Omnibus, autobusos i autocars a Roses (Alt Empordà).

Hem tingut accés, per un fet afortunat, a l'arxiu municipal de Roses, òrgan de l'Ajuntament de Roses que gestiona els expedients administratius resolts, documents de distinta naturalesa jurídica i disposa ensems d'unes quantes col·leccions fotogràfiques cedides per llurs  propietaris. Aquestes fotografies recullen l'evolució i canvis profunds que aquest poble ha experimentat en el decurs del segle XX. 

Consultades les distintes col·leccions fotogràfiques que té l'Arxiu Municipal de Roses, hem seleccionat unes quantes fotografies que recullen vehicles. Palesen l'evolució que l'automoció ha experimentat a la comarca de l'Alt Empordà. Interessant i singular és la coexistència, a partir de la dècada de 1960, amb la irrupció del turisme que ha transformat per sempre més els pobles costaners, dels vehicles nacionals amb els espaterrants automòbils i autocars estrangers procedents majorment de França, Alemanya i Holanda. 

En aquest primer article sobre els vehicles que hi ha hagut i han passat per Roses, centrarem l'objectiu en els primers òmnibus que transitaren pel país; els precaris i fatigats cotxes de línia que treballaren en la dècada de 1940 i 1950, majorment desferres recuperades de la guerra civil i reconstruïdes amb molt pocs mitjans i molts esforços. Sort n'hi hagué en la postguerra dels beneficis que el contraban generava. I els grans canvis produïts a partir de 1960 per causa de la renovació del parc de vehicles espanyol, impulsada pel creixement econòmic experimentat aleshores i conseqüent increment de la renda disponible, juntament amb la irrupció dels primers automòbils i autocars estrangers. L'ingrés de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea ha significat l'equiparació o homogeneïtzació del parc de vehicles espanyol amb els de la resta de països europeus.

Els primers òmnibus que prestaren el servei de línia regular entre els diferents pobles de l'Alt Empordà: 

L'òmnibus que cobria la línia regular de Figueres a Cadaqués amb parada a Roses:



Òmnibus aparcat al carrer de Pi i Sunyer de Roses:

Un autobús de la companyia Gómez i Paltré  que feia la línia de Castelló d'Empúries, Roses i Cadaqués:

Els amos i treballadors de l'empresa Gómez i Paltré, drets davant dels cotxes, en el garatge de l'empresa:

Un autobús Thames, fotografiat l'any 1954, que cobria la línia de Figueres-Roses-Cadaqués, també de la companyia Gómez i Paltré:

 

Imatge de Roses de mitjan de la dècada de 1960, amb un autocar a la dreta que portava els primers visitants i turistes delerosos de descobrir els encants de les platges del municipi, incloses les de cala Montjoi, cala Pelosa i cala Jóncols en el cap de Creus:

Dues postals de Roses amb les dues jardineres que passejaven els turistes per conèixer els indrets i construccions principals del municipi:

Una de les jardineres que treballava en les dècades de 1960 i 1970 i que conserva la família Vinyolas:



Un autocar estranger aparcat al passeig marítim l'any 1966:

Una altre jardinera que estigué en actiu en les dècades de 1960 i 1970, quan en Roses experimentà un creixement inusitat i esdevingué un centre turístic de primera magnitud a la Costa Brava:

Renglera d'autocars a Roses en els anys 1970:

 

Dos autocars aparcats al passeig marítim de Roses:

En el proper article abordarem les imatges, procedents de l'arxiu municipal de Roses, que recullen els treballs quotidians dels rosincs.

Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (VIII).

Continuem amb l'exposició de les fotografies dels primers òmnibus que corregueren per la demarcació de Girona recopilats per en Josep Vert i Plana. El primer, l'òmnibus d'en Vintinou de l'Escala que feia la línia de l'Escala fins a Sant Jordi Desvalls i Figueres:

Una fotografia procedent de la biblioteca Marià Vayreda d'Olot. No podem precisar qui fou el transportista de la Garrotxa a qui pertanyia. En Josep Vert no ho consignà pas. Potser TEISA?

En Pere Via, de Castelló d'Empúries, tingué un òmnibus que feia la línia des de Cadaqués fins a Figueres a través de Castelló d'Empúries:

Òmnibus del senyor Emili Llosa Sala, nascut a Darnius el 2 de juny de 1883. De ben petit ajudava a son pare en el manteniment de les tartanes que feien la línia de Darnius a Figueres:

Dues carrosseries d'autocar de gran bellesa construïdes per en Josep Vert al seu taller de Torroella de Montgrí en la primera meitat dels anys 1930. El segon cotxe era d'en Manel Casademont de Medinyà, que feia serveis discrecionals: 

Ford de l'empresa de transports La Vicolomenca, que feia la línia regular de Santa Coloma de Farners-Girona per Vilobí d'Onyar, amb una carrosseria arrodonida molt en boga en la dècada de 1930: 

El mateix cotxe, en els anys 1940, amb la carrosseria reconstruïda, més tosca i matussera, i equipat amb un gasogen. Els tristos anys de la postguerra:

Espaterrant carrosseria que muntava el Bussing de Transports J. Angelats SA, de Girona, dedicat als serveis discrecionals:

Continuarà.

Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (VIII).

Els carros, al port de Barcelona, operaren fins ben entrats els anys 1960. Foren anys que, arran de la bonança econòmica que el país experimentà, registrava el port un intens trànsit de mercaderies. Uns pocs transportistes del barri del Poblenou de Barcelona, que concentrava aleshores les principals empreses i agències de transport de la ciutat, empreses majorment de capital familiar, traginaven la mercaderia desembarcada al port fins a llur magatzem usant els propis carros; per descomptat que eren trajectes limitats a la ciutat de Barcelona. Fins i tot els primers anys de la dècada de 1970 hi hagué a la ciutat de Barcelona encara un pocs carros en actiu. Les fotografies penjades en aquest espai, procedent d'un llibre sobre la ciutat de Barcelona publicat per l'editorial Destino i acompanyat de fotografies d'en Francesc Català i Roca, en donen fe d'aquest fet.

El manteniment de l'ús dels carros en el món rural del país, els petits pobles, els masos i les cases de pagès, es perllongà fins a les darreries dels anys 1970. Aquells anys hi circulaven per les carreteres secundàries del país vells carros conduïts per persones grans que feien trajectes curts. Fotografies publicades en aquest espai palesen aquest fet. L'augment del trànsit i el perill que la circulació dels carros suposava, n'accelerà la seva desaparició.

El lent procès de desaparició dels carros al país, procès que es perllongà trenta anys, des del 1950 fins a principis dels anys 1980, i que fou advertit pels afeccionats a aquests vehicles, la notable importància que aquest mitjà de transport jugà en la història del país i llur industrialització -el transport de matèria primera i del producte produït per una xarxa de carreteres deficient, pobre i mal mantinguda-, i els constructors de carros o carreters que aleshores hi havia, els quals s'havien reconvertit en constructors de caixes i bolquets de camions, afavorí els treballs de recerca, conservació i restauració dels carruatges que hi havia escampats per cases, masies i granges.

D'ençà dels anys 1980, com també ha ocorregut des de fa uns anys amb la restauració de camions i autocars, uns quants col·leccionistes han esmerçat temps, esforços i diners en recuperar tota mena de carruatges. El resultat, del tot favorable, és que el país disposa de grans col·leccionistes de carruatges. Un dels carreters que participà en aquesta recuperació fou en Josep Vert. El seu arxiu fotogràfic conté unes quantes fotografies de carros, tartanes i carruatges que presenten distints estats de manteniment. 

Fotografia d'una tartana, ben conservada, amb la seva vela, que forma part de la col·lecció d'en Josep Vert:

Una altre tartana procedent d'una casa principal. Si algú té la paciència de llegir les memòries d'en Carles Fages de Climent, membre de la petita aristocràcia rural de l'Empordà, tenidora de grans finques que s'hagueren de vendre en el decurs dels anys, es farà una idea exacta del paper que les tartanes tingueren fins a principis dels anys 1930:

Una altre tartana en què s'aprecia l'efecte la causa la vela o la seva absència:










Una altre tartana semblant a l'anterior:

Una calessa per passejar i fer-se veure. Apareixien en gran nombre, els primers anys del segle XX, al passeig de Gràcia de Barcelona cap al migdia. Si se'ns permet la comparació, és el precedent dels cotxes esportius la conducció dels quals permet d'atreure les mirades dels vianants i la resta de conductors:

Una altre tartana retratada en una casa de Viladamat:

Un carro de dos eixos amb rodes amples concebut per a càrregues pesades. Es el precedent remot dels camions tràilers:

Més carruatges retratats per en Josep Vert i que reflecteix l'interès que tenia per aquests vehicles. No en va, era descendent d'una coneguda família de Torroella de Montgrí que treballava en la construcció de carruatges: 

Continuarà.