Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anónima de Transportes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anónima de Transportes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de juliol del 2011

Relació dels primers vehicles matriculats a les comarques gironines: matrícula, vehicle i titular (I).

Un dels documents que integra l'arxiu extraordinari del senyor Joan Brugués i Prat és la relació dels primers vehicles matriculats a les comarques gironines, amb l'especificació de la marca del vehicle i el primer titular.

Aquesta relació compren el vehicle amb matrícula GI-1 fins el GI-2811. Malauradament és incompleta perquè hi falten la relació dels vehicles matriculats GI-2043 fins el GI-2343. Aquesta inventari li va lliurar el senyor Carlos Palacio i Saez al senyor Brugués.

fot544

La relació no especifica tanmateix la mena del vehicle matriculat: desconeixem si era un motocicleta, un auto, un camió o un autocar. Es pot deduir d'alguns vehicles en funció de la marca del vehicle i del titular.

La lectura d'aquesta relació m'ha sobtat el gran nombre d'Hispanos que es van matricular. Fou un vehicle que va gaudir, ben aviat, d'una bona acollida. Segur que els responsables de l'empresa se les van empescar totes per a vendre'n el major nombre d'unitats possibles. Malgrat que avui dia l'Hispano Suiza s'associï amb un vehicle de luxe, exclusiu i escàs, va ser molt popular abans de l'any 1936.

Curiosament, el primer vehicle matriculat a Girona era un Hispano d'un senyor resident a Barcelona. El tercer vehicle també fou un Hispano propietat del senyor Miquel Vincke i Meyer, de Sant Feliu de Guíxols, copropietari de l'important indústria surera Miquel i Vincke de Palafrugell.

El quart vehicle fou un Purrey de La Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona. Possiblement que aquest sigui el primer camió matriculat a les comarques de Girona.

El vehicle amb matrícula GI-18, un J. Forrben, pertanyia a una empresa de transports històrica d'Olot, l'Anónina de Transportes. Aquesta empresa també va matricular més endavant un Locomobile GI-40.

Es probable que alguns dels Hispano matriculats fossin autocars de línies regulars. Segurament que en Xavier Florez, estudiós de les línies d'autobusos de Catalunya, pugui escatir-ho.

fot545 I

El vehicle amb matrícula GI-48, un Darracq, pertanyia a l'empresa tèxtil VÍUDA E HIJOS DE FRANCISCO BURÉS, important nissaga d'industrials tèxtils originaris de Manresa que van fundar una fàbrica a Anglès (La Selva). La seva vídua, la senyora Eulàlia Regordosa, era propietària del següent vehicle, un Hispano amb matrícula GI-49.

El GI-53 era un Lorraine que pertanyia a la societat AUTO TRANSPORTES INTERNACIONALES, amb domicili a Ceret, capital de la comarca del Vallespir.

És segur que els Hispanos amb matrícula GI-55 i GI-60, inscrits a nom de Ribot, Font i Artigas SA, de Palafrugell, eren autocars atès que aquesta empresa és el precedent de SARFA. Igualment, van matricular un Hispano amb matrícula GI-117. Possiblement que el darrer soci, l'Artigas, també de Palafrugell, tingués una companyia pròpia, Artigas & Cia, que va matricular un Delahaye GI-78.

El Dion Bouton amb matrícula GI-56 era propietat de Sarquella & Companyia, de Banyoles, carreters que amb el temps esdevendrien uns reconeguts carrossers. El primer autocar de la Hispano Hilarenca SA, de Sant Hilari Sacalm, fou un Hispano amb matrícula GI-73.

El primer autocar matriculat per la companyia La Hispano Farnense SA, de Santa Coloma de Farners, era un GI-98.


fot546-2

La important i exportadora indústria surera de Palafrugell i Palamós també es reflecteix en la compra dels primers vehicles. Corchera Internacional SA va matricular un Hudson GI-128. Més endavant també en va matricular un altre, un Buick GI-213.

Els socis Ribot, Font i Artigas anaven per feina: matriculen un Hispano GI-134, un GI-171, i un GI-180. La Hispano Farnense matricula un altre autocar Hispano GI-153. I la Hispano Hilarenca matricula dos Hispanos, GI-187 i GI-203.

La societat Brillas, Pagans & CIA, propietat d'en Josep Brillas i Martí, en Pere Pagans i Lladó i l'Albert Fontana i Esteve, amb una fàbrica modernista projectada per l'arquitecte Pere Bosch i Batallé, a Celrà, on produeix extractes vegetals per a adobar, va matricular un Buick amb matrícula GI-162.

El conegut concessionari d'automòbils Stevenson, Romagosa & CIA, fundat pels senyors Joan i Antoni Romagosa i Vila, l'any 1903, i que encara existeix, va matricular un Mitchell GI-177.


fot547-3

El concessionari Stevenson, Romagosa & Cia, de Barcelona, matricula un Chevrolet amb matrícula GI-244. La Sociedad Anónima Grober, del ram tèxtil, de Girona, va matricular un Walker GI-286. L'empresa Ribot, Font i Artigas SA matriculen un Berliet i un Hispano GI-301 i 302 respectivament.

Segurament que el Buick GI-306 inscrit a nom d'en Josep Brillas faci referència a en Josep Brillas i Martí, un dels socis fundadors de la societat Brillas, Pagans & CIA, amb fàbrica a Celrà. També es segur que el Berliet GI-311, inscrit a nom del senyor Josep Artigas, sigui el tercer soci de Ribot, Font i Artigas SA, de Palafrugell.

L'Anónima de Transportes, d'Olot, va matricular dos camions amb matrícula GI-320 i 321, un Latil i un Dion Bouton. I una altre empresa elèctrica d'Olot, Hijos de José Bassols SA, va matricular un Chevrolet GI-337; cal suposar que era un camió.

La societat Brillas, Pagans & CIA va matricular un Opel GI-355 i un Renault GI-363. MASLLORENS HERMANOS SA, fàbrica de gèneres de punt d'Olot, va matricular un Overland GI-366. I l'editorial gironina DALMAU, CARLES & CIA (després DALMAU CARLES PLA SA), fundada pel senyor Josep Dalmau i Carles el 1904, va matricular un Ford GI-367.

El Fiat amb matrícula GI-368, inscrit a nom del senyor Camil Güell, de Camprodon, segurament correspon a l'empresa de transports i línia regular d'autobusos de la família Güell, avui dia desapareguda.

La coneguda empresa ADROHER GERMANS, de Girona, de venda de material elèctric, va matricular un Audi GI-380. La Hispano Hilarenca matricula un Fiat i un Hispano GI-383 i 384, respectivament.


fot548-4

La societat Ribot, Font i Artigas SA matricula un Victor GI-402. Francament, és la primera notícia d'aquesta marca de vehicles. També matriculen un Hispano GI-416. Més endavant, matriculen dos Hispanos GI-490 i 491.

Hi ha una curiositat prou interessant que crec remarcable. Un senyor, de cognom Sala, que resideix a Palau de Montagut, antiga denominació de Sant Jaume de Llierca, matricula un Ford GI-405. Sembla ser que veïns del senyor Sala també van sentir la imperiosa necessitat de motoritzar-se i apressadament van comprar-se també uns autos: el senyor Surribas va comprar un Brockway amb matrícula GI-415. I els successors del senyor Brutau van matricular un Walker GI-428.

El primer vehicle matriculat per TRANSPORTES ELÉCTRICOS INTERURBANOS SA (TEISA), fundada l'any 1920, és un Hispano GI-410. Més endavant matricula dos altres Hispanos, GI-498 i GI-520.

L'empresa CORCHERA INTERNACIONAL SA, de Palamós, va matricular un Dodge GI-418. La Papelera del Fresser, empresa que encara existeix avui dia, va matricular un Adler GI-434.

El senyor Manel Mir i Prat, de Ripoll, va matricular un Hispano amb matrícula GI-466, i un Lancia amb matrícula GI-467. I l'Hispano Farnense SA, de Santa Coloma de Farners, matricula un Hispano GI-494.

També es curiós que un tal senyor Geli, resident a Pujals dels Cavallers, inscrigui a nom seu un Ford amb matrícula GI-501. Segons aquesta relació, aquella localitat era un municipi independent. Avui dia tanmateix forma part de Cornellà de Terri (Pla de l'Estany).

La casa Hispano Suiza de Barcelona va matricular un Hispano GI-495. I el senyor Camil Güell, de Camprodon, inscrivia al seu nom un Fiat amb matrícula GI-503. La Hispano Hilarenca, de Sant Hilari Sacalm, matriculava un Hispano GI-514.

Aquesta relació de vehicles matriculats ofereix una informació molt precisa dels municipis i comarques econòmicament més dinàmics i rics. En aquells anys, la riquesa es concentrava principalment a Girona i a la resta de municipis que s'estenien per la seva plana, propers i de fàcil accés: la comarca del Baix Empordà i el Pla de l'Estany, principalment. No és casualitat que fossin els municipis connectats amb Girona per una línia de tren.


dissabte, 22 de maig del 2010

Dossier sobre traginers i transports a la revista LES GARROTXES.

LES GARROTXES és una revista de gran qualitat, creada per l'Editorial Gavarres S.L., de Cassà de la Selva, empresa que també publica altres tres revistes: Gavarres, Cadí-Pedraforca i Alberes. LES GARROTXES té com a objectiu de deixar constància escrita i gràfica de les gent que viu i treballa a les comarques de La Garrotxa, Pla de l'Estany, Alta Garrotxa, Vall de Camprodon i Vall de Llémena.

img204

Aquestes comarques tenen un ric patrimoni cultural i natural, del qual se'n fa ressò aquesta revista, difonent i alhora procurant la conservació d'aquest espai geogràfic. Amb aquest objectiu, LES GARROTXES disposa d'unes seccions per a conèixer el patrimoni natural i cultural, entrevistes diverses, propostes de sortides a peu, notícies i descobertes de pobles, esglésies i indrets d'interès turístic.

El número 5 d'aquesta revista, corresponent a primavera-estiu de l'any 2010, hi ha un dossier dedicat als traginers i transports, amb 43 pàgines sobre els carreters, recaders i traginers, els quals transportaven mercaderies a peu, a bast, en carros o camions.

img205

En aquest dossier hi ha articles dels matxos carregats amb els sarrions; els camins de bast; els Catiu de Tortellà, que eren els empresaris de més anomenada de l'Alta Garrotxa, i feien transports de tota mena, des de carbó fins a xiruques; la vida d'en Boquica, un traginer que va esdevenir bandoler a la guerra del francès; l'activitat d'en Josep Mayà i Rubió, conegut com en Nofre d'Oix, fill de Bestracà, un important negociant de carbó i propietari dels primers camions a l'Alta Garrotxa. Fotografia d'en Xic amb llurs dos fills a la benedicció dels camions per Sant Cristòfol, a Tortellà, l'any 1964:

img206

Aquest dossier també explica els traginers del Pla de l'Estany, com en Miquel Oliveras, fill del Gravat; l'Antoni Riera, de Falgons; o la família Pujolar de Banyoles.

La Vall de Camprodon també fou un territori de matxos, amb traginers com en Roman Carlon i Pérez, en Josep Picart i Moles, en Jaume Illa i Molas, Miquel Solé i Freixa, en Josep Sunyer i Corominas o en Francesc Molas i Barceló, entre d'altres.

Una de les altres activitats dels traginers fou treure fusta dels boscos. En aquesta activitat hi destaquen els germans Jeroni, Miquel i Lluís Espuña, de Riudaura, que s'havien fet un fart de treure fusta amb llurs matxos per les muntanyes dels Plans i de Sentigosa.

Aquesta feina també va crear una cultura al seu voltant, amb cançons populars per a anar fent via. En Peret Blanc, de Beget, o en Joan Bosh i Cros, en "Surracans", varen difondre aquestes cançons. També hi havia expressions pròpies dels traginers com "Mal llamp t'esquenapeli".

Molt interessants són les vivències d'alguns traginers i transportistes com en Pere Torrent i Serra, de Plansamata, qui explica la feina de traginar carbó i fusta; en Pere Aulina, transportista entre Vic i Olot per la carretera de la Salut, amb un vell camió Ebro; en Miquel Batlle i Llensa, traginer de Sant Salvador de Bianya, que més endavant va fer de carboner a Olot repartint el carbó amb un burriquet i un carro; en Josep Ferriol, recader de Banyoles a Barcelona; o TRANSPORTS CROS, empresa fundada a principis del segle XX, dedicada també al servei de recaderia, des de Banyoles fins a Barcelona.

En el capítol d'empreses, hi destaca l'ANÒNIMA DE TRANSPORTES, d'Olot, primera societat de transport públic per carretera amb vehicles de tracció mecànica a l'Estat espanyol: l'any 1908 va comprar un locomòbil britànic John Fowler & CO, amb matrícula GI-18, que podia arrossegar tres vagons amb un pes total de 12 tones. Durant els anys 1940-1950, l'ANÒMIMA repartia la paqueteria amb carros i feia el transport en camions Büssing, Naval-Somua, Chevrolet, un Pegaso Hispano, un Pegaso 140 ó un Z-206. A començaments dels anys 1960, aquesta companyia experimentà un fort impuls adquirint 6 camions Pegaso Comet, equipats amb motors Leyland. En aquells anys també disposava de tres camionetes Sava i una DKW.

img211

img212

Un dels altres grans transportistes de La Garrotxa és TRANSPORTS TRESSERAS, l'origen de la qual la trobem cinc generacions enrere, quan en Pere Tresseras i Vilà, fill de Tordera, s'estableix a Olot un cop acabada la tercera guerra carlina, fent de traginer amb un servei de carruatges de mercaderies; en Tresseres també lliurava la paqueteria de l'estació de tren de Sant Joan de les Abadesses per la comarca de La Garrotxa. L'any 1921 TRANSPORTS TRESSERAS ja disposa del primer vehicle a motor: un Packart 318.

També cal destacar TRANSPORTS MINGUET, propietat de la família Espadaler, fundada a Sant Joan les Fonts i posteriorment establerta a Olot. A l'any 1922, realitzaven el transport diari de persones i mercaderies entre Sant Joan les Fonts i Olot. En aquells anys adquireix el primer vehicle, un Overland. L'any 1934 es va comprar un omnibús Stewart amb capacitat per a cinquanta persones. Acabada la guerra civil, va haver-se d'aixecar de nou el negoci amb dos camions: un Chevrolet amb matrícula GI-2173 i un Brockway amb matrícula GI-4766, amb el volant a la dreta. Avui dia TRANSPORTS MINGUET té més de 50 camions.

img213

img214

Molt interessant és l'article sobre les vivències i records d'en Josep Maria Brunet, carboner; quan aquest negoci va davallar, s'especialitzà en la fabricació de caixes de fusta per a empreses cerveseres com Moritz, Águila, San Miguel i Mahou. Tanca aquest dossier en Josep Congost, carreter, amb taller al carrer Canat de Banyoles.

Cal felicitar a l'Editorial Gavarres SL la iniciativa d'haver impulsat la revista LES GARROTXES, d'una gran qualitat de continguts, disseny i enquadernació. Per als qui us agrada el món del transport a casa nostra, no us la podeu pas perdre.