Manual d'instruccions i manteniment del camió Dodge 300.

Una de les conseqüències que comportà la incorporació dels industrials nord-americans de la Chyrler a l'accionariat de la societat espanyola Barreiros Diesel SA, primer com a socis minoritaris i després com a accionistes únics, fou el llançament d'una nova cabina, més moderna, pràctica i funcional, i amb un menor cost de fabricació, que substituís la cabina aleshores en producció procedent de la Berliet francesa. El projecte fou nomenat cabina CP-67. I el resultat fou una moderna cabina de línies rectes i afilades, dotada d'un gran vidre davanter panoràmic i d'una bona comoditat. Les noves cabines sorgides del projecte CP-67 eren servides de fàbrica amb un color taronja intens, a mode de reivindicació de la novetat que suposava, una coloració que cridava poderosament l'atenció. El nou model de Barreiros vingué acompanyat de diverses millores i innovacions. El salt que representava en comparació amb el model precedent fou considerable.    

Amb el llançament d'aquesta nova cabina Barreiros, aleshores completament controlada per Chrysler, s'avançava un cop més a la seva competidora directa, Pegaso. Els responsables d'ENASA, que tenien venuda la producció de vehicles d'un any per l'altre, no s'amoïnaven gaire per la innovació. Tenien un catàleg de camions que satisfeia la demanda dels transportistes espanyols. La nova cabina de Pegaso, completament quadrada, fou llançada l'any 1972. Els problemes de ENASA, l'empresa pública que fabricava els vehicles Pegaso, aparegué uns pocs anys més tard. 

Barreiros 2626 de Transports Joan Corominas, de Salt, amb la cabina resultant del projecte CP-67, coneguda popularment com Yeye, llançada l'any 1969:  

Aquest model, que al cantó de Girona tingué una gran requesta entre els transportistes per llur fiabilitat i capacitat de càrrega, amb unes vendes estimables, experimentà devers la meitat dels anys 1970 una posada al dia visible, patent. Chrysler llançà la gamma Dodge 300, integrada per distints models: tractores i rígids en distintes configuracions. Les millores que incorporava respecte del model precedent eren una cabina abatible, la posició dels llums davanters al para-xocs, major comoditat en la cabina i accés al radiador. També s'abandonà el color taronja llampant que lluïen les cabines del model anterior i apareguen unes cabines d'un color marro claret i terrós, o, segons els ulls que la miraven, un beix intens. 

Portada del manual per la utilització i manteniment del camió Dodge 300:

Com s'estilava en els manuals dels vehicles Dodge-Barreiros, s'assenyalava, en primer lloc, l'espai on era gravat el número del bastidor i del motor:

Característiques tècniques del motor que muntava aquest model:



Models que integraven la gamma Dodge 300, fabricada a la planta de Villaverde:

Lloc de conducció del Dodge 300. La modernitat que presentava en comparació amb el model anterior era palpable, evident:

Elements que constituïen les portes de la cabina: 



Seients que muntaven les cabines:



Accés al radiador, de grans dimensions mercès a la instal·lació en els para-xocs dels llums davanters:



Procediment d'accionament de la bomba:



Esquemes del circuit d'alimentació i injecció del gasoli amb les bombes C.A.V. i Bosch:





Operació per desmuntar el primer filtre de la bomba d'alimentació:



Filtre principal del gasoil:



Procediment per purgar la bomba d'injecció Bosch:



Operació per bombejar gasoli a la bomba Bosch:



Operació per purgar la bomba d'injecció C.A.V:



Esquema del circuit de refrigeració del motor:



Operació per bombejar gasoli a la bomba d'injecció C.A.V:



Operació per desmuntar un injector:



Operació per afluixar els tubs dels injectors:



Esquema del circuit de lubricació del motor:

Tractora Dodge C38T de Transports Joan Corominas SL de Salt (Gironès), que feia transport internacional. Els transportistes que treballaren amb aquests camions en conserven un bon record. Els motors que equipaven eren valents i fiables:

La segona meitat de la dècada de 1970, els anys posterior a la crisi del petroli amb una forta contracció industrial en els països desenvolupat que causà un considerable augment de l'atur i la inflació, agreujat en el cas espanyol pels anys difícils i conflictius del procés de transició de la dictadura a la democràcia, revelaren l'obsolescència de la indústria d'automoció espanyola. Seat i ENASA-Pegaso, les dues empreses de capital públic que produïen automòbils i camions, presentaven unes pèrdues econòmiques exorbitants, una capacitat productiva sobredimensionada i un excés de treballadors. Foren els anys de les vagues i reivindicacions dels treballadors afiliats en els sindicats democràtics. També es reduïren les plantilles de treballadors amb jubilacions, baixes incentivades i acomiadaments. Aquestes circumstàncies, que incidia directament en l'estabilitat i la bona marxa de les empreses, causà el llançament de models antiquats i infames. Fou el cas del camions Pegaso que equipaven el motor de tres-cents sis cavalls de potència; una calamitat absoluta. Els nord-americans de la Chrysler, que també patien una greu crisi industrial, abandonaren, al cap de pocs anys, llurs inversions a Espanya. Detroit també es marfonia lentament.

Aquest és el darrer article de la sèrie dedicada als manuals de utilització i manteniment d'alguns dels vehicles que Barreiros i llur successora Chrysler produïren a Espanya en les dècades de 1960 i 1970. 

Una notícia luctuosa: el tancament del carrosser Noge d'Arbúcies (La Selva).

Si bé aquest bloc té per objectiu de recuperar petits retalls de la història del transport per carretera a Catalunya, particularment dels protagonistes d'aquesta epopeia amb els seus records i vivències, i llurs vehicles, en ocasions també tractem temes d'actualitat. I en aquesta ocasió, la notícia que reportem és sens dubte lamentable. 

Si Detroit, la capital del motor dels Estats Units ha tingut els tres grans fabricants de vehicles -General Motors, Ford i Chrysler-, Arbúcies, la capital de la indústria carrossera catalana, també ha disposat de tres grans empreses: Ayats, Beulas i Noge.

El carrosser Noge, d'Arbúcies, ha anunciat aquesta setmana el tancament definitiu de l'empresa amb l'extinció de tots els contractes de treball. Un veritable gerro d'aigua freda per al poble d'Arbúcies ateses les repercussions molt negatives que tindrà tant pels treballadors directament afectats pel tancament de l'empresa com per les empreses auxiliars que treballaven per Noge.

Noge, empresa fundada l'any 1964 i actualment presidida pel senyor Miquel Genabat, s'havia especialitzat les darreres dècades en la producció de carrosseries per autocars amb uns dissenys agosarats i innovadors i uns preus molt competitius i ajustats. Aquesta combinació, en un segment de mercat que senyoreja el carrosser basc Irizar, li va permetre a Noge d'assolir una presència significativa en el mercat espanyol. A diferència dels altres dos grans carrossers d'Arbúcies, Beulas i Ayats, Noge va centrar-se preferentment en el mercat espanyol.

Anys enrere, i per atendre la gran demanda de carrosseries, va realitzar una gran inversió destinada a la compra de maquinària i disseny de nous productes. N'és l'exponent més clar el model Titanium, una carrosseria llampant i moderna que incorpora els darrers avenços en l'apartat de seguretat i tecnologia.

Tanmateix l'abrupte ensorrada de les comandes procedents del mercat espanyol l'any 2008, arran de la greu crisi econòmica internacional agreujada per la incapacitat del govern espanyol de donar-li una resposta adequada i eficaç, va provocar que Noge s'hagués d'acollir el concurs de creditors l'any 2010.

El concurs de creditors, que va ser aixecat l'abril de l'any 2011 després de signar-se un conveni amb la major part dels creditors, va exigir una profunda reestructuració de l'empresa amb la reducció de la plantilla i un control de costos que passava per centrar-se en els productes més rendibles. Tanmateix, l'agreujament de la crisi econòmica espanyola, amb una important reducció de les comandes de carrosseries, van empitjorar els comptes de l'empresa.

Noge ha produït aquests darrers anys carrosseries per autobusos urbans. L'objectiu era compensar la poca demanda d'autocars procedent del sector privat, les empreses i els autònoms, amb la venda a Ajuntaments i altres administracions públiques locals d'autobusos urbans i interurbans.

Tanmateix, el dèficit públic de totes les Administracions Públiques espanyoles, encapçalat pel govern central amb un malbaratament de recursos públics que provoca feredat, i que ha exigit l'adopció de mesures dràstiques de reducció de les despeses públiques imposades per la resta de països europeus, amoïnats per la solvència de l'estat espanyol en el compliment de la devolució dels crèdits internacionals atorgats més els interessos meritats, han arruïnat en part aquest darrera possibilitat.

Els Ajuntaments i les altres administracions locals també han patit aquest ajust draconià amb la suspensió i anul·lació de les inversions destinades a la renovació de les flotes d'autobusos urbans i interurbans. És significatiu al respecte que l'Empresa Municipal de Transports de Madrid, el client més important d'aquests vehicles, no hagués adquirit cap autobús carrossat per Noge l'any 2012. Aquesta situació, completament insostenible, ha comportat el tancament definitiu de Noge, un dels tres grans carrossers d'Arbúcies. Fotografies d'autocars carrossats per Noge:

Autobusos urbans i interurbans amb carrosseries Noge:







El senyor Joan Brugués recorda l'animació d'Arbúcies els matins dels dissabtes dels anys 1970, aleshores laborables. A primera hora del matí els treballadors feien treballs de manteniment i neteja de la maquinària, peces i instal·lacions en les naus on produïen les carrosseries i en els tallers auxiliars que fabricaven components. A mig matí, acabada la feina, gaudien d'un esmorzar de forquilla i ganivet. Els bars d'Arbúcies eren plens a vessar de treballadors que compartien taula i confidències. Eren uns anys que hi havia feina i el diner circulava. Amb els marits distrets, les dones aprofitaven per anar a comprar i a la perruqueria. la vivacitat de la vida social a Arbúcies aquells anys era absoluta.

Poc a poc aquell món va esllanguir-se. Els treballs de manteniment dels dissabtes es van suprimir. I els esmorzars pantagruèlics als bars, restaurants i fondes d'Arbúcies van convertir-se en un record. El tancament de Noge confirma les greus dificultats que pateixen els carrossers catalans.

Creiem que un dels problemes principals de Noge ha estat la dependència excessiva del mercat espanyol, que, per bé que important, és volàtil i imprevisible, talment es va palesar l’any 2008. En canvi, Ayats i Beulas han fet grans esforços per exportar gran part de la producció de les carrosseries que produeixen. Esperem que sigui el darrer carrosser que ha de tancar portes per causa de la crisi econòmica que patim.

Autocars i autobusos fotografiats pel senyor Joan Brugués a Costa Rica.

D'aquests articles estivals sobre autocars d'arreu del món, li toca el torn a Costa Rica, el petit país d'Amèrica central que el matrimoni Brugués Olivé va visitar l'octubre de 1996. En aquesta ocasió, el senyor Joan Brugués va fotografiar-ne quatre d'autobusos, que ens il·lustra clarament sobre les carrosseries dels autocars i autobusos que hi ha en aquest país. El primer autocar, fotografiat a un hotel, va ser aquest Volvo:

Davant seu hi havia aquest microbús Mitsubishi:

Aquests països no tenen empreses d'automoció pròpies. Recorren per tant a l'importació de vehicles japonesos atès que les marques d'automoció del país del sol naixent gaudeixen mundialment de fama i reconeixement. Als Estats Units, els tres grans de Detroit van cedint gradualment quota de mercat en favor de Toyota i Honda. La lluita entre General Motors i Toyota per ser el primer fabricant mundial d'automòbils es decantarà a favor del fabricant nipó. Sense oblidar que els USA, un país profundament liberal de debò, no va pas dubtar a intervenir GM, una empresa emblemàtica de la seva indústria automobilística, per evitar-ne la fallida.  Un altre autocar de marca desconeguda captat pel senyor Brugués:

El darrer autobús fotografiat pel senyor Joan Brugués, un Mercedes Benz amb una carrosseria força reeixida de gust europeu:



En el proper article estival coneixerem alguns autocars d'Egipte.