Alguns carrossers de les comarques lleidatanes.

Qualsevol poble del país amb un impuls agrícola i comercial viu, tenia un carreter que construïa carros i els reparava. Per evolució natural, els carreters, amb la generalització dels vehicles impulsats amb motors d'explosió, s'especialitzaren en la construcció, reparació i transformació de carrosseries de vehicles. Per tant, el nombre de carrossers que hi hagué en la segona meitat del segle XX era considerable. I és penós que alguns d'ells, que plegaren fa pocs anys, se n'ha perdut qualsevol referència. 

A la ciutat de Saragossa hi hagué tres carrossers importants. Carrocerias Gaspar SA, Basculantes Pepin SA i Talleres Cataluña SA (TACA). Els dos últims construïen bolquets basculants per transportar àrids i material de construcció apreciats per les seves qualitats. Poques dades hi ha disponibles a internet. Anuncis publicitaris de l'època. Cap nota aprofitable sobre la seva història. Una cosa semblant succeeix amb els carrossers de Castelló: Mijares i Gozalbo a Vila-real, i Gocuma a Castelló de la Plana. Aquest darrer, que construïa cabines pels camions Leyland Beaver que els transportistes valencians adquirien per assegurar el transport dels cítrics del País Valencià a l'estranger, produïa unes caixes de fusta amb alces -després amb polièster- d'excel·lent qualitat. El gruix de la informació procedeix dels catàlegs i anuncis publicitaris d'època que es venen en portals de compravenda d'internet.

Publicitat dels basculants TA-CA Marrel construïts a Saragossa, il·lustrats amb una tractora Barreiros Super Azor, un Karpetan i un Pegaso 1060 (arxiu Pegasoesmicamion):



Anunci del Seat 850 Especial avançant un camió Pegaso 1063 amb una caixa construïda pel carrosser Germans Gozalbo SA:



Camió de l'empresa Cerveses El Àguila de la ciutat de València equipat amb una caixa construïda per Gocuma SL:

Els carreters dels pobles i ciutats de les comarques lleidatanes, a partir de l'any 1950, aproximadament, abandonaren els treballs dels carros i emprengueren la construcció de carrosseries per camions i autocars. Uns quants carreters han desaparegut. En aquesta crònica exposem uns quants carrossers de camions implantats en les comarques de la Segarra, l'Urgell i la Noguera.

A Balaguer, capital de la comarca de La Noguera, hi hagué Carrosseries Giramés, amb adreça al passeig de l'estació 28, que construïa tota mena de carrosseries per camions: caixes per transport de bestiar, isotèrmiques i comecials, i remolcs. 

 

A Mollerussa, municipi d'una vivacitat comercial i industrial remarcable, hi ha Carrosseries Gasol, ubicada al camí de Belianes. 

A Cervera, capita de la comarca de La Segarra, hi ha Carrosseries Sucarrats, fundada l'any 1896 i dirigida per la cinquena generació. La història d'aquesta empresa està recollida en uns articles que el senyor Xavier Castells Quintana publicà fa temps en el seu bloc Imatgessobrerodes. Fotografia d'un Barreiros equipat amb una caixa de fusta construïda per Carrosseries Sucarrats publicada en el referit bloc del senyor Castells i que procedeix de l'arxiu que conserva la família Sucarrats: 

Publicitat de Carrosseries Sucarrats, empresa apreciada per la qualitat dels seus productes:

A Ponts, municipi de la comarca de la Noguera, hi ha hagut tres carrossers. El primer, Carrosseries Sorribes, avui dia, Carrosseries Auto Remolque Sorribes SL, fou fundada l'any 1961. En gairebé seixanta anys d'història han produït moltes carrosseries, ben considerades per la seva robustesa. El senyor Castells, en el seu bloc Imatgesobrerodes, publicà uns articles sobre la trajectòria d'aquest carrosser amb fotografies d'un gran interès per reflecteix l'evolució del transport per carretera en el nostre país. Un dels primers camions que carrossaren fou aquest Barreiros amb una caixa amb alces i arcs metàl·lics del senyor Farrés, també de la localitat de Ponts:

Un Barreiros Saeta que fou del senyor Llurba d'Agramunt, fabricant de sacs i bosses de paper:



Un Barreiros Centauro equipat amb un bolquet que fou del senyor Modest Jou:



Un Pegaso matriculat l'any 1971 que fou del senyor Ramon Cortinat:




Un Pegaso 1181 que fou de Transports Guàrdia d'Artesa de Segre:



Un Iveco equipat amb una grua per treballs forestals:

A Ponts hi hagué el carrosser Regada, desaparegut. El senyor Regada construí l'any 1962 la cabina i la caixa d'un camió Ebro B45, mixt, que tingué el senyor Joan Barral, d'Arsèguel, que transportava persones i mercaderies -recollia cada les lleteres dels pobles propers a Arsèguel- fins a La Seu d'Urgell, activitat que, arran d'un canvi normatiu que obligava el transport de llet en cisternes, cessà el 1986. Aquest camió Ebro ingressà fa un temps en el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunyà (Mnactec): 

A Ponts també hi ha Carrosseries Pujol, fundada l'any 1978, que produeix tota mena de carrosseries per camions. Un Jeep Santana 2000 amb una caixa construïda per aquest carrosser (arxiu Carrosseries Pujol):

Agraïm la informació facilitada pel senyor Gonzalo Latorre Ratés, consignada en aquest article, relativa a uns carrossers lleidatans. I cal emfatitzar que els carrossers que treballen disposen d'un volum considerable, fet que palesa la qualitat i diversificació de carrosseries que construeixen. No hi ha cap dubte que els lleidatans són emprenedors, treballadors, tenaços i discrets. Qualitats admirables.