Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quim Monzó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quim Monzó. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de setembre del 2012

L'ús d'un camió Iveco 180 amb bolquet i els sinònims de bolquet en català: apunts dels escriptors Quim Monzó i Màrius Serra a La Vanguardia.

En un article publicat temps enrere per en Quim Monzó a la seva columna del rotatiu La Vanguardia, va abordar la problemàtica de les estàtues humanes plantades a les Rambles de Barcelona. La solució que hi proposava davant d’aquest problema, que ha provocat la renúncia dels barcelonins a passejar-se per les Rambles, era de carregar-los en un camió Iveco 180 amb un bolquet i descarregar-lo al mar.

No va haver-hi gaire reaccions en contra de la proposta del senyor Monzó per netejar les Rambles. Segurament que la crisi econòmica i els problemes que se’n deriven han obert els ulls a molts de pogres. Crec que un exemple el trobem en la retòrica dels polítics d’Iniciativa-Els Verds que han arraconat el seu discurset mediambiental i han tornat a l’apel·lació dels drets socials, d’impossible materialització sense diners.

De l’article d’en Quim Monzó va sorprendre’ns que precisava el model concret de camió amb bolquet per executar aquesta labor, una actuació que segurament molts ciutadans de Barcelona agrairien i aproven. Proposava un Iveco amb bolquet. Posats a fer, també es podria netejar la ciutat dels pipes habituals que roben als incauts turistes amb els perjudicis i la mala fama que es projecta de Barcelona arreu del món. Un Iveco amb bolquet, el camió proposat pel senyor Monzó per netejar les Rambles de les estàtues humanes:

Iveco bolquet a Besalú (La Garrotxa)

Des d’aquest espai dubtem que un vehicle d’aquestes dimensions tingués capacitat per executar la tasca suggerida pel senyor Monzó, un dels millors escriptors catalans actuals. En caldrien uns quants d’Ivecos amb bolquet per dur-la a terme.

Abans d’ahir, també a La Vanguardia, en Marius Serra publicava un altre article en la seva columna El Rum-Rum sobre els camions bolquets. Hi explicava que en català els bolquets també podien anomenar-se trabuc, de tal manera que, en lloc de camions bolquet, se’n podria dir camions de trabuc, extrem que desconeixem absolutament. Afegia el senyor Serra que una altre sinònim de bolquet és dúmper, un anglicisme que sí coneixíem. L’article publicat per l’escriptor i enigmista Màrius Serra:

IMG_1335

També explicava en Màrius Serra que en un viatge a La Pobla de Lillet va descobrir que per aquest cantó de la comarca del Berguedà els dúmpers s’anomenen Mutrac. Navegant per la xarxa el senyor Serra va descobrir la existència d’una marca de tractors, Motrac. D’aquesta manera, aquests berguedans van fer un exercici de metonímia: adoptar el nom propi de la marca (MOTRAC) per designar el nom comú d’un vehicle (un camió bolquet). Idèntic procés va experimentar el nom comercial Jeep per identificar globalment els vehicles tot terreny. Però la diferència entre el Motrac berguedà i el jeep nord-americà és patent: el mutrac és una denominació geogràficament restringida i, en canvi, el jeep és un concepte d’abast mundial.

En Màrius Serra, amb la brillantor habitual, exposava d’altres exemples de metonímia: les vambes per designar el calçat esportiu; en canvi, a les terres de Ponent, el calçat esportiu és conegut com a keds. També es referia a una expressió de Ponent per les persones de cul gros: tenir un darrere com un John Deere, una popular marca de tractors fàcilment identificable per la combinació de colors verd i groc amb què son pintats. Finalitzava la columna amb una reflexió del particular moment històric que viu Catalunya i el repte de trobar llur desllorigador o, en les seves paraules, trobar el camí del Jeep amb un Motrac per trabucar el seu destí.

En un article publicat en aquest bloc el 23 d’agost de 2009 sobre les empreses i vehicles de la Pobla de Lillet gràcies a la informació i fotografies facilitades pel senyor Eduard Pujals, no varem pas advertir la denominació autòctona referida als bolquets. Aquestes troballes lingüístiques de ben segur que no se li podien pas escapar a un amant de les llengües com ho és en Màrius Serra. Un Seddon Atkinson amb un bolquet amb alces de fusta d'EXCAVACIONS SERRET, del barri d’Artigues de Badalona, objecte de l'article del senyor Serra:

xavi 006

Dos camions Pegaso 3060 dúmper, l'un d'una empresa gironina i l'altre de GONZALO GARCÍA SA:

IMG_7262

Fotos80s_01

Un Pegaso Comet de l'empresa ripollesa Excavacions Germans Marty i un Nazar B de l’Enric Vilavedra equipats amb mutracs: 

img659

img701

camió Nazar de l'Enric Vilavedra

Un camió 3HC, un Katiuska o rus com popularment era conegut, importat pel govern de la II República en la Guerra Civil Espanyola, també de l’empresa Excavacions Serret, a la riba del riu Besós en el tram de Sant Adrià de Besòs, equipat amb un trabuc:

rus 1

Els russos o Katiuska, els castellans l'anomenaven Tres Hermanos Comunistas pels caràcters ciríl·lics de llurs inicials. En Joan Mercader ens ha explicat l'origen de la paraula Katiuska. El Govern de la II República va importar durant la Guerra Civil dos mil camions 3HC per l'exèrcit. Tanmateix, les culates dels motors d'aquests camions pensats per climes molt freds, com el de l'URSS, rebentaven per l'escalfament que patien en el clima de la península Ibèrica. La Hispano Suiza de Barcelona, una empresa col·lectivitzada productora de material bèl·lic, va dissenyar i fabricar un culata especial per als 3HC que no s'escalfava. Aquesta operació va rebre el nom de "Katiuska".   

I un Pegaso 1060 de l’empresa badalonina Excavacions Serret equipat amb un dúmper/trabuc/mutrac/bolquet bolcat:

pegaso 1

pegaso 2

Li agraïm a en Màrius Serra la seva troballa: que el camió bolquet, en català, també pugui anomenar-se camió de trabuc, dúmper i mutrac. Ho tindrem en compte en les properes cròniques que publiquem sobre els camions amb aquesta carrosseria reforçada per treballar a les obres i traginar materials de construcció que han corregut pel país i que procurem de recuperar en aquest espai.

divendres, 3 de febrer del 2012

Els camions de repartiment de bombones de butà per combatre les fredorades d'hivern.

Dies enrere els serveis meteorològics van advertir de la irrupció d’una onada de fred siberià sobre Catalunya, amb una davallada de les temperatures molt acusada. La fredorada sembla que senyorejarà sobre el país.

Aquest onada de fred siberià, que en opinió d’en Quim Monzó, l’escriptor que escriu una columna al diari La Vanguardia, també podria qualificar-se de polar o àrtic, coincideix amb la celebració de la festa de la Candelera, just a l’equador de l’hivern. Ja es coneix que el dia, poc a poc, va creixent lentament. Els dies de nits llargues i fredes, arraulits vora el foc, ja han passat avall.

La festa de la Candelera s'escau amb la celebració de la festa de l’ós a Prats de Molló, al Vallespir. Uns homes-óssos, feréstecs i temibles, davallen de les muntanyes on han passat l’hivern, cap al poble empesos per la gana. Aquesta festa, el record de la qual es perd en el temps, es celebra cap al 15 de febrer a Prats de Molló per donar la benvinguda a la primavera, que és ja a tocar. A Sant Llorenç de Cerdans, un altre poble del Vallespir, també la celebren aquesta festa.

En Joan Lluís Lluís, el gran escriptor de Perpinyà, ha publicat l’any 2004 un llibre intitulat “El dia de l'ós” sobre els mitjans desplegats pels francesos per dominar la Catalunya Nord, que inclou episodis històrics com la Guerra de la Sal, una revolta capitanejada per en Josep de Trinxeria i que acabaria el 1670 amb la seva derrota pel mariscal de Chamilly.

Catalunya és un país apassionat per les qüestions meteorològiques. És un tema que agrada i motiu de conversa popular arreu. La diversitat de climes i vents que hi bufen de segur que hi contribueix. En Rafael Patxot, procedent d’una important nissaga d’industrials surers, era un mecenes i bibliòfil apassionat per la meteorologia, ciència el coneixement i estudi de la qual va impulsar i va excel·lir-hi.

A més, aquesta onada de fred coincideix amb el fred extrem que va patir-se a principis del mes de febrer del 1956. La coincidència de dates reviu i lliga ambdós esdeveniments meteorològics. La gran fredorada del 1956 va ser un esdeveniment excepcional amb efectes dramàtics.

Després d’un gener càlid, a principis de febrer del 1956 es va viure una onada de fred que va matar les oliveres, va arruïnar totes les collites i va matar molt de bestiar estabulat i animals salvatges. El camp català no se’n recuperaria pas d’aquest colp. El masos i l’activitat agrícola van ser abandonats progressivament. A alguns països europeus, van ressorgir les cartilles de racionament.

Aquests dies de fred, a Barcelona, una ciutat que no està preparada per suportar esdeveniment d’aquesta mena, han aparegut altre cop els camions de repartiment de les bombones de butà. Hem tingut ocasió de fotografiar-ne uns quants d’aquests camions.

P1010121

Iveco de butà a la Via Augusta de Barcelona

Camió Nissan de repartiment del butà aturat a l'avinguda Diagonal de Barcelona

Camió Iveco de lliurament de butà al carrer Calvet de Barcelona

Ebro repartint butà pel barri de Gràcia de Barcelona

IMG_1952

Furgó Iveco de repartiment de butà al carrer Balmes de Barcelona

Nissan Trade furgó de repartiment de butà a l'Eixample de Barcelona

Nissan Trade furgó de repartiment de butà a l'Eixample de Barcelona

Nissan repartint butà a Barcelona

Ebro del butà al barri de Gràcia de Barcerlona

Iveco de repartiment de butà al carrer Balmes de Barcelona

Nissan de butà a Barcelona

Un Nissan Atleon feinejant a la plaça de l'Estació de Sant Cugat del Vallès:

camió Nissan Atleon repartint butà a Sant Cugat del Vallés

Un Nissan Ebro de repartiment de bombones de butà a Valldoreix:

IMG_1096

Camions distribuint bombones de butà per Ripoll:

Nissan repartint butà a Ripoll (Girona)

Nissan Trade de distribució de butà a Ripoll (Girona)

Camió Nissan Atleon repartint el butà al carrer Progrès de Ripoll (Ripollès)

Un Iveco d'un distribuïdor de butà a Sant Joan de les Abadesses:

Iveco de distribució de butà a Sant Joan de les Abadesses (Girona)

El mític Pegaso 1065 “Europa” de la ferreteria Corona de Tremp, distribuïdor oficial del butà a les comarques del Pallars Jussà, Sobirà, Alta Ribagorça i la Vall d’Aran:

Pegaso 1065 de la FERRETERIA CORONA de Tremp (Pallars Jussà)

Pegaso 1065 de la FERRETERIA CORONA de Tremp (Pallars Jussà)

Andorra, el petit país dels Pirineus, també té llurs distribuïdors de gas butà. Un Nissan Atleon repartint butà a Andorra la Vella:

Nissan Atleon de repartiment de butà al centre d'Andorra La Vella

Per escalfar les cases, també hi ha qui opta pel gasoil de calefacció. Un Pegaso Tecno de distribució de gasoil per calefacció a una finca del carrer Buenos Aires de Barcelona:

Pegaso Tecno al carrer Buenos Aires de Barcelona

Un Nissan Atleon omplint un tanc de gasoil d’una casa, per ús domèstic, a Ripoll:

IMG_1139

Un Iveco descarregant combustible a una casa de la Carretera de Ribes de Ripoll:

IMG_1431

Un Iveco de repartiment de carburant d'ús domèstic retratat al polígon industrial de Ripoll:

Iveco Eurocargo amb cuba a Ripoll (Ripollès)

Els camions de butà, amb els seu color taronja característic, i carregats de bombones, constitueixen un record agradós que perviu malgrat l'arraconament progressiu causat per l’extensió de la xarxa de gas natural a les ciutats i pobles de Catalunya. Aquests dies de fred, el martelleig del butaner avisant de la seva presència ha estat un soroll familiar i reconfortant als barris de Barcelona.

Un ofici sofert i ingrat el de butaner. Gràcies al seu esforç ens ha permès de fer més amables i passables els hiverns, amb les seves nits, llargues i fredes. Aquesta crònica és un merescut homenatge envers els repartidors de les bombones de butà.