LES GARROTXES és una revista de gran qualitat, creada per l'Editorial Gavarres S.L., de Cassà de la Selva, empresa que també publica altres tres revistes: Gavarres, Cadí-Pedraforca i Alberes. LES GARROTXES té com a objectiu de deixar constància escrita i gràfica de les gent que viu i treballa a les comarques de La Garrotxa, Pla de l'Estany, Alta Garrotxa, Vall de Camprodon i Vall de Llémena.
Aquestes comarques tenen un ric patrimoni cultural i natural, del qual se'n fa ressò aquesta revista, difonent i alhora procurant la conservació d'aquest espai geogràfic. Amb aquest objectiu, LES GARROTXES disposa d'unes seccions per a conèixer el patrimoni natural i cultural, entrevistes diverses, propostes de sortides a peu, notícies i descobertes de pobles, esglésies i indrets d'interès turístic.
El número 5 d'aquesta revista, corresponent a primavera-estiu de l'any 2010, hi ha un dossier dedicat als traginers i transports, amb 43 pàgines sobre els carreters, recaders i traginers, els quals transportaven mercaderies a peu, a bast, en carros o camions.
En aquest dossier hi ha articles dels matxos carregats amb els sarrions; els camins de bast; els Catiu de Tortellà, que eren els empresaris de més anomenada de l'Alta Garrotxa, i feien transports de tota mena, des de carbó fins a xiruques; la vida d'en Boquica, un traginer que va esdevenir bandoler a la guerra del francès; l'activitat d'en Josep Mayà i Rubió, conegut com en Nofre d'Oix, fill de Bestracà, un important negociant de carbó i propietari dels primers camions a l'Alta Garrotxa. Fotografia d'en Xic amb llurs dos fills a la benedicció dels camions per Sant Cristòfol, a Tortellà, l'any 1964:
Aquest dossier també explica els traginers del Pla de l'Estany, com en Miquel Oliveras, fill del Gravat; l'Antoni Riera, de Falgons; o la família Pujolar de Banyoles.
La Vall de Camprodon també fou un territori de matxos, amb traginers com en Roman Carlon i Pérez, en Josep Picart i Moles, en Jaume Illa i Molas, Miquel Solé i Freixa, en Josep Sunyer i Corominas o en Francesc Molas i Barceló, entre d'altres.
Una de les altres activitats dels traginers fou treure fusta dels boscos. En aquesta activitat hi destaquen els germans Jeroni, Miquel i Lluís Espuña, de Riudaura, que s'havien fet un fart de treure fusta amb llurs matxos per les muntanyes dels Plans i de Sentigosa.
Aquesta feina també va crear una cultura al seu voltant, amb cançons populars per a anar fent via. En Peret Blanc, de Beget, o en Joan Bosh i Cros, en "Surracans", varen difondre aquestes cançons. També hi havia expressions pròpies dels traginers com "Mal llamp t'esquenapeli".
Molt interessants són les vivències d'alguns traginers i transportistes com en Pere Torrent i Serra, de Plansamata, qui explica la feina de traginar carbó i fusta; en Pere Aulina, transportista entre Vic i Olot per la carretera de la Salut, amb un vell camió Ebro; en Miquel Batlle i Llensa, traginer de Sant Salvador de Bianya, que més endavant va fer de carboner a Olot repartint el carbó amb un burriquet i un carro; en Josep Ferriol, recader de Banyoles a Barcelona; o TRANSPORTS CROS, empresa fundada a principis del segle XX, dedicada també al servei de recaderia, des de Banyoles fins a Barcelona.
En el capítol d'empreses, hi destaca l'ANÒNIMA DE TRANSPORTES, d'Olot, primera societat de transport públic per carretera amb vehicles de tracció mecànica a l'Estat espanyol: l'any 1908 va comprar un locomòbil britànic John Fowler & CO, amb matrícula GI-18, que podia arrossegar tres vagons amb un pes total de 12 tones. Durant els anys 1940-1950, l'ANÒMIMA repartia la paqueteria amb carros i feia el transport en camions Büssing, Naval-Somua, Chevrolet, un Pegaso Hispano, un Pegaso 140 ó un Z-206. A començaments dels anys 1960, aquesta companyia experimentà un fort impuls adquirint 6 camions Pegaso Comet, equipats amb motors Leyland. En aquells anys també disposava de tres camionetes Sava i una DKW.
Un dels altres grans transportistes de La Garrotxa és TRANSPORTS TRESSERAS, l'origen de la qual la trobem cinc generacions enrere, quan en Pere Tresseras i Vilà, fill de Tordera, s'estableix a Olot un cop acabada la tercera guerra carlina, fent de traginer amb un servei de carruatges de mercaderies; en Tresseres també lliurava la paqueteria de l'estació de tren de Sant Joan de les Abadesses per la comarca de La Garrotxa. L'any 1921 TRANSPORTS TRESSERAS ja disposa del primer vehicle a motor: un Packart 318.
També cal destacar TRANSPORTS MINGUET, propietat de la família Espadaler, fundada a Sant Joan les Fonts i posteriorment establerta a Olot. A l'any 1922, realitzaven el transport diari de persones i mercaderies entre Sant Joan les Fonts i Olot. En aquells anys adquireix el primer vehicle, un Overland. L'any 1934 es va comprar un omnibús Stewart amb capacitat per a cinquanta persones. Acabada la guerra civil, va haver-se d'aixecar de nou el negoci amb dos camions: un Chevrolet amb matrícula GI-2173 i un Brockway amb matrícula GI-4766, amb el volant a la dreta. Avui dia TRANSPORTS MINGUET té més de 50 camions.
Molt interessant és l'article sobre les vivències i records d'en Josep Maria Brunet, carboner; quan aquest negoci va davallar, s'especialitzà en la fabricació de caixes de fusta per a empreses cerveseres com Moritz, Águila, San Miguel i Mahou. Tanca aquest dossier en Josep Congost, carreter, amb taller al carrer Canat de Banyoles.
Cal felicitar a l'Editorial Gavarres SL la iniciativa d'haver impulsat la revista LES GARROTXES, d'una gran qualitat de continguts, disseny i enquadernació. Per als qui us agrada el món del transport a casa nostra, no us la podeu pas perdre.
