Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (V).

A l'arxiu del senyor Vert, hi ha les fotografies de quatre cotxes que tingué l'empresa Autocars Font de Llagostera, a la comarca del Gironès. La ubicació de Llagostera, a cavall de Girona i Sant Feliu de Guíxols, afavorí la creació d'aquesta empresa que treballava en els serveis discrecionals: excursions i el transport de turistes que s'hostatjaven en els hotels de la Costa Brava i hi passaven les vacances. 

El primer cotxe fou un Henschel amb matrícula GI-27099:

 

El segon cotxe, amb una carrosseria més moderna que l'anterior, era un Seddon amb matrícula GI-28448:



El tercer cotxe, un petit autobús amb el disseny propi dels primers anys de la dècada de 1960:



I el quart cotxe, carrossat per en Josep Vert al seu taller de Girona, un Hino amb matrícula GI-41613:

Aquestes fotografies il·lustren sobre l'evolució que experimentaren les carrosseries d'autocars en els feliços anys 1960. La descoberta i conversió de la Costa Brava en un índret turístic de primera magnitud propicià la creació de nombroses empreses familiars de transports de viatgers per carretera que feien serveis discrecionals. Les línies regulars de la Costa Brava eren fetes principalment per la Sarfa.

El repartiment de contenidors per TRANSPORTS CASTELLS SA de centrals telefòniques per la Costa Brava l'any 1970.

Durant el boom turístic de la Costa Brava, a partir de la dècada del 1960, les centraletes de telèfons manuals que hi havia als pobles no donaven l’abast. Aquests problemes telefònics van agreujar-se d’ençà el 1965 amb l’increment constant del turisme. Això va provocar les queixes, justificades, dels usuaris, comerciants i hotelers pels perjudicis de tota mena que els hi provocava.

Per a solucionar aquest problema que afectava directament un dels principals destins turístics de l’Estat espanyol i un sector econòmic fonamental per a l’economia del país, àvid de divises, i amb els beneficis pecuniaris que reportava, TELEFONICA SA va encarregar a Standard Eléctrica, de Villaverde, a Madrid, que fabriqués una central més moderna amb quadres de pentaconta automàtics, amb capacitat per a ser instal·lada dins d’un contenidor de transport de vint peus. Aquests contenidors disposaven d’una porta posterior i aire condicionat.

Un cop fabricades aquestes centrals telefòniques i muntades dins dels contenidors, TRANSPORTS CASTELLS SA del carrer Berenguer de Palou número 37, del barri de La Sagrera de Barcelona, les va distribuir des de Madrid per tota Espanya i per la Costa Brava. En Xavier Castells recorda el repartiment l’any 1970 de contenidors amb centrals telefòniques als pobles de Colera, Llançà, Cadaqués i Santa Cristina d’Aro. Aquestes contenidors es carregaven en uns Pegasos Supercomet equipats amb unes caixes autosuportades del carrosser Sitges.

Un fotografia extreta d'un catàleg d'Standard Elèctrica SA amb un camió Pegaso Supercomet de TRANSPORTS CASTELLS SA transportant un contenidor a un poble de la Costa Brava:

Aquests contenidors es muntaven sobre quatre pilons de formigó, estacionant-los en una plaça o carrer cèntric dels pobles de la Costa Brava. Les centrals telefòniques es connectaven a la xarxa telefònica i multiplicaven la capacitat de línies i trucades telefòniques.

Els contenidors van ser usats uns dos o tres anys fins que TELEFONICA SA va construir unes casetes als pobles en les quals hi va instal·lar les centraletes telefòniques automàtiques.

Hi ha dues anècdotes del repartiment d’aquests contenidors que en Xavier Castells recorda amb precisió. La primera és que el contenidor no passava per sota el pont del tren de la carretera de Colera, a l’Alt Empordà. Va haver de recular i fer marrada per Portbou per a arribar a Colera.

L’altre anècdota té nom i cognoms. Els contenidors els descarregava l'empresa PADROSA, de Figueres. En Xavier Castells va anar fins a Santa Cristina d’Aro per a descarregar el contenidor amb la central telefònica. Va estar esperant debades que arribes la grua de Can Padrosa per a descarregar-lo. I no hi havia ningú. Aleshores va agafar el Pegaso Supercomet i va marxar fins a Figueres, plantant-se davant de l’antic garatge de Can Padrosa, al carrer dels Fossos de Figueres. El senyor Padrosa, amo de l’empresa, va agafar personalment una grua i van marxar els dos camions plegats fins a Santa Cristina d’Aro per a descarregar el contenidor.

Malgrat que aquestes anècdotes van succeir fa uns quaranta anys, sembla que sigui una època molt llunyana en el temps. Tal vegada és l’acceleració del temps que ens ha tocat de viure. Vull agrair els records d’en Xavier Castells i Quintana per a la redacció d’aquesta crònica.