En Jordi Busquets, mecànic de la Coca Cola de Girona (I)

En Jordi Busquets nasqué a Banyoles l'any 1937. Els seus avis procedien de can Batlle de Vilert. Acabats els estudis bàsics als catorze anys, entrà a treballar a ca l'Oller de Banyoles, un  taller que popularment li'n deien Blat de Coure, especialitzat en motors de benzina i el manteniment i reparació de tota mena de vehicles. Molts aprenents de mecànic de Banyoles i demés pobles del Pla de l'Estany es formaren a ca l'Oller. El senyor Busquets hi treballà fins als vint anys d'edat. 

L'any 1957, amb vint anys d'edat fets, entrà a Transports Carreras de Banyoles per fer de mecànic. Aquest transportista tenia quatre vehicles: dos camions, un Man i un Barreiros, un Unimog i un Jeep. El Man treballava per una empresa paperera de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa: cada dia transportava des de Sant Joan les Fonts a Barcelona rotlles de paper; de Barcelona en tornava carregat amb paper de diari recuperat pels parracaires i que era la matèria primera per produir la pasta de paper. A can Carreras hi treballà un any solament.

Plegat de Transports Carreras entrà a treballar a la Coca Cola de Girona. Cobega SA, propietat de la família Daurella de Barcelona, tenia la representació d'aquesta beguda a les comarques gironines. El director de Cobega SA a Girona era el senyor David Marca i Cañellas. Fill de Tarragona i establert a Girona, el senyor Marca ha desenvolupat una intensa activitat en el camp empresarial, social i polític; també escriu una columna al diari El Punt-Avui. El cap de mecànics de Cobega SA a Barcelona, que tenia la responsabilitat del manteniment de la immensa flota de vehicles de l'empresa, era el senyor Joan Gou i Pararols. 

Cobega SA tenia una planta a Sarrià de Ter, a prop de la ciutat de Girona. El senyor Busquets s'encarregava del manteniment i les reparacions de la flota de vehicles que Cobega SA tenia en aquella planta. Per aquest motiu tractava amb el senyor Marca per la seva condició de director de la planta i amb el senyor Gou com a cap de mecànics de Cobega SA. Del senyor Marca en Jordi Busquets en conserva un excel·lent record per la seva qualitat humana manifestada en el tracte amb els treballadors i per la seva eficàcia en el desenvolupament del càrrec que exercí. També tingué una excel·lent relació amb el senyor Gou.

L'entrada del senyor Busquets per fer de mecànic dels vehicles de la Coca Cola de Girona coincidí en el temps amb els primers Pegasos Z-206 dotats d'un eficaç motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència:   

Al caps d'uns anys Pegaso comercialitzà el Pegaso 1095. Basat en el Pegaso Comet però equipat amb un motor més potent, tingué molt bona acceptació entre els transportistes: 

Per a la distribució de les begudes que comercialitzava, Cobega SA sempre confià en els camions Ebro que Motor Ibérica SA produïa a l'avinguda Icària de Barcelona: 

El senyor Jordi Busquets treballà molts anys en el taller de la Coca Cola de Girona: des que hi entrà de ben jove, moment en què aquesta beguda refrescant fou descoberta pel jovent del país amb l'esclat comercial que se'n derivà, fins que es jubilà a l'edat reglamentària. Com a mecànic de la planta de Sarrià de Ter on hi tancaven els vehicles de l'empresa i també hi havia el taller, el senyor Busquets se'n féu un fart de fer el manteniment corrent i les reparacions de les furgonetes i camions Ebro i Pegaso. Sovint, en sentir el soroll que emetia el motor del camió, ja intuïa la pana que tenia. Prou que els coneixia els camions i furgonetes de la casa.

La excel·lent i fluïda relació que hi havia entre els mecànics de Cobega SA i els enginyers de Motor Ibérica SA -ambdues empreses eren de Barcelona i la primera era un dels principals clients de la segona- s'enfortí amb el desenvolupament i fabricació de camions Ebro amb xassissos baixos i centrals per acoblar-hi caixes botelleres amb més capacitat de càrrega pel repartiment de begudes. Aquells camions Ebro amb xassissos especials eren concebuts especialment per atendre les necessitats de Cobega SA i d'altres empreses que distribuïen begudes.

Una mostra de camions amb xassissos especials foren els models Ebro D550 i E90, comercialitzats pel Garatge Camps, concessionari oficial Motor Ibérica SA a Girona, projectats per l'activitat de Cobega SA amb bastidors baixos i que el senyor Busquets conserva:

També s'improvisaren d'altres invents i transformacions en les caixes dels camions de Cobega SA impulsades per les innovacions i millores produïdes en els embalatges i els palets. Un camió Ebro E90 amb una caixa que muntava una porta hidràulica:  

Un Ebro E90 amb xassís central i una caixa fabricada pel carrosser Terradas de Riudarenes dotada d'una porta hidràulica per transportar palets:

Un Ebro E110 dotat de bastidor central per aprofitar millor l'espai inferior comprès entre les rodes i equipat amb una caixa apte per transportar palets i una porta hidràulica:

Els camions de la sèrie M també integraren la flota de vehicles de la planta de la Coca Cola de Sarrià de Ter:





Un Ebro M125 amb bastidor central i carrossat amb una caixa amb portes colisses en proves: 

A finals dels anys 1980, i degut a l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, Cobega SA adquirí camions Mercedes Benz i Volvo per al repartiment de mitja distància:

Part posterior d'un camió Mercedes Benz dotat de bastidor central i suspensió pneumàtica. La fotografia és de l'any 1992, amb el Cobi rialler que agafa una ampolla de Coca Cola amb la mà dreta:

Un Volvo FL7 equipat amb un bastidor concebut per la càrrega i descàrrega de palets i una porta hidràulica:

Un altre Volvo amb bastidor central per aprofitar al màximum els espais de càrrega i equipat amb suspensió pneumàtica i canvi automàtic: 

Continuarà.

Alguns dels transportistes que hi hagué a Banyoles (Pla de l'Estany): records d'en Jordi Busquets.

Gràcies a l'amic Pere Liu hem conegut a en Jordi Busquets. Fill de Banyoles, la seva família procedeix de Vilert. Professionalment treballà en el sector de l'automoció. El senyor Busquets, dotat d'una memòria prodigiosa, recorda uns quants transportistes que hi hagué a Banyoles, la capital de la comarca del Pla de l'Estany, alguns dels quals avui dia són desapareguts. En aquesta crònica fem un repàs de l'activitat del transport que a Banyoles es caracteritzà per la seva diversificació.

Uns autocars de la casa Transports Elèctrics Interurbans SA (TEISA) d'Olot, empresa que jugà un gran paper en la vida social de les comarques de la Garrotxa i del Pla de l'Estany, retratats en un servei d'excursió, activitat de lleure força habitual els diumenges i dies festius de l'estiu de les dècades de 1940 i 1950. Permetia de sortir de casa i conèixer indrets d'interès. La difusió dels vehicles particulars a partir dels anys 1960 propicià la decadència d'aquesta activitat de lleure col·lectiva:  



La renovació i ampliació de la flota de vehicles de la casa Teisa es produí amb la compra dels primers autocars de la casa Pegaso:



Poc a poc el país es motoritzava. En són una mostra tres autos retratats aquells anys. La primera fotografia correspon a un Seat 1400 B estacionat al costat de l'Hotel Mundial: 



Un Biscuter, que és la mínima expressió d'un automòbil i que constituïa una manifestació de capacitat adquisitva la seva possessió aquells anys, retratat envoltat de canalla al davant del castell de Porqueres, proper al cèlebre estany, l'any 1958: 



Un automòbil Hispano Suiza matriculat abans de la guerra civil i retratat a la plaça dels Turers de Banyoles l'any 1961. La carrosseria tosca i les rodes rústegues manifesten que fou reconstruït:



Els gran nombre de transportistes que hi hagué a Banyoles generà tallers que reparaven vehicles i carrossers que construïen cabines i caixes i executaven modificacions. La festivitat de Sant Cristòfol, com no podia ser altrament, era molt popular i concorreguda des de temps reculats, popularitat que ha arribat fins els nostres dies. Un autocar de ca l'Olivet retratat l'any 1934 en l'acte de la benedicció a càrrec del mossèn davant de la parròquia de Santa Maria dels Turers convenientment enramat:

Uns quants camions de transportistes banyolins que participaven en la celebració de la festa de Sant Cristòfol de l'any 1948:

Una relíquia convenientment engalanada per la festa de sant Cristòfol de Banyoles l'any 1954:



Un Biscuter enramat propietat del senyor Ricard Garriga, amb placa verda, que participava al costat d'un camió de Transports J. Plana de Banyoles, en la festa de Sant Cristòfol de l'any 1955:



Uns joves de Banyoles proveïts d'un auto d'època celebraven la festivitat de Sant Cristòfol el 1964:

Els transportistes que traginaven mercaderies en general hi destacaven en Llorenç Riera de can Xaló, avui dia Comercial Riera que es dedica a la distribució d'aliments i begudes, Transports Planells, conegut per en Mundo, Transports Mainadé, Transports Angelats i Transports Peiró. En els anys 1940 i 1950 principalment recollien la mercaderia arribada en tren a les estacions de Girona i Flaçà i la repartien als majoristes.

Un motocarro per la distribució a clients de proximitat de pinsos de la casa Diana SA, propietat del distribuïdor oficial de Banyoles:

 

En l'apartat de recaders o ordinaris cal citar a en Vilardell i Ferriol, que eren socis, en Branques que posseïa un camió Pegaso amb un motor de benzina i Transports Cros. Transports Intercomarcals SA (TISA) adquirí per traspàs les línies de recaderia i clientela que tenia la societat dels senyors Vilardell i Ferriol.

Un camió de Transports Cros a la plaça dels Turers de Banyoles, enramat per participar en la festa de Sant Cristòfol de l'any 1948: 

Després hi hagué els transportistes que treballaven per empreses banyolines, activitat que sovint simultaniejaven amb les càrregues generals. En aquest capítol hi havia Transports Esteve Pla, en Teina per motiu, que tenia camions Berliet, Chevrolet, Pegaso Comet i Nazar i es dedicava al transport de pells produïdes per les adoberies. Al cap d'uns anys el transport de pells que feia en Teina el féu en Cufí i en Santaló, dos socis que treballaven en la recaderia i fundaren Transports Banyoles.   
Un Chevrolet de Transports Pla enramat: 

En quant als transportistes que anaven a bosc i traginaven llenya, carbó i les deixalles i peles que transportaven a la fàbrica de paper de can Torras cal esmentar en Joan Carreras, en Just i en Martí Masdemont. 

Un camió Chevrolet de Transports Masdemont, conduït per en Lluís Congost, a la plaça dels Turers de Banyoles per participar a la festa de Sant Cristòfol de l'any 1945:

En l'activitat del transport de bestiar hi havia Transports Joan Peiró que disposava de gàbies per carretejar animals. Més tard hi hagué Transports Pujolar i Transports Grabuleda, en Pic per motiu. 

Els polletaires, que recorrien els mercats per recollir pollastre i dur-los fins a Barcelona per al seu repartiment hi hagué Transports Llinàs, que tenia un  GMC amb matrícula GI-5391, i en Josep Roura. Amb els anys els pollastres s'escorxaven als llocs de procedència i es portaven morts en camions equipats amb caixes frigorífiques a Barcelona. A Banyoles, en Miquel Callís tenia un escorxador molt important que comercialitzava pollastres i productes elaborats amb la marca Don Pollo, els quals eren transportats per Transports Ciprià Costa (CICOSA) de Cornellà de Terri.

L'avi Llinàs al costat del GMC carregat de gàbies per transportar aviram retratat a Banyoles l'any 1936: 

En el transport de pinso a granel amb cisternes hi treballaven en Juscafresa, en Bustins i en Puigdemont, els quals, també, tenien cisternes per transportar llet. En Jaume Palomé fou un transportista que anava a bosc per la recollida de llenya i carbó; després recollí llet en cantines, activitat que li traspassà a Transports Puigdemont. 

El servei de transports de mercaderies entre Banyoles i Girona fou cobert per Transports Trinitat Ros (TR), Transports Tresserras que cobria aquest servei amb camions Ebro, Transports Teixidor i Transports Mainadé. 

També hi hagué els transportistes que anaven a riu a recollir àrids i sorres per servir als paletes, manobres, a les obres i traginaven material de construcció. Transports Bernades de Sant Jaume de Llierca carregava àrids al pla de Fares del riu Fluvià, en el municipi de Sant Ferriol. També Transports Colomé treballava en la recollida d'àrids. En Miquel Costa Terrades transportava àrids i material de construcció pels paletes amb un camió Ebro que servia a les obres.

El primer camió que tingué la constructora Agustí Masoliver SA (AMSA), un Chevrolet equipat amb un bolquet i que funcionava amb un gasogen; tal era la misèria del país en els anys 1940 i 1950: 



En el transport de guix hi destaquen dos noms. L'Enric Juanola que transportava guix de Maià de Montcal a Barcelona, i l'Esteve Pujolar que traginava guix i ciment pòrtland.

Bigues Agustí SA, una empresa de producció de bigues molt important de Banyoles que aprofità l'activitat constructora descomunal que visqué el país en els anys 1960 -fou l'empresa que subministrà les bigues per la construcció del Camp Nou promogut pel Futbol Club Barcelona al barri barceloní de Les Corts-, disposava d'una flota de camions propis i també donà molta feina a uns quants transportistes com en Faixes, Terrades i Coll Ramió que tingué un camió Nazar.

Retratats al menjador del restaurant can Selvatà, on ens trobàrem, d'esquerra a dreta en Pere Liu, en Jordi Busquets, en Joan Brugués (dret) i en Martirià Brugrada:



Agraïm al senyor Busquets la informació i fotografies incorporades a aquest article de recuperació d'alguns transportistes del Pla de l'Estany.