Grues muntades damunt de Pegasos.

El mes de març es produeix el canvi d'estació. Malgrat les darreres urpades de fred que el març a vegades presenta, abandonem i ens acomiadem del feixuc i trist hivern i encetem la primavera, amb els seus dies presidits per més llum solar i la temperatura més suau i agradable. El mes que poc a poc la natura reneix deixondint-se de l'hivern. Hi ha l'activitat tènue i vacil·lant dels primers insectes, el vol nocturn dels muricecs, l'arribada de les orenetes i els brots dels arbres.

Els humans també participem de l'alegria primaveral. És l'època que encetem les sortides i escapades els caps de setmana després de l'aturada forçosa imposada per l'hivern. Un ritual que comença amb la Setmana Santa i s'estén fins ben entrat el setembre. A la primavera es celebrem les primeres comunions i proliferen les trobades i encontres de vehicles clàssics de tota mena. 

Les sortides els caps de setmana arreu del país proporciona a vegades troballes inesperades que us alegren el dia. Fa uns dies, a l'aparcament públic que hi ha davant de la rotonda de Vulpellac que condueix a Peratallada, en Miquel Patinyo retratà un Pegaso Comet completament original i que presenta un estat de conservació òptim, talment s'aprecia en les fotografies que li féu:

Aquest Pegaso Comet ben segur que fa molts anys que és del mateix propietari. Manté la matrícula original de la dècada de 1970 sense normalitzar amb el GE castellà de Girona en lloc del GI oficial, propi i genuí. El bolquet fou segurament construït per la família Fluvià. Llurs bolquets són apreciats per la seva qualitat i resistència. També munta una grua Valman que construïa l'empresa Pedro Manero Talleres Valman SA de Saragossa. Les grues Valman eren un bon producte de fabricació espanyola. El constructor suec Hiab SA, inventor de la grua d'auto-càrrega, emprengué una política de creixement basada en la compra d'altres fabricants europeus de grues. Una de les empreses que comprà a Espanya, que tenia un bon nom i prestigi i extensa xarxa comercial i servei post-venda, fou Pedro Manero Talleres Valman SA.

Hiab posà al dia les grues saragossanes Valman; una mera actualització tecnològica. Hiab, en una manifestació d'especialització productiva per plantes, assignà a la fàbrica de Saragossa la construcció de les grues de major capacitat de càrrega, fet que palesa l'alta qualificació del seu personal atesa la complexitat industrial que la producció d'aquesta mena de grues requereix.   

A la demarcació de Girona el representant de les grues Valman era el senyor Jaume Jifra, amb un taller a Sant Julià de Ramis. I el representant de la sueca Hiab era la família Fluvià, propietària de Bolquets Fluvià SL. La desaparició de Valman a favor de Hiab comportà que la família Fluvià esdevingués representant de les grues italianes Fassi. Aquesta empresa familiar italiana ha fet aquests darrers anys un gran esforç tecnològic i de qualitat que els hi ha permès d'equiparar llurs grues amb els dos principals constructors europeus, la sueca Hiab i la austríaca Palfinger. A més, la família Fluvià presta un excel·lent servei post-venda.

El segon Pegaso que hem trobat el mes de març ha estat aquest Tecno carrossat amb un bolquet i que munta una grua. Aparcat a Valldoreix, era carregat amb pals que les empreses subministradores de serveis públics instal·len a les urbanitzacions i sectors rurals. Ocultada enmig dels pals carregats, no hem pogut pas esbrinar la marca de la grua que munta el Pegaso:

La cabina d'aquest Pegaso, successor del Comet, és completament podrida, oxidada. Un fet semblant fóra impensable aleshores en qualsevol cabina d'un altre constructor europeu. Difícilment una cabina d'un camió Man, Mercedes Benz, Volvo o Scania produïda en la segona meitat dels anys 1980 tenia un tal nivell de podrits. Un vici que Pegaso mai sabé resoldre satisfactòriament: 

Com s'aprecia en aquesta goma, el camió fou comprat o en feia el manteniment el Garatge Baulenas SL, concessionari oficial Pegaso a Granollers:

I el tercer Pegaso que hem trobat aquest mes de març aparcat en un voral de la carretera d'Alpens a Berga, en el tram urbà que discorre dins del municipi de Borredà, davant del restaurant Self Dervi, ha estat un Tecno 1223 amb acerbi i una grua forestal amb la seva cadira i el comandament incorporat:

És poc habitual avui dia trobar-se un camió Pegaso dedicat a treballs forestals. ENASA, l'empresa de capital públic que fabricava els camions del cavall alat fa vint-i-tres anys que desaparegué. I quant a la grua, moltes de les grues forestals que munten els camions del país s'han importat de Finlàndia. La importància del sector forestal al país escandinau propicià el sorgiment d'uns quants constructors de grues forestals d'una gran qualitat i solvència. 

TRANSPORTS PADROSA SA de Figueres: la divisió de grues.

TRANSPORTS PADROSA SA fou capdavantera en disposar de grues pròpies, creant una divisió específica amb vehicles, maquinària i personal especialitzat. Tenir grues pròpies va sorgir arran del treball de recollida a l'estació del ferrocarril del Voló (Vallespir) dels tractors txecoslovacs Zeta i llur transport i distribució arreu de l'estat espanyol per encàrrec de l'empresa madrilenya Montalban SA.

No hi havia maquinària adequada ni personal especialitzat per transbordar els tractors Zeta dels vagons fins els camions. En un viatge a Madrid, van observar els serveis i utilitat d'un camió grua i van adonar-se de la seva aplicació en alguns dels transports especials que atenia TRANSPORTS PADROSA SA. 

El primer camió grua de TRANSPORTS PADROSA SA va ser un xassís Opel Blitz, conegut pels treballadors com "La Cirila", convenientment adaptat amb una ploma o braç. Tenia una capacitat de tres mil quilos que podia augmentar mitjançant l'ús de contrapesos. La primera grua de Can Padrosa, l'Opel Blitz:



Les següents grues foren construïdes artesanalment pels Tallers Novellón, de Figueres. Una de les primeres grues produïdes pels Tallers Novellón, per encàrrec de Can Padrosa:

Els primers serveis de la grua Opel Blitz a l'estació del ferrocarril del Voló va tenir entrebancs, impediments i dificultats dels duaners francesos que recelaven que aquesta grua podés entrar i treballar al Vallespir. La "Cirila" fotografiada a l'estació del Voló:



Al cap de poc temps es va generalitzar l'ús de les grues per serveis de tota mena: transport de materials, transbord de mercaderies, execució d'obres públiques, atenció a accidents de circulació, instal·lació de maquinària i utillatges. Un camió amb grua, de Can Padrosa, fotografiat en una actuació:

 

 

Dues grues de l'empresa Padrosa:





Una grua de Can Padrosa actuant en un accident d'un camió bolcat:



Una grua al riu Ritort, al seu pas per Camprodon (Ripollès):

Una grua de TRANSPORTS PADROSA SA va instal·lar el Cadillac a l'interior del museu Dalí de Figueres. També va muntar la llosa de pedra que cobreix la tomba del pintor Dalí, sota la cúpula d'aquest museu de Figueres. Mostra del servei de grua de quaranta tones i transport combinat: 

Fotografies de grues i camions de l'empresa GRUES PADROSA de Figueres:







 
















Una colla de treballadors de l'empresa:



En la propera crònica abordarem les conseqüències de l'ingrés de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea.

El saló de l'automòbil de Barcelona celebrat l'any 1967 (I).

El nombre d'expositors i la cabuda dels estands contractats al saló de l'automòbil celebrat l'any 1967 palesava el creixement del nivell de vida que havia experimentat el país en aquella dècada. Tanmateix, aquest important creixement econòmic i de renda minvaria a partir de l'octubre del 1973, amb la primera gran crisi del petroli que van patir els països industrialitzats.

També el sector de l'automòbil s'havia racionalitzat. Algunes de les empreses fabricants de vehicles creades a començaments dels anys 1960, havien desaparegut per la concentració industrial derivada del creixement de les empreses causat per les inversions qua calia atendre pel desenvolupament i comercialització que els nous models suposava, en un mercat on els clients cada cop eren més exigents.

L'any 1967, els fabricants espanyols de camions, autocars i furgonetes eren els següents: per a camions de gran tonatge, Pegaso i Barreiros, per bé que l'empresa de Villaverde tenia una àmplia gamma que abastava camions lleugers, furgons, tractors i toros; Sava era un altre fabricant amb una oferta de camions grossos i petits, produïts sota llicència Berliet i Austin-BMC.

En quant als fabricants de camions lleugers i furgonetes, hi havia Ebro, que també fabricava tractors, i Avia. També cal afegir-hi d'altres fabricants més petits com Metalúrgica Santa Ana SA, fabricant del Land Rover sota llicència, i les furgonetes Mercedes Benz, fabricades a Barcelona per ENMASA.

Fotografia del pavelló que acollia els vehicles industrials i accessoris, exposats al saló de l'automóbil del 1967:

L'estand dels camions Barreiros. També hi ha l'estand de Sava i Pegaso:

L'estand de l'empresa castellana Sava, que fabricava amb llicència Austin, BMC i Berliet:

L'estand de Pegaso, la marca de l'EMPRESA NACIONAL D'AUTOCAMIONS SA (ENASA):



Autocars i autobusos Pegaso:



Les autoritats visitant l'estand de Pegaso:





Els estands més modestos de Land Rover, Trimak i Commer:

Les furgonetes Mercedes Benz L-319D, fabricades per ENMASA a la fàbrica del barri de Sant Andreu de Barcelona, també participaven al saló de l'automòbil del 1967:

L'estand del fabricant Magirus Deutz. En primer pla, un autocar Magirus Deutz carrossat per Ayats, d'Arbúcies.

Les empreses de components i accessoris per a l'automoció també hi eren present al saló de l'automòbil de Barcelona. L'estand d'Acerbi, fabricant d'eixos per a camions:

Continuarà.