Avui dia pot sobtar afirmar que als anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, la fotografia constituïa una activitat limitada a l'abast de poques persones. En aquells anys solament es fotografien esdeveniment molt sonats, talment com casaments, primeres comunions i altres celebracions familiars o socials molt sentides i viscudes, generalment amb una forta component religiosa. El cost d'adquisició d'una càmera, la comprat del carret i el preu del revelat era certament una despesa que en limitava molt la difusió de les fotografies.
Quan m'he adreçat a un antic transportista sol·licitant-li si em podia mostrar les fotografies dels camions o autocars que havia tingut, sovint la resposta és que no conserva pas cap fotografia perquè senzillament no n'hi va fer. Les raons adduïdes per no haver fotografiat el vehicle era no disposar d'una càmera ja que als anys quaranta i cinquanta no tenien diners per a comprar-la; un altre motiu era que mai se li va passar pel magí de fotografiar un vehicle, generalment vell i atrotinat, que solament li donava maldecaps i que constituïa un mitjà per dur les garrofes a casa seva i péixer a la seva família.
Una de les afirmacions que més he escoltat aquests darrers anys, quan el meu interès de sempre pels camions ha evolucionat tant a fotografiar-los com a la recerca de fotografies antigues, ha estat els planys de propietaris que no van fotografiar llur vehicle o dels afeccionts que no tenien mai temps de fotografiar aquell camionet del veí o que veien cada dia quan anaven a la feina, fins que un dia aquell camionet va desaparèixer i hem perdut tota referència. Aquest fet m'ha empès a fotografiar camions que em trobo quan vaig a la feina. Se que avui dia no tenen cap mena de valor i interès; tanmateix, d'ací a uns anys seran documents prou interessants per als afeccionats per tota la informació que et proporcionen: el parc mòbil de l'època, l'abillament de la gent o les cases i comerços, etc.
Un dels mitjans documentals per a suplir la manca de fotografies dels vehicles que van circular des de finals de la dècada dels anys cinquanta fins ben entrats els anys setanta, quan la fotografia es popularitza, és recórrer a les postals en colors molts populars dels anys seixanta, i que retrataven indrets d'interès. En aquestes postals, sovint hi contenen vehicles prou curiosos.
Un exemple és aquesta postal de l'estació de CANDANCHÚ, adquirida a l'Autoretro de l'any 2006 per un euro, i que orginàriament una senyoreta va trametre a una amiga seva l'any 1962 exposant-li com gaudia d'unes merescudes vacances en aquest indret del Pirineu aragonès, recomanant-li que ho visités quan en tingués ocasió. Al fons de la postal, s'hi veu un bonic autocar Nazar de front:
És bonic veure un Renault Gordini matriculat a Barcelona en aquesta famosa estació, quan aquestes activitats de lleure tot just començaven. Havies de gaudir molt esquiant, per anar-te'n a començaments dels anys seixanta a esquiar fins a Cadanchú per aquelles carreteres i amb aquells cotxes. M'imagino que aquell vailet fotografiat d'esquena, amb la caçadora vermella i que esquia cap a l'estació, ja deu ser un pare de família que ha entrat en la cinquantena.
Al mig de la postal s'hi pot esguardar l'autocar Nazar de color crema, amb una cortina de plàstic que cobria el radiador a l'hivern per a facilitar-ne l'engegada en fred. Malauradament no he pogut esbrinar a quina empresa pertanyia.
Un altre exemple és aquesta postal de Ribes de Freser, que l'amic Agustí Dalmau i Font, historiador i arxiver de la comtal vila de Ripoll, va regalar-me. Si pot veure al fons un Ebro B45 amb llur característica cabina de color vermell i una caixa verda de transports generals; darrera hi ha aparcat un altre camionet amb morro, més antic i possiblement fabricat als Estats Units:
Continuarem cercant en totes les fonts documentals que tenim al nostre abast per a intentar recollir el major nombre d'històries dels transportistes i llurs vehicles que han circulat a Catalunya durant el segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada