Tractores per a transports especials en els anys 1950 i 1960.

Una de les manifestacions més clares de les greus limitacions de la indústria espanyola que produïa camions un cop acabada la Guerra Civil, el 1 d'abril de 1939, i que al capdavall en provocaria la seva desaparició, és els pocs models disponibles i els pocs vehicles que es fabricaven. Repassar els catàleg de camions i autocars disponibles a l'estat espanyol a principis dels anys 1940, incloent-hi el que s'importaven, és desolador. Agreujat tot plegat amb l'aïllament de la dictadura del general Franco, intensificat arran de la derrota de les potències de l'Eix, aliades del feixisme hispànic.

El trinxament i devastació provocada per la Guerra Civil i la repressió implacable de la postguerra, absolutament esfereïdora, contrasta feridorament amb la capacitat industrial que tenia la Hispano Suiza de Barcelona el juliol de 1936. L'esclat de la Guerra Civil la va ferir de mort, agonia que es prolongaria amb la col·lectivització decretada durant la guerra, atès que era una indústria que produïa material bèl·lic, i la política econòmica adoptada en la immediata postguerra que abocava l'empresa a la presa de control per l'estat i llur nacionalització. El tractament que les autoritats republicanes i feixistes van dispensar a la Hispano Suiza va ser semblant, d'un intervencionisme groller i ineficaç. 

La represa l'any 1939, un cop acabada la guerra, es va fer en un context molt difícil i advers. Molts camions i autocars havien desaparegut en els fronts de guerra. I els que s'havien conservat, estaven completament capolats. La reconstrucció d'aquests vehicles és èpica. Una activitat que no ha estat gaire estudiada. Els mecànics i carrossers van fer mans i mànigues per reconstruir amb molts pocs mitjans vehicles sencers. Una autèntica filigrana pels resultats assolits amb les escasses peces disponibles. 

Amb l'escassetat de la benzina van aparèixer els gasògens. Disposar aleshores de recanvis i pneumàtics era gairebé impossible. Contrabandistes forts i valents els entraven clandestinament des de les comarques del Rosselló i del Vallespir. La benzina i els productes derivats del cautxú, fortament controlats per les autoritats amb l'assignació de cupons, va comportar el sorgiment d'un mercat negre paral·lel per a proveir-se i saltar-se les limitacions i el control governatiu. Els diumenges i dies de festa s'apedaçaven els pneumàtics clavant-los-hi trossos de goma reblats.

Les fotografies disponibles dels anys 1940 mostren unes carreteres precàries sense trànsit. Els pocs camions que corrien aleshores eren magres: petits camionets de fabricació nord-americana precàriament reconstruïts. La producció de camions i xassissos d'autocars i autobusos, aquells anys, a Espanya, era insignificant, testimonial. 

D'aquesta precarietat se'n ressentia particularment els transports especials. No hi havia camions amb potència i capacitat per arrossegar grans càrregues. A partir dels anys 1950, amb una relativa millora econòmica i tímida obertura de relacions comercials amb d'altres països, estimulada en part per la signatura dels acords amb la Santa Seu i els Estats Units l'any 1953, es va impulsar la construcció d'obres públiques per part de l'estat.

La construcció d'obres públiques promogudes per l'estat exigia maquinària i vehicles especials. Atès que els fabricants espanyols no tenien capacitat per a produir aquests camions i maquinària, es va autoritzar la importació de tractores per a transports especials. N'és una mostra aquesta tractora francesa Willeme matriculada a Ourense:

Fotografies de dues tractores per a transports especials dipositades a l'arxiu fotogràfic de ENHER, lliurades pels respectius representats espanyols, per atendre les necessitats de transports d'aquesta empresa elèctrica que operava a la conca del riu Noguera Ribagorçana:

Scammell, un conegut fabricant britànic de camions, tenia en catàleg una tractora concebuda per a transpots especials:

Els pocs mitjans que hi havia als anys 1950, fins i tot per una empresa pública i estratègica atès que produïa energia elèctrica, es visualitzen en les fotos de la tractora Thornycroft i llur remolc de fusta que treballava per ENHER en el transport de peces i maquinària:

Aquest camió va quedar desfet en precipitar-se daltabaix d'un barranc. Es va recuperar completament per aprofitar-lo. No es llençava absolutament res en aquells anys de l'aprofitament forçós de tot el que hi havia disponible.

A la dècada dels anys 1970, i empès pel llançament de la nova cabina quadrada, Pegaso va desenvolupar i llançar al mercat un motor de 352 cavalls de potència pensat per a transports especials, que els seus responsables mostraven ufanosos perquè era en aquells moments el motor dièsel europeu de major potència.

Tot plegat va ser un somni efímer perquè ben aviat aquest motor va presentar un reguitzell de problemes mecànics que van arruïnar el projecte desenvolupat per ENASA. En lloc de dissenyar un motor nou amb capacitat i rendiment suficient, van optar per la dreçera d'augmentar artificialment la potència d'un motor de la casa amb solucions tècniques poc provades i acreditades. Posat al mercat, aquest motor fruit de la improvisació, va manifestar aviat les seves limitacions i problemes. Els transportistes que van tenir camions equipats amb aquests motors en van quedar ben fastiguejats.

Una tractora Pegaso de tres eixos amb un motor de 352 cavalls de potència fotografiada l'any 1977 en un transport especial: 

En el proper article tractarem d'una empresa de transports especials molt coneguda per les tractores Mack amb què treballava, Transportes Izquierdo, de Bilbao.

Una visita a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers (Alt Empordà) (I).

El passat mes de maig, gràcies a en Josep Salarich, vam tenir l'oportunitat de visitar el Museu de la Tècnica de l'Empordà, una iniciativa de la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre i Mallol. Aquest Museu és situat en un edifici del carrer dels Fossos, cantonada Calçada dels Monjos, al centre de la ciutat de Figueres, una vila amb un important oferta cultural de tota mena.

El Museu de la Tècnica de l'Empordà, inaugurat l'any 2004 a l'antic garatge de TRANSPORTS PADROSA, convenientment restaurat i condicionat, aplega una de les col·leccions de màquines d'escriure, estufes, salamandres i màquines de cosir més importants del món. També hi ha curosament restaurat, el segon vehicle matriculat a les comarques de Girona, un Hispano Suiza, al costat d'unes motos Vespa comprades pel senyor Padrosa en llur joventut, igualment admirablement restaurades.

En aquella visita ens va acompanyar el senyor Pere Padrosa Puignau, qui va oferir-nos tota mena d'explicacions de la peces exposades, com havia aplegat aquesta col·lecció, els criteris de selecció i anècdotes d'algunes de les peces, úniques al món.

Després vam visitar la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers, on hi havia uns quants camions clàssics de Can Padrosa, també impecablement restaurats. En aquell encontre, el senyor Padrosa va comentar-nos que hi tenia guardats uns quants Pegasos en un nau propera a Figueres. Teníem curiositat de veure aquests camions que ara són guardats a uns garatges de la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers.

Gràcies a l'amistat del senyor Padrosa amb en Josep Salarich, un xòfer ja jubilat que va treballar a Can Padrosa vint-i-un anys, i amb el senyor Joan Brugués i Prat, quan estudiaven plegats a La Salle Figueres, coneguda popularment com "Els Fossos", van tenir l'oportunitat de poder visitar altre cop la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers, al peu de l'entrada a l'autopista i que disposa de tots els serveis i instal·lacions que ha de menester un transportista.

Dit i fet. El senyor Pere Padrosa acompayat del senyor Castillo ens van rebre a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers el passat dissabte 12 de novembre. A l'exterior de les instal·lacions de Can Padrosa, hi havia un Iveco de l'empresa carregat amb un biga de grans dimensions:

Un Iveco i un Man fotografiat dins de la base de TRANSPORTS PADROSA. Els dissabtes també es treballa en feines de manteniment:

Una tractora Mercedes Benz de transports especials:

La flota de TRANSPORTS PADROSA està constituïda majorment per camions IVECO:

Una tractora Volvo de Can Padrosa carregada de material de construcció:

A la base de Llers, també hi ha uns quants camions vells, com aquest Ebro de material de construcció i el Pegaso 1090 d'una empresa tèxtil d'Olot, amb una carrosseria de Can Sarquella de Banyoles:

Una fotografia característica de principis dels anys 1970, un Pegaso 1090 i un Ebro, dues marques prou importants, desaparegudes:

Un camió de l'empresa GRUES PADROSA, retirat del servei. Deuria fer patxoca quan estava en actiu:

Un dels models fabricats per ENASA més ben acollits pels transportistes a mitjans dels anys 1980, una tractora Pegaso 1231, de l'empresa INTER EUROPA, pertanyent al GRUP PADROSA, especialitzada en transport internacional:

Un Pegaso Comet, de la primera època amb el tablier al mig, equipat amb un bolquet, d'un constructor de Figueres:

Una altre meravella del senyor Padrosa. Un Scammell amb un motor Rolls Royce que funciona amb la precisió d'un rellotge suís:

Un altre tractora Pegaso 1231, també de l'empresa INTER EUROPA, força picolada:

Un camió Simca-Unic de l'exèrcit francès:



Una furgoneta Citroën Dyane, conservada pel senyor Padrosa:



Tractores Iveco de TRANSPORTS PADROSA, destinades a transport internacional i especial:

Un tractoret de fabricació nordamericana per a aeroports. El senyor Padrosa va comprar-lo al desballestament més gros de l'Estat espanyol, a San Martin de la Vega. El seu motor d'origen, de benzina, li fou substituït per un motor dièsel Ebro fabricat per Motor Ibérica SA:

No hi ha dubte que visitar la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers és per a qualsevol afeccionat als camions un plaer i un munt de sorpreses. Continuarà.

Joguines: record d'infantesa.

L'home sempre ha fruït amb jocs de tota mena. Des de l'antiguitat, les descobertes d'estris als jaciments arqueològics testimonien el gaudi i plaer pel joc. Una de les manifestacions del joc practicat pels infants és de reproduir el món dels adults amb joguines que el representen. D'aquestes joguines, al segle XX, és remarcable els vehicles que circulen per les ciutats i carreteres.

Avui us presentem tres menes de joguines de vehicles, fabricades amb materials diferents, i que reflecteixen tres èpoques clarament diferenciades. Aquestes joguines han estat fabricades majorment a Ibi, municipi de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià, conegut arreu per concentrar una important indústria de joguines.

Durant els anys 1940 i començaments de la dècada del 1950, les joguines eren principalment de fusta, una matèria primera que era a l'abast dels fabricants. La primera joguina és un camió de fusta de bombers, procedent de la col·lecció d'en Lluís Cona i Bertran, de Cubelles (Garraf). Sens dubte, el seu valor en justifica una restauració acurada:





Crec que és remarcable la imaginació i capacitat del fabricant d'aquesta joguina. Amb els magres mitjans disponibles, assoleix un camió d'un gran detallisme i atractiu:



Una altre joguina d'aquests anys, igualment procedent d'en Lluís Cona, és aquest camió de morro construït de fusta, de grans dimensions, i amb un estat de conservació excel·lent. Crida l'atenció la combinació de colors:



Detall de la porta de la caixa, que s'obre i tanca:





A la segona meitat dels anys 1950, i especialment durant la dècada dels anys 1960, s'imposen les joguines de llauna. Són els anys daurats de la indústria d'Ibi amb marques molt estimades com Paya i Rico, per esmentar-ne les principals i més conegudes. Les joguines d'Ibi van omplir d'alegria els infants nascuts en els anys 1960 i 1970, uns anys d'una gran natalitat.

La primera joguina de llauna és aquest autocar que fabricava la casa Rico. També procedeix de la col·lecció d'en Lluís Cona. La seva estètica és pròpia i característica de començaments dels anys 1960, amb les formes arrodonides, grans superfícies exteriors i embellidors recarregats:

Una altre joguina d'aquells anys és aquest Pegaso Z-207 "Barajas" amb un bolquet que bascula. La reproducció d'aquest camió, com era habitual aleshores, és una mica matussera i tosca:

Aquest Seat 600 A, amb els intermitents superiors, també va ser una joguina molt popular aquells anys:

Una joguina prou curiosa. Un Porsche adscrit al servei urgent. Molta imaginació del fabricant i un profund sentit pel negoci:





Un autocar de ferro, reproducció d'una joguina antiga:



A la dècada del 1970, marcats per la transició democràtica, hem seleccionat dos Pegasos, el camió més popular d'aquells anys a les carreteres espanyoles. El primer és un Pegaso del fabricant Mira, una marca molt estimada pel meu bon amic Jordi Núñez, de l'Arboç:

Aquest altre, és un Pegaso de Rico. Conservo el record del 6 de gener del 1977 quan els Reis Mags van portar-me aquest camió a casa de la meva àvia. No m'ho creia pas. El soroll, els llums, circulant amunt i avall per la casa encatifada. Aquell camió es va perdre. Al cap d'uns anys, me'n van regalar un altre per iniciativa del meu germà Marc:

Crec tanmateix que en matèria de joguines i, més concretament, en la reproducció de vehicles a escala, els anglesos hi reïxen. Tal vegada és pel delit que professen per les coses antigues. Aquests camions anglesos, reproduccions de joguines antigues, els he comprat a Hamleys, a Londres:









I aquests camions els vaig comprar a una parada del mercat de Portobello, també a Londres:







Aquesta petita selecció de les joguines que il·lustra aquesta crònica, de ben segur que ha omplert de felicitat molts infants arreu del món, aquells que hem tingut la immensa sort de poder gaudir-ne. I per això, crec que n'hem d'estar profundament agraïts.