divendres, 3 de setembre de 2010

El camions de Can Sans de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

Castellar del Vallès, municipi proper a Sabadell, va tenir fins a mitjans del segle XIX una economia bàsicament agrícola basada en cultius mediterranis -vinya, cereals i oliveres. Durant la segona meitat del segle XIX irromp la indústria tèxtil aprofitant l'aigua del riu Ripoll; ocupa un lloc preeminent l'empresa VÍDUA DE JOSÉ TOLRÀ S.A, fundada per en Josep Tolrà i Abella l'any 1856.

VÍDUA DE JOSÉ TOLRÀ S.A. fou una de les principals filatures de Catalunya molt coneguda per la qualitat de llurs teixits, assolint nombrosos premis en les diverses exposicions en que participà a finals del segle XIX. En l'aspecte social, els amos de can Tolrà sempre van tenir una gran preocupació per les condicions de vida de llurs treballadors, els quals es succeïen de pares a fills: l'any 1898 es va crear una caixa de pensions per cobrir la jubilació i malalties del personal.

En la postguerra, la família Valls Taberner, propietària de MANUFACTURAS VALLS SA, un dels principals grups tèxtils catalans, va adquirir una participació majoritària a VIDUA DE JOSÉ TOLRÀ SA. Aquest fet va suposar un fort impuls per a aquesta empresa vallesana gràcies a la gestió d'en Domingo Valls Taberner i llur nebot Josep Maria Valls Rusiñol, en "Pepin", com era conegut per la família i els amics.

L'any 1949 va succeir una tragèdia que va commocionar la burgesia barcelonina de la postguerra: en Pepin Valls Rusiñol, gerent de l'empresa, i en Josep Basora, director de la fàbrica, foren assassinats a la fàbrica de Castellar del Vallès. Aquest fet va afectar particularment el meu avi matern, en Fernando Nogués i Albareda, i en Llorenç Mayol de Balanzó, padrí de la meva mare, per l'íntima amistat forjada amb en Pepin Valls quan estudiaven plegats a l'Institut Químic de Sarrià de Barcelona.

Els meus avis materns, en Fernando Nogués Albareda (1922-1953) i la Maria Luisa Guizy Terrés (1923-2010), fotografiats possiblement a l'avinguda Diagonal l'any 1946. Al fons, un dels escassos camions que hi havia en aquella Barcelona sòrdida, depauperada i exsangüe:

Família Nogués amb llur Fiat Topolino a l'Avinguda Diagonal de Barcelona (1944)

VÍDUA DE JOSÉ TOLRÀ SA va patir la crisi del tèxtil iniciada durant la dècada del 1970. L'any 1986 va presentar suspensió de pagaments. I l'any 1995 va tancar definitivament les portes.

La riquesa generada per l'empresa VIDUA DE JOSÉ TOLRÀ SA a Castellar del Vallès va ser la causa que en Lluís Sans i la Josefa Vila, fills de Sant Quirze de Safaja i de Castellterçol, respectivament, obrissin l'any 1921 una lleteria a la carretera de Sabadell.

L'any 1943 es va incorporar al negoci els tres fills d'en Lluís Sans i la Josefa Vila: en Joan, en Miquel i en Josep. S'amplia el negoci a la venda de farratges i grans, traslladant-se a un magatzem més gran de la plaça del Molí. Per a atendre el transport de blat, ordi i blat de moro es van comprar diversos camions d'ençà dels anys 1950.

Per al repartiment per Castellar del Vallès, Can Sans usava un carro amb un cavall. Fotografia del carro de Can Sans participant en la festivitat de Sant Antoni del porquet celebrada el 17 de gener del 1950 en aquest municipi:

IMG_9533

El primer camió de Can Sans fou aquest Dodge, matriculat a Lleida, amb una caixa de fusta per al transport de gra i farratges:

IMG_9531

Aquest camió, anys més tard, va pertànyer a l'empresa TRANSPORTS CARBONELL MOLIST de Sant Feliu de Codines.

El segon camió fou un Brockway nordamericà, del qual en Josep Sans no en conserva cap fotografia. Tots els camions de Can Sans eren reparats per en Francesc Vilaclara, un mecànic d'ofici que enginyava tota mena de solucions davant de l'escassedat de peces.

A finals dels anys 1950 es va comprar un camió Leyland important d'Anglaterra, matriculat i recollit a Bilbao. La caixa que muntava fou construïda per un carrosser de Lleida. El Leyland Comet fotografiat participant en la celebració de Sant Cristòfol a Castellar del Vallès:

IMG_9529

Una altre fotografia del Leyland abonyegat per un petit xoc:

IMG_9530

Fotografia presa l'any 1961 del Leyland Comet bolcat a Gironella (Berguedà) per un batzac del carrilet de Manresa a Olvan-Colònia Rosal. De resultes del xoc, el Leyland va anar a espetegar a la riba del riu Llobregat. Solament hi hagué una trencades de les molles del camió per la col·lisió amb les pedres:

IMG_9539

No és casualitat que aquest Leyland hagués estat carrossat a Lleida. Després de la guerra civil, a les comarques de Lleida va desenvolupar-se una important indústria carrossera i de maquinària agrícola amb nombrosos tallers. A Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, hi havia l'empresa JOSÉ TREPAT GALCERAN SA, reconegut fabricant de maquinària agrícola fundat l'any 1916 i especialitzat en segadores; actualment hi ha el grup ROS ROCA, multinacional catalana fundada l'any 1953 i dedicada a la fabricació d'equips de recollida i neteja, plantes de tractament i recollida pneumàtica, i propietària de la marca ÍNDOX.

Publicitat de l'empresa INDUSTRIAS J. TREPAT SA de Tàrrega:

Publicitat de l'empresa JOSÉ TREPAT, fabricant de maquinària agrícola de Tàrrega (L'Urgell)

A començaments dels anys 1970, els germans Sans van comprar un Pegaso 1065 "Europa" al concessionari oficial de Terrassa. Fou carrossat a Sallent, i va donar un resultat excel·lent:

IMG_9527

Durant aquests anys també es va adquirir un camionet Avia, ja usat, a Sabadell, per al repartiment per la comarca. En Josep Sans en serva també molt bon record d'aquest camió.

IMG_9526

Avui dia Cal Sans disposa d'un MAN comprat a començaments dels anys 1990 per a atendre les comandes i transports.

IMG_9525

L'any 1991, en Josep Sans va fer-se càrrec del negoci. L'any 2007, AGROSANS es va traslladar a una moderna nau al polígon de Can Carner de Castellar del Vallès, al peu de la carretera de Sabadell. Durant aquests anys AGROSANS ha esdevingut una de les principals marques de menjar d'ocells, i el futur d'aquesta empresa familiar és garantit amb la incorporació al negoci d'en Jordi i d'en Xavier Calm, les noves generacions.

Vull agrair molt especialment l'amabilitat del senyor Josep Sans explicant-me la història de la seva empresa, així com la paciència i labor d'en Josep Carbonell acompanyant-me infatigablement a la recerca dels camions que hi hagut en aquesta comarca coneguda per llur indústria.

3 comentaris:

  1. Potser no és exactament el que vols, però tinc una fotografia del parc automobilístic manresà de 1968.

    Aquí tens l'enllaç:
    http://4.bp.blogspot.com/_qimwb_BdXNY/TK4BePkjwrI/AAAAAAAACqI/PjGLKJ_YvUg/s1600/Parc+mobil+1968.jpg

    ResponElimina
  2. Hola Jordi:
    Moltes gràcies per la informació. Tanmateix, no se pas obrir aquest enllaç. A veure si tinc sort i començo a contactar amb transportistes jubilats o en actiu de Manresa que tinguin prou anys i conservin fotografies d'època per a poder redactar articles.

    ResponElimina
  3. segurament el pegaso europa va ser carrosasat a sallent per carrocerias comellas,oi que sí?

    ResponElimina