dilluns, 10 de desembre de 2012

La represa de l'activitat un cop acabada la Guerra Civil Espanyola l'hivern del 1939: els petits camionets per a la recollida i repartiment de paqueteria de l'empresa de transports Josep Hereu.

L'any 1939 el capolament del país era complet. Tot el progrés assolit durant dècades d'esforços i treballs es van fondre. La devastació havia estat absoluta. Les conquestes socials se n'anaren en orris. Les classes treballadores patien de valent les penúries de l'època. Es van produir morts per no poder disposar els malalts  de les medecines necessàries, concretament, d'antibiòtics com la penicil·lina.

En aquesta conjuntura, hom no podia pas rendir-se i claudicar. S'havia de tirar endavant amb les energies i esforços disponibles, més aviat magres. Però va haver-hi la represa en un context marcat per la misèria, la por, les delacions i la revenja.

En el sector del transport, les dificultats eren els pocs vehicles disponibles i la manca de peces, recanvis, carburant, pneumàtics i l'estat d'abandonament de les carreteres amb ponts i altres infraestructures ensorrades. Es van organitzar uns centres de recuperació on es dipositaven els vehicles abandonats per l'exèrcit republicà als efectes de retornar-los als seus legítims propietaris. Els vehicles que no foren reclamats, eren subhastats.  Tanmateix, la insuficiència de vehicles per atendre les necessitats de desplaçaments i transports era patent.

Els recaders, en aquest context, van haver d'organitzar-se com bonament podien. Amb els pocs mitjans disponibles, feien mans i mànigues per agafar el tren a l'estació més propera del respectiu municipi. RENFE els hi expedia uns bitllets especials d'una durada d'un any que també els autoritzava a dur-hi la mercaderia en mocadors de farcell. Tenien per costum d'agafar el primer tren del matí per poder arribar el més aviat a Barcelona i fer totes les gestions encomanades. Al tren, coincidien amb la resta de recaders que també l'agafaven per realitzar les seves gestions i comandes. Al poble de procedència, tenien un carro i un cavall o bé, els més afortunats, uns petits camionets per la recollida i lliurament de la mercaderia. És el cas de l'empresa de transpots Josep Hereu, que aleshores encara girava amb el nom comercial de J. Vidal.

A la dècada dels anys 1940, l'empresa J. Vidal va disposar de tres petits camionets per atendre els encàrrecs de recollida i lliurament de la mercaderia per Sant Feliu de Guíxols. S'ha de tenir en compte que Sant Feliu de Guíxols era una vila amb una important activitat industrial: la producció de taps de suro i també la indústria tèxtil. El primer vehicle fou aquest camionet amb una marquesina: 

IMG_2481

IMG_2482

Aquest camionet enramat duent la imatge de Sant Cristòfol en la festivitat del patró:

IMG_2483

IMG_2515

IMG_2484

IMG_2485

IMG_2523

IMG_2528

Participant en una altre celebració de la festa de Sant Cristòfol:

IMG_2526

El segon camionet d'aquells anys, amb matrícula de Toledo:

IMG_2522

IMG_2525

IMG_2524

IMG_2521

I el tercer camionet, fotografiat també en ocasió de la festa de Sant Cristòfol:

IMG_2527

Molt d'aquests camionets, amb caixa oberta o tancada, eren antics automòbils particulars transformats en vehicles de transport per carrossers locals amb molt d'ofici i destres en aquestes actuacions. Per desgràcia, s'ha perdut la pista de molts d'aquests carrossers que hi havia gairebé a tots els pobles de Catalunya d'una certa importància. Eren autèntics artesans amb molt d'ofici i coneixement que improvisaven solucions de tota classe. En podem seguir la pista d'alguns d'aquests carrossers recuperats en els llibres de temàtiques locals que han aflorat amb intensitat aquests darrers anys.

En la propera crònica abordarem la compra, a finals dels anys 1940, del primer camió de gran tonatge, fet que constitueix una manifestació de tímid redreçament de la penúria d'aquells anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada