El 1964 hi havia plena consciència que les desgràcies de la guerra civil i les misèries físiques i materials de la postguerra -la fam, les malalties, la pobresa- s'havien superat finalment. Havia calgut més de vint anys però el progrés i la millora de les condicions de vida havien arribat al país. I aquesta millora també incidia en les classes treballadores.
Catalunya i l'Estat espanyol gaudien de la bonança de la resta dels països que conformaven l'Europa Occidental. Ja no eren pas una excepció a la riquesa d'aquells anys que va crear la classe mitjana europea, avui dia en greu risc de desaparèixer.
També va ser l'any de la celebració dels Vint-i-cinc anys de Pau. Un esdeveniment de propaganda i falsedat històrica, orquestrat pel ministre Manuel Fraga Iribarne, que volia enaltir el franquisme destacant-ne la millora econòmica i social experimentada per l'Estat espanyol i Catalunya.
Aquesta falsedat fou denunciada per l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré. En unes declaracions al diari Le Monde, afirmava la confusió intencionada dels Vint-i-cinc anys de Pau amb els Vint-i-cinc anys de Victòria. La denúncia, coratjosa i veraç, va costar-li a l'abat Escarré un dolorós exili. El règim franquista demostrava arreu la seva autèntica naturalesa, dictatorial i feixista. Tornaria a Catalunya, l'any 1968, per morir.
El nombre d'expositors presents a la Fira Internacional de mostres de Barcelona del 1964, amb la superfície i qualitat dels estands contractats era prou eloqüent de la il·lusió col·lectiva d'aquells anys. També hi havia un nombre creixent d'empreses estrangeres, les quals hi eren pel prestigi d'aquesta Fira de mostres atès que les importacions de vehicles eren limitades.
En quant als fabricants de camions i autocars, també confirmava la importància creixent de les dues grans empreses espanyoles de vehicles grossos, Pegaso i Barreiros. Sava, l'empresa val·lisoletana, duia una activitat esprimatxada i Nazar, el fabricant aragonés, patia una greu crisi econòmica que provocaria la seva desaparició, engolida per Barreiros. Motor Ibérica SA es consolidava en el segment de camions petits i tractors, amb uns vehicles que gaudien d'una extraordinària bona acollida entre llurs potencials clients. Avia anava fent la viu-viu.
Catalunya i l'Estat espanyol gaudien de la bonança de la resta dels països que conformaven l'Europa Occidental. Ja no eren pas una excepció a la riquesa d'aquells anys que va crear la classe mitjana europea, avui dia en greu risc de desaparèixer.
També va ser l'any de la celebració dels Vint-i-cinc anys de Pau. Un esdeveniment de propaganda i falsedat històrica, orquestrat pel ministre Manuel Fraga Iribarne, que volia enaltir el franquisme destacant-ne la millora econòmica i social experimentada per l'Estat espanyol i Catalunya.
Aquesta falsedat fou denunciada per l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré. En unes declaracions al diari Le Monde, afirmava la confusió intencionada dels Vint-i-cinc anys de Pau amb els Vint-i-cinc anys de Victòria. La denúncia, coratjosa i veraç, va costar-li a l'abat Escarré un dolorós exili. El règim franquista demostrava arreu la seva autèntica naturalesa, dictatorial i feixista. Tornaria a Catalunya, l'any 1968, per morir.
El nombre d'expositors presents a la Fira Internacional de mostres de Barcelona del 1964, amb la superfície i qualitat dels estands contractats era prou eloqüent de la il·lusió col·lectiva d'aquells anys. També hi havia un nombre creixent d'empreses estrangeres, les quals hi eren pel prestigi d'aquesta Fira de mostres atès que les importacions de vehicles eren limitades.
En quant als fabricants de camions i autocars, també confirmava la importància creixent de les dues grans empreses espanyoles de vehicles grossos, Pegaso i Barreiros. Sava, l'empresa val·lisoletana, duia una activitat esprimatxada i Nazar, el fabricant aragonés, patia una greu crisi econòmica que provocaria la seva desaparició, engolida per Barreiros. Motor Ibérica SA es consolidava en el segment de camions petits i tractors, amb uns vehicles que gaudien d'una extraordinària bona acollida entre llurs potencials clients. Avia anava fent la viu-viu.
Inauguració oficial de la Fira Internacional de mostres de Barcelona, amb les fotografies oficials de rigor, preses al començament de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, a tocar de les dues torres venecianes:
Visita protocol·lària de les autoritats que passegen per l'avinguda de la Reina Maria Cristina. A l'esquerra, els estands de Roa i TRABOSA:
L'interès dels fotògrafs contractats per la Fira de Barcelona era retratar aquestes autoritats. També es fotografiaven els indrets més concorreguts de la Fira. Rarament és fotografien estands dels expositors, llevat de casos concrets, com es el cas de Pegaso.
Era costum aleshores que cada dia de la Fira es dediqués a un dels països participants, amb la presència del respectiu ambaixador que era objecte d'atencions de tota mena. Un ambaixador assistint a una visita protocol·lòria; al fons l'estand dels vehicles Nazar amb un imponent autocar "Ocell Blau":
En aquesta fotografia, rere les autoritats, hi ha els estands de Casals, de Ripoll, el fabricant holandès Daf i Nazar:
Era costum aleshores que cada dia de la Fira es dediqués a un dels països participants, amb la presència del respectiu ambaixador que era objecte d'atencions de tota mena. Un ambaixador assistint a una visita protocol·lòria; al fons l'estand dels vehicles Nazar amb un imponent autocar "Ocell Blau":
En aquesta fotografia, rere les autoritats, hi ha els estands de Casals, de Ripoll, el fabricant holandès Daf i Nazar:
Entrada principal de la Fira de mostres de Barcelona l'any 1964, molt concorreguda i animada:
Visió de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, amb nombrosos visitants engrescats per a conèixer les novetats que hi presentaven les empreses participants:
Una altre fotografia de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, amb els estands de FADISA, Henschel i Acerbi:
A la dècada del 1960 es produeix l'abandonament massiu del camp i dels pobles rurals per l'emigració de la seva gent cap a les principals ciutats industrials. Aquest fet no impedia que hi hagués un espai per als fabricants de maquinària agrícola, amb l'exposició d'uns tractors. Són els anys de la mecanització de les labors agrícoles. Hi ha cada menys gent per a conrear la terra i els rendiments permeten d'adquirir tractors i maquinària:
L'estand exterior d'ENASA, fabricant dels camions i autobusos Pegaso, al capdamunt de l'avinguda de la Reina Maria Cristina. Hi havia la presentació del Pegaso 1065, conegut amb el motiu de "Europa", un autobús articular per a la ciutat de Barcelona i el popular "Comet". Es percebia que la casa era rica i no s'estalvien pas despeses. Era un dels estands sumptuosos de la Fira:
Altres expositors que participaven en aquella edició de la Fira de Barcelona:
L'estand de Sava, amb vehicles fabricats sota llicència:
L'estand de Nazar, de Saragossa. Hi exhibia camions amb la cabina B, l'autocar "Ocell Blau", de formes arrodonides, i una tractora Mack. FACTORIAS NÁPOLES SA, fabricant dels vehicles Nazar, va celebrar un acord amb el fabricant nordamericà Mack amb l'objectiu de fabricar a la fàbrica de Saragossa els mítics camions Mack. Aquest acord mai va cristal·litzar segurament pels entrebancs del Ministeri d'Indústria espanyol, amatent a les pressions exercides per Pegaso i Barreiros:
El pavelló de la Fira de Barcelona construït a la confluència de l'avinguda de la Reina Maria Cristina amb l'avinguda de Rius i Taulet.
Les fotografies de les fires internacionals de mostres de Barcelona constitueix una radiografia precisa de la situació econòmica del país. Aquesta és potser un dels atractius més grans de les cròniques dedicades a aquest esdeveniment anual.
