Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colera. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de juny del 2014

Autocars Farners Bus SA de Santa Coloma de Farners (La Selva): la consolidació de l'empresa (VIII).

Aprofitant la bonança econòmica dels primers anys del segle XXI, bonança que acabà abruptament l'estiu del 2008, i que suposava un formiguer de turistes arreu de la Costa Brava en l'estiuada, també a Lloret de Mar i Blanes, les dues viles on més hi treballa Farners Bus SA, amb viatges constants, el senyor Jordi Bosch amplià la flota amb la compra de dos autocars més.

 El primer fou un Iveco amb carrosseria Noge Touring, que lluïa un tons blavosos i grisos d'una positiva eficàcia visual:

6029 BHY 2

6029 BHY 3

Al cap d'un temps aquest autocar fou pintat d'un gris clar per uniformitzar-lo amb la resta de cotxes de Farners Bus SA. Aquest color gris escampat per tota la carrosseria, segons la nostra opinió, ofereix en certes hores del dia amb llum minvant, com en els capvespres d'hivern, una impressió una mica apagada, monòtona i anodina:   

SANY0007

SANY0006

SANY0011

El senyor Bosch sempre li plagueren les carrosseries que construí Ayats d'Arbúcies. El primer autocar que comprà nou, un Scania, fou carrossat per Ayats. I en l'època que féu circuits turístics arreu d'Europa amb autocars, comprà un altre Scania vestit amb una carrosseria Ayats de doble pis.

Aquest carrosser arbucienc tingué una època gloriosa, compresa entre la segona meitat dels anys 1960 fins als anys 1990, en què produí uns autocars que agermanaven una gran bellesa de faiçó i factura italiana amb una excel·lent qualitat.

Per aquest motiu, quan tingué l'oportunitat, el senyor Jordi Bosch engrossí la flota de Farners Bus SA amb un autocar que muntava una carrosseria Apolo II d'Ayats, un model que sempre li havia agradat. Fotografies d'aquest autocar amb llur carrosseria, manifestació inequívoca de l'època daurada de la casa Ayats: 

RIMG0106

RIMG0107

RIMG0108

RIMG0110

RIMG0109

RIMG0112

RIMG0111

Atès que era un vehicle d'una certa antiguitat, fou tornat a matricular. Per traslladar turistes des de l'aeroport de Girona-Costa Brava fins els hotels i fer excursions de curta durada i pocs quilòmetres, era òptim, ideal. Com el Iveco amb carrosseria Touring abans de la repintada, presentava una combinació de blau i gris clar que li conferia un gran atractiu visual i s'adeia amb l'abundor de cromats que presentava la part frontal del cotxe. 

Carrosseries Ayats, després d'haver culminat el relleu generacional, s'ha especialitzat aquests darrers anys en la construcció d'autocars turístics de sostre descobert, vehicles que hom troba arreu del molts països. 

Continuarà.

dissabte, 14 de maig del 2011

El repartiment de contenidors per TRANSPORTS CASTELLS SA de centrals telefòniques per la Costa Brava l'any 1970.

Durant el boom turístic de la Costa Brava, a partir de la dècada del 1960, les centraletes de telèfons manuals que hi havia als pobles no donaven l’abast. Aquests problemes telefònics van agreujar-se d’ençà el 1965 amb l’increment constant del turisme. Això va provocar les queixes, justificades, dels usuaris, comerciants i hotelers pels perjudicis de tota mena que els hi provocava.

Per a solucionar aquest problema que afectava directament un dels principals destins turístics de l’Estat espanyol i un sector econòmic fonamental per a l’economia del país, àvid de divises, i amb els beneficis pecuniaris que reportava, TELEFONICA SA va encarregar a Standard Eléctrica, de Villaverde, a Madrid, que fabriqués una central més moderna amb quadres de pentaconta automàtics, amb capacitat per a ser instal·lada dins d’un contenidor de transport de vint peus. Aquests contenidors disposaven d’una porta posterior i aire condicionat.

Un cop fabricades aquestes centrals telefòniques i muntades dins dels contenidors, TRANSPORTS CASTELLS SA del carrer Berenguer de Palou número 37, del barri de La Sagrera de Barcelona, les va distribuir des de Madrid per tota Espanya i per la Costa Brava. En Xavier Castells recorda el repartiment l’any 1970 de contenidors amb centrals telefòniques als pobles de Colera, Llançà, Cadaqués i Santa Cristina d’Aro. Aquestes contenidors es carregaven en uns Pegasos Supercomet equipats amb unes caixes autosuportades del carrosser Sitges.

Un fotografia extreta d'un catàleg d'Standard Elèctrica SA amb un camió Pegaso Supercomet de TRANSPORTS CASTELLS SA transportant un contenidor a un poble de la Costa Brava:

jlo116fh5.th[1]

Aquests contenidors es muntaven sobre quatre pilons de formigó, estacionant-los en una plaça o carrer cèntric dels pobles de la Costa Brava. Les centrals telefòniques es connectaven a la xarxa telefònica i multiplicaven la capacitat de línies i trucades telefòniques.

Els contenidors van ser usats uns dos o tres anys fins que TELEFONICA SA va construir unes casetes als pobles en les quals hi va instal·lar les centraletes telefòniques automàtiques.

Hi ha dues anècdotes del repartiment d’aquests contenidors que en Xavier Castells recorda amb precisió. La primera és que el contenidor no passava per sota el pont del tren de la carretera de Colera, a l’Alt Empordà. Va haver de recular i fer marrada per Portbou per a arribar a Colera.

L’altre anècdota té nom i cognoms. Els contenidors els descarregava l'empresa PADROSA, de Figueres. En Xavier Castells va anar fins a Santa Cristina d’Aro per a descarregar el contenidor amb la central telefònica. Va estar esperant debades que arribes la grua de Can Padrosa per a descarregar-lo. I no hi havia ningú. Aleshores va agafar el Pegaso Supercomet i va marxar fins a Figueres, plantant-se davant de l’antic garatge de Can Padrosa, al carrer dels Fossos de Figueres. El senyor Padrosa, amo de l’empresa, va agafar personalment una grua i van marxar els dos camions plegats fins a Santa Cristina d’Aro per a descarregar el contenidor.

Malgrat que aquestes anècdotes van succeir fa uns quaranta anys, sembla que sigui una època molt llunyana en el temps. Tal vegada és l’acceleració del temps que ens ha tocat de viure. Vull agrair els records d’en Xavier Castells i Quintana per a la redacció d’aquesta crònica.