'Altisent, el fill gran, succeí a son pare al capdavant del negoci familiar fariner. En Josep, el germà més petit, es dedicà en cos i ànima a Transports del Noguera, l'empresa de transports de mercaderies per carretera amb camions que fundà a Tremp. Amb els anys, Transports del Noguera esdevingué ATAM, l'acrònim d'Associació de Transport d'Alta Muntanya. I al cap d'uns anys es fusionà amb Transports Llorens convertint-se en ATAM-Llorens, empresa que tenia dos garatges a Tremp, l'un, el més antic, a la Carretera d'Artesa de Segre, a tocar de la farinera; el segon, a l'avinguda dels Pirineus. Una altre agència de transports destacada aleshores fou Transports La Montañesa, de la família Nicolàs. Cal consignar que el senyor Josep Altisent Perelló fou l'alcalde de Tremp de l'any 1967 fins el 1979. 

L'Antonio Altisent Perelló (1905-1987), comprà a mitjan dels anys 1940 dos camions de la casa International que equipaven motors dièsel -un de petit, de 4 o cinc tones i un de més gros, de vuit o nou tones- per repartir els sacs de farina que produïen. Eren anys de grans dificultats per poder transportar mercaderies, motiu pel qual disposaven de camions propis per atendre les seves necessitats de transport.

Els dos camions International del senyor Antonio Altisent Perelló aparcats al garatge de la farinera de Tremp el 12 d'abril de 1959:

IMG_3751

El International gros, amb matrícula L-5020, que muntava un motor Henschel dièsel, fotografiat a l'avinguda Espanya de Tremp:

IMG_3722

Aquests dos camions eren carrossats amb unes caixes de fusta, concebudes per a tota mena de mercaderies, que produïren dos germans de Tremp.

El senyor Antonio Altisent Perelló tingué el 17 d'octubre de 1932 un fill, en Carles Altisent Baró, que amb els anys es féu càrrec de la farinera familiar. Aquest es casà amb la senyora Carmen Ibarz Reixats. 

El pare de la Carmen, en Ramon Ibarz, nascut a Binèfar, era transportista. Tenia en la dècada de 1940 un camió International amb matrícula B-46877.  El International del Sr. Ibarz a mitjan dels anys 1940:

IMG_3721

El senyor Ibarz feia tota mena de transports generals. Treballava també per la farinera Altisent i per Transports del Noguera, l'agència de transports d'en Josep Altisent Perelló. Cap a l'any 1965 en Sancho, un xòfer que tenia llogat el senyor Ibarz, patí un accident a Llavorsí en xocar frontalment el International que conduïa contra un altre camió que envaí el carril contrari. Sort n'hi hagué que sortiren il·lesos els dos conductors. Tanmateix el International, talment s'aprecia en aquesta fotografia feta al pati de la farinera Altisent, amb la presència dels dos fills del senyor Altisent, en Carles i en Xavier Altisent Ibarz, rebé una bona patacada a la cabina:

IMG_3725

La senyora Carmen Ibarz Reixats amb els seus fills Xavier, Carles i Maria del Carmen Altisent Ibarz asseguts sota la cabina d'un camió Ebro C700 exposat a la Fira de l'Automòbil de Barcelona que tingué lloc en el recinte firal de Montjuïc el mes de maig de 1968:

IMG_3727

L'any 1968 el senyor Carles Altisent comprà, al concessionari oficial de Lleida, un Sava Austin BMC que també carrossà amb una caixa de fusta amb alces. El Sava, amb matrícula L-52141, fotografiat al pati de la farinera l'agost de 1969:

IMG_3724

El Sava, tal com s'aprecia en aquesta fotografia, li fou modificat llur frontal, dotant-lo només amb dos llums davanters i una nova combinació de colors a la cabina. En Tosquella, un bon mecànic de Tremp, en feia el manteniment i les reparacions:

IMG_3726 

El Sava fou substituït per un Pegaso Mider comprat al concessionari oficial de Lleida l'any 1989, coincidint amb la incorporació, al capdavant de l'empresa, dels dos fills, en Carles i en Xavier Altisent Ibarz. El xofer que condueix aquest Pegaso té el costum d'aplicar, per canviar les marxes, el doble embragatge:


IMG-20170415-WA0019

I l'any 1993, per atendre la càrrega de feina que hi havia, fou comprat un Pegaso Troner de tres eixos. Dues fotografies del Troner, la primera, amb el senyor Carles Altisent Baró i llur nét Albert en braços, amb el camió amb les plaques verdes, i la segona, amb l'estat actual que presenta:

IMG_3728


IMG-20170415-WA0018

Els dos camions Pegaso, que munten unes caixes produïdes per un carrosser de Ponts, treballen cada dia. Fan trajectes curts i propers. Per als trajectes llargs, la família Altisent disposa d'un modern, fiable i segur camió Mercedes Benz dotat de tres eixos que compraren fa uns pocs anys:

IMG-20170429-WA0019

IMG-20170429-WA0018(1)

Agraïm a la família Altisent i concretament als senyors Carles Altisent Baró, Albert Sabater Altisent i Maria Pérez la informació facilitada i gestions practicades per a publicar aquesta crònica. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada