Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grues Padrosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grues Padrosa. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de setembre del 2013

La Cirila de Transports Padrosa de Llers (Alt Empordà).

Sobre un camió Opel Blitz comprat pel senyor Pere Padrosa en un desballestament de San Martin de la Vega, a prop de Madrid, on hi anaven a espetegar i encara hi van a espetegar la major part dels vehicles procedents de les administracions públiques -els ministeris de l'estat, ajuntaments, diputacions-, organismes i ens públics diversos, es va fer una profunda transformació per muntar-l'hi una grua.

En aquells anys, hi havia una fal·lera per disposar de vehicles per treballar. I la producció espanyola de camions -menys encara els vehicles especials- no cobria pas la demanda existent, sense que fos plausible de recórrer a la importació. L'aprofitament de vehicles dipositats als desballestaments procedents dels parcs mòbils públics era una alternativa satisfactòria i general.

Per destinar-la a la finalitat proposada, l'Opel Blitz se li va acoblar un tercer eix acerbi, uns pesos a la part davantera com a contrapès, una grua i un nou motor dièsel marca Ebro fabricat per Motor Ibérica SA. Atès que el xofer que la menava se'n deia Cirilo, la màquina va ser batejada com la cirila, motiu que va fer fortuna, estenent-se ràpidament i havent-se conservat fins els nostres dies. La Cirila fotografiada als anys 1960: 

IMG_7398

La cirila treballant a l'estació del tren del Voló, a la comarca del Rosselló:

IMG_7177

Fotografies de l'estat actual de la cirila, que conserva el senyor Padrosa, un cop restaurada i amb plena capacitat i ús per atendre serveis: 

IMG_9108

La cirila fotografiada en un treball executat a l'edifici que acull el Consell Comarca de l'Alt Empordà, a Figueres, on la seva poca alçada és un avantatge òptim per accedir dins de les dependències públiques:

IMG_9107

IMG_9109

IMG_9110

IMG_9111

Aquesta petita i eficaç grua per treballs concrets contrasta amb les auto-grues de gran tonatge que integren la flota de Grues Padrosa. N'és un exemple aquesta auto-grua fotografiada en les tasques de redreçament d'un dúmper de grans dimensions que treballava en una pedrera completament bolcat:

 IMG_9092

IMG_9093

Grues Padrosa també disposa d'una moderna flota de tractores amb semiremolcs i gòndoles de tota mena i condició, aptes per a qualsevol servei, per específic que sigui:

IMG_9112

IMG_9090

IMG_9102

En el proper article, ens endinsarem en algunes de les tractores que Transports Padrosa SA ha tingut aquests darrers anys.

dilluns, 16 de setembre del 2013

Els camions Kenworth de Transports Padrosa de Figueres (Alt Empordà).

Transports Padrosa disposa de tres camions Kenworth, dos de rígids i una tractora. D'ençà de finals dels anys 1940, per als transports generals per carretera el senyor Pere Padrosa va comprar camions Pegaso. Tampoc hi havia gaires més alternatives. La competència, aquells anys, era una pura quimera. Els transportistes més afortunats treballaven amb camions Pegaso i la resta, que eren gairebé tots, s'havien d'espavilar en el mercat de camions usats.

En el sector de les grues i auto-grues hi havia més oferta i competència procedent dels fabricants estrangers. Els responsables de la política industrial de l'estat espanyol, que coincidia fil per randa amb els interessos de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), no hi tenien interessos directes en aquest sector. I els pocs fabricants espanyols, que no s'havien pas constituït en cap grup de pressió, afavoria la importació de grues. A partir dels anys 1960 van començar a haver-hi grues estrangeres. D'ençà dels anys 1970, Grues Padrosa va treballar amb els principals fabricants de grues i auto-grues. 

Que Transports Padrosa treballés amb camions Pegaso no va ser un impediment perquè el senyor Pere Padrosa, a qui agradava el seu ofici i els camions, s'animés a comprar una tractora Kenworth de tres eixos dotada d'una cabina avançada. Aquest camió tenia un ús polivalent: el potent i fiable motor que equipava li permetia cobrir transports especials -com arrossegar maquinària d'obres públiques, d'un gran pes- i tirar d'un semiremolc de transports generals. Aquest camió, coronat amb un barret ben curiós, de gust nord-americà genuí, va recórrer més d'un milió de quilòmetres sense cap pana ni problema. Ara es conserva en un dels garatges que l'empresa té a Llers.

Tres fotografies de la tractora Kenworth de l'arxiu fotogràfic de l'empresa Transports Padrosa amb una matrícula simpàtica:

IMG_9091

IMG_9100

IMG_9101

El segon Kenworth de la casa és un camió rígid de dos eixos carrossat amb una grua per arrossegar camions i autocars avariats i accidentats:

IMG_9114

Aquest camió fotografiat al pati exterior de la central de Transports Padrosa a Hostalets de Llers:


IMG_9046

IMG_9045

El tercer Kenworth és un altre camió de quatre eixos, també equipat amb una grua per a remolcar vehicles de tonatge:

IMG_9113

IMG_9050

IMG_9051

Fotografies d'algunes de les intervencions d'aquests dos Kenworths en accidents succeïts a l'Alt Empordà:

IMG_9095

IMG_9096

IMG_9097

IMG_9098

Aquestes dues grues tenen feina. És un fet dramàtic però real que colpeja l'Alt Empordà. La carretera Nacional II en el tram comprès entre Girona i La Jonquera registra una alta accidentalitat. Una carretera amb un trànsit incessant de camions disposa d'un sol carril en cada sentit. Mesos enrere els veïns de Bàscara, farts d'accidents, organitzaren una protesta. En un accident hi havia mort una veïna quan anava a mercat a Figueres. Va xocar frontalment amb un camió. 

Tanmateix les inversions en infraestructures del govern espanyol no preveuen pas el desdoblament de la carretera nacional II atès que no és prioritària. La principal entrada lliure de peatge a l'estat espanyol procedent d'Europa no s'ha de desdoblar segons el ministeri espanyol competent en aquesta matèria. Sembla un acudit dolent però no ho és. Tampoc n'és de prioritari desdoblar la nacional II en el tram de Fraga fins a Saragossa. Ens estalviem d'enumerar infraestructures completament inútils. Tothom en sap més d'una. 

Per acabar aquesta crònica, dues fotografies de dos camions Iveco fotografiats en un treball:  

IMG_9099

IMG_9094

En el proper article recordarem la Cirila, un dels camions més estimats de la casa.

diumenge, 19 de maig del 2013

Biografia d'en Joan Viñolas i Palahí, fundador de Grues Viñolas de Vidreres (La Selva).

Els automobilistes i l'activitat del transport necessita del servei de grua per remolcar els vehicles avariats i accidentats. El serveis de grues va sorgir amb els vehicles de tracció mecànica. El seu desenvolupament i creixement és paral·lel a l'expansió de la circulació dels vehicles a motor per les carreteres del país. 

Les primeres grues van aparèixer al país d'una manera improvisada. Era fruït de la necessitat de retirar els vehicles espatllats i accidentats a les carreteres. I molt sovint, els primers que van dedicar-s'hi eren mecànics i ferrers espavilats que van fabricar-se les seves pròpies grues.  És el cas a Girona del senyor Pallí que va prestar els primers serveis amb una grua d'autofabricació que funcionava amb politges. 

Amb l'esclat constructor d'hotels, cases i apartaments turístics que van sofrir els pobles costaners de Girona en els anys 1960 i 1970, l'epileg del qual ha estat la construcció massiva d'habitatges a la primera dècada del segle XXI, el serveis de grues va ampliar-se i especialitzar-se en el sector constructor i transport de maquinària. També van sorgir empreses especialitzades en el transport de maquinària per a indústries. Les comarques gironines acullen una forta indústria multisectorial de caràcter familiar i altament especialitzada que disposa d'una gran capacitat exportadora. 

A les comarques gironines hi ha unes quantes empreses especialitzades en el servei de grues, l'àmbit territorial d'actuació de les quals està perfectament definit. En el darrer tram de la carretera Nacional II que discorre per la comarca de l'Alt Empordà, una carretera amb molta circulació i que registra una alta taxa d'accidents, molts dels quals amb víctimes mortals, hi treballa l'empresa Grues Padrosa. Una de les primeres empreses gironines que va prestar aquest servei amb aquest Opel Blitz que encara conserva perfectament restaurat:

Central de Transports Padrosa de Figueres a Llers (Alt Empordà)

Avui dia Grues Padrosa disposa de dos camions Kenworth per la retirada dels camions de gran tonatge i autocars espatllats i accidentats al darrer tram de l'autopista AP-7 i la carretera Nacional II. Molts camioners, per estalviar-se el peatge de l'autopista AP-7, opten per circular per la Nacional II, que constitueix una insultant i lamentable manifestació de la gasiveria i menyspreu del Ministeri de Foment espanyol respecte de les inversions i millores a les carreteres de la seva titularitat que travessen el nostre país.

Les dues grues Kenworth de Grues Padrosa aparcades a la central de Llers (Alt Empordà):

IMG_7147

A Girona hi va haver d'altres gruistes de molta anomenada. És el cas de Grues Globo, que treballaven les vint-i-quatre hores del dia amb grues muntades sobre senzills camions, que eren gairebé tots els vehicles d'aquells anys, i arrossegaven camions i autocars de gran tonatge.

També cal portar a col·lació el Taller Jacint Blanch de Palau-sacosta, un antic municipi de la comarca del Gironès annexat a Girona els primers anys de la dècada del 1960, que treballava amb un Pegaso 1060 que més endavant, quan va plegar, va anar a petar a Grues Font de Figueres. Aquest Taller tenia una nau molt gran que afrontava amb els carrers paral·lels de Sant Miquel i Santiago del barri de Palau-sacosta. I aquest taller mecànic juntament amb el d'en Josep Casals del carrer Güell al sector de la Devesa eren en els anys 1960 i 1970 els dos tallers principals de Girona de reparacions de camions.

El Pegaso 1060 grua fotografiat en una intervenció, la recollida d'un auto caigut al riu Ter, a la carretera de La Bisbal d'Empordà en el tram del barri del Pont Major de Girona. Aquesta fotografia integra el fons de l'Arxiu Municipal de Girona:

 Pegaso 1060 amb grua del Taller Jacint Blanch de Girona.

Auto Remolcs Girona SA també oferia el servei de recollida de camions i autocars amb un Pegaso 140 que més endavant va ser substituït per un Pegaso 1065 Europa; ambdós camions eren conduïts per en Gironès, un bon amic d'en Josep Llenas. A la ciutat de Girona hi trobem l'empresa Grues Pallí, ja citada, una de les més antigues del sector i que operava al començament amb grues produïdes per l'enginy i habilitat del senyor Pallí.

El tram de la carretera Nacional II que discorre per la comarca de La Selva hi ha l'empresa Grues Viñolas, que, com les altres empreses esmentades, també és de caràcter familiar i ha experimentat amb els anys un gran creixement. Han ampliat la flota de vehicles i comprat d'altres empreses que remolcaven vehicles. 

Grues Viñolas va ser fundada pel senyor Joan Viñolas Palahí. Nascut el 30 de novembre de 1930 al poble de Sant Dalmai, integrat dins del municipi de Vilobí d'Onyar, a la comarca de La Selva, a quinze anys d'edat completats els estudis elementals marxava cada dia a la ciutat de Girona amb bicicleta -els dies que plovia i nevava obria un paraigües per aixoplugar-se- per fer d'aprenent de mecànic a can Vilosa, un taller especialitzat en tractors del barri de Palau.

Completada la seva formació a can Vilosa, l'any 1954 el senyor Viñolas va obrir un taller mecànic al seu poble, Sant Dalmai. Hi reparava tota mena de vehicles de tracció mecànica: motocicletes, automòbils, furgons i camions, autocars i maquinària agrícola.

L'any 1963 el senyor Viñolas comença el servei de grua obrint un taller al trencant de la Caldes de Malavella, al peu de la carretera Nacional II. Aquells anys aquesta carretera ja registrava un intens trànsit de vehicles perquè connectava Barcelona i Girona i La Costa Brava que aleshores es consolidava com a acreditat espai turístic.

Va començar a prestar el servei de remolcament de vehicles amb un camió Ebro B45 comprat usat a Transports Domingo, de Cassà de la Selva, una gran empresa de transports molt antiga que disposava d'una gran flota de camions als anys 1930 i 1940, integrada principalment per camions nord-americans Chevrolet i Ford, que treballava per les indústries sureres de Cassà de la Selva.

Fotografies del camió Ebro B45, de color blanc, comprat a Transports Domingo per remolcar vehicles avariats i accidentats a les carreteres de la comarca de La Selva i que el senyor Viñolas està restaurant:

IMG_5767

IMG_5769

Grua nord-americana que muntava aquest Ebro B45 amb un volant acoblat d'un vehicle Nazar: 

IMG_5707

Els turistes que gaudien de la Costa Brava i els camions espanyols i estrangers que creuaven la frontera havien de circular forçosament per la carretera Nacional II atès que l'autopista AP-7 encara no havia entrat en funcionament. Era la principal via de trànsit de les mercaderies que s'importaven i exportaven per carretera. Les taronges del País Valencià i els productes manufacturats  catalans eren exportats per la carretera nacional II. Els emprenedors del país ben aviat van adonar-se de la importància d'aquesta carretera i de la riquesa que es generava al seu voltant.

Al trencant de Caldes, en Joan Viñolas hi tenia per veí el Parador de Caldes, un bar-restaurant promogut pel senyor Joan Brugués i Prat on hi paraven els autocars carregats de turistes procedents de l'aeroport de Perpinyà que s'aturaven per prendre un mos i beure un refresc. També gastaven les seves divises en la compra de souvenirs. Constituïa una parada obligada abans d'arribar als hotels de les poblacions costaneres de la Costa Brava com Lloret de Mar i Tossa de Mar. Hi havia caps de setmana que al parador de Caldes s'hi aturaven més de vint autocars atapeïts de turistes. Anys feliços en què els diners rajaven i corrien alegrement.

El senyor Francesc Feliu i Perpinyà, titular d'un petit taller mecànic a Salt (Gironès) va comprar a principis dels anys 1960 dos autocars, un Pegaso i un Henschel, que treballaven conjuntament amb en Joaquim Pujadas per l'empresa Olivetrans SA en serveis discrecionals de transport de turistes des de l'aeroport de Perpinyà fins a La Costa Brava, un negoci rodó des de principis dels anys 1960 fins l'any 1967, que, arran de l'obertura de l'aeroport de Girona-Costa Brava i la ferotge competència d'altres  empreses va decaure. Aleshores, el senyor Feliu va vendre's els autocars i decideix d'obrir a principis de la dècada dels anys 1970 un taller mecànic al trencant de Caldes de Malavella especialitzat en la reparació de motors dièsel d'autocars i camions.

L'any 1970 el senyor Viñolas abandona el trencant de Caldes i s'instal·la en el tram de la carretera Nacional II que discorre dins del municipi de Vidreres. Va edificar una nau que acollia el garatge per les grues i les oficines a la part superior:

IMG_5763

En aquells anys s'amplia la flota de vehicles per atendre els serveis que sol·licitaven. El senyor Viñolas va comprar en camió Ebro D350 i va construir-li una plataforma amb prou longitud per transportar un Dodge Dart, un dels autos més grossos d'aquells anys. Més endavant va comprar el senyor Viñolas un altre camió Ebro E.

D'aquells anys és aquest Jeep Viasa mixt per remolcar un vehicle i transportar persones amb una grua acoblada marca Mega, un pistó amb una cadena i ganxo, ferramenta habitual en els tallers mecànics dels anys 1970 i 1980:  

IMG_5711  


També es va comprar aquest camió Barreiros 4220 de segona mà a Transports Casadevall d'Anglès. Originalment, aquest Barreiros estava carrossat amb un bolquet:

IMG_5715

Aquest Barreiros muntava una grua produïda pel Taller Manuel Ventura de Vilablareix, especialitzat en la fabricació de maquinària agrícola -remolcs per treballs forestals, arades, pales per a tractors- i ocasionalment grues. El Barreiros Saeta de can Millán, el principal desballestador de Girona, també equipava una grua fabricada pel Taller Manuel Ventura:

Barreiros Saeta del desballestament de Can Millan de Girona

Camió Barreiros Saeta grua del desballestament de Can Millan de la ciutat de Girona (Gironès)

Un altre de les grues que conserva el senyor Viñolas és un Pegaso 1061 que munta una grua Luna de fabricació espanyola:


IMG_5680

IMG_5678

En Pere Liu va adonar-se que el motor que equipa aquesta grua Luna és un Perkins, idèntic al dels camions i autocars Nazar, però modificat:

IMG_5675

El Pegaso 200 al costat d'una grua Luna produïda a Osca:

IMG_5687

Una grua en actiu és aquest Volvo de tres eixos amb una gran capacitat de càrrega i remolcatge:

IMG_5686

En el proper article abordarem les grues que té actualment Grues Viñolas de Vidreres, una de les principals empreses de remolcament de les comarques gironines.

dissabte, 12 de gener del 2013

La primera grua mòbil de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA: la grua móbil Bucyrus Erie (VIII).

El vehicle número 17 d'aquesta empresa bisbalenca va ser una grua mòbil Bucyrus Erie, produïda per l'empresa nord-americana del mateix nom amb seu a Ohio i que va ser adquirida pel Caterpillar l'any 2011. Era una màquina excel·lent aquells anys. Tenia la matrícula GI-2344-VE. Aquesta auto-grua va ser comprada al representant de Barcelona. Fotografies d'aquesta grua mòbil tot terreny, que es va donar de baixa l'any 2002, davant de la nau de l'empresa a la primera meitat dels anys 1970:

IMG_1600

 IMG_1616


IMG_1608

IMG_1603

Participant en la construcció d'unes naus industrials:

IMG_1604

IMG_1548

IMG_1549

IMG_1605

IMG_1550

IMG_1606

Aquesta grua mòbil executava les feines que la grua Pesci muntada en la part posterior del Barreiros Saeta no tenia capacitat per atendre. Era una grua útil aquells anys atès que aleshores no hi havia pas grues grosses muntades sobre camions, a diferència del que ocorre avui dia.

A la primera meitat dels anys 1970, hi havia a les comarques gironines quatre empreses principals de grues: Grues Girona, propietat del senyor Eduard Puig, de l'empresa Ferros Puig, que disposava de grues angleses Coles i alemanyes Demag; Grues Pallí, també de la ciutat de Girona, propietat del senyor Francesc Pallí Mareña, que treballava amb grues Luna, produïdes a Osca, i la francesa Potain Poclain Materiel (PMM); Grues Padrosa de Figueres, que tenia grues italianes Ormig, Grove, Luna i Diamond; finalment, a Portbou, hi havia l'empresa Francesc Ros Trias SA, que transbordava la mercaderia, principalment a granel, entre els vagons espanyols i francesos que tenien diferent amplada de via.