dissabte, 7 de juny de 2014

Transports Feliu SA de Girona (I).

En Miquel Feliu i Canals va néixer a Serra de Daró l'any 1945. Dels tretze als disset anys féu de pagès a can Feliu, un mas de Serra de Daró. Es treballava molt i per molt pocs cèntims. A disset anys d'edat marxà a Torroella de Montgrí, vila d'una gran tradició de ferrers, mecànics i carrossers, per fer d'aprenent de mecànic al Taller Serra i Darné. En Miquel Feliu i Canals, de ben jovenet:

IMG_3562

En Miquel Feliu i Canals damunt d'una motocicleta Peugeot BB, retratat davant del Taller Serra Darné, en el passeig de Torroella de Montgrí:

IMG_3561

A principis dels anys 1960, el Taller Serra Darné reparava tota mena de vehicles: apariaven tractors, camions i automòbils; també feien el manteniment i engreixaven els autocars de l'empresa Costa Brava Exprés que cobria la línia regular de Barcelona a Torroella de Montgrí i tenia parada a Palamós, Palafrugell i Pals. 

En Miquel Feliu al volant d'un autocar Pegaso Monocasc de l'empresa Costa Brava Exprés, considerat en la dècada del 1950 el màxim exponent del luxe i modernitat i l'únic autocar amb cara i ulls que es construïa en aquest país aleshores:

IMG_3559

En Miquel tenia un germà més gran, en Benet, que treballava en el transport de mercaderies per carretera en camions. Havia començat l'ofici a Transports Sala de Celrà, que tingué el primer camió Pegaso de la província de Girona. Des de casa seva, el mas Feliu de Serra de Daró, marxava a Celrà en bicicleta i s'estava a dispesa.

La senyora Rosa Juan, esposa del senyor Àngel Sala i Cubí, fotografiada al costat del primer camió Pegaso que circulà per les comarques de Girona, comprat pel seu marit a can Forné:

IMG_2856

Quan plegà de Transports Sala comprà a Autocars Francisco Canals de Girona un cotxe Studebaker de sis places que arrossegava un remolc per transportar les caixes de pollastres dels pollers que anaven a mercat. Amb l'auto Studebaker feia el servei de mercats a La Bisbal d'Empordà, Torroella de Montgrí, Figueres, Anglès i Palafrugell; els mercats més importants que es celebraren vora Girona. També portava l'orquestra Setson de Girona, perquè era integrada per set músics, i l'Orquestra Iris de Salt, molt populars les dues aquells anys.

Quan en Benet Feliu plegà del servei de mercats amb el Studebaker entrà a treballar a Transports Barnadas de Girona. Feia províncies amb un camió Pegaso transportant paper arreu d'Espanya. Després volgué posar-se pel seu compte i féu societat amb un seu oncle, en Vicenç Canals i Fornells.

L'any 1963 en Benet Feliu, germà d'en Miquel, i el seu oncle Vicenç Canals i Fornells compraren plegats un camió Pegaso amb matrícula GI-37165. Fou carrossat amb una caixa de fusta per transports generals que construí el carrosser gironí Sol-Xar. La família Feliu li feia el canvi d'oli al camió. Arribats als noranta mil quilòmetres, en Camallera, un mecànic excel·lent que treballava a can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona, i que els caps de setmana es treia un sobresou reparant camions de transportistes a domicili, li hagué de fer les camises que s'havien foradat. 

Al cap d'un any, el senyor Canals vengué la seva participació en la societat al seu nebot Miquel Feliu. Aquest li abonà al seu oncle cent seixanta-cinc mil pessetes, un capital important aleshores, que li deixà son pare, en Jaume Feliu i Moriscot. La societat fou propietat dels germans Benet i Miquel Feliu Canals. Als dinou anys, en Miquel Feliu s'enamorà de la senyora Joaquima Brancós i Casas, de Verges, amb qui, al cap d'uns anys, contragué matrimoni.

En Miquel Feliu al volant del primer Pegaso que tingué en societat amb llur germà Benet acompanyat d'un seu amic:

IMG_3380

Als anys 1960 amb el transport es feien cèntims. Al cap d'un any en Miquel Feliu tornà íntegrament el capital de cent seixanta-cinc mil pessetes que son pare li havia prestat per adquirir la participació que l'oncle Vicenç Canals tenia a la societat familiar de transport. Amb el Pegaso en Miquel transportava sacs de guix de Yedesa, una guixera de Beuda, cap a Barcelona. De tornada carregava sacs de ciment produïts per Ciments Fradera a la seva planta de Vallcarca, al mig del massís del Garraf, que repartia als magatzems de material de construcció de la província de Girona.

En Miquel Feliu enfilat al para-xocs davanter del Pegaso estacionat en el pati de la fàbrica que Ciments Fradera SA tenia a Vallcarca, empresa que més endavant fou Uniland SA:  

IMG_3379


L'altre Pegaso que hi ha al fons de la fotografia, a la dreta, era de l'empresa Materials Fontan, també de Girona, que carregava sacs de ciment a la fàbrica de Ciments Fradera SA a Vallcarca i a la de l'Asland SA de La Pobla de Lillet, al Berguedà. 

El Pegaso dels germans Feliu al cap d'uns anys li muntaren una cisterna de la marca Interconsult, fabricada a Madrid sota patent sueca, per transportar ciment a granel i que substituïa la caixa de fusta construïda per Sol-Xar. Aquest camió fou desballestat.

Després els germans Feliu compraren més camions de la casa Pegaso a can Forné: dos Pegasos 1065 Europa, carrossats amb dues caixes construïdes per en Sol-Xar, que conduïen en Benet i en Miquel. Lluïen una combinació de colors verd i blanc. A un Pegaso 1065 Europa la Pegaso de Girona li acoblà al cap d'un temps un eix posterior Acerbi. Aquests camions carregaven sacs de ciment a la fàbrica que Cementos Fradera SA tenia a Vallcarca i els duia fins a Girona. Amb el temps els hi canviaren a Madrid les caixes d'origen per unes cisternes Interconsult pel transport de ciment a granel. Transports Feliu tancava els camions en un garatge del Passeig d'Olot 79 de Girona.

Atès que el negoci rutllava i hi havia feina, els germans Feliu, complidors de mena, compraren nou un Pegaso 1083, de tres eixos, els dos primers direccionals, a can Forné. El dugueren a Madrid per muntar-li una cisterna Interconsult. Aquest camió el conduí primer en Benet i després en Miquel. Llogaren en Josep Cubersí, un xofer de Quart, que conduïa un dels Pegaso 1065 Europa. Aquest Pegaso 1083, de cabina fixa i amb un motor de dos-cents cavalls de potència, li acoblaren un eix acerbi posterior. Els dos Pegaso 1065 foren desballestats i el 1083 fou venut a DECSA (Derivados Cálcicos SA), del barri del Pont Major de Girona, que el tingué una pila d'anys.

Fou el torn de les tractores. Compraren una primera tractora Pegaso 2080, amb una cabina quadrada fixe que equipava un motor de tres-cents sis cavalls de potència. Aquesta i la d'en Lluís Bassols i Pijoan, de S'Aragó, que arrossegava una banyera per transportar àrids per la planta que Suberolita SA tenia a Santa Cristina d'Aro, foren les dures primeres tractores 2080 que corregueren pel cantó de Girona.

Després vingué aquesta tractora Barreiros comprada a Gerauto SA, el concessionari oficial de Girona. Havien sol·licitat de comprar una tractora Pegaso i farts d'esperar llur lliurament se n'anaren a la competència i compraren la tractora Barreiros. La cisterna de ciment a granel acoblada damunt del semiremolc, de la marca Interconsult, fou comprada al representant de Madrid:

IMG_3382

Els vagons equipats amb cisternes a granel de la RENFE, a la dreta de la fotografia, eren carregats de ciment a la fàbrica que Uniland SA  -empresa resultant de la fusió de Cementos Fradera SA, titular de la planta de Vallcarca, i Cementos y Cales Freixa SA controlada per la família Rumeu de Delás i que disposava d'una cimentera a Santa Margarida i Els Monjos- tenia a Vallcarca i el ciment era descarregat en unes grans sitges instal·lades a l'estació del tren de Girona, retratades darrera del camió, i que avui dia són abandonades. El Barreiros repartia el ciment a granel a les plantes de formigó de les comarques gironines: Pioneer, Central de Hormigones SA, propietat del senyor Joaquim Pla Nogué, Formigons Girona, Formigons Costa Brava, Formigons Pirenaics, Suberolita de Santa Cristina d'Aro i Formigons del Maresme (Formasa). Aquesta tractora acabà desballestada.

La següent tractora que compraren fou una altre Barreiros amb un motor de tres-cents cavalls de potència. Treballava per compte de Catasús i Companyia, empresa distribuïdora per les comarques gironines del carburant que produïa CAMPSA, el monopoli estatal. Amb una cisterna enganxada, transportava benzina i gasoli dels tancs que CAMPSA tenia a Barcelona fins a Girona. Aquesta feina la feien un seguit de transportistes gironins: en Japic Petit de Llagostera, en Joaquim Pla Nogué d'Anglès, en Joan Vila de Llagostera, en Jordi Araus d'Amer, els germans Antonio i Pablo Cobo de Girona en Rafael Valverde, en Lluís Pagès, amo de l'empresa Nou Transport SL, en Tomàs Julve de Salt, en Vilaró i Transports Logar.

Després de la segona tractora Barreiros tornaren a Pegaso amb la compra, a can Forné, d'una tractora Pegaso amb un motor de tres-cents sis cavalls de potència, la qual donà un resultat molt pobre. Compraren després un tractora Pegaso dotada d'un motor de tres-cents deu cavalls de potència, que fou d'un gran rendiment. La tercera tractora fou un Pegaso 1231 abatible que muntava un motor de tres-cents deu cavalls de potència, l'apreciat bocanegra. Aquest camió arrossegava un semiremolc porta-cotxes, per compte de Setram: carregava autos Seat fabricats a Barcelona i els transportava fins a l'estació de tren del Voló, a la comarca nord-catalana del Rosselló. Després traginà ciment produït per Uniland SA.

A redós del creixement econòmic que experimentà Espanya l'any 1986, arran de l'adhesió a la Comunitat Econòmica Europea que es traduí en una intensa activitat constructora i conseqüent demanda de ciment, els germans Feliu compraren una tractora Pegaso Tecno 1234-T Dakar, amb un motor de tres-cents quaranta cavalls de potència que anà molt bé. També transportava ciment.

Després Transports Feliu comprà una tractora Pegaso Tecno 360, també pel transport de ciment, que corria molt i era d'un gran rendiment. Un camió molt bo. La següent tractora fou un Pegaso Troner. Arribà però el moment de la compra de camions d'altres països europeus. Compraren d'importació dues tractores Volvo i un Volvo rígid de tres eixos.

Els germans Feliu estrenaren una tractora Mercedes Benz 480 comprada al Garatge Plana, concessionari oficial de Girona. En possessió de la tractora tot just lliurada i estrenada, en Miquel Feliu acompanyat de la seva senyora marxaren cap a Madrid a recollir la cisterna dotada d'un compressor pel transport de ciment a granel. En Miquel aprofità la visita i estada a Madrid amb el Mercedes Benz per ensenyar-li la ciutat a la seva esposa. A la senyora Feliu la visita a Madrid li va plaure molt; el viatge amb el camió, certament no tant.  

Compraren al concessionari Renault de Girona, Gerauto SA, un camió Renault i dues tractores Renault Premium, que també transportaven unes cisternes:

IMG_3585


IMG_3587

IMG_3593

IMG_3595

També compraren dos camions Mercedes Benz de quatre eixos, rígids, dotats de cisternes. Treballaven per Prebesec SA: recollien el morter que aquesta empresa produïa a la planta d'Ullà i el transportaven a les sitges muntades a les obres que hi havia arreu de la província de Girona. Els dos camions Mercedes Benz SK i Actros 3243 de Transports Feliu SA que treballava per Prebesec SA: 

IMG_3586

IMG_3590

Després arribaren els primers camions de la casa Volvo, una marca que en Miquel Feliu ha mantingut sempre una gran fidelitat com exposarem en el proper article. Una de les primeres tractores Volvo de can Feliu: 

IMG_3592

Alguns dels camions que integraven la flota de Transports Feliu en els anys 1990. Tres tractores, dues alemanyes i una sueca: Man, Volvo i Mercedes Benz.

IMG_3588

Una altre tractora Volvo amb llur cisterna:

IMG_3589

IMG_3594

D'esquerra a dreta: la senyora Joaquima Brancós i Casas, el senyor Miquel Feliu Canals (assegut), el senyor Miquel Patinyo Bartomeu, el senyor Joan Brugués Prat, el senyor Manuel Esparch (assegut) i la senyora Joaquima Puig Casas:

IMG_3386

Continuarà.

1 comentari:

  1. eToro is the most recommended forex broker for new and advanced traders.

    ResponElimina