El camió Ebro B45 d'en Ramon Badia de La Seu d'Urgell de distribució del butà a les comarques de la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell.

L'any 1961 en Ramon Badia, de La Seu d'Urgell, assoleix la concessió del butà a les comarques de la Baixa Cerdanya, Llívia inclosa, i l'Alt Urgell. El poble de Coll de Nargó era l'extrem sud de la concessió del butà. Al nord limitava amb Andorra i a l'est amb l'Alta Cerdanya. El territori que comprenia la concessió del butà era doncs molt extens i cobria nombrosos pobles d'alta muntanya, precàriament comunicats, particularment a l'hivern.

L'any 1961 la distribució de les bombones de butà es realitzà amb una furgoneta Alfa Romeo, un antic auto transformat en furgó, pràctica molt estesa en els anys 1940 i 1950. Tenia una capacitat de traginar trenta-nou ampolles de butà. Ben aviat es va revelar que aquest Alfa Romeo no era gaire indicat per al transport de les bombones de butà. Havia de recórrer un perímetre que s'estenia des de Coll de Nargó fins a Llívia; dins d'aquest àmbit hi havia molts pobles de la vall del Segre enfilats als cims: Arcavell, proper a la frontera andorrana, Fígols, Castellar de Tost, Alàs, Estamariu, Bescaran, Arsèguel, Ansovell, Cava, Toloriu, el Querforadat, Estana, Lles, Músser, Travesseres, Arànser, Viliella, Prullans i Meranges. Accedir-hi a l'hivern era una empresa difícil.

L'any 1962 en Ramon Badia estrena un camió Ebro B45 que muntava una reixat metàl·lic concebut especialment pel transport de bombones de butà. Aquest camió, d'una gran fiabilitat, era un vehicle òptim per la distribució de bombones de butà tot l'any, tant per la seva capacitat de càrrega com per la potència del motor. L'Ebro retratat al passeig de Pau Casals de La Seu d'Urgell:

Botiga de l'empresa Gas Badia SL, agència de Repsol Butano, al carrer Major de La Seu d'Urgell:

La Catedral de Santa Maria d'Urgell, d'un estil romànic català:

Dia de mercat a La Seu d'Urgell, que s'escau els dissabtes; hi tenen parada molts pagesos de la comarca que ofereixen els seus productes:

Amb aquest Ebro B45 el senyor Ramon Badia prestava el servei de distribució de les bombones del butà als anys 1960 i 1970 malgrat que aleshores les carreteres de l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya presentaven greus deficiències i molts dels pobles que havia d'atendre s'hi accedia per pistes de terra cobertes de neu i glaçades. Sort n'hi havia del servei que prestaven els camions mixtes o lleteres, la història dels quals abordarem en un proper article. 

El darrer camió mixta del Pirineu.

A finals dels anys 1940 i començaments dels anys 1950 es va restaurar progressivament el transport en camions de la llet en bidons des dels pobles de l'Alt Urgell i la Cerdanya fins a la cooperativa lletera CADÍ de La Seu d'Urgell, fundada l'any 1915.

Aquests camions recollien diàriament la llet envasada en bidons des dels nombrosos pobles de diverses valls pirinenques on hi havia camí per a arribar-hi, transportant-la fins a La Seu d'Urgell. La precarietat de mitjans de transports d'aquells anys va ser la causa que s'ampliés el servei duent també persones i altres mercaderies com fato, medicines, el correu, mobles i electrodomèstics o diners en metàl·lic.

Per a atendre aquest servei, aquests camions coneguts popularment com a "lleteres" o "mixtes", tenien tres espais diferenciats i separats: la cabina del camió, una petita carrosseria d'autocar per als viatges i usuaris de la línia, i una caixa amb vela per a les mercaderies en la part posterior del vehicle.

Els anys de més activitat foren la dècada de 1950 i 1960, iniciant-se llur decadència vers la dècada dels anys 1970 pel progressiu despoblament i envelliment dels pobles de les valls de la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell.

De les diverses línies regular que cobrien les "lleteres", avui dia solament se'n conserven dues línies: la de Tuixén i la de Lles de Cerdanya. Atesa la important funció social que aquest servei suposa per a aquests pobles, el servei de mixtes és subvencionat per la Generalitat de Catalunya.

Les dues "lleteres" que encara hi ha en actiu al Pirineu català solament transporten viatgers i mercaderies. Els transports de llet ja fa anys que s'han abandonat, sent realitzats per camions equipats amb cisternes.

Mentre que la línia de Tuixén és prestada amb una moderna furgoneta, la línia entre Lles de Cerdanya i La Seu d'Urgell encara és coberta amb un Pegaso Turbo 1214 que disposa dels espais diferenciats per mercaderies i viatges. És el darrer camió "lletera" que hi ha a Catalunya.

Fotografies preses a Lles de Cerdanya del camió Pegaso 1214 que cobreix el transport públic discrecional mixt de viatges i mercaderies de la línia de Lles, Arànser, Músser, Travesseres, Martinet, Hostalnou i La Seu d'Urgell.











Interior de l'espai destinat al transport de viatgers fotografiat per en Jordi Núñez a La Seu d'Urgell, qui va informar-me de l'existència d'aquest camió mixta. Llur disseny i comoditat és de la dècada de 1970:



Un veí de Lles de Cerdanya recollint per la tarda el fato que li ha dut la "lletera":





Aquest camió surt diàriament de dilluns a divendres a les 7.30 hores des de Lles de Cerdanya fins a La Seu d'Urgell; a les 13.30 fa el trajecte invers. Aquest servei també es presta a l'hivern amb les carreteres glaçades, estretes i amb nombrosos revolts que cobreix aquesta línia.

Vull agrair a l'amic Jordi Núñez la informació sobre aquest servei de transport mixt d'alta muntanya que m'ha permès de redactar aquesta crònica, el futur de la qual dependrà en gran mesura de l'evolució que experimentin aquests pobles de l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya.