Els dies previs al dissabte 17 de desembre, que era el dia previst per la celebració del dinar a Alcarràs, trobada que incloïa diverses activitats, uns quants assistents que hi havíem d'assistir estàvem desficiosos per tal que arribés el dia. Estàvem delerosos per retrobar-nos amb els amics i participar en els actes programats.
Ahir dissabte, el gran dia, mentre una tractora amb una góndola noliejada des d'Astúries acudí a Matajudaica per carregar els tres Nazars que foren d'en Joan Saló Borell, ens trobàrem tal com haviem convingut amb en Pere Liu i en Xavier Pujol davant del restaurant Viena de Vic, al peu de la carretera de Manlleu. A les vuit en punt del matí, amb la puntualitat suïssa que el defineix, ha arribat en Toni Arimany. Tots quatre, còmodament escarxofats en un espaterrant Range Rover, talment fossin uns ministres, hem marxat per l'Eix Transversal i la Nacional II cap a Alcarràs on els senyors Claudi i Eduard Herguido i el Club de Vehicles Històrics de Lleida, encapçalat per llur president, el Sr. Antoni Pomés Tosquella, han organitzat el segon dinar de Nadal. Ens plaïa molt de participar-hi.
Ahir dissabte, el gran dia, mentre una tractora amb una góndola noliejada des d'Astúries acudí a Matajudaica per carregar els tres Nazars que foren d'en Joan Saló Borell, ens trobàrem tal com haviem convingut amb en Pere Liu i en Xavier Pujol davant del restaurant Viena de Vic, al peu de la carretera de Manlleu. A les vuit en punt del matí, amb la puntualitat suïssa que el defineix, ha arribat en Toni Arimany. Tots quatre, còmodament escarxofats en un espaterrant Range Rover, talment fossin uns ministres, hem marxat per l'Eix Transversal i la Nacional II cap a Alcarràs on els senyors Claudi i Eduard Herguido i el Club de Vehicles Històrics de Lleida, encapçalat per llur president, el Sr. Antoni Pomés Tosquella, han organitzat el segon dinar de Nadal. Ens plaïa molt de participar-hi.
A les deu en punt del matí, a la nau que la família Herguido té als afores del nucli urbà d'Alcarràs on hi tanquen els camions clàssics, hem coincidit amb una munió d'afeccionats als vehicles clàssics amb el ferm propòsit de gaudir de la presentació de dos camions Barreiros restaurats enguany. No veníem pas del Nord i del Sud com cantava en Lluís Llach en una popular cançó sinó de les quatre demarcacions del país. El grup més nombrós, per proximitat geogràfica i per la capacitat de mobilització que té el senyor Pomés i la seva muller, procedia de les comarques de Lleida. Uns quants afeccionats lleidatans han comparegut amb els seus vehicles clàssics, fet que ha engrandit l'esdeveniment. De Barcelona també ha comparegut una bona colla; enguany hem de destacar en Lluís i en Benet Pareja, bons amics de Granollers, el Sr. Palau i la seva senyora de Barcelona, i en Jordi Riera Palmer des del Penedès. Del cantó de Tarragona hem gaudit de la presència d'en Jordi Ramos i els senyors Sales que s'han desplaçat amb un superb Citroen Tiburon. Del cantó de Girona, ateses les dates i la distància, només han comparegut els bons amics Pere Liu i Xavier Pujol.
El Citroen Tiburon del senyor Sales, de Reus, i el Seat 850 Spyder d'en Ricard Palomas Negre:
El Citroen Tiburon del senyor Sales, de Reus, i el Seat 850 Spyder d'en Ricard Palomas Negre:
Atès que aquests dies el clima de Lleida és insofrible, insuportable, els senyors Herguido han tingut la gentilesa i amabilitat de servir xocolata desfeta amb xurros amb la finalitat de mantenir l'escalfor corporal i reviscolar els ànims dels assistents després d'un llarg i feixuc viatge des de llocs d'orígen, just a les portes de Nadal.
Consumit l'esmorzar dolç i calent, fruit de la generositat i acolliment que distingeix els senyors Herguido, s'han presentat els dos camions restaurats enguany. Dos Barreiros, un Super Azor que munta la cabina del model Gran Ruta, i un 2626, popularment conegut com el Yeye i que és fàcilment identificable pel color taronja butà amb què sortia pintada de fàbrica la cabina. Fou el primer camió Barreiros desenvolupat per Chrysler i donà, en general, un rendiment excepcional. Tots els transportistes que en tingueren o hi treballaren en serven un bon record i opinió. El seu llançament posà en evidència, creiem, l'obsolescència manifesta d'alguns models que produïa la seva competidora directa Pegaso.
Els quatre Barreiros restaurats per en Claudi i l'Eduard Herguido:
Si bé en Claudi Herguido ens expressà que feia més de quinze dies que la boira permanent que embolcalla la plana de Lleida havia impedit de gaudir de l'escalfor que a les darreries de la tardor i al pic de l'hivern proporciona el sol, ahir dissabte, casualment, la boira es dissipà i l'astre féu acte de presència. Fou una anècdota meteorològic molt ben acollida pels soferts habitants de les comarques del pla de Lleida. Les cares de satisfacció que manifestaven donaven fe de la gaubança que tal presència els hi causà. Per als afeccionats que procedeixen de la resta del país, amb l'excepció d'en Toni Arimany que també pateix la boira vigatana, avesats a gaudir de la ració de sol diària, tal satisfacció ens desconcertà una mica.
Els quatre camions de la família Herguido exposats ahir dissabte al pati de la nau on són tancats. El primer, el Barreiros 2626:
En Claudi Herguido té un record ben viu del dia que veié per primer cop un Barreiros 2626. De ben petit acompanyà son pare a la fàbrica Borges de Tàrrega. Allà, a la cua per descarregar, hi havia un Barreiros 2626 d'un transportista castellà, nou. El Claudi, que accedí a la cabina, l'enlluernà el tablier amb els quatre rellotges i la modernitat de la cabina en comparació de la del Super Azor que conduïa son pare. Per aquest motiu, quan aquest camió fou dipositat en un desballestament del Segrià, en Claudi no dubtà pas en comprar-lo i restaurar-lo. Havia fet realitat un somni que acaronava d'ençà que era un vailet.
El primer camió que fou restaurat com un homenatge al senyor Mariano Herguido, el Barreiros Super Azor amb caixa de fusta i alces, igual que el que tingué:
El Sava Berliet, sens dubte el camió més prodigiós de la col·lecció i que suscità major admiració:
En Xavier Maraña, ben alegroi, al volant del Sava Berliet:
En Claudi Herguido amb el senyor Lluís Pareja, transportista jubilat que conduí en el curs de la vida professional uns quants Barreiros:
El Barreiros Super Azor equipat amb una cabina del model Gran Ruta, comprat per en Claudi Herguido per mediació d'en Jordi Ramos a un poble de les terres de l'Ebre. Sort n'hi hagué, per a culminar llur restauració, del suport prestat pel senyor Luis Alberto Garrido Sanz, de Medina del Campo, poble castellà atapeït d'història, el doctor Barreiros com es conegut arreu, que subministrà el parabrisa davanter que es necessitava. L'estat del motor d'aquest camió és excel·lent:
El senyor Lluís Pareja, al volant del Barreiros Super Azor, recordava vivències de la seva professió de transportista:
Els assistents férem una fotografia del grup per immortalitzar una trobada que proporcionà grans satisfaccions:
A les 11 en punt del matí era l'hora de marxar a corre cuita. Ens esperaven al museu de la mina de Mequinensa. Era l'hora de tornar a tancar els camions a la nau i emprendre la marxa cap a l'Aragó:
El Sr. Castells al volant del Sava Berliet per tancar-lo dins la nau:
Un Citroen conduït pel senyor Pomés acompanyat per la seva senyora:
El Mercedes Benz d'en Miquel Gamon:
El reeiximent de les restauracions executades pels senyors Herguido parteixen de la selecció del planxista que ha reparat els cops i bonys, ha sanejat els podrits i ha pintat i reconstruït l'interior de la cabina. És en Carlos Tomás Roure, propietari del Taller Central d'Alcarràs. Aprengué l'ofici de ben jovenet i treballà en uns quants tallers de planxa i pintura fins que es posà pel seu compte. Cada restauració que ha fet per encàrrec dels senyors Herguido ha superant l'anterior. Una manifestació de perfeccionisme constant. La restauració del Barreiros 2626 es difícil de superar. Llur cabina té set capes de pintura de gran qualitat. Un acabat que aquest vehicle no tingué pas el dia que sortí, acabat, de la cadena de muntatge de la fàbrica de Villaverde.
I un detall curiós que cal consignar. La planxa més gruixuda i de més qualitat és la del Sava Berliet. Era importada de França i, per tant, tenia una qualitat impossible de trobar en qualsevol dels camions fabricats en aquells anys a l'estat espanyol. I quant als Barreiros, la planxa dels Barreiros Super Azor era més gruixuda i agraïda de treballar que no pas la del Barreiros 2626, produït per Chrysler, més prima i complicada de reparar. Més prima és sinònim de menys cost econòmic i menys pes.
Continuarà.
Els quatre camions de la família Herguido exposats ahir dissabte al pati de la nau on són tancats. El primer, el Barreiros 2626:
En Claudi Herguido té un record ben viu del dia que veié per primer cop un Barreiros 2626. De ben petit acompanyà son pare a la fàbrica Borges de Tàrrega. Allà, a la cua per descarregar, hi havia un Barreiros 2626 d'un transportista castellà, nou. El Claudi, que accedí a la cabina, l'enlluernà el tablier amb els quatre rellotges i la modernitat de la cabina en comparació de la del Super Azor que conduïa son pare. Per aquest motiu, quan aquest camió fou dipositat en un desballestament del Segrià, en Claudi no dubtà pas en comprar-lo i restaurar-lo. Havia fet realitat un somni que acaronava d'ençà que era un vailet.
El primer camió que fou restaurat com un homenatge al senyor Mariano Herguido, el Barreiros Super Azor amb caixa de fusta i alces, igual que el que tingué:
El Sava Berliet, sens dubte el camió més prodigiós de la col·lecció i que suscità major admiració:
En Xavier Maraña, ben alegroi, al volant del Sava Berliet:
En Claudi Herguido amb el senyor Lluís Pareja, transportista jubilat que conduí en el curs de la vida professional uns quants Barreiros:
El Barreiros Super Azor equipat amb una cabina del model Gran Ruta, comprat per en Claudi Herguido per mediació d'en Jordi Ramos a un poble de les terres de l'Ebre. Sort n'hi hagué, per a culminar llur restauració, del suport prestat pel senyor Luis Alberto Garrido Sanz, de Medina del Campo, poble castellà atapeït d'història, el doctor Barreiros com es conegut arreu, que subministrà el parabrisa davanter que es necessitava. L'estat del motor d'aquest camió és excel·lent:
El senyor Lluís Pareja, al volant del Barreiros Super Azor, recordava vivències de la seva professió de transportista:
Els assistents férem una fotografia del grup per immortalitzar una trobada que proporcionà grans satisfaccions:
A les 11 en punt del matí era l'hora de marxar a corre cuita. Ens esperaven al museu de la mina de Mequinensa. Era l'hora de tornar a tancar els camions a la nau i emprendre la marxa cap a l'Aragó:
El Sr. Castells al volant del Sava Berliet per tancar-lo dins la nau:
Un Citroen conduït pel senyor Pomés acompanyat per la seva senyora:
El Mercedes Benz d'en Miquel Gamon:
El reeiximent de les restauracions executades pels senyors Herguido parteixen de la selecció del planxista que ha reparat els cops i bonys, ha sanejat els podrits i ha pintat i reconstruït l'interior de la cabina. És en Carlos Tomás Roure, propietari del Taller Central d'Alcarràs. Aprengué l'ofici de ben jovenet i treballà en uns quants tallers de planxa i pintura fins que es posà pel seu compte. Cada restauració que ha fet per encàrrec dels senyors Herguido ha superant l'anterior. Una manifestació de perfeccionisme constant. La restauració del Barreiros 2626 es difícil de superar. Llur cabina té set capes de pintura de gran qualitat. Un acabat que aquest vehicle no tingué pas el dia que sortí, acabat, de la cadena de muntatge de la fàbrica de Villaverde.
I un detall curiós que cal consignar. La planxa més gruixuda i de més qualitat és la del Sava Berliet. Era importada de França i, per tant, tenia una qualitat impossible de trobar en qualsevol dels camions fabricats en aquells anys a l'estat espanyol. I quant als Barreiros, la planxa dels Barreiros Super Azor era més gruixuda i agraïda de treballar que no pas la del Barreiros 2626, produït per Chrysler, més prima i complicada de reparar. Més prima és sinònim de menys cost econòmic i menys pes.
Continuarà.
