Camions vells a les zones rurals i a les fires.

Quan pels volts de Sant Miquel, a finals de l'estiu, les vinyes del Penedès es tenyeixen de groc intens i vermell avinagrat, comença la verema. Són els dies que l'amic Jordi Núñez Bertran, fill de l'Arboç, des de la finestra de casa seva contempla encisat el magnífic espectacle natural dels camps de vinyes i les feines de la collita del raïm. La verema ve acompanyada d'un intens trànsit per la carretera Nacional 340 de petits tractors agrícoles amb llurs remolcs i de vells camions que traginen el raïm cap a les premses de les cooperatives i dels productors de cava i vi. 

A finals de setembre i en el mes d'octubre en Jordi, retratat en aquesta fotografia davant d'un camió Renault de recollida de la brossa, veu passar pel tram de la carretera nacional 340 vells Ebros, Pegasos Comet i 1121 carregats de vi. També hi fa acte de presència un Barreiros de Transports Canals de Sant Sadurní d'Anoia: 

Els camions vells que treballen a finals de setembre i principis d'octubre es reclouen als seus masos tan bon punt s'acaba la verema. Amb l'arribada de la tardor del proper any es repetirà indefectiblement el trànsit d'aquells camions carregats de raïm. A les zones rurals del país, com també succeeix a Espanya, França i Itàlia, encara és possible de veure camions vells. 

Un altre dels espais on es fàcil de veure camions vells és a les fires. Els firaires treballen amb camions vells comprats d'ocasió. L'amic Jordi Núñez fotografià aquest Pegaso 1183 amb llur remolc d'un firaire. Els mesos freds, quan la major part dels firaires no treballen, guarden els seus camions a l'espera de la següent campanya:





A les fires de Sant Narcís de Girona, molt populars i concorregudes, en Joan Mercader, un altre bon amic, fotografià aquest Dodge amb la caixa i vela i colors identificatius dels camions dels firaires.





I a Logronyo la causalitat volgué que fotografiéssim aquest Pegaso amb acerbi d'un firaire de Miranda de Ebro, a la província de Burgos, que tenia muntat un cavallet a la capital de La Rioja, al costat d'un altre atracció de l'amic Luis Maria Martínez López, Luis El Colorao com és conegut  arreu, i la seva esposa Mamen:





En Luis El Colorao, un firaire d'Autol d'una gran qualitat humana, ha tingut la iniciativa de promoure i mantenir una pàgina al Facebook consagrada als camions i furgonetes dels firaires. Segurament que Camiones Feriantes Clásicos és la millor pàgina que existeix a Espanya sobre els vehicles i les atraccions de la fira. La passió que en Luis professa per la fira, un ofici que heretà de son pare, juntament amb el material que rep dels altres firaires coneguts i amics que hi participen desinteressadament, li ha permès de reunir un arxiu fotogràfic sensacional que actualitzada diàriament.

I en Luis, que conserva un Pegaso 1061, ha comprat fa pocs dies una tractora Pegaso Tecno a un firaire jubilat. Aquest Pegaso fou d'un transportista que treballava per la indústria conservera Cidacos. En Luis, meticulós i perfeccionista, el deixarà net com una patena; sobre aquest fet, no cal jugar-s'hi un pèsol. Les fotografies enviades per en Luis del seu nou Pegaso acrediten que és completament original, llevat de les franges vermelles impreses. Tant de bo que recuperi el camió les dues franges originals blau marí i clar amb què sortí de fàbrica i que identificava la primera sèrie dels Tecno:







A les ciutats i pobles encara de veuen de tant en tant alguns camions vells, no gaires certament. Els Ajuntament de Sabadell i Castellbisbal disposen d'uns quants Pegasos a les seves flotes de camions de recollida de les deixalles. I algunes empreses de neteges industrials, de clavegueram i pous negres també disposen de camions vells. És el cas d'aquest Pegaso dotat de cisterna de l'empresa Sorea retratat per un Jordi Núñez:

I l'excepció del què hem exposat en aquest article la trobem en els pocs Pegasos i Barreiros que encara fan carretera. És el cas d'aquest Pegaso Troner 360, de tres eixos, d'un transportista lleidatà carregat de caixes d'aviram i retratat al pati d'una de les naus que l'empresa Don Pollo té a Banyoles:

Un dels principals interessos d'aquesta afició és descobrir els camions tancats en garatges, naus i coberts que encara hi ha arreu del país. És el cas d'un camió Pegaso Z-207 Barajas rescatat d'una farinera tancada fa molts anys a l'Aragó. Un camió completament original, amb pocs quilòmetres, el propietari del qual ha tingut l'encert de conservar-lo tal i com el trobà. Sovint, les restauracions excessives, carregades de la millor intenció, produeixen efectes contraproduents.

Joguines: record d'infantesa.

L'home sempre ha fruït amb jocs de tota mena. Des de l'antiguitat, les descobertes d'estris als jaciments arqueològics testimonien el gaudi i plaer pel joc. Una de les manifestacions del joc practicat pels infants és de reproduir el món dels adults amb joguines que el representen. D'aquestes joguines, al segle XX, és remarcable els vehicles que circulen per les ciutats i carreteres.

Avui us presentem tres menes de joguines de vehicles, fabricades amb materials diferents, i que reflecteixen tres èpoques clarament diferenciades. Aquestes joguines han estat fabricades majorment a Ibi, municipi de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià, conegut arreu per concentrar una important indústria de joguines.

Durant els anys 1940 i començaments de la dècada del 1950, les joguines eren principalment de fusta, una matèria primera que era a l'abast dels fabricants. La primera joguina és un camió de fusta de bombers, procedent de la col·lecció d'en Lluís Cona i Bertran, de Cubelles (Garraf). Sens dubte, el seu valor en justifica una restauració acurada:





Crec que és remarcable la imaginació i capacitat del fabricant d'aquesta joguina. Amb els magres mitjans disponibles, assoleix un camió d'un gran detallisme i atractiu:



Una altre joguina d'aquests anys, igualment procedent d'en Lluís Cona, és aquest camió de morro construït de fusta, de grans dimensions, i amb un estat de conservació excel·lent. Crida l'atenció la combinació de colors:



Detall de la porta de la caixa, que s'obre i tanca:





A la segona meitat dels anys 1950, i especialment durant la dècada dels anys 1960, s'imposen les joguines de llauna. Són els anys daurats de la indústria d'Ibi amb marques molt estimades com Paya i Rico, per esmentar-ne les principals i més conegudes. Les joguines d'Ibi van omplir d'alegria els infants nascuts en els anys 1960 i 1970, uns anys d'una gran natalitat.

La primera joguina de llauna és aquest autocar que fabricava la casa Rico. També procedeix de la col·lecció d'en Lluís Cona. La seva estètica és pròpia i característica de començaments dels anys 1960, amb les formes arrodonides, grans superfícies exteriors i embellidors recarregats:

Una altre joguina d'aquells anys és aquest Pegaso Z-207 "Barajas" amb un bolquet que bascula. La reproducció d'aquest camió, com era habitual aleshores, és una mica matussera i tosca:

Aquest Seat 600 A, amb els intermitents superiors, també va ser una joguina molt popular aquells anys:

Una joguina prou curiosa. Un Porsche adscrit al servei urgent. Molta imaginació del fabricant i un profund sentit pel negoci:





Un autocar de ferro, reproducció d'una joguina antiga:



A la dècada del 1970, marcats per la transició democràtica, hem seleccionat dos Pegasos, el camió més popular d'aquells anys a les carreteres espanyoles. El primer és un Pegaso del fabricant Mira, una marca molt estimada pel meu bon amic Jordi Núñez, de l'Arboç:

Aquest altre, és un Pegaso de Rico. Conservo el record del 6 de gener del 1977 quan els Reis Mags van portar-me aquest camió a casa de la meva àvia. No m'ho creia pas. El soroll, els llums, circulant amunt i avall per la casa encatifada. Aquell camió es va perdre. Al cap d'uns anys, me'n van regalar un altre per iniciativa del meu germà Marc:

Crec tanmateix que en matèria de joguines i, més concretament, en la reproducció de vehicles a escala, els anglesos hi reïxen. Tal vegada és pel delit que professen per les coses antigues. Aquests camions anglesos, reproduccions de joguines antigues, els he comprat a Hamleys, a Londres:









I aquests camions els vaig comprar a una parada del mercat de Portobello, també a Londres:







Aquesta petita selecció de les joguines que il·lustra aquesta crònica, de ben segur que ha omplert de felicitat molts infants arreu del món, aquells que hem tingut la immensa sort de poder gaudir-ne. I per això, crec que n'hem d'estar profundament agraïts.

Les obres de millora de la carretera Nacional 340 dins del nucli urbà de l'Arboç executades l'any 1966.

La Nacional 340 és la carretera d'aquesta categoria més llarga de tot l'Estat espanyol. S'inicia a Cadis i acaba a Barcelona travessant 4 províncies andaluses, la regió de Múrcia, el País Valencià i Tarragona fins a arribar a la ciutat de Barcelona. Malgrat que és la carretera que connecta l'eix mediterrani, en nombrosos trams encara discorre per dins del nucli urbà de viles i pobles, circumstància que provoca col·lapses circulatoris i una alta accidentalitat.

Gràcies a l'amic Jordi Núñez, de la vila de l'Arboç, disposem d'unes fotografies de les obres de millora de la carretera nacional 340 en el tram del nucli urbà d'aquesta vila, datades l'any 1966. Aquestes fotografies foren preses pel senyor Julià Suau, fotògraf professional ja jubilat que va enregistrar amb llur càmera des dels anys quaranta fins avui dia, tant la vida social d'aquest poble -festes, aplecs, balls de sardanes o el mercat setmanal- com altres esdeveniments ja fos la nevada del Nadal de l'any 1962 o inauguracions diverses.

Fotografia de la carretera Nacional 340 just abans de l'inici de les obres de millora executades. A la dreta hi ha el bar Topolino, tancat ja fa molts anys, molt concorregut per la gent de l'Arboç atès el seu excel·lent emplaçament, ideal per a distreure's amb la circulació de vehicles per aquesta carretera:




En aquesta fotografia hi ha un excavadora carregant terra a un Pegaso Z-207 i a un Barreiros Saeta, mentre els vilatans baden:



Aquesta fotografia es veu el tram de la Nacional 340 dins del nucli urbà de l'Arboç, des de l'entrada oest del poble:

Aquesta altra fotografia es veuen les activitats quotidianes dels vilatans enmig de l'execució de les obres:



En aquesta darrera fotografia hi ha diverses màquines i camions treballant en les obres de millora de la Nacional 340 dins del tram urbà de l'Arboç; al fons hi ha una furgoneta DKW.





Excavadora carregant la terra del rebaixament de la calçada de la Nacional 340 al bolquet d'un camió Sava-Austin. Al fons hi ha dos camions Ebro B i C:



Si avui dia es circula per aquest tram de la Nacional 340, solament ha canviat les façanes de les cases; les antigues cases del poble han estat enderrocades donant lloc a edificis moderns amb més plantes edificades. També es va executar dues rotondes a l'entrada est i oest d'aquesta carretera.

Transcorregut gairebé quaranta anys de l'execució d'aquestes obres, una de les carreteres més importants de l'Estat espanyol i que connecta tot l'eix mediterrani, encara té trams que discorre per dins dels pobles talment com ja succeïa a començaments del segle XX.

Indubtablement, les inversions en infraestructures a l'Estat espanyol mai ha atès criteris econòmics -vertebrant les zones amb més dinamisme industrial i creixement- sinó estrictament polítics. Durant aquests anys que Espanya ha estat receptora dels fons de cohesió procedents de la Unió Europa, s'hauria d'haver executat com una prioritat absoluta la transformació de la Nacional 340 en una autovia des de Cadis fins a Barcelona.