Viejas Máquinas en viejas manos: el llibre escrit pel senyor Alberto F. Puerta relatiu a llurs poves de camions clàssics espanyols i estrangers. Recopilació de trenta anys de feina.

El nom d'Alberto F. Puerta, per qualsevol persona que tingui curiositat sobre el món dels camions forçosament li ha ser familiar. Sempre ha manifestat un viu interès pel transport i els camions, interès potser vinculat al fet que és asturià, una terra on la passió pels ferros és ben viva i intensa. L'interès pels camions fou un fet decisiu en la seva vida: treballà de transportista carretejant mercaderies amunt i avall conduint Pegasos i Barreiros.

Amb la irrupció en el mercat espanyol de les primeres revistes sobre el transport, en la segona meitat dels anys 1980, seguint la petja de revistes europees semblants, fou un dels primers provadors espanyols dels camions que produïen els fabricants europeus. Per fer aquest treball, en el qual ha tingut un gran reconeixement per llur acreditada professionalitat, jugà un paper principal la seva experiència en la conducció de camions arreu d'Espanya i la resta de països europeus, la seva facilitat natural per cultivar amistats i un bon domini d'idiomes, principalment, l'anglès.

L'Alberto F. Puerta és un home cultivat. Ha aprofitant una part de les seves hores lliures per llegir escriptors i poetes castellans. En una ocasió, a Alcarràs, li comentà a en Claudi Herguido que estava de pas i marxava a visitar la tomba del poeta Machado enterrat a Cotlliure, al Rosselló, parada d'un viatge més llarg per països europeus. El senyor Herguido, que és un bon amic seu, li regalà el llibre d'en Josep Maria Espinàs Combat de Nit, un dietari d'un viatge a bord d'un camió Pegaso 140 dièsel l'any 1959 des de Barcelona a Valladolid, en l'edició original en català, idioma que entén perfectament. En un país on, en general, impera un monolingüisme recalcitrant, tal actitud és admirable i poc corrent.

Els senyors Luis Alberto Garrido Sanz, Alberto F. Puerta i Claudi Herguido, a Alcarràs, davant dels quatre camions restaurats pel Claudi i llur germà Eduard:



En el curs dels últims anys, l'Alberto F. Puerta s'ha fet un fart de viatjar per tots els països de la Unió Europea provant camions. Tal activitat li ha proporcionat, a causa del seu caràcter, un gran rendiment personal. Ha estat afortunat en poder treballar en la matèria per la qual hi té autèntica devoció: el sector del transport i els camions de totes les èpoques i nacionalitats.

El senyor Alberto F. Puerta, acompanyat d'en Claudi Herguido, en Luis Alberto Garrido Sanz i un responsable del constructor holandès, a Medina del Campo, provant una tractora Daf:

D'esquerra a dreta: el responsable de DAF, en Luis Alberto Garrido Sanz, l'Alberto F. Puerta i en Claudi Herguido:

Paral·lelament a les proves de camions nous, també ha trobat temps per provar camions que han circulat per les carreteres espanyoles, de fabricació autòctona i importats de l'estranger. A Alcarràs provà el Barreiros Azor i el Sava Berliet que en Claudi i l'Eduard Herguido restauraren fa uns anys: 

Fruit de la seva generositat proverbial, l'Alberto F. Puerta publica, en un llibre d'edició privada titulat Viejas Máquinas en viejas manos, les proves fetes, en el curs dels darrers trenta anys, a vint camions clàssics, acompanyat de llurs dades tècniques. El llibre, de tapa dura, en castellà, serà una sèrie limitada d'acord amb les comades dels interessats. Conté vehicles de la major part de fabricants espanyols com Hispano-Suiza, Barreiros, Pegaso, Avia, Dodge, Sava, Ebro i també alguns d'estrangers amb una forta implantació com Volvo, Mercedes-Benz, DAF, Berliet, AEC, Austin, Ddoge i Renault. També incorpora les proves fetes al Barreiros Azor i al Sava-Berliet restaurats pels senyors Herguido. El llibre, amb un preu de trenta-cinc euros, es pot sol·licitar per correu electrònic.

Portada del llibre que publica el Sr Puerta:

El llibre inclou la prova d'un camió Nazar B de set tones que fou d'un firaire de Jaen i que un col·leccionista asturià ha restaurant mantenint els elements originals. És una de les novetats del llibre ja que no s'havia pas publicat cap prova de cap dels vehicles que Nazar produí. I el model escollit, un Super 7, és un dels més reeixits que produí el constructor aragonès:

Dues consideracions finals: atès l'interès que el llibre presenta, potser s'hauria pogut plantejar un apèndix en anglès de la part escrita per facilitar-ne la difusió a interessats estrangers. I si l'Alberto F. Puerta té ganes i temps, podria fer-ne un altre relatiu a més models construïts per empreses espanyoles. N'hi ha un grapat de camions susceptibles de ser provats i valorats: Ebros de la sèrie D, E, M i P; més Barreiros i Pegasos; Sava SH i 415-515; Avia 6000 i 7000; i per descomptat, els singulars Nazars, com el que posseeix el senyor Castells, fotografiat al costat del Ford del senyor Vallcorba. En la fotografia, drets, el senyor Jordi Fluriach, transportista jubilat del poble de El Masnou, el senyor Ramon Manonellas i el senyor Joan Vallcorba Pomier: 

Atès que el llibre és una edició limitada a les peticions rebudes, creiem que val més no badar i adquirir-lo ja que el seu contingut ha de ser apreciable a conseqüència del seu autor, un provador professional que té un prestigi acreditat.

Els camions amb què treballa Transports i Excavacions M. Herguido S.L. d'Alcarràs (Segrià).

En Claudi Herguido ens mostrà el passat dissabte la planta d'àrids que Transports i Excavacions Herguido S.L. té a Alcarràs. Fou la darrera activitat que férem en aquest municipi del Segrià.

Com ja hem exposat en articles anteriors, l'origen de l'empresa TRANSPORTS I EXCAVACIONS M. HERGUIDO S.L. es remunta a mitjan de la dècada de 1950, uns anys molt penosos, amb el transport que el senyor Mariano Herguido Abardia féu amb camions d'àrids i cereals. Amb la incorporació dels seus fills en el negoci familiar, l'empresa s'especialitzà en la producció i venda d'àrids i treballs d'obra civil.

L’any 1992 l'empresa familiar és transformà en una societat civil; i l’any 1998 es constituí una societat limitada de caràcter mercantil. Actualment té una plantilla de quinze treballadors fixes. El creixement continuat de l'empresa, reflectit en l'increment de la plantilla i la facturació, és cimenta en la qualitat dels serveis que presta i el tracte directe i personal amb els clients, tant particulars i empreses com administracions públiques i institucionals, i entitats urbanístiques col·laboradores.

Quant a la producció i venda d’àrids de tot tipus, la gamma cobreix des d'àrids bàsics per fer formigó fins als ornamentals per jardineria com terra per gespa o pedra rocalla. També disposen de cisternes d’asfalt i estenedores de grava per fer reg asfàltic en vials.

 

Especial interès és la inversió constant, amb recursos propis, en maquinària i vehicles. La maquinària més moderna que hi ha disponible al mercat juntament amb personal altament qualificat assegura uns treballs excel·lentment executats. El merescut prestigi i reputació adquirit per l'empresa li ha engrandit considerablement els nombre de clients. L'empresa, per descomptat, està en possessió de les normatives de qualitat i de ISO 9001:2008. 

També s'ha emprès una diversificació d'activitats en el sector de la construcció: venda de tota classe de materials de construcció, reciclatges resultants de la construcció i la producció i venda d'àrids. També fan serveis de transports per al sector de la construcció centrats en el transport de terres i àrids i serveis especials de maquinària fins a 45 Tn. Igualment es disposa d'un servei de lloguer de maquinària. 

 

Les principals activitats d'obra civil són treballs d'excavacions (soterranis, excavacions de rases per cimentacions, pas d’instal·lacions i canalitzacions, col·locació de murs i aplacats amb pedra d’escullera),  moviments de terres i enderrocs (desmunts i terraplenats, desbrossaments de terrenys i cunetes, explanacions, compactació i humectació, demolicions), pilotatges i perforacions (construcció de pous indis encamisats per cimentació, pous per recollida d’aigua amb una profunditat fins a dotze metres). També s'executen obres d'urbanització, piscines, arranjament de camins, etc.

Al centre de la planta hi havia una garbelladora fabricada per la casa anglesa Powescreen, muntada sobre un semiremolc, i itinerant:

La major part dels camions que té l'empresa són del fabricant alemany Man:

Una tractora Renault amb llur banyera:





Una tractora Man, un vehicle apreciat en el sector de les obres:

Part de la maquinària que té l'empresa, importada d'Alemanya, Anglaterra, Suècia, Estats Units i Japó:

Furgó usat de taller mòbil de l'empresa:

Acomiadats d'en Claudi Herguido, d'en Ricard Palomas, d'en Carlos Cerdà i d'en Jordi Ibars, marxarem per l'autovia A2 cap a Cervera a dinar. Encara teníem programada una darrera activitat a Torelló.

Les innovacions que incorporava el Sava-Berliet matriculat l'any 1968.

Quan arribarem a la nau d'Alcarràs que la família Herguido usa per tancar-hi els camions clàssics que posseeix, hi havia estacionats al pati exterior el Barreiros Super Azor i el Sava-Berliet. Els colors de la cabina del Sava-Berliet, una fidel i exacta reproducció de la cabina del Barreiros Super Azor que tingué el senyor Mariano Herguido Abardia, pare del Claudi i l'Eduard, són un encert absolut: 

En Claudi Herguido Fo i en Xavier Castells Quintana al costat del Sava-Berliet:

En Xavier Castells Quintana estintolat en el parafang del Sava-Berliet pulcrament restaurat:

En Xavier Castells nasqué, com aquell qui diu, amb un volant de camió als braços. Son pare tenia una empresa de transports a Torelló i ell, ben aviat, se li desvetllà la passió de conduir camions. En possessió del permís de conduir preceptiu es féu un fart de portar camions: els de l'empresa familiar, els d'altres empreses i els propis. I comparteix amb el senyor Antonio Esbri, un transportista jubilat de Benicarló, la satisfacció d'haver gaudit intensament la seva professió: viatjar arreu d'Europa conduint un camió.

Malgrat haver-se hagut de jubilar en arribar a l'edat reglamentària, en Xavier Castells enyora el món del transport. És la seva vida. Enyora sobretot el període comprès entre els anys 1960 a 1980, quan les condicions laborals, les retribucions econòmiques i les relacions personals travades entre els transportistes eren completament diferents de les que hi ha ara per ara, deshumanitzada, devastada i podrida. Aleshores hi havia feina per tothom i tothom es guanyava més o menys la vida. Ara és una jungla despietada. 

L'enyor que sent pels camions l'ha sublimat amb la recuperació i restauració d'un petit camió Nazar B de tres-mil cinc-cents quilos de pes que exhibeix en trobades de vehicles clàssics. I sempre que en té ocasió, penetra a la cabina d'un camió i el condueix. Això féu el passat dissabte a Alcarràs: xalar conduint el Sava-Berliet dins del recinte de la nau:

El senyor Castells conduint el Sava-Berliet. Al seu costat, en Claudi Herguido. No rascà pas cap marxa, fet que palesa la seva gran professionalitat, i el captivà la facilitat amb què es condueix un camió d'aquesta mida:

En un article anterior sobre aquest camió manifestarem que la tecnologia que incorpora el Sava-Berliet, pròpia dels grans constructors europeus de la segona meitat dels anys 1960, els enginyers de Pegaso i Barreiros ni tan sols l'havien considerada.

Amb l'ànim d'acreditar tal afirmació, ben fonamentada, algunes manifestacions tecnològiques impensables en els camions de fabricació espanyola que incorpora de sèrie el Sava-Berliet són les següents.

La cabina no té cap interferència del motor, el qual s'ubica fora de l'habitacle, de manera que el conductor pot bellugar-se lliurement. També desapareixen les molèsties causades per la ubicació del motor dins la cabina. Acoblat a la columna de direcció, el comandament del fre elèctric Iruña. I a l'esquerra del tablier, la palanca que accionava el fre progressiu individual de l'eix del mig del camió per estabilitzar-lo davant situacions compromeses i delicades com grava o gel:  

La columna de direcció, a diferència dels camions espanyols que era recta, s'escola, amaga o desapareix sota el tablier per millorar la comoditat del conductor que té llibertat per bellugar les cames:

Connector del contacte, car el camió no disposa de clau de contacte:




Ajustador de peu de l'altura del seient del xofer, operació que es podia fer mentre es conduïa:

Espai habilitat en la caixa del camió, antigament usat de dormitori del conductor, i ara transformat en un banc:

Ferro i goma que segella l'espai de connexió entre la cabina i el banc fet en la caixa:

Amortidor hidràulic amb barra estabilitzadora. El primer model produït per ENASA que incorporà barra estabilitzadora fou la gamma bocanegra presentada l'any 1983 i comercialitzada l'any 1984. Déu n'hi do:

Fre elèctric de la casa Iruña. En Claudi Herguido recorda que, de xic, acompanyant son pare amb el Barreiros Super Azor en les rutes a l'Aragó, havia vist a la nit més d'un camió baixant el port de Fraga amb el fre elèctric roent:

El diferencial Berliet que munta aquest camió:

Ballestes tàndem que balancegen per tenir el camió la màxima adherència i estabilitat en la carretera:

Elevador manual del segon eix posterior bessó:

El Sava-Berliet muntava de fàbrica roda bessona posterior, concepció usual a França, i un prefiltre instal·lat al parafang davanter del cantó del conductor que purificava l'aire, al qual se li sumava per aquesta funció dos filtres d'aire ubicats dins del motor:

Dues rodes de recanvi muntades al final del xassís:





Boixa d'una de les rodes posteriors del camió amb l'anagrama Berliet:



El tap del dipòsit del combustible del camió amb l'anagrama gravat que identifica la marca Berliet:

De dreta a esquerra, en Carlos Cerdà Meseguer, en Jordi Ibars, en Ricard Palomas, en Claudi Herguido (dins la cabina), en Xavier Castells i l'Eduard Herguido:

Encara havien de fer la darrera activitat programada a Alcarràs el passat dissabte: visitar la planta que l'empresa Transports i Excavacions Herguido SL té al municipi i alguns dels vehicles i maquinària allà dipositada.