dissabte, 6 de setembre de 2014

Alguns camions vells a Eivissa

En Ferran Nogués, un bon amic del bloc i fotògraf de notables qualitats, ens envià fa temps les fotografies d'uns quants camions que retratà a Eivissa, on hi resideix amb la seva família. L'interior de l'illa d'Eivissa presenta encara paisatges d'una gran bellesa. Camps d'ametllers i conreats per l'home des de temps immemorials. La vegetació mediterrània adaptada a la poca pluviometria que aquesta terra aspre té hi lliga admirablement. 

El primer recull fotogràfic és d'un petit Barreiros Saeta equipat amb un bolquet metàl·lic. Aquest camionet, caçat enmig d'un camp, segons que digué el seu amo, un noi jove i eixerit, era destinat a l'ús agrícola dins d'una finca privada: traginava terra, sacs de llavors i adobs, ferramentes i els productes collits. Una imatge molt costumista de l'interior d'Eivissa que cada cop serà més improbable de veure. 

Tres fotografies del Barreiros Saeta captat des de perspectives distintes: 

Frontal del Barreiros Saeta 35 a Eivissa l'abril del 2006

Barreiros Saeta 35 enmig d'un camp eivissenc

Barreiros Saeta 35 a Eivissa

El segon recull fotogràfic correspon a uns quants camions d'obres i un auto particular dipositats en una antiga sorrera de l'illa d'Eivissa, prop del mar. D'aquell dipòsit de camions desfets dir-ne desballestament sembla d'una hora lluny una exageració.  Més aviat sembla que abandonada que fou la sorrera i extingida l'activitat, els camions també foren abandonats. Eren camions vells i amortitzats que no valien cap preu, llevat del ferro que contenien.

En les quatre fotografies facilitades per en Ferran hi ha quatre Pegasos -un 1061 o bé el 200 com era conegut a Catalunya, un 1065 Europa i dos Comets-, dues cabines de dos camions Dodge-Barreiros, l'una desballestada i l'altre aixafada, i un Iveco-Magirus dúmper de tres eixos també trinxat:

Camions desballestats a Eivissa

Camió Iveco amb bolquet a Eivissa

Camió Pegaso i cabina de Dodge a Eivissa

El Pegaso 1061 flanquejat per dos Pegasos Comet:

Pegaso mig desballestat a Eivissa

Fa uns quants anys que rebérem aquestes fotografies si bé per una omissió injustificable no les hem difoses en aquest bloc fins avui. I creiem que aquestes fotografies presenten el triple interès que exposem.

En primer lloc, la qualitat objectiva que presenten per la capacitat i coneixements fotogràfics que té en Ferran Nogués, un interès que el seu pare, un altre bon fotògraf, li va saber inculcar de ben petit.  En segon lloc, una imatge que és molt difícil de veure a Eivissa avui dia per dos motius: la transformació de l'illa per la implantació i desenvolupament de zones urbanes i l'execució d'infraestructures de comunicació, i també per l'entrada en vigor i aplicació de la normativa de protecció dels sòls rústics que prohibeix l'abandonament de vehicles en aquests espais pels riscs que presenta en quant a la contaminació del subsòl.  I en tercer lloc, per saber que se n'ha fet avui dia de l'antiga sorrera que acollia aquests camions. De ben segur que els camions no hi són pas. Els anys anteriors el ferro era cobejat i es pagava generosament. I una pregunta pertinent: la sorrera encara hi és o mitjançant un pla urbanístic s'ha transformat en un sector urbà que acull usos residencials o d'altre classe?. Aquesta darrera possibilitat seria la més rendible per l'amo dels terrenys. Grans fortunes s'han creat a Espanya aquestes darreres dècades no pas pel treball, l'esforç i el risc del propi patrimoni sinó per la pura especulació: el canvi de classificació de terrenys de sòl no urbanitzable a urbanitzable amb les plusvàlues que operacions d'aquesta mena han generat, guanys que han engrandit els patrimonis d'uns pocs que disposaven d'informació privilegiada i coneixien els procediments per modificar la classificació del sòl. La destrucció del territori a les Illes Balears i al País Valencià en són la trista confirmació. 

Aquestes fotografies són el testimoni d'un temps i d'un lloc precís de l'illa d'Eivissa que hem difós per la gentilesa d'en Ferran Nogués.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada