Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (XIV).

La Hispano Hilarienca SA fou fundada l'any 1927 -no és pas casualitat que les principals empreses de transports de viatgers de la demarcació de Girona, com Sarfa i Teisa, és creessin en aquella dècada; el país bullia d'iniciatives de tota mena, incloses les empresarials. Llur objecte social era l'explotació de línies regulars de viatgers i serveis discrecionals. De conformitat amb la normativa de transports aleshores vigent, i acomplerta la tramitació administrativa, els hi fou concedida la línia de Girona fins a Sant Hilari Sacalm. Aquest municipi, un nus de carreteres -hi arrenquen quatre carreteres que la comuniquen amb Anglès, Santa Coloma de Farners, Arbúcies i Vic-, està envolata de grans boscos que afavorí el desenvolupament de la indústries que treballaven la fusta; les torneries particularment.

Sant Hilari Sacalm, famós per la qualitat de les seves aigües minerals i l'abundor de fonts -si compten més de cent fonts-, i que alhora constitueix la capital de Les Guilleries, una comarca natural que abasta els municipis de d'Osor, Espinelves i Viladrau, i els embassaments de Sau i Susqueda, donà el nom a l'empresa. A Sant Hilari Sacalm, adscrit dins la comarca de La Selva, hi ha el brollador de l'aigua embotellada Font Vella. Avui dia aquest espaí vertebrat sobre un massís està declarat espai d'interès natural atesos els valors ambientals que presenta. 

La primera línia regular de viatgers concedida i explotada per la Hispano Hilarienca SA fou la de Girona a Sant Hilari Sacalm. Els primers cotxes de la Hispano Hilarienca SA, construïts per la Hispano Suiza de Barcelona i retratats en aquelles carreteres que eren camins de terra eixamplats: 

Un vell i capolat cotxe de la Hispano Hilarienca:

Un dels cotxes que posseí l'empresa fou aquest Hispano Suiza fotografiat magistralment per en Josep Bancells i que disposava de la matrícula GI-7000.

En la primera dècada de 1950 la Hispano Hilarienca, amb d'altres empreses, féu algunes de les línies del transport urbà de la ciutat de Girona.

Un altre dels cotxes que l'empresa tingué en els anys 1950: un auto dels anys 1930 equipat amb una nova carrosseria i batejat amb el nom de l'Omega:

Un dels cotxes amb què treballà l'empresa en els anys 1950, carrossat per en Joan Queralt i Dalmau, fundador de les carrosseries INDCAR, i anomenat El Caimán:

Pegaso Monotral amb què la Hispano Hilarienca SA prestava el servei urbà de la ciutat de Girona. Vehicle per antonomàsia dels anys 1960:

L'any 1964, pel traspàs efectuat al seu favor pel senyor Narcís Sala Casademont, que n'era el titular de la línia, prestaren el servei de la línia regular de Girona a Bàscara. I l'any 1965 compraren el servei de mercats, aleshores una activitat en franca decadència i que s'extingiria al cap de poc temps, que el senyor Joan Vila Blanch feia des de Girona cap als mercats d'Olot, Figueres i La Bisbal d'Empordà. També compraren al senyor Esteve Roca i Fontané la línia de Girona fins a Sant Esteve de Llémena, línia que s'estenia fins a Sant Aniol de Finestres. 

El creixement de l'empresa s'orientà devers les línies regulars dels pobles que envolten el massís del Montseny. La seva implantació a Sant Hilari Sacalm, on hi tenen un garatge, contribuí a tal objectiu. Esdevingueren titulars de les línies d'Arbúcies a Vic i Girona; d'Arbúcies a Sant Celoni; de Sant Hilari de Sacalm a Santa Coloma de Farners; de Breda a Hostalric; i Viladrau a Balenyà. Amb els anys ampliaren les línies de Sant Hilari Sacalm, Arbúcies i Sant Celoni fins a Barcelona. 

L'empresa, que disposa de dos garatges, un a Salt i l'altre a Sant Hilari Sacalm, ha prestat el servei de transport urbà de la ciutat de Girona ininterrompudament d'ençà dels anys 1950. Aquesta activitat cal afegir-hi les línies regulars i els serveis discrecionals.

Un autocar Daf carrossat per Beulas que tingué La Hispano Hilarienca SA:

A principis d'any, com ja s'ha exposat en l'article anterior, es féu pública la compra de La Hispano Hilarienca SA per part de TEISA, fet que ha suposat per l'empresa de Banyoles un engrandiment considerable de línies regulars i la consolidació definitiva del transport urbà a Girona.

Visita al garatge de la companyia LA HISPANO HILARIENCA SA al polígon industrial de Salt (Gironès).

Acompanya'ts d'en Joan Brugués i d'en Miquel Patinyo, vàrem visitar ahir divendres en Joan Fauria, fill de Sant Hilari Salcalm, al garatge que l'empresa LA HISPANO HILARIENCA SA té al polígon industrial de Salt (Gironès). En Joan Fauria (esquerra) i en Joan Brugués:

La HISPANO HILARIENCA SA és una de les companyies de transports de viatgers per carretera més antigues de les comarques gironines. Còmodament asseguts en un dels despatxos de l'empresa, en Joan Fauria ens va explicar algunes anècdotes i records que conservava de quan conduïa autocars, particularment dels anys immediatament posteriors a l'acabament de la Guerra civil el 1939, anys extremament difícils.

Un dissabte de primers dels anys 1940, fent el servei de mercats des de Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles a Vic, molt important i concorregut aquells anys, va tenir onze explosions dels pneumàtics. Les rodes senzillaven explotaven per la seva pèssima qualitat. Atès que no hi havia pneumàtics, amb dos o tres gomes feien un pneumàtic. S'adobaven els pneumàtics nous car no n'hi havia pas disponibles al mercat. Aquest era l'estat de coses aquells anys.

Entre Sant Julià de Vilatorta i Espinelves hi havia el Coll del Bruc, amb un pendent considerable, avui dia desfigurat pel traçat de l'Eix Transversal. La pujada del Coll del Bruc amb un vell i rònec Chevrolet que equipava un gasògen era impossible quan anava carregat d'usuaris que tornaven de mercat. Els usuaris baixaven del Chevrolet i pujaven el coll caminant; arribat al capdamunt, tornaven a pujar a l'autocar. Ningú no rondinava pas puix era la cosa més normal aquells anys.

La conducció dels Pegasos 125, amb el volant a la dreta i una direcció molt dura, no era pas una empresa fàcil. La carretera de Breda a Sant Feliu de Buixalleu passava pel Coll de n'Orri, amb uns quants revolts molts tancats. Un dels conductors de la Hispano, baixet i enèrgic, arribat als revolts del Coll de n'Orri, s'aixecava i conduïa l'autocar dempeus.

Un Hispano Suiza de la HISPANO HILARIENCA SA, retratat per en Josep Bancells, amb una matrícula ben curiosa: GI-7000.

Aquest autocar, carrossat per en Joan Queralt i Dalmau, que més endavant fundaria INDCAR, se l'anomenava popularment el "Caimán", per una cançó que es va posar de moda aquells anys: 

Abandonem els records de setanta anys enrere i tornem als temps moderns i actuals. Uns quants autobusos que cobreixen les línies de transports urbanes de Girona aparcats dins del garatge de Salt: 

 

Uns microbusos de LA HISPANO: 

Un autocar de La HISPANO, carrossat per Noge, al pati del garatge de Salt: 

Garatge i oficines, a la part superior, del garatge de LA HISPANO HILARIENCA SA a Salt, a tocar de l'autopista AP-7:

D'esquerra a dreta, en Joan Fauria, en Miquel Patinyo i en Joan Brugués, instants abans d'acomiadar-nos de la profitosa i interessant visita al garatge de LA HISPANO, en què vam tenir de cicerone el senyor Fauria:

Properament exposarem la història d'aquesta coneguda, important i popular empresa gironina. Agraïm al senyor Joan Fauria la amabilitat amb que ens va acollir a LA HISPANO HILARIENCA SA.