Festivitat de Sant Cristòfol l'any 1962 a Corella (Navarra).

Avui té lloc la festa de Sant Cristòfol, patró dels transportistes. Aquesta festivitat, que fa unes dècades patí un cert esllanguiment, sembla que ha agafat de nou embranzida. El seu assentament sembla assegurat. La idiosincràsia de la festa i les dates en què es celebra, en la primera quinzena del mes de juliol, contribueixen a llur afermament.

En algunes poblacions de les comarques gironines, que el transport i l'activitat carrossera hi tingueren un paper destacat i favorable per l'economia local, han reprès la celebració amb l'enramat dels vehicles, llur benedicció pel mossèn i la preceptiva volta per la localitat. És el cas de les capitals de comarca del Pla de l'Estany i de la Garrotxa, Banyoles i Olot. Participar en aquesta festa és una manera positiva i agradable, com qualsevol altre, de passar un dia festiu.

En aquest espai, poc o molt, sempre fem una referència a la festa de Sant Cristòfol, com no podia ser altrament. Enguany, per celebrar la festa, compartim una fotografia antiga enviada per un bon amic de La Rioja, en Luis Martínez. Recull la celebració a la localitat navarresa de Corella, l'any 1962, de la festa de Sant Cristòfol. Aquell any, el camió que encapçalà la comitiva de vehicles i portava, ben visible, la imatge del Sant, fou un Nazar B de cinc tones i mitja.

La imatge enviada per l'amic Luis és deliciosa, captivadora. Els amos del vehicle, drets al costat de la figura del Sant, lluint unes camises blanques arremangades. La caixa i la cabina del camió, profusament enramada. L'elecció d'un vehicle per dur la imatge de Sant Cristòfol era un motiu d'alegria i satisfacció per una família. Intuïm que l'any 1962 fou escollit el propietari del Nazar, per portar la figura del Sant, per la senzilla raó que el camió feia poc temps que era estrenat. L'elecció fou un encert: la bellesa de la cabina del Nazar, accentuada amb la profusió d'ornaments que incorporava, s'adeia amb la imatge de Sant Cristòfol.

Els dos models d'autobús urbà de la casa Nazar i el model de Factorias Zane SA.

Talleres Nápoles, empresa fundada pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio a Saragossa que al cap d'uns anys es transformà en Factorias Nápoles SA i fou gestionada per un consell d'administració més professionalitzat procedent de la Caja de Ahorros de Aragón, a diferència de Barreiros Diesel SA que en els primers anys d'activitat només produí motors dièsel i camions, començà la construcció de vehicles amb una oferta completa que abastava furgonetes, furgons, camions, autobusos i autocars. Una ambició desmesurada per un constructor de poca dimensió, capital i capacitat com ho era Talleres Nápoles. 

Un dels vehicles que més expectació i interès suscità fou l'autobús Nazar de trenta-dues i trenta quatre places. Aquest vehicle presentava una acusada semblança amb el Pegaso Monotral que el carrosser Jorsa construïa a Mataró, talment s'aprecia en aquesta fotografia dels dos cotxes aparcats al garatge de l'empresa Almenara. El senyor Angelino, nascut a Nàpols, sempre s'emmirallà en el disseny dels vehicles italians:

L'autobús Nazar fou produït en dues versions. Una primera versió, que tenia dos acabats, luxe i normal, fou concebuda per trajectes interurbans. Tres autobusos Nazar per trajectes de llarga distància:

Autobús Nazar que el Garaje Vargas de Calataiud tingué per fer línia regular dels pobles de la vall del riu Perejiles:

Aquest model també fou projectat i produït com a autobús purament urbà. L'interior, els seients i les portes eren adaptats per aquest ús. La manifestació exterior més visible era el panell incrustat al sostre de la part davantera del vehicle que informava del servei o línia que prestava. Dos autobusos urbans Nazar que treballaren en els municipis de Sant Sebastià i València:

Autobús Nazar que fou de l'empresa Transports de Viatgers de Montcada (Travimo), de Montcada i Reixac, municipi industrial de la comarca del Vallès Occidental proper a Barcelona:

Els autobusos Nazar i Pegaso Comet amb carrosseria Zane que foren de Transports de Viatgers de Montcada (Travimo):

La emigració massiva interior i exterior que es produí a Espanya en la dècada de 1960, fenomen que ja s'havia manifestat tímidament en la segona meitat dels anys 1950, amb un gran desplaçament de la població resident en els pobles de l'interior de la península cap a les àrees industrials i països com França, Alemanya i Suïssa, causà un creixent demogràfic en els municipis d'acollida de la població immigrant. Nombroses comarques de l'interior d'Espanya que restaren pobrament habitades per la considerable pèrdua de població, no s'han pas pogut refer d'aquest tràngol. Un fenomen indeturable i irreversible causat per l'escàs avenir que la població tenia en els seus llocs d'origen.

La població assentada precipitadament en els municipis industrials que els acolliren, a la recerca d'unes condicions de vida més favorables i satisfactòries, tenia unes necessitats bàsiques com l'habitatge, l'escolarització, l'atenció sanitària i els desplaçaments. Atendre les necessitats fou una tasca ingent i complexa per causa dels pocs recursos econòmics i de personal que les administracions locals gestionaven. Per facilitar el desplaçament dels nous veïns els Ajuntaments aprovaren la creació d'un servei urbà de transports amb la fixació de les condicions del servei: línies, horaris i tarifes. La prestació del servei fou sotmesa a concessió administrativa: un particular o empresa explotava el servei, assumia els costos d'adquisició i manteniment dels vehicles i pagament dels salaris dels treballadors i percebia dels usuaris les tarifes fixades pels Ajuntaments.

La creació del servei urbà de transports en nombrosos municipis i l'increment de línies i freqüència de pas dels serveis en municipis que en tenien per atendre satisfactòriament el major nombre d'usuaris propicià, en els primers anys de la dècada de 1960, la demanda per les empreses i particulars que prestaven aquestes serveis d'autobusos urbans. Els constructors i carrossers, per atendre la demanda d'autobusos urbans suscitada, presentaren nous models i incorporaren millores en els models existents. 

Factorias Nápoles SA, amb l'ànim de participar en aquest mercat que creixia any rere any, presentà l'any 1963 un nou autobús urbà projectat pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio, el frontal del qual recollia, convenientment adaptat, la línia i elements de l'autocar Ocell Blau, una veritable obra mestra de l'empresari napolità establert a Saragossa. Aquest nou autobús, com el model anterior, usava el xassís i demés elements mecànics del camió Nazar de sis tones. 

Autobús urbà Nazar presentat l'any 1963, que suposà una millora considerable en comparació amb el model anterior:

Uns quants autobusos urbans Nazar que operaren en distints municipis en les dècades de 1960 i 1970. El primer, propietat de Transportes Urbanos SA (TUSA), treballà en el municipi de Badalona:

Autobús Nazar que féu el servei urbà a la ciutat de Valls:

Aquest autobús urbà, fotografiat pel senyor Pere González Esquerdo, feia la línia entre l'estació de tren i la ciutat de Blanes, comarca de la Selva:

Aquest autobús Nazar, propietat de Transportes Urbanos SA (TUSA) destinat a la línia 1 de Santa Coloma de Gramenet, només tenia dos llums davanters en lloc dels quatre que el model, d'acord amb la fotografia del catàleg, equipava de sèrie:

La compra per Barreiros Diesel SA de Factorias Nápoles SA l'any 1966 causà el cessament definitiu de la producció de vehicles Nazar. Però en Vincenzo Angelino Gervasio, que el 11 d'octubre de 1965 constituí a Saragossa Factorias Zane SA l'objecte social de la qual era la construcció i transformació de carrosseries, aprofità el disseny de l'autobús urbà Nazar que ell havia projectat, degudament modernitzat i actualitzat, per produir una carrosseria d'autobús urbà que oferí amb la marca Zane. 

Tres autobusos urbans carrossats per Factorias Zane SA que foren de la Hispano Llacunenese SA (Hillsa), Transports de Viatgers de Montcada (Travimo) i  Auto Transportes Urbanos de Pasajeros de Blanes:

L'any 1967 Factorias Zane SA presentà una nova carrosseria d'autobús urbà que substituïa l'anterior. El canvi més aparent, significatiu, era un nou frontal que incorporava una nova calandra més aparatosa i els llums posats  horitzontalment: 

Interior de l'autobús urbà produït per Factorias Zane SA:

Factorias Zane SA, igual com succeí amb Talleres Nápoles, tingué una activitat industrial de poca volada i durada. Un contrast acusat entre els objectius proposats, ambiciosos i irreals, i els magres resultats obtinguts. Foren indústries ofegades per les quantioses pèrdues econòmiques. Projectes ruïnosos que havien suscitat un gran interès per la creació d'ocupació i creació de riquesa estimada. El gener de 1967 Factorias Zane SA presentà un expedient de regulació d'ocupació que reduí gairebé la meitat de llur plantilla. Fou el preludi de l'extinció definitiva de l'activitat productiva succeïda poc temps després. Un segon fracàs estrepitós del senyor Vincenzo Angelino Gervasio.

En el proper articles abordarem els autobusos Nazar que hi hagué en algunes ciutats de Catalunya.

Els furgons i microbusos Nazar B (1963-1965).

Per completar el retrat dels camions, petits i grans, que Factorias Nápoles SA produí i comercialitzà amb la marca Nazar entre els anys 1963 a 1965, abordem en aquest article els furgons i microbusos que muntaven la carrosseria B. 

D'acord amb la documentació i fotografies disponibles, Nazar comercialitzà dues versions de carrosseries distintes del model B, la primera amb l'estrep davant del pas de roda, de la qual no hi ha constància de la conservació de cap unitat, i la versió amb l'estrep posterior, de la qual, hi ha una unitat recuperada i excel·lentment ben conservada a Astúries:

Imatge, procedent d'un catàleg, de la primera versió de carrosseria del furgó Nazar B: 

Dos furgons metàl·lics tancats Nazar B amb l'estrep posterior al pas de roda: 

El furgó Nazar B amb carrosseria metàl·lica mixta, que tenia una bancada posterior als dos seients del conductor i l'acompanyant, disposava d'una porta lateral addicional i un estrep allargat per facilitar les maniobres d'accés i sortida del vehicle:

Els microbusos construïts amb la carrosseria B disposaven de quatre portes laterals, dues a cada banda, amb unes obertures convencionals; també muntaven dos estreps davant del pas de roda, com la primera versió del furgó metàl·lic tancat B, tal com s'aprecia en les fotografies d'aquests vehicles conservades i a les quals hem accedit: 

Renglera de vehicles Nazar a la fira de mostres de Saragossa de l'any 1964:



Un estand d'aquesta envergadura, amb més de vint vehicles exposats, era un fet inimaginable per la greu situació econòmica que travessava l'empresa, i derivava dels afanys de llur accionista principal, la Caja de Ahorros de Aragón, en mantenir-la ben llustrosa per vendre-la a un altre constructor de vehicles. Aleshores hi havia negociacions avançades per vendre Factorias Nápoles SA al constructor nord-americà Mack, compravenda que fou desbaratada pel Ministeri d'Indústria Espanyol sempre amatent a les pressions que exerciren Enasa-Pegaso i Barreiros.

Dues fotografies del microbús de luxe de disset places exposat a la fira de mostres de Saragossa:

En aquest article hem d'esmentar un dels vehicles Nazar més singulars conservats fins els nostres dies, el qual constitueix una manifestació de les transformacions practicades en les dècades de 1950 i 1960. Un furgó Nazar B amb carrosseria metàl·lica tancada que en Bonaventura Parramon, ordinari de Roda de Ter  que feia serveis diaris a Barcelona, comprà l'any 1965 i transformà, al cap dels anys, en un petit camió amb caixa de fusta i alces.

En Francesc enfilat a l'escala d'accés a la baca del Nazar del seu pare, en Bonaventura Parramon:



Aquest Nazar estigué dipositat en una nau de Manlleu més de trenta anys fins que el senyor Xavier Castells Quintana, fill de Torelló i transportista jubilat, el comprà i restaurà. El petit camió Nazar resultant de la transformació practicada, fotografiat l'any 2012 a l'entrada de la nau on ha dormit més de tres dècades:



El senyor Xavier Castells amb el seu petit camió Nazar B íntegrament restaurat, la presència del qual és corrent de veure en les trobades de vehicles clàssics que es celebren arreu de Catalunya, al restaurant Can Matias de Vallromanes:

Amb la perspectiva que atorga el temps, aquest projecte industrial sobre el qual sorgiren grans expectatives econòmiques i d'ocupació a Saragossa, s'extingí en pocs anys per causa d'un greu error de planificació dels seus promotors i ensems per l'arbitrarietat administrativa exercida pel govern espanyol a través del Ministeri d'Indústria desautoritzant la venda de Factorías Nápoles SA a Mack.

La restauració del camionet Nazar B de 3.500 quilos d'en Xavier Castells i Quintana de Barcelona.

Hi ha a poc a poc una reconeixença general de la importància que Nazar, fabricant aragonès de vehicles industrials de la primera meitat dels anys 1960, van tenir en la història del transport. L'activitat productiva de Nazar intensa, efímera i dissortada va ser sepultada al cap de pocs anys per un mantell d'oblit espès i impenetrable. L'actitud dels protagonistes d'aquesta aventura empresarial  fallida -llur fundador, en Vincenzo Angelino Gervasio i la Caixa d'Estalvis d'Aragó, el darrer propietari-, que van fer mans i mànigues per passar-hi pàgina, hi ha contribuït decisivament a aquest oblit i menysvaloració.

Aquesta situació però s'ha redreçat segurament per l'interès que els vehicles Nazar ha suscitat entre els afeccionats que s'han aplegat a les pàgines especialitzades d'internet. El rebrot en conèixer la història de Nazar i salvar els pocs vehicles conservats fins als nostres dies és un fenomen indissociablement vinculat a les noves tecnologies i l'intercanvi d'informació que permet internet. Una prova palesa del redescobriment de Nazar és el treball admirable, exhaustiu i documentat que sobre la història dels vehicles Nazar va escriure l'any passat el senyor Lisardo García, de Cantabria, coincidint amb el centenari del naixament del seu fundador a Nàpols el 1912, consultable lliurement a internet.

Anys enrere en Rafael Reyna Calatayud va completar un estudi sobre els models de camions, autocars i furgonetes produïts per Nazar en els sis anys d'activitat (1960-1966). Va ser el primer treball d'aquesta mena que va desbrossar el camí de les iniciatives posteriors. També és remarcable els articles que en Manuel Fernández va dedicar-li al seu bloc El Transporte Clásico Español. I recentment en Víctor Lacarta ha presentat un catàleg de postals turístiques molt populars als anys 1960 i 1970 on s'hi retraten vehicles Nazar. Aquests treballs divulgatius són paral·lels a la conservació i restauració de Nazars, activitat on hi destaquen dos col·leccionistes castellans, els senyors Ángel Domingo i Ángel Martin, i el senyor Lisardo García, que ha aplegat uns quants vehicles Nazars sotmetent-los a una restauració pulquèrrima. 

En aquesta línia ens congratulem que l’empresa asturiana Otero Scale Model estigui enllestint la maqueta a escala 1/43 d’un camió Nazar A presentat el 1960 que es comercialitzarà segurament el proper Nadal. Les fotografies presentades per l’empresa, penjades a la seva pàgina de Facebook, posen de manifest la qualitat d’aquest treball, molt detallista i exacte, que és un tret distintiu de Otero Scale Model. La popularitat assolida per Nazar a la primera meitat dels anys 1960 es va reflectir en els camions de llauna produïts per alguns fabricants de joguines i que avui dia són peces molt cobejades pels col·leccionistes. Aquest projecte segurament que és el preludi de la propera fabricació de la maqueta de l’autocar Nazar Ocell Blau, un dels autocars espanyols més bonics mai produïts i més anhelat pels afeccionats.

Catalunya, que és el motor de la indústria automobilística espanyola, també participa de la restauració de camions Nazar. En Xavier Castells i Quintana, transportista jubilat del barri del Sant Andreu del Palomar, ha restaurat un camionet Nazar B de 3.500 quilos d'un recader de Roda de Ter, en Bonaventura Parramon, matriculat el mes de març de 1965.

El senyor Castells ha restaurat el camionet Nazar aquests darrers mesos. Va desmuntar-lo completament i va substituir-li les peces podrides, particularment a la part inferior. La qualitat dels vehicles produïts a Espanya aquells anys era molt justa. Els tractaments aplicats amb pintures i revestiments anticorrosius eren inexistents i l'aigua que es filtrava pertot rovellava i podria les parts més exposades. La part davantera del Nazar completament desmuntada:

Detall del radiador del camionet Nazar que refrigerava un petit i eficaç motor Perkins Hispania:

La cuirassa del radiador amb la tapa del tub del radiador presidida per un lleó, símbol de la ciutat de Saragossa. Hi ha les traces del rovell deixat per l'escut identificatiu dels motors Perkins Hispania: 

El motor Perkins Hispania ocupa la part central de la cabina i el canvi de marxes muntat a la part posterior, pauta dels vehicles industrials d'aquells anys:

El detall de la cabina d'aquest camionet palesa la simplicitat de la seva concepció i construcció. Hi ha solament els elements indispensables d'un vehicle, combinats hàbilment per conferir-li una aparença elegant i distingida. Les formes arrodonides, el gran parabrisa davanter i la cuirassa del radiador central, de color blanc, hi contribueixen eficaçment a assolir aquest propòsit:

Perfil de la cabina del Nazar, amb el gran vidre davanter panoràmic arrodonit, i l'espai de les portes de grans dimensions per a facilitar-ne la maniobra d'entrada i sortida dels ocupants del vehicle:

Detall del tablier i del volant que munta el camió, procedent d'un Avia. S'està cercant un volant original Nazar de tres radis, una recerca complicada per la dificultat de trobar peces originals:

Els senyors Joan Brugués, amb americana i corbata, i Pere Liu, observant la restauració del Nazar executada pel senyor Castells:

Les dues portes de la cabina:



La caixa de fusta del camió amb les alces pendent de restauració:

La mecànica del camió també s'ha reparat completament. Després de més de trenta anys tancat en una nau, moltes peces s'havien deteriorat pel pas del temps i els líquids dipositats. És el cas dels frens. També s'ha reparat la direcció i el pont davanter. En un proper article us presentarem aquest camió completament acabat. 

Agraim al senyor Xavier Castells el temps dedicat per ensenyar-nos el camionet Nazar que ha restaurat i que s'afegeix a les altres unitats escampades arreu de l'Estat espanyol, una iniciativa lloable d'afeccionats apassionats per aquests vehicles.