Imatges de la revista Serra d'Or (i II).

Els anys 1970 augmentà la contestació contra la dictadura del general Franco. Tanmateix, els anys anteriors a Catalunya es produïren protestes contra el franquisme. L'any 1951 tingué lloc la Vaga de Tramvies causada per l'augment del preu del bitllet acordat per la Companyia de Tramvies de Barcelona i el greuge que suposava amb les tarifes de Madrid. La gent es negà a usar els tramvies i malgrat la brutal repressió del règim, l'augment de tarifes fou anul·lada i el governador civil de Barcelona i l'alcalde de la ciutat destituïts.

L'any 1959 es produeix l'afer Galinsoga que comportà la destitució de Luis Martínez de Galinsoga de la direcció del diari La Vanguardia per haver afirmat a l'església de Sant Ildefons de Barcelona que els catalans eren una merda. El 19 de maig de 1960 tenen lloc els Fets del Palau de la Música Catalana quan uns assistents al concert d'homenatge al poeta Joan Maragall cantaren El Cant de la Senyera davant de ministres d'en Franco desobeint la prohibició expressa decretada pel governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga. Un dels detinguts fou en Jordi Pujol, futur president de la Generalitat de Catalunya, sotmès a un Consell de Guerra i empresonat.

El 14 de novembre de 1963 el diari Le Monde publicà unes declaracions de l'Abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré i Jané, que, en base a l'encíclica Pacem in Terris promulgada pel Vaticà en què defensava els drets humans i la democràcia, criticà la dictadura franquista per contrariar els principis bàsics del cristianisme i argumentà la manca de llibertat de premsa, la defensa de la llengua catalana i la crítica de la campanya dels vint-i-cinc anys de pau atès que eren vint-i-cinc anys de victòria. Aquestes declaracions l'obligaren a emprendre el camí de l'exili. Solament podé tornar per morir a Catalunya l'any 1968.

A principis de març de 1966 hi hagué La Caputxinada, l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona reunida al convent dels Caputxins de Sarrià i que aplegà nombrosos intel·lectuals. Aquest fet desfermà la repressió del règim amb el setge i ocupació del convent per la policia.
 
La dècada del 1970 les protestes contra la dictadura eren encapçalades principalment per estudiants i alguns treballadors ben organitzats en sindicats d'esquerres que reclamaven la introducció de reformes. El règim accentuà la repressió. El Procés de Burgos del desembre de 1970 en fou la resposta. La crisi del règim s'evidenciava en la decrepitud física del dictador Franco i el progressiu aïllament internacional de l'estat espanyol.

La continuïtat de la dictadura encarnada en la figura de l'almirall Luis Carrero Blanco s'esvaí el dia 20 de desembre de 1973 quan el seu Dodge Dart 3700 GT volà pels aires al carrer Claudio Coello de Madrid. Aquell atemptat de ETA fou un tràngol molt dur per en Franco i els qui volien la perpetuació de la dictadura. Un cop mort en Franco i encetada la transició, aquesta culminà amb la Constitució Espanyola, sacralitzada per uns i discutida per uns altres. Un instrument jurídic que ha funcionat durant trenta-cinc anys. Sembla que la greu crisi de l'estat espanyol i que afecta totes les institucions -monarquia, Tribunal Constitucional, poder judicial, legitimació de les cambres legislatives, corrupció sistemàtica- també taca la Constitució. A l'estat espanyol malauradament cap de les institucions importants funciona eficaçment.

Portada de la revista Serra d'Or del setembre de l'any 1970 amb una fotografia de la Universitat de Barcelona:

Publicitat de la Gran Enciclopèdia Catalana, un projecte molt ambiciós i ruïnós per alguns dels seus promotors:

Publicitat dels xiclets Damel orientada la jovent:



Vieta aprofitava Serra d'Or per fer una publicitat innovadora dels seus productes:

Catalana de Gas i Electricitat SA, la seu social de la qual era ubicada en un edifici protegit del Portal de l'Àngel 22, obra d'en Josep Domènech i Estapà, presentava el gas com la solució front la contaminació atmosfèrica que augmenta any rere any a Barcelona i la seva àrea metropolitana:

El Banc Popular Espanyol presumia de la seva xarxa de sucursals a Catalunya:

Una fotografia amb un avi assegut i un cartell del ninotaire Xesc, d'una suau ironia per estalviar-se problemes amb la censura:

Fotografia d'un article sobre la zona franca de Barcelona i llur importància per la indústria catalana:



Fotografia d'en Xavier Porta del casc antic de la ciutat de Lleida com a nou espai de lleure del jovent: 

Amb aquest article acabem la sèrie dedicada a la publicitat Serra d'Or que ens permet de copsar millor com eren els anys 1960 i 1970.

La Fira Internacional de mostres de Barcelona celebrada l'any 1964.

El 1964 hi havia plena consciència que les desgràcies de la guerra civil i les misèries físiques i materials de la postguerra -la fam, les malalties, la pobresa- s'havien superat finalment. Havia calgut més de vint anys però el progrés i la millora de les condicions de vida havien arribat al país. I aquesta millora també incidia en les classes treballadores.

Catalunya i l'Estat espanyol gaudien de la bonança de la resta dels països que conformaven l'Europa Occidental. Ja no eren pas una excepció a la riquesa d'aquells anys que va crear la classe mitjana europea, avui dia en greu risc de desaparèixer.

També va ser l'any de la celebració dels Vint-i-cinc anys de Pau. Un esdeveniment de propaganda i falsedat històrica, orquestrat pel ministre Manuel Fraga Iribarne, que volia enaltir el franquisme destacant-ne la millora econòmica i social experimentada per l'Estat espanyol i Catalunya.

Aquesta falsedat fou denunciada per l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré. En unes declaracions al diari Le Monde, afirmava la confusió intencionada dels Vint-i-cinc anys de Pau amb els Vint-i-cinc anys de Victòria. La denúncia, coratjosa i veraç, va costar-li a l'abat Escarré un dolorós exili. El règim franquista demostrava arreu la seva autèntica naturalesa, dictatorial i feixista. Tornaria a Catalunya, l'any 1968, per morir.

El nombre d'expositors presents a la Fira Internacional de mostres de Barcelona del 1964, amb la superfície i qualitat dels estands contractats era prou eloqüent de la il·lusió col·lectiva d'aquells anys. També hi havia un nombre creixent d'empreses estrangeres, les quals hi eren pel prestigi d'aquesta Fira de mostres atès que les importacions de vehicles eren limitades.

En quant als fabricants de camions i autocars, també confirmava la importància creixent de les dues grans empreses espanyoles de vehicles grossos, Pegaso i Barreiros. Sava, l'empresa val·lisoletana, duia una activitat esprimatxada i Nazar, el fabricant aragonés, patia una greu crisi econòmica que provocaria la seva desaparició, engolida per Barreiros. Motor Ibérica SA es consolidava en el segment de camions petits i tractors, amb uns vehicles que gaudien d'una extraordinària bona acollida entre llurs potencials clients. Avia anava fent la viu-viu.

Inauguració oficial de la Fira Internacional de mostres de Barcelona, amb les fotografies oficials de rigor, preses al començament de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, a tocar de les dues torres venecianes:

Visita protocol·lària de les autoritats que passegen per l'avinguda de la Reina Maria Cristina. A l'esquerra, els estands de Roa i TRABOSA:

L'interès dels fotògrafs contractats per la Fira de Barcelona era retratar aquestes autoritats. També es fotografiaven els indrets més concorreguts de la Fira. Rarament és fotografien estands dels expositors, llevat de casos concrets, com es el cas de Pegaso.

Era costum aleshores que cada dia de la Fira es dediqués a un dels països participants, amb la presència del respectiu ambaixador que era objecte d'atencions de tota mena. Un ambaixador assistint a una visita protocol·lòria; al fons l'estand dels vehicles Nazar amb un imponent autocar "Ocell Blau":



En aquesta fotografia, rere les autoritats, hi ha els estands de Casals, de Ripoll, el fabricant holandès Daf i Nazar:

Entrada principal de la Fira de mostres de Barcelona l'any 1964, molt concorreguda i animada:

Visió de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, amb nombrosos visitants engrescats per a conèixer les novetats que hi presentaven les empreses participants:

Una altre fotografia de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, amb els estands de FADISA, Henschel i Acerbi:

A la dècada del 1960 es produeix l'abandonament massiu del camp i dels pobles rurals per l'emigració de la seva gent cap a les principals ciutats industrials. Aquest fet no impedia que hi hagués un espai per als fabricants de maquinària agrícola, amb l'exposició d'uns tractors. Són els anys de la mecanització de les labors agrícoles. Hi ha cada menys gent per a conrear la terra i els rendiments permeten d'adquirir tractors i maquinària:

L'estand exterior d'ENASA, fabricant dels camions i autobusos Pegaso, al capdamunt de l'avinguda de la Reina Maria Cristina. Hi havia la presentació del Pegaso 1065, conegut amb el motiu de "Europa", un autobús articular per a la ciutat de Barcelona i el popular "Comet". Es percebia que la casa era rica i no s'estalvien pas despeses. Era un dels estands sumptuosos de la Fira:

Altres expositors que participaven en aquella edició de la Fira de Barcelona:





L'estand de Sava, amb vehicles fabricats sota llicència:

L'estand de Nazar, de Saragossa. Hi exhibia camions amb la cabina B, l'autocar "Ocell Blau", de formes arrodonides, i una tractora Mack. FACTORIAS NÁPOLES SA, fabricant dels vehicles Nazar, va celebrar un acord amb el fabricant nordamericà Mack amb l'objectiu de fabricar a la fàbrica de Saragossa els mítics camions Mack. Aquest acord mai va cristal·litzar segurament pels entrebancs del Ministeri d'Indústria espanyol, amatent a les pressions exercides per Pegaso i Barreiros:

El pavelló de la Fira de Barcelona construït a la confluència de l'avinguda de la Reina Maria Cristina amb l'avinguda de Rius i Taulet.

Les fotografies de les fires internacionals de mostres de Barcelona constitueix una radiografia precisa de la situació econòmica del país. Aquesta és potser un dels atractius més grans de les cròniques dedicades a aquest esdeveniment anual.