dissabte, 8 de novembre de 2014

Dues imatges del Mercat del Ram de Vic dels anys 1960.

La influència que la ciutat de Barcelona irradia sobre la resta del país, en tant que capital del país, amb el seu pes demogràfic, administratiu i econòmic i també del de la seva àrea metropolitana que concentra el gruix de la població, no ofega el dinamisme i empenta de les altres principals ciutats catalanes. Lleida, a ponent, exerceix de capital natural de la província; Girona és un destí turístic de primera magnitud que ofereix l'atractiu addicional del seu Pirineu i de la Costa Brava; Tarragona i Reus dominen la capitalitat del camp de Tarragona i de les terres de l'Ebre.

El dinamisme industrial i comercial és ben viu a unes quantes capitals de comarca del país. Balaguer respecte de la comarca de la Noguera; Olot de la comarca de la Garrotxa; Ripoll sobre la comarca del Ripollès; Valls damunt la comarca de l'Alt Camp; Figueres sobre l'Alt Empordà; Puigcerdà en quant a l'Alta i Baixa Cerdanya; La Seu d'Urgell envers l'Alt Urgell; Igualada a la comarca de l'Anoia; Granollers sobre el Vallès Oriental; Sabadell i Terrassa sobre el Vallès Occidental; Cervera i Agramunt sobre la comarca de la Segarra; Tàrrega sobre la comarca de l'Urgell; Manresa sobre la comarca del Bages i Vic sobre la comarca d'Osona. 

La cohesió de la comarca envers la seva capital s'ha reforçat per dues circumstàncies addicionals: acollir els jutjats civils i els registres de la propietat i la celebració dels mercats setmanals. No és cap casualitat que un dels criteris adoptats per la delimitació de les comarques a Catalunya fos els desplaçaments naturals de la població als mercats i fires per comerciar i vendre i proveir-se de mercaderies. Altres poblacions que no gaudien de la condició de la capital de comarca, com és el cas de Tordera, a l'Alt Maresme, també tenen mercats molt concorreguts i animats. 

Vic, capital de la comarca d'Osona que ocupa una posició central en la geografia del país, celebra els dissabtes un mercat setmanal molt vivaç que ocupa la plaça Major o mercadal i els carrers adjacents. I per Setmana Santa hi té lloc el Mercat del Ram, una fira agrícola i ramadera que amb el temps ha esdevingut multisectorial: bestiar i aviram, exposició d'automòbils i maquinària agrícola, i bens i productes d'empreses de la comarca. 

Us presentem dues fotografies d'època de les parades que es muntaven a la plaça Major de Vic pel Mercat del Ram. Aquestes parades oferien fruita, verdura, roba, calçat i parament de la llar. La segona fotografia recull la diversitat de vehicles que hi havia en la primera dècada dels anys 1960: Seats 600 i 1400 B acompanyat d'algun auto més vell; al fons, un camió amb capó davanter carrossat amb un bolquet: 

Mercat del Ram de Vic als anys seixanta

Mercat del Ram de Vic als anys seixanta

La vivacitat dels mercats setmanals a les principals ciutats del país és una manifestació de l'equilibri territorial que té Catalunya malgrat el pes creixent que exerceix la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

1 comentari: