Els dos models d'autobús urbà de la casa Nazar i el model de Factorias Zane SA.

Talleres Nápoles, empresa fundada pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio a Saragossa que al cap d'uns anys es transformà en Factorias Nápoles SA i fou gestionada per un consell d'administració més professionalitzat procedent de la Caja de Ahorros de Aragón, a diferència de Barreiros Diesel SA que en els primers anys d'activitat només produí motors dièsel i camions, començà la construcció de vehicles amb una oferta completa que abastava furgonetes, furgons, camions, autobusos i autocars. Una ambició desmesurada per un constructor de poca dimensió, capital i capacitat com ho era Talleres Nápoles. 

Un dels vehicles que més expectació i interès suscità fou l'autobús Nazar de trenta-dues i trenta quatre places. Aquest vehicle presentava una acusada semblança amb el Pegaso Monotral que el carrosser Jorsa construïa a Mataró, talment s'aprecia en aquesta fotografia dels dos cotxes aparcats al garatge de l'empresa Almenara. El senyor Angelino, nascut a Nàpols, sempre s'emmirallà en el disseny dels vehicles italians:

L'autobús Nazar fou produït en dues versions. Una primera versió, que tenia dos acabats, luxe i normal, fou concebuda per trajectes interurbans. Tres autobusos Nazar per trajectes de llarga distància:

Autobús Nazar que el Garaje Vargas de Calataiud tingué per fer línia regular dels pobles de la vall del riu Perejiles:

Aquest model també fou projectat i produït com a autobús purament urbà. L'interior, els seients i les portes eren adaptats per aquest ús. La manifestació exterior més visible era el panell incrustat al sostre de la part davantera del vehicle que informava del servei o línia que prestava. Dos autobusos urbans Nazar que treballaren en els municipis de Sant Sebastià i València:

Autobús Nazar que fou de l'empresa Transports de Viatgers de Montcada (Travimo), de Montcada i Reixac, municipi industrial de la comarca del Vallès Occidental proper a Barcelona:

Els autobusos Nazar i Pegaso Comet amb carrosseria Zane que foren de Transports de Viatgers de Montcada (Travimo):

La emigració massiva interior i exterior que es produí a Espanya en la dècada de 1960, fenomen que ja s'havia manifestat tímidament en la segona meitat dels anys 1950, amb un gran desplaçament de la població resident en els pobles de l'interior de la península cap a les àrees industrials i països com França, Alemanya i Suïssa, causà un creixent demogràfic en els municipis d'acollida de la població immigrant. Nombroses comarques de l'interior d'Espanya que restaren pobrament habitades per la considerable pèrdua de població, no s'han pas pogut refer d'aquest tràngol. Un fenomen indeturable i irreversible causat per l'escàs avenir que la població tenia en els seus llocs d'origen.

La població assentada precipitadament en els municipis industrials que els acolliren, a la recerca d'unes condicions de vida més favorables i satisfactòries, tenia unes necessitats bàsiques com l'habitatge, l'escolarització, l'atenció sanitària i els desplaçaments. Atendre les necessitats fou una tasca ingent i complexa per causa dels pocs recursos econòmics i de personal que les administracions locals gestionaven. Per facilitar el desplaçament dels nous veïns els Ajuntaments aprovaren la creació d'un servei urbà de transports amb la fixació de les condicions del servei: línies, horaris i tarifes. La prestació del servei fou sotmesa a concessió administrativa: un particular o empresa explotava el servei, assumia els costos d'adquisició i manteniment dels vehicles i pagament dels salaris dels treballadors i percebia dels usuaris les tarifes fixades pels Ajuntaments.

La creació del servei urbà de transports en nombrosos municipis i l'increment de línies i freqüència de pas dels serveis en municipis que en tenien per atendre satisfactòriament el major nombre d'usuaris propicià, en els primers anys de la dècada de 1960, la demanda per les empreses i particulars que prestaven aquestes serveis d'autobusos urbans. Els constructors i carrossers, per atendre la demanda d'autobusos urbans suscitada, presentaren nous models i incorporaren millores en els models existents. 

Factorias Nápoles SA, amb l'ànim de participar en aquest mercat que creixia any rere any, presentà l'any 1963 un nou autobús urbà projectat pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio, el frontal del qual recollia, convenientment adaptat, la línia i elements de l'autocar Ocell Blau, una veritable obra mestra de l'empresari napolità establert a Saragossa. Aquest nou autobús, com el model anterior, usava el xassís i demés elements mecànics del camió Nazar de sis tones. 

Autobús urbà Nazar presentat l'any 1963, que suposà una millora considerable en comparació amb el model anterior:

Uns quants autobusos urbans Nazar que operaren en distints municipis en les dècades de 1960 i 1970. El primer, propietat de Transportes Urbanos SA (TUSA), treballà en el municipi de Badalona:

Autobús Nazar que féu el servei urbà a la ciutat de Valls:

Aquest autobús urbà, fotografiat pel senyor Pere González Esquerdo, feia la línia entre l'estació de tren i la ciutat de Blanes, comarca de la Selva:

Aquest autobús Nazar, propietat de Transportes Urbanos SA (TUSA) destinat a la línia 1 de Santa Coloma de Gramenet, només tenia dos llums davanters en lloc dels quatre que el model, d'acord amb la fotografia del catàleg, equipava de sèrie:

La compra per Barreiros Diesel SA de Factorias Nápoles SA l'any 1966 causà el cessament definitiu de la producció de vehicles Nazar. Però en Vincenzo Angelino Gervasio, que el 11 d'octubre de 1965 constituí a Saragossa Factorias Zane SA l'objecte social de la qual era la construcció i transformació de carrosseries, aprofità el disseny de l'autobús urbà Nazar que ell havia projectat, degudament modernitzat i actualitzat, per produir una carrosseria d'autobús urbà que oferí amb la marca Zane. 

Tres autobusos urbans carrossats per Factorias Zane SA que foren de la Hispano Llacunenese SA (Hillsa), Transports de Viatgers de Montcada (Travimo) i  Auto Transportes Urbanos de Pasajeros de Blanes:

L'any 1967 Factorias Zane SA presentà una nova carrosseria d'autobús urbà que substituïa l'anterior. El canvi més aparent, significatiu, era un nou frontal que incorporava una nova calandra més aparatosa i els llums posats  horitzontalment: 

Interior de l'autobús urbà produït per Factorias Zane SA:

Factorias Zane SA, igual com succeí amb Talleres Nápoles, tingué una activitat industrial de poca volada i durada. Un contrast acusat entre els objectius proposats, ambiciosos i irreals, i els magres resultats obtinguts. Foren indústries ofegades per les quantioses pèrdues econòmiques. Projectes ruïnosos que havien suscitat un gran interès per la creació d'ocupació i creació de riquesa estimada. El gener de 1967 Factorias Zane SA presentà un expedient de regulació d'ocupació que reduí gairebé la meitat de llur plantilla. Fou el preludi de l'extinció definitiva de l'activitat productiva succeïda poc temps després. Un segon fracàs estrepitós del senyor Vincenzo Angelino Gervasio.

En el proper articles abordarem els autobusos Nazar que hi hagué en algunes ciutats de Catalunya.

Carrosseries d'autocars i altres creacions d'en Pere Caba i Bedós (I).

Grosso modo, podem dir que en Salvador Caba va formar-se i va treballar les carrosseries de fusta, i el seu fill Pere va viure la transició de les carrosseries de fusta a les metàl·liques, havent-se d'adaptar a aquest gran canvi operat a partir dels anys 1940.

Tanmateix en Pere Caba va excel·lir en les carrosseries metàl·liques com es posa de manifest en aquest autobús Pegaso construït per encàrrec de La Vallesana SA, per cobrir la línia regular de Sabadell fins a Castellar del Vallès la presentació del qual, a Sabadell, va ser un comentat esdeveniment social:

Aquesta carrosseria palesa que Carrosseries Caba, aquells anys, tenia una qualitat i disseny comparable a la resta dels grans carrossers catalans. El perfeccionisme i meticulositat d'en Pere Caba imposava que supervisés personalment tot el procés productiu. A més, Can Caba produïa totes les peces que integraven una carrosseria, un treball artesanal que resultaria inviable a partir dels anys 1960 quan es va industrialitzar la producció de carrosseries d'autocars i autobusos amb grans constructors que podien abaratir el cost de fabricació per la producció en cadena. 

Per als dissenys de les carrosseries, en Pere Caba es proveïa de revistes franceses especialitzades que informaven sobre les darreres novetats en aquest camp. Un altre gran carrosser català d'aquells anys, en Josep Vert i Planas, exposa en una entrevista publicada pel diari EL PUNT i realitzada pel periodista Joan Trillas, que pels dissenys de llurs autocars es fixava en les carrosseries franceses, molt innovadores aquells anys.

Durant els anys 1950, Carrosseries Caba també va reconstruir carrosseries d'autocars sobre vells xassissos. La política autàrquica de caràcter falangista, per bé que matisada, encara s'aplicava i repercutia molt negativament amb una producció industrial sense normalitzar vint anys després de l'acabament de la guerra civil. És el cas d'aquesta carrosseria fabricada l'any 1958 sobre un xassís Hispano Suiza amb el disseny propi d'aquells anys, abundosos d'ornaments i cromats, per encàrrec de l'empresa AUTOCARS ROURA: 

Abandonada la producció de carrosseries d'autocars a principis de la dècada del 1960, en Pere Caba va especialitzar-se en la construcció de carrosseries per a camions, tant de fusta i vela per transports generals com metàl·liques i tancades per la indústria tèxtil de Sabadell. Una caixa metàl·lica construïda sobre un Ebro B-45, el millor camió lleuger d'aleshores, per l'empresa de tints i aprests Enrique Casanovas i Argelaguet SA:

Construcció l'any 1964 d'un camionet lleuger sobre el xassís d'un Citroen matriculat els anys 1930. En Pere Caba va dissenyar i va construir la cabina sencera i la caixa oberta per la distribució de begudes, el conegut Anís del Ciervo i la cervesa San Miguel:

D'aquesta cabina en destaquen l'elegància i la bellesa de les seves línies. També és admirable el cérvol que corona la caixa d'aquest vehicle, un treball absolutament artesanal i laboriós, que es conserva en un restaurant de Sabadell. 

Fa cinquanta anys l'anís era una beguda molt popular a Catalunya i que es consumia abundantment. Arran del conegut Anís del Mono, de Badalona, fundat pels germans Bosch i Grau, les principals poblacions del país tenien la seva destil·leria d'anís amb el preceptiu animal. Si a Sabadell el cérvol donava nom a l'anís, a Masnou era el gat, a Arenys de Munt era el tigre i a Ripoll, més modestos, era l'abella. 

L'any 1966 en Pere Caba va executar la transformació d'un Seat 600 descapotable, un vehicle únic que la família Caba conserva: 

Estat actual d'aquest Seat 600 que destaca per la qualitat de llurs acabats:

Als anys 1970, en Pere Caba també va restaurar alguns cotxes clàssics. Els seus coneixements mecànics i de les carrosseries de fusta i metàl·liques li permetia d'atendre aquests encàrrecs d'una gran exigència i responsabilitat per la consideració que els propietaris tenien de llurs vehicles. En aquest cas, la restauració d'un Ford A matriculat l'any 1929:

Continuarà.