En Josep Quintana Clé del municipi d'Anglès: l'execució d'obra pública i la compravenda de camions i maquinària (IV).

En Josep Quintana i Clé juntament amb altres dos socis gironins, els germans Joaquim i Rafael Ginesta i Viñas, que tenien una bòbila al barri de Palau de la ciutat de Girona, van constituir una societat amb uns inversos francesos dedicada a l'obra pública. Moviterra SA, que era en nom de la societat, fou la primera empresa espanyola que disposà de totes les qualificacions administratives per executar qualsevol obra pública. Aquesta empresa tenia un parc de maquinària per al moviment de terres importantíssima. 

L'any 1969 es posà en funcionament la primera autopista de peatge de l'estat espanyol que connectava Montgat amb Mataró. Mataró, la capital del Maresme coneguda per acollir moltes industries tèxtils i metal·lúrgiques -el carrosser Jorsa, amb una fàbrica al peu de l'antiga carretera nacional II, produïa carrosseries per autocars i autobusos com el famós Monotral, i el fabricant de maquinària tèxtil J. Abril SA, per esmentar-ne dues de les principals- també és coneguda per haver estat la ciutat on morí el primer camí de ferro de la Península Ibèrica i on també s'acabava la primera autopista de peatge. Aquestes dues grans obres públiques foren finançades amb capital privat. En el primer cas, la línia de ferrocarril comportà la ruïna econòmica i la pèrdua de salut del seu promotor, el senyor Miquel Biada. En el segon cas, un negoci rodó per la concessionària.

L'autopista de Montgat a Mataró, una gran obra pública on s'usà la maquinària més moderna disponible, fou finançada amb capital privat. Aquesta fórmula, la concessió administrativa per la construcció i explotació d'una carretera, fou habitual d'aleshores ençà pel govern espanyol per ampliar la xarxa de carreteres. Particularment, de les carreteres que per raons polítiques el ministeri d'obres públiques espanyol -ara se'n diu de Foment-  no tenia interès en executar. Els diners els ha malbaratat en altres infraestructures absolutament ruïnoses que qualsevol persona informada coneix.

Moviterra SA participà en la construcció de nombroses autopistes i autovies que s'executaren aquells anys. Intervingueren en la construcció de les primeres autopistes de Madrid. De la maquinària en destacava moto-tragelles grosses de la casa Caterpillar comprades a Finanzauto; buldòzer Caterpillar D9 i D4; carregadores Caterpillar 988; dúmpers Euclid per treballar en pedreres; motoanivelladores Caterpillar 16; i també dos camions Pegaso 1065 Europa. Atès que era maquinària molt grossa, treballaven en circuits tancats d'obra. Al cap d'un anys Moviterra SA fou comprada per la constructora Servià Cantó SA.

 

Maquinària d'obra pública de tota mena retratada pel senyor Josep Quintana quan treballava de tractant d'aquest producte

Un compressor i una góndola per transportar maquinària d'obres públiques:





Continuarà.

Carrosseries construïdes per en Josep Vert i Planas de Torroella de Montgrí (i III).

Continuem amb l'exposició d'algunes de les carrosseries fabricades per en Josep Vert i Planas en el local del carrer Figueres de Torroella de Montgrí i en la fàbrica que, a començaments dels anys 1960, va aixecar als afores de Girona quan operava amb el nom de Vertmetal SA. Una carrosseria de fusta construïda en la dècada de 1930 sobre un xassís Studebaker, una marca molt ben acollida aleshores pels transportistes de les comarques gironines:

Una altre carrosseria d'en Josep Vert, carrosser, construïda sobre un xassís Studebaker:

Una altre carrosseria de gran bellesa i refinament sobre un xassís Lancia destinat a la línia regular de Girona, Banyoles, Olot i Figueres:

Carrosseria construïda sobre un xassís General Motors de l'empresa de Palafrugell Ribot, Font i Artigas SA que reflecteix el perfeccionisme d'en Vert pel treball que li encarregaven:

I una moderna carrosseria d'autocar d'extraordinària bellesa produïda pel taller Vert poc abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola:

El senyor Josep Pou, de Les Olives, va ser un bon client del carrosser Josep Vert. Un autocar International fotografiat a Figueres l'any 1928 cobrint un servei de mercats amb una carrosseria de fusta produïda per en Josep Vert al seu taller de Torroella de Montgrí:

El segon International d'en Josep Pou i Soles carrossat per en Josep Vert i Planas destinat al servei de mercats i excursions discrecionals:

El tercer autocar International del senyor Pou fotografiat al parc de la Devesa de Girona l'any 1930:

Un altre dels clients de les Carrosseries Vert va ser Autocars Font, de Llagostera, per qui va carrossar aquest Hino amb aquesta carrosseria d'una gran modernitat produïda a la moderna nau de Girona:

L'empresa Autocars Font també va tenir aquest petit autocar carrossat per en Josep Vert:

Dos autocars més de l'empresa Autocars Font, de Llagostera, un Henschel i un Seddon:

A la primera meitat dels anys 1960 en Josep Vert va carrossar per encàrrec de l'empresa Pujol i Pujol, de Lloret de Mar, aquest autocar petit amb una carrosseria molt funcional i disseny futurista, agosarat i controvertit:

Les fotografies publicats en aquests tres articles sobre algunes de les carrosseries fabricades pel senyor Vert posen de manifest la qualitat i disseny d'aquest carrosser de Torroella de Montgrí, trets extensius a la major part dels carrossers catalans.