Tradicionalment els traginers de Barcelona tenien les agències al barri de Ribera de Barcelona. A mesura que la indústria creixia als pobles limítrofs de Barcelona com Sant Martí de Provençals o Sant Andreu del Palomar, alguns traginers van establir-se en aquests municipis atrets per la feina que trobaven a redós d'aquesta puixant indústria, on hi destacaven dos sectors: el tèxtil i el metal·lúrgic.
El pare d'en Joan Moliner i Alsina era fill de Santa Fe del Montseny. A finals del segle XIX li va tocar la rifa amb un premi de vint mil pessetes. Amb aquell capital s'estableix a Sant Martí de Provençals, aleshores un municipi proper a Barcelona, invertint-lo en un graner de venda de gra per a les nombroses granges i masies existents en aquest municipi.
A principis del segle XX el Poblenou experimenta un notable creixement per la implantació de les fàbriques del ram de l'aigua, que usaven l'abundant aigua del subsòl per a llur processos productius. Aquestes fàbriques blanquejaven, tintaven i aprestaven la roba. En aquest sector hi destacaven les empreses BTASA (acrònim de BLANQUEOS, TINTES Y APRESTOS SA), LA ESCOCESA al carrer Pere IV, o JAIME ANDREU SA al carrer Sant Joan de Malta (antic carrer de Sant Pere).
Vers l'any 1920, en Joan Moliner i Alsina es dedica a transportar el carbó des del moll del port de Barcelona fins a les fàbriques del ram de l'aigua que hi havia al Poblenou, un barri de Sant Martí de Provençals. Aquestes fàbriques necessitaven el carbó per a generar el vapor que feia funcionar la maquinària. El seu client principal era l'empresa de tints i colors HISPANIA.
En Joan Moliner i Alsina fou capdavanter en l'ús del carro matràs, que basculava facilitant la descàrrega del carbó. Quan els carros havien de superar el pendent del pont dels Àngels, a tocar del carrer Almogàvers, calia una rècula d'un burro i un cavall per a superar-la. En Joan Moliner tenia llogat un valencià que duia l'ase des de la quadra fins al pont dels Àngels per a muntar la rècula. En els pendents que hi havia prop de l'estació de Sants també era freqüent haver de recórrer a la rècula.
Els cavalls i carros els guardava els primers anys a una quadra a la confluència dels carrers Lope de Vega i Recared. Amb l'expropiació d'aquesta quadra es va traslladar al passatge Monyarc del barri del Poblenou.
L'any 1936 l'empresa d'en Joan Moliner i Alsina fou col·lectivitizada. La guerra civil fou particularment dramàtica al Poblenou. Les diverses empreses fabricants de material de guerra com Can Torras i Can Girona, i els tancs d'hidrocarburs de l'empresa CATASUS & CIA del carrer Pujades, Bac de Roda i Llull, eren un objectiu militar i foren bombardejades indiscriminadament per l'aviació italiana causant nombroses víctimes civils entre els veïns del Poblenou.
Conclosa la guerra civil l'abril del 1939, hi hagué un gran esforç per a reprendre l'activitat industrial amb fàbriques prou importants com les foneries CAN TORRAS i CAN GIRONA, aquesta darrera fabricant de locomotores i material ferroviari que posteriorment esdevingué MATERIAL Y CONSTRUCCIONES SA, sota el control de l'INI; pintures i envernissats TINTALUX; vermut CINZANO; aigua oxigenada FORET; GLUDE, productor de glucosa i derivats amb una fàbrica a la confluència dels carrers Pujadas amb Pamplona, que importava el blat de moro d'Argentina; MOTOR IBÉRICA SA, fabricant dels camions, furgonetes i tractors EBRO; SANGLAS i MONTESA, fabricants de motocicletes; destil·leries PEDRO MASANA MONTROY; les rotatives de LA VANGUARDIA; o MOTOTRANS, fabricant de les motos DUCATI al carrer Almogàvers. A redós d'aquesta important activitat fabril hi havia nombrosos ajustadors, matricers, mecànics, fresadors, torners i basters.
L'any 1939, amb la victòria dels feixistes sollevats, en Joan Moliner recupera la propietat de l'empresa. Tanmateix, amb l'irrupció dels primers camions a mitjans dels anys 1940 i principis del 1950, els carros matràs van entrar en desús. La substitució dels carros pels camions va agafar a en Joan Moliner ja gran, i a més tenia nombrosos carreters de molts anys que difícilment podien adaptar-se a conduir camions. En aquest atzucac, va resoldre de tancar l'empresa l'any 1954.
Tanmateix, la continuïtat de l'activitat familiar de transport era garantida pels nebots d'en Joan Moliner, en Joan i l'Antoni Homs i Moliner. Durant la guerra civil (1936-1939), en Joan Homs i Moliner treballava a Can Vilarasau, una fàbrica de trilita ubicada al carrer Pere IV, l'antiga carretera de Mataró. Acabada la guerra civil l'any 1939, fa d'aprenent de mecànic a un taller del carrer Catalunya (avui dia carrer Badajoz). En aquest taller entra en contacte amb el senyor Ignacio Macaya i Salvador-Prim.
L'Ignacio Macaya era descendent del general Prim, i emparentat amb la família Muntadas, propietaris de la important empresa tèxtil l'ESPANYA INDUSTRIAL SOCIETAT ANÒNIMA FABRIL I MERCANTIL, amb fàbrica al barri d'Hostafrancs. En Romà Macaya i Gibert juntament amb en Salvador Andreu i Grau -el famós doctor Andreu inventor de les pastilles de la tos-, en Teodor Roviralta i en Ròmul Bosch i Alsina van constituir la societat TIBIDABO SA que va urbanitzar la muntanya del Tibidabo i el parc d'atraccions.
En Joan Homs i Moliner reparava els automòbils particulars del senyor Ignacio Macaya, com un elegant Oldsmobile importat dels Estats Units. Va prestar el servei militar forçós a Barcelona, sota les ordres del tinent Carlos Caturla, titular de l'autoescola Laitena, la única escola de formació de conductors que hi havia aleshores a Barcelona, i ensems propietari d'una gestoria. S'estava a la caserna de Crèdit i Docks de l'avinguda Icària, on reparava els cotxes de l'autoescola Laietana com un auto OM italià amb rodes de fusta. Les pràctiques de l'autoescola es feien al barri de Pedralbes.
Un cop llicenciat del servei militar, fou llogat pel senyor Ignacio Macaya per a reparar-li els seus autos particulars i quatre camions Maudslay i vuit remolcs Fruehauf que havia importat d'Anglaterra. En Macaya era representant dels olis ESSO per a Espanya, els quals s'importaven amb quotes, i del fitosanitari VOLK, molt usats per evitar les malures dels tarongers del País Valencià. També era propietari de TRANSPORTS MACAYA, de l'avinguda Icària. En aquells anys, el transport era una activitat molt rendible. Un Maudslay de TRANSPORTS MACAYA fotografiat al port de l'Ordal:
En la fira de l'automòbil celebrada a Barcelona l'any 1945, el senyor Macaya va exposar els quatre camions Maudslay i els trailers Fruehauf. Malgrat que tingué l'oportunitat d'esdevenir el representant de Fruehauf per a Espanya, va refusar-ho perquè pensava que els remolcs no eren pràctics per a les carreteres espanyoles -no costa gaire d'imaginar-se com eren les carreteres dels anys 1940. Aquests camions Maudslay muntaven un motor ACLO de 125 cavalls de potència i patien del diferencial. Van venir uns mecànics anglesos que li van ensenyar al senyor Joan Homs el funcionament dels frens hidràulics que equipaven aquests camions, esdevenint un gran especialista en matèria dels frens. Dues fotografies del Maudslay de TRANSPORTS MACAYA:
Degut als problemes que li causaven aquests Maudslay, l'Ignacio Macaya va resoldre de vendre-se'ls. Una unitat fou adquirida pel senyor Eduardo Tarragona, propietari de l'empresa FERROS ATA. La darrera tractora Maudslay va transformar-se en un camió rígid: se li va treure el xassís original, muntant-se-li un xassís més llarg fabricat per MACOSA, on se li va acoblar la cabina, el diferencial, suspensions i rodes originals.
Maudslay fotografiat al carrer Pujades 283 de Barcelona:
En la postguerra la sal de Formentera, Menorca i del Delta de l'Ebre era transportada fins al port de Barcelona en unes barcasses de TRANSPORTS GABRIEL PUIG. Aquesta sal en gra era mecanitzada, netejada i molta per les empreses de sal. En aquells anys, solament hi havia dues empreses productores de sals de taula, SAL COSTA i SAL XAUBET.
Durant els anys 1944-1945, un germà d'en Joan, l'Antoni Homs i Moliner, repartia la SAL XAUBET amb un Fiat Ardita, conegut popularment com "abisini" per haver participat en la guerra entre Itàlia i Etiòpia els anys 1935-1936. Un cop la sal havia estat netejada, filtrada en uns safareigs i ensacada, l'Antoni Homs la distribuïa al detall per als comerços i tendes minoristes de l'època.
El pare d'en Joan Moliner i Alsina era fill de Santa Fe del Montseny. A finals del segle XIX li va tocar la rifa amb un premi de vint mil pessetes. Amb aquell capital s'estableix a Sant Martí de Provençals, aleshores un municipi proper a Barcelona, invertint-lo en un graner de venda de gra per a les nombroses granges i masies existents en aquest municipi.
A principis del segle XX el Poblenou experimenta un notable creixement per la implantació de les fàbriques del ram de l'aigua, que usaven l'abundant aigua del subsòl per a llur processos productius. Aquestes fàbriques blanquejaven, tintaven i aprestaven la roba. En aquest sector hi destacaven les empreses BTASA (acrònim de BLANQUEOS, TINTES Y APRESTOS SA), LA ESCOCESA al carrer Pere IV, o JAIME ANDREU SA al carrer Sant Joan de Malta (antic carrer de Sant Pere).
Vers l'any 1920, en Joan Moliner i Alsina es dedica a transportar el carbó des del moll del port de Barcelona fins a les fàbriques del ram de l'aigua que hi havia al Poblenou, un barri de Sant Martí de Provençals. Aquestes fàbriques necessitaven el carbó per a generar el vapor que feia funcionar la maquinària. El seu client principal era l'empresa de tints i colors HISPANIA.
En Joan Moliner i Alsina fou capdavanter en l'ús del carro matràs, que basculava facilitant la descàrrega del carbó. Quan els carros havien de superar el pendent del pont dels Àngels, a tocar del carrer Almogàvers, calia una rècula d'un burro i un cavall per a superar-la. En Joan Moliner tenia llogat un valencià que duia l'ase des de la quadra fins al pont dels Àngels per a muntar la rècula. En els pendents que hi havia prop de l'estació de Sants també era freqüent haver de recórrer a la rècula.
Els cavalls i carros els guardava els primers anys a una quadra a la confluència dels carrers Lope de Vega i Recared. Amb l'expropiació d'aquesta quadra es va traslladar al passatge Monyarc del barri del Poblenou.
L'any 1936 l'empresa d'en Joan Moliner i Alsina fou col·lectivitizada. La guerra civil fou particularment dramàtica al Poblenou. Les diverses empreses fabricants de material de guerra com Can Torras i Can Girona, i els tancs d'hidrocarburs de l'empresa CATASUS & CIA del carrer Pujades, Bac de Roda i Llull, eren un objectiu militar i foren bombardejades indiscriminadament per l'aviació italiana causant nombroses víctimes civils entre els veïns del Poblenou.
Conclosa la guerra civil l'abril del 1939, hi hagué un gran esforç per a reprendre l'activitat industrial amb fàbriques prou importants com les foneries CAN TORRAS i CAN GIRONA, aquesta darrera fabricant de locomotores i material ferroviari que posteriorment esdevingué MATERIAL Y CONSTRUCCIONES SA, sota el control de l'INI; pintures i envernissats TINTALUX; vermut CINZANO; aigua oxigenada FORET; GLUDE, productor de glucosa i derivats amb una fàbrica a la confluència dels carrers Pujadas amb Pamplona, que importava el blat de moro d'Argentina; MOTOR IBÉRICA SA, fabricant dels camions, furgonetes i tractors EBRO; SANGLAS i MONTESA, fabricants de motocicletes; destil·leries PEDRO MASANA MONTROY; les rotatives de LA VANGUARDIA; o MOTOTRANS, fabricant de les motos DUCATI al carrer Almogàvers. A redós d'aquesta important activitat fabril hi havia nombrosos ajustadors, matricers, mecànics, fresadors, torners i basters.
L'any 1939, amb la victòria dels feixistes sollevats, en Joan Moliner recupera la propietat de l'empresa. Tanmateix, amb l'irrupció dels primers camions a mitjans dels anys 1940 i principis del 1950, els carros matràs van entrar en desús. La substitució dels carros pels camions va agafar a en Joan Moliner ja gran, i a més tenia nombrosos carreters de molts anys que difícilment podien adaptar-se a conduir camions. En aquest atzucac, va resoldre de tancar l'empresa l'any 1954.
Tanmateix, la continuïtat de l'activitat familiar de transport era garantida pels nebots d'en Joan Moliner, en Joan i l'Antoni Homs i Moliner. Durant la guerra civil (1936-1939), en Joan Homs i Moliner treballava a Can Vilarasau, una fàbrica de trilita ubicada al carrer Pere IV, l'antiga carretera de Mataró. Acabada la guerra civil l'any 1939, fa d'aprenent de mecànic a un taller del carrer Catalunya (avui dia carrer Badajoz). En aquest taller entra en contacte amb el senyor Ignacio Macaya i Salvador-Prim.
L'Ignacio Macaya era descendent del general Prim, i emparentat amb la família Muntadas, propietaris de la important empresa tèxtil l'ESPANYA INDUSTRIAL SOCIETAT ANÒNIMA FABRIL I MERCANTIL, amb fàbrica al barri d'Hostafrancs. En Romà Macaya i Gibert juntament amb en Salvador Andreu i Grau -el famós doctor Andreu inventor de les pastilles de la tos-, en Teodor Roviralta i en Ròmul Bosch i Alsina van constituir la societat TIBIDABO SA que va urbanitzar la muntanya del Tibidabo i el parc d'atraccions.
En Joan Homs i Moliner reparava els automòbils particulars del senyor Ignacio Macaya, com un elegant Oldsmobile importat dels Estats Units. Va prestar el servei militar forçós a Barcelona, sota les ordres del tinent Carlos Caturla, titular de l'autoescola Laitena, la única escola de formació de conductors que hi havia aleshores a Barcelona, i ensems propietari d'una gestoria. S'estava a la caserna de Crèdit i Docks de l'avinguda Icària, on reparava els cotxes de l'autoescola Laietana com un auto OM italià amb rodes de fusta. Les pràctiques de l'autoescola es feien al barri de Pedralbes.
Un cop llicenciat del servei militar, fou llogat pel senyor Ignacio Macaya per a reparar-li els seus autos particulars i quatre camions Maudslay i vuit remolcs Fruehauf que havia importat d'Anglaterra. En Macaya era representant dels olis ESSO per a Espanya, els quals s'importaven amb quotes, i del fitosanitari VOLK, molt usats per evitar les malures dels tarongers del País Valencià. També era propietari de TRANSPORTS MACAYA, de l'avinguda Icària. En aquells anys, el transport era una activitat molt rendible. Un Maudslay de TRANSPORTS MACAYA fotografiat al port de l'Ordal:
En la fira de l'automòbil celebrada a Barcelona l'any 1945, el senyor Macaya va exposar els quatre camions Maudslay i els trailers Fruehauf. Malgrat que tingué l'oportunitat d'esdevenir el representant de Fruehauf per a Espanya, va refusar-ho perquè pensava que els remolcs no eren pràctics per a les carreteres espanyoles -no costa gaire d'imaginar-se com eren les carreteres dels anys 1940. Aquests camions Maudslay muntaven un motor ACLO de 125 cavalls de potència i patien del diferencial. Van venir uns mecànics anglesos que li van ensenyar al senyor Joan Homs el funcionament dels frens hidràulics que equipaven aquests camions, esdevenint un gran especialista en matèria dels frens. Dues fotografies del Maudslay de TRANSPORTS MACAYA:
Degut als problemes que li causaven aquests Maudslay, l'Ignacio Macaya va resoldre de vendre-se'ls. Una unitat fou adquirida pel senyor Eduardo Tarragona, propietari de l'empresa FERROS ATA. La darrera tractora Maudslay va transformar-se en un camió rígid: se li va treure el xassís original, muntant-se-li un xassís més llarg fabricat per MACOSA, on se li va acoblar la cabina, el diferencial, suspensions i rodes originals.
Maudslay fotografiat al carrer Pujades 283 de Barcelona:
En la postguerra la sal de Formentera, Menorca i del Delta de l'Ebre era transportada fins al port de Barcelona en unes barcasses de TRANSPORTS GABRIEL PUIG. Aquesta sal en gra era mecanitzada, netejada i molta per les empreses de sal. En aquells anys, solament hi havia dues empreses productores de sals de taula, SAL COSTA i SAL XAUBET.
Durant els anys 1944-1945, un germà d'en Joan, l'Antoni Homs i Moliner, repartia la SAL XAUBET amb un Fiat Ardita, conegut popularment com "abisini" per haver participat en la guerra entre Itàlia i Etiòpia els anys 1935-1936. Un cop la sal havia estat netejada, filtrada en uns safareigs i ensacada, l'Antoni Homs la distribuïa al detall per als comerços i tendes minoristes de l'època.
En la dècada del 1940 i 1950 hi havia nombrosos transportistes al Poblenou de Barcelona: TRANSPORTS CABALLER; TRANSPORTS FAVÀ del carrer Ciutat de Granada, que treballava amb camions Barreiros; TRADISA al carrer Perú; TRANSPORTS COLLADO, que tenia una flota de Barreiros; TRANSPORTS MORENO PERALES del passatge Cusidó; TRANSPORTS AIXALÀ del carrer Almogàvers; TRANSPORTS AURELIO AUÑÓN, especialistes en el transport de maquinària, torns i caixes de cabals, amb domicili al passatge Borrell; TRANSPORTS SOLÉ, dedicats al transport de maquinària; CUBAS SOLAZO; CUBAS MARTIN, avui dia TRANSPORTES MARTIN de Sant Boi del Llobregat; JORGE JUAN; la coneguda empresa MATEU & MATEU tenia els magatzems als carrers Selva de Mar i Treball; TRANSPORT LLOP, amo de les sorreres de l'avinguda Diagonal amb Selva de Mar que servia àrids a les constructores i treballava amb camions 3Hc "Katiuskes"; TRANSPORTS PIJOAN, conegut com en "Pepet Moreno", del passatge Llatzaret; TRANSPORTS ROVIRA, l'Escabellat, del carrer Wad Ras (actualment carrer Josep Trueta), del barri de la Plata; TRANSPORTS COLOM, amb camions Latil i Chevrolet; TRANSPORTS FERRET, amb camions GMC i Ford, dedicat al transport de bocois de vi; TRANSPORTS AROLA amb un camió Ford de 17 cavalls; TRANSPORTS FUSTER del carrer Pere IV; TRANSPORTS CAHUÉ, l'últim transportista que va usar carros i cavalls al Poblenou, abans d'adquirir camions Ebros i Barreiros, transportava la fusta procedent de Guinea Equatorial; TRANSPORTS GARRETA, dedicat al transport de vi amb un camió Ebro; TRANSPORTS BURÉS, que tenia diversos camions Pegaso; TRANSPORTS PAÑELLAS; TRANSPORTS VALLVEY del carrer Sant Joan de Malta; TRANSPORTS VILAMAJOR que treballava per l'empresa Metales y Platerias Rovira, coneguda popularment com "les culleretes"; TRANSPORTS PÀMIES del carrer Ciutat de Granada; TRANSPORTS RODRÍGUEZ del passatge de Masseguer; TRANSPORTS BAYO del carrer Bilbao cantonada Llull; o TRANSPORTS PORTA, del carrer Llull-Rambla del Poblenou, que transportava els vedells procedents de Menorca a les granges del Vallès per a llur engreix amb la civada de la fàbrica DAMM del carrer Provença de Barcelona, per a ser escorxats.
L'any 1952, en Joan Homs Moliner compra un camió Latil a en Colom, un carboner i transportista ocasional del Poblenou, amb magatzem al carrer Llull entre la Rambla del Poblenou i el carrer Llacuna. Aquest Latil havia estat originalment una ambulància importada durant la guerra civil, sense que en Colom l'hagués usat. En Joan Homs Moliner va muntar-li un bolquet que basculava amb cuir i olis usats. El motor benzina original li fou subtituït l'any 1962 per un motor diesel Ebro de quatre cilindres. Aquest motor Ebro no tenia força; segurament hagués estat més profitós d'equipar-lo amb un motor Barreiros de sis cilindres. Al començament, en Joan Homs continua treballant per al senyor Macaya i lloga un xòfer que conduïa el Latil. Més endavant es posa pel seu compte. El Latil fotografiat a la confluència dels carrers Pujades amb Bac de Roda. Al fons hi ha la fàbrica de botons:
Catàleg del motor EBRO fabricat per MOTOR IBÉRICA SA a la confluència de l'avinguda Icària amb l'avinguda del Bogatell:
Aquest Latil quan fou comprat tenia morro. El senyor Homs va eliminar el morro axatant la cabina. La reducció de la cabina es va guanyar a la caixa, de pis de fusta i una xapa de ferro superior amb les baranes de fusta, que així disponia d'un metre més de llargada. Amb aquesta transformació de la cabina, la longitud de la caixa era de quatre metres. Fou desballestat l'any 1972. Fotografia de la transformació de la cabina xata:
El Latil amb la cabina xata fotografiat a la confluència dels carrers Pujades amb Bac de Roda:
En la dècada del 1950, quan es transportava per la ciutat de Barcelona, s'acostumava a circular pel carrer Diputació, un dels primers carrers de direcció única de la Ciutat comtal. Durant la dècada dels anys 1930, els vehicles circulaven lliurament pels carrers atès que tenien dos sentits de circulació. Els únics carrers de sentit i direcció única eren els carrers estrets del barris de Ciutat Vella i de Gràcia: a les cantonades dels carrers una rajola amb un carro i un cavall amorrat pel carreter sobre una fletxa indicava el sentit de la marxa del carrer.
Catàleg del motor EBRO fabricat per MOTOR IBÉRICA SA a la confluència de l'avinguda Icària amb l'avinguda del Bogatell:
Aquest Latil quan fou comprat tenia morro. El senyor Homs va eliminar el morro axatant la cabina. La reducció de la cabina es va guanyar a la caixa, de pis de fusta i una xapa de ferro superior amb les baranes de fusta, que així disponia d'un metre més de llargada. Amb aquesta transformació de la cabina, la longitud de la caixa era de quatre metres. Fou desballestat l'any 1972. Fotografia de la transformació de la cabina xata:
El Latil amb la cabina xata fotografiat a la confluència dels carrers Pujades amb Bac de Roda:
En la dècada del 1950, quan es transportava per la ciutat de Barcelona, s'acostumava a circular pel carrer Diputació, un dels primers carrers de direcció única de la Ciutat comtal. Durant la dècada dels anys 1930, els vehicles circulaven lliurament pels carrers atès que tenien dos sentits de circulació. Els únics carrers de sentit i direcció única eren els carrers estrets del barris de Ciutat Vella i de Gràcia: a les cantonades dels carrers una rajola amb un carro i un cavall amorrat pel carreter sobre una fletxa indicava el sentit de la marxa del carrer.
L'any 1960, en Joan Homs i Moliner compra un camió Ford de l'any 1951, equipat amb un motor de benzina de vuit cilindres. L'adquireix al senyor Salvador Grau, propietari d'una benzinera al xamfrà dels carrers Pujadas i Lutxana. El Ford pertanyia a TRANSPORTS FERRET, dedicat al transport de bocois de vi i que es proveïa de benzina a l'establiment del senyor Grau. TRANSPORTS FERRET va plegar i en Grau va embargar els tres camions d'aquesta empresa per a rescabalar-se del deute de la benzina impagada. Fotografia del camió Ford:
L'any 1960 TRANSPORTS HOMS disposa de dos camions de benzina: el Latil i el Ford de vuit cilindres. L'any 1962 es canvien els dos motors d'aquests camions: el Ford munta un motor Barreiros de 4 cilindres i 17 cavalls fiscals, i el Latil un motor Ebro de 4 cilindres i 19 cavalls fiscals. En aquells anys treballava com a subcontractat per l'empresa FORET, conegut fabricant d'aigua oxigenada. Catàleg del motor Barreiros EB-6 que conserva el senyor Joan Homs Cerdà:
L'any 1960 TRANSPORTS HOMS disposa de dos camions de benzina: el Latil i el Ford de vuit cilindres. L'any 1962 es canvien els dos motors d'aquests camions: el Ford munta un motor Barreiros de 4 cilindres i 17 cavalls fiscals, i el Latil un motor Ebro de 4 cilindres i 19 cavalls fiscals. En aquells anys treballava com a subcontractat per l'empresa FORET, conegut fabricant d'aigua oxigenada. Catàleg del motor Barreiros EB-6 que conserva el senyor Joan Homs Cerdà:
En la dècada del 1960, al port de Barcelona hi operaven cinc grans transportistes al moll: TRANSPORTS VILANOVA del carrer Carlos I, TRANSPORTES MODERNOS de l'avinguda Icària, PUERTO TRANSPORTES, i FERNANDO ROQUÉ i BACHILLERIA que alhora eren agències de duanes. Els transportistes autònoms i les empreses familiars treballaven com a subcontractistes per aquestes empreses principals.
Mentre que la major part dels transportistes del Poblenou vivien de l'activitat generada al moll, els carboners tenien llurs magatzems al barri del Poble Sec o a l'horta de Sant Bertran, a la falda de la muntanya de Montjuïc, com era el cas de l'empresa CARBONES DEL NALON. Al Poble Sec també hi havia alguns transportistes com en "Xaranga", que tenia uns camions molt capolats.
L'any 1964, en Joan Homs Moliner compra un camió Pegaso de 125 cavalls a en Rubiralta, un desballestador del carrer Pere IV. En Rubiralta havia comprat un grapat de Pegasos de l'EMPRESA NACIONAL HIDROELÉCTRICA RIBAGORZANA (ENHER), equipats amb bolquet i destinats a la constucció dels embassaments de Canelles, Escales, Llesp, Bono, Senet i el Pont de Montanyana. En Joan Homs va reparar-lo i adaptar-lo per a treballar al moll. El Pegaso carregat de bales de llana per a una fàbrica de Terrassa, fotografiat al carrer Pujades 283-287 de Barcelona:
Dues fotografies del Pegaso carregat amb bales de llana, el Ford carregat amb bidons d'oli, i el Latil, al carrer Pujades 283-287:
Dues fotografies del Pegaso carregat amb bales de llana, el Ford carregat amb bidons d'oli, i el Latil, al carrer Pujades 283-287:
L'any 1965 es va comprar un camió Nazar a un constructor, adquirint el camió i la feina. Muntava un motor Henschel Sura de 135 cavalls, fabricat a l'Hospitalet del Llobregat. Aquest motor tirava molt poc. Al començament treballava al moll. El Nazar fotografiat al carrer Pujades de Barcelona, quan treballava al moll:
Posteriorment, aquest Nazar de TRANSPORTS HOMS va treballar per a PROAS com a subcontractista de l'empresa TRANSPORTS ADELANTADO, propietat d'en Pedro Ramon Adelantado Seguer, amb adreça al paratge El Rancho Grande, del Poblenou. TRANSPORTS ADELANTADO tenia el contracte amb PROAS per al repartiment de l'asfalt, treballant-hi diverses empreses com a subcontractistes. Durant un temps, el Pegaso de 125 cavalls i el Nazar distribuïen el residu del petroli per les diferents plantes transformadores.
PROAS (Productos Asfálticos SA) era una filial de CEPSA que fabricava asfalts usant els residus del petroli de la refineria de Tenerife. Transportaven aquests residus en vaixells fins a Barcelona, dipositant-los en uns tancs del Morrot. Aquest residu es transportava amb el Nazar des del Morrot fins a les plantes transformadores on es barrejava amb grava. TRANSPORTS HOMS treballava per a quatre plantes transformadores: la planta de Cabrera de Mar (Maresme) que servia asfalt per a l'autopista de Mataró, la planta de Montornès del Vallès (Vallès Oriental) que subministrava l'asfalt de l'autopista de Barcelona a Girona, la planta de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), i la planta que DRAGADOS Y CONSTRUCCIONES SA tenia a El Prat del Llobregat (Baix Llobregat) per a la construcció de les pistes d'aterratge i enlairament de l'aeroport del Prat. El Nazar amb una cisterna de TRANSPORTS ADELANTADO al carrer Pujades 283-287 de Barcelona:
També l'any 1965 s'adquireix un camió Pegaso 1060, amb un motor de 165 cavalls de potència i equipat amb un bolquet, a en Torres i Salvany, un compravenda de camions usats del Passeig de l'Exposició, al barri del Poble Sec. Aquest Pegaso pertanyia a un home que regentava un bar a l'Hospitalet del Llobregat i tenia aquest camió com a segon negoci. Tanmateix, havia impagat les lletres de canvi i s'havia travat un embargament judicial amb ordre de precinte sobre el camió. El senyor Carlos Caturla a través de llur gestoria va aixecar l'embargament dictat. Va treballar de valent al port de Barcelona. Aquest Pegaso 1060 al carrer Pujades 283-287:
Posteriorment, aquest Nazar de TRANSPORTS HOMS va treballar per a PROAS com a subcontractista de l'empresa TRANSPORTS ADELANTADO, propietat d'en Pedro Ramon Adelantado Seguer, amb adreça al paratge El Rancho Grande, del Poblenou. TRANSPORTS ADELANTADO tenia el contracte amb PROAS per al repartiment de l'asfalt, treballant-hi diverses empreses com a subcontractistes. Durant un temps, el Pegaso de 125 cavalls i el Nazar distribuïen el residu del petroli per les diferents plantes transformadores.
PROAS (Productos Asfálticos SA) era una filial de CEPSA que fabricava asfalts usant els residus del petroli de la refineria de Tenerife. Transportaven aquests residus en vaixells fins a Barcelona, dipositant-los en uns tancs del Morrot. Aquest residu es transportava amb el Nazar des del Morrot fins a les plantes transformadores on es barrejava amb grava. TRANSPORTS HOMS treballava per a quatre plantes transformadores: la planta de Cabrera de Mar (Maresme) que servia asfalt per a l'autopista de Mataró, la planta de Montornès del Vallès (Vallès Oriental) que subministrava l'asfalt de l'autopista de Barcelona a Girona, la planta de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), i la planta que DRAGADOS Y CONSTRUCCIONES SA tenia a El Prat del Llobregat (Baix Llobregat) per a la construcció de les pistes d'aterratge i enlairament de l'aeroport del Prat. El Nazar amb una cisterna de TRANSPORTS ADELANTADO al carrer Pujades 283-287 de Barcelona:
També l'any 1965 s'adquireix un camió Pegaso 1060, amb un motor de 165 cavalls de potència i equipat amb un bolquet, a en Torres i Salvany, un compravenda de camions usats del Passeig de l'Exposició, al barri del Poble Sec. Aquest Pegaso pertanyia a un home que regentava un bar a l'Hospitalet del Llobregat i tenia aquest camió com a segon negoci. Tanmateix, havia impagat les lletres de canvi i s'havia travat un embargament judicial amb ordre de precinte sobre el camió. El senyor Carlos Caturla a través de llur gestoria va aixecar l'embargament dictat. Va treballar de valent al port de Barcelona. Aquest Pegaso 1060 al carrer Pujades 283-287:
El Pegaso 1060 fotografiat l'any 1972 al descampat de Can Catasús, a la confluència dels carrers Pujades amb Bac de Roda. Al fons la fàbrica LA LACTARIA ESPAÑOLA SA, productora de la llet RAM:
El Pegaso 1060 al garatge de TRANSPORTS HOMS al carrer Pujades 287:
L'any 1968 TRANSPORTS HOMS compra un camió Pegaso de 140 cavalls de potència a TRANSPORTS NICOLAU, un carboner del Poble Sec de Barcelona, quan va plegar. Aquest camió no va treballar. Quan el motor del Pegaso de 125 cavalls es va espatllar, van canviar-li pel motor d'aquest Pegaso de 140 cavalls de potència. No li van muntar un altre motor perquè cap al 1970 hi havia poca feina. Fou desballestat sense haver treballat al moll.
L'any 1973 s'adquireix un Pegaso 1065 "Europa" equipat amb un motor de 170 cavalls a en Jaume Castells, de TRANSPORTS PORTUARIS, una associació de transportistes autònoms que treballaven al port. En Castells va abandonar la professió de transportista i va obrir un desballestament a l'Hospitalet del Llobregat. Aquest Pegaso 1065, que va donar un resultar excel·lent, treballava al port transportant contenidors. El Pegaso "Europa" al carrer Pujades de Barcelona; al fons, un Pegaso 200 de la llet RAM a la fàbrica LA LACTARIA ESPAÑOLA SA:
Fotografia del garatge de TRANSPORTS HOMS, al carrer Pujades 287, a finals dels anys 1970. A la cantonada, hi ha el Pegaso Comet d'en Joaquim Díez Castillo, un altre transportista del Poblenou:
El garatge d'aquesta empresa el març del 1981. Al fons, a la cantonada, una furgoneta Renault Estafette d'en Joan Homs i Cerdà, i un Barreiros Azor de TRANSPORTS FAVÀ:
L'any 1986 en Joan Homs i Moliner es va jubilar, venent-se el Pegaso "Europa" amb llur targeta de transport i el número d'agència. Així s'extingia una empresa familiar de transports del Poblenou amb més de seixanta anys d'història i profundament arrelada al barri del Poblenou. Fotografia publicada al diari LA VANGUARDIA d'uns camions al port de Barcelona l'any en que el senyor Joan Homs Moliner va jubilar-se:
Aquesta crònica recull els records que l'amic Joan Homs Cerdà conserva del seu barri del Poblenou.
Impressionant treball de documentació. Article molt interessant.
ResponEliminamolt bo bo
EliminaMoltes gràcies Jaume pel teu comentari.
ResponEliminaEl meu pare portava el seu camió a reparar a cal Moliner amb certa freqüència, i jo el R8
ResponElimina