Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balaguer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balaguer. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de juliol del 2015

Recull d'imatges de "Fires i mercats a Catalunya" d'Edicions 62: text d'en Lluís Casassas i Simó i fotografies d'en Jordi Gumí i Cardona (III)

Més imatges de fires i mercats ambulants del país en els anys 1970. Fira amb l'exposició de ferramentes, maquinària i vehicles:

IMG_6401

Un camió Ebro D350, una Sava J4, una DKW Auto Union i un furgó Mercedes Benz 407 D:

IMG_6402

Mercat a la ciutat de Balaguer, la capital de la comarca de La Noguera. Un camió Avia amb la seva caixa i vela:

IMG_6405

Una altre fotografia del mercat de Balaguer amb una mostra dels vehicles que usaven els marxants en els anys 1970:

IMG_6406

IMG_6407

Una parada de fruita i verdura exposada en caixes:

IMG_6408

Un furgó carrossat per Misar de Banyoles amb un lateral completament obert on hi pengen pernils i embotits:

IMG_6409

Un mercat més modest:

IMG_6410

Parada de fruita amb la seva bàscula. Un furgó Mercedes Benz 407D i el furgó construït per Misar que venia pernils i embotits:

IMG_6411

Mercat sòrdid d'una ciutat industrial de la rodalia de Barcelona:

IMG_6412

El formiguer humà s'aplega al voltant de les parades. Hi ha qui sosté que per conèixer un país cal visitar un mercat amb els articles que s'hi ofereixen i el tarannà dels compradors i venedors:

IMG_6414

Un altre furgó carrossat per Misar, dedicat a la venda ambulant de roba:

IMG_6415

Continuarà.

divendres, 10 de juliol del 2015

El llibre "Catalunya" d'en Josep Pla publicat per l'editorial Destino l'any 1961: recull d'imatges (i II).

Prosseguim amb l'exposició de les fotografies seleccionades que conté el llibre Cataluña, escrit per en Josep Pla i publicat per l'editorial Destino l'any 1961.

La primera fotografia és una porció del plànol de la Catalunya Central en què l'il·lustrador hi dibuixà, a La Panadella, un camió Pegaso -no cal tenir gaire imaginació per identificar la marca car era la única empresa que aleshores fabricava camions i autocars amb cara i ulls- al costat d'un senyor, el conductor, entaulat bevent d'un porró un glop de vi mentre sosté amb l'altre mà una forquilla. Una il·lustració exacta de la raó de ser de la Panadella en els anys 1950 i 1960: lloc de parada i fonda quasi obligada. La lentitud dels viatges per carretera aquells anys requeria d'aturades freqüents:

IMG_6166

Unes voltes dins el nucli antic d'Artesa de Segre, autèntic nus de comunicacions, tenia una utilitat precisa: aixoplugar els carros: 

IMG_6167

A principis dels anys 1960, a Organyà s'usaven cavalls i muls com animals de bast. L'assentament de la motorització i l'arraconament definitiu dels animals de càrrega es produí a poc a poc en el curs d'aquella dècada prodigiosa:

IMG_6168

Els fèrtils prats que envolten La Seu d'Urgell, per un discorre el Segre, conforma un paisatge d'una bellesa que convida a la tranquil·litat. Un carro circula per una carretera propera a la Seu d'Urgell:

IMG_6169

La ciutat de Lleida, amb uns soldats drets i uns vilatans fent-la petar al costat de la parada d'una línia regular d'autobusos on hi ha aturat un autocar devastat:

IMG_6170

Imatge decrèpita que oferien a vol d'ocell la major de ciutats catalanes d'una certa importància a principis dels anys 1960:

IMG_6171

El Penedès. Un carro transporta els semals plens de raïm recollit de les vinyes. Comença la verema, una activitat que s'allarga des de finals de l'estiu fins a les acaballes del mes d'octubre:

IMG_6172

Una tartana i un carro aturats davant d'una porta monumental de la vila emmurallada de Montblanc. La gent de Barcelona, en general, es refractària a desplaçar-se fins a les comarques de Tarragona i de les terres de l'Ebre: 

IMG_6173

Un pagès es desplaça amb un ruc per la conca de Barberà, un paisatge sec i àrid: 

IMG_6174

A la carretera general que travessa la vila de Prades, amb els seus murs de color vermell intens, hi circulava un carro solitari. Carros, carros i més carros: 

IMG_6175

Quatre carros en una població interior de la província de Tarragona. Els vehicles a motor encara no formaven part de la vida quotidiana dels pobles i les poblacions petites:

IMG_6176

Transports del raïm en semals fins a la cooperativa, activitat que es feia aleshores en carros:

IMG_6177

Automòbils estrangers fotografiats en una pineda de El Prat del Llobregat. La comparació entre el parc automobilístic del país, irrisori, i de la resta de països europeus, era feridor: 

IMG_6178

El poble del Garraf, a mig camí de Sitges i Castelldefels, i proper a la ciutat de Barcelona, que disposa d'una estació de tren, té una bellesa extraordinària: 

IMG_6179

Un carro passa al costat de la Torre dels Escipions, a prop de Tarragona. Sobta el gran nombre de carros que hi havia al país a principis dels anys 1960: 

IMG_6180

La ciutat de Reus, amb l'estàtua eqüestre del general Prim, era aquells anys un centre industrial i comercial de gran importància:

IMG_6181

Una motocicleta Ossa i un camió de càrregues generals retratats al centre de Reus:

IMG_6182

En el proper article exposarem el recull fotogràfic del llibre Guia de Catalunya, publicat per Destino l'any 1971, successivament reeditat en el curs dels anys 1970, que constitueix la versió original pensada i escrita en català per en Josep Pla d'aquest llibre. Els canvis produïts en el sector de l'automoció en el termini de deu anys foren apreciables. 

dijous, 28 de març del 2013

Inauguració del tram de Balaguer a Cellers del tren de Lleida a Sent Gironç el 19 de juliol de 1949.



La línia de tren de Lleida fins a La Pobla de Segur té el seu origen en l’acord signat l’any 1885 entre els governs espanyol i francès per executar un via fèrria transfronterera que enllacés Lleida amb Sent Gironç, de conformitat amb un projecte aprovat l’any 1879 que contemplava l’execució d’un túnel en les entranyes del port de Salau, que comunica la comarca del Pallars Sobirà amb l’Arieja. 

Pel cantó espanyol, les obres del tram comprès entre Lleida i Balaguer, capital de la comarca de La Noguera, es van iniciar l’any 1907. Aquest tram es va inaugurar l’any 1924. Les obres d’execució del tram de Balaguer a Tremp, que discorre per Sant Llorenç de Montgai, Santa Linya, Àger, el congost de Terradets, Cellers i Palau de Noguera, van alentir-se per causa de les prioritats del període republicà i la Guerra Civil Espanyola. 

L’any 1941 RENFE n’assumeix la construcció dels trams de la línia pendent. Una de les causes principals de l’execució d’aquesta línia fèrria va ser l’interès d’ENHER de garantir-se el proveïment de la maquinària i materials que havia de menester per la construcció de les obres del riu Noguera Ribagorçana en el tram que discorria per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i La Noguera.

Aquestes obres hidràuliques, encomanades a ENHER i iniciades l’any 1946, havien de garantir el subministrament d’energia elèctrica i resoldre les greus restriccions i talls del subministrament que danyaven greument l’activitat productiva i causaven incomoditats a les famílies. En aquells anys de la postguerra el dèficit dels mitjans de transport per carretera era un greu problema de difícil solució: molt pocs vehicles, poc carburant i unes carreteres molt deficients. Tenir a l’abast una línia de tren suposava un gran avantatge.

L’any 1949 es va inaugurar el tram de Balaguer a Cellers, el més abrupte i muntanyós l’execució del qual presentava més dificultats. Aquestes dificultats orogràfiques van ser superades amb la construcció de túnels, viaductes i ponts. També és el tram més bell atès que passa per paratges de gran bellesa: flanqueja l’embassament de Camarasa i anguileja pel congost de Terradets. 

L’any 1950 aquesta línia de tren arriba fins a Tremp, la capital del Pallars Jussà. I un any més tard, a La Pobla de Segur.  Aquí s’acaba aquesta línia fèrria. El tram fins a Sort, la capital del Pallars Sobirà, no es va executar mai. Al llarg de la dècada del 1950, aquesta línia va transportar principalment el ciment que ENHER produïa a la fàbrica de Xerallo, fustes que s’extreien dels boscos del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i soldats i material assignat al campament militar de Talarn. 

En la dècada del 1960, l’activitat del tren va minvar considerablement per causa, en part, de la davallada de l’activitat constructora d’ENHER a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i La Noguera. ENHER ha estat indissociablement lligada a la història del tren. En va impulsar la construcció de la línia i va causar-ne la seva decadència. 

Aquesta vinculació entre la línia del tren de Lleida a La Pobla de Segur i ENHER es reflecteix en el quaderns fotogràfics de l’empresa que contenen les fotografies de la inauguració del tram d’aquesta línia fèrria entre Balaguer i Cellers, tot just superat el congost de Terradets, i que tenia les següents estacions: Gerb, Sant Llorenç de Montgai, Vilanova de la Sal, Santa Linya i Àger. 

La inauguració d'aquest tram es va escaure enmig d’una festa d’exaltació a la dictadura del general Franco i en una data significada, el 19 de juliol de 1949, just tretze anys després de l’alçament militar contra el govern de la República.

Fotografies seleccionades d’aquest esdeveniment, amb les autoritats, els veïns i l'escenografia franquista. Les primeres fotografies corresponen a l'entrada a l'estació d'Àger amb els seus molls:

IMG_9401

IMG_9402

 IMG_9404

 Vagons circulant per aquesta línia que s'estava enllestint:

IMG_9406

Celebració de l'arribada del tren a l'estació de tren de Cellers-Llimiana el 19 de juliol de 1949, amb les autoritats del règim còmodament arribades amb els seus luxosos autos nord-americans:

IMG_9398

La coreografia franquista, imprescindible en aquesta mena d'actes:

IMG_9399

IMG_9400

IMG_9394

 IMG_9395

IMG_9397

IMG_9396

IMG_9392


IMG_9393

Amb la política endegada pel govern espanyol, a principis dels anys 1980, de tancament de les línies de tren altament deficitàries, aquesta línia estava condemnada a desaparèixer. L'oposició del territori va ser ferotge. Finalment, l'any 2005 el govern espanyol va traspassar-la a la Generalitat de Catalunya, la qual ha executat millores per a assegurar-ne el seu manteniment i contribuir a ampliar l'oferta turística que avui dia ofereixen les terres de Lleida tot l'any. La seva gestió està encomanada a l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.