En Lluís Auroux Sala i en Miquel Abarca Formiga: la recuperació després de la desfeta de la Guerra Civil (1936-1939): biografia d'en Miquel Abarca Formiga que treballà a la Hispano Suiza i a Pegaso (i II).

En Miquel Abarca Formiga era fill d'una família del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona. L'any 1929, amb 14 anys, va entrar a treballar d'aprenent a la fàbrica de la Hispano Suiza, a la Sagrera, que anys més tard, fou la Pegaso. El seu germà, en José, i el pare d'en Miquel, en Francisco, també treballaven a la mateixa fàbrica.

Durant la guerra civil, la fàbrica de La Sagrera va ser adaptada a fàbrica de guerra. Acabada la guerra civil l’abril de 1939 en Miquel fou destinat a Tetuan, a la caserna d'artilleria. En aquella ciutat del nord d’Àfrica, que aleshores era un protectorat espanyol fins que s’independitzà i integrà al Marroc el 1956, s’hi va estar des de la primavera de l’any 1939 fins l’hivern de 1940. A Tetuan va coincidir amb l’altre català nascut també a Barcelona, en Lluís Auroux Sala, amb qui feren una gran amistat. En Miquel Abarca, mig estirat a terra, a Guadalajara:



Atès que en Miquel Abarca i en Lluís Auroux eren grans mecànics, a finals de 1940 foren portats a Guadalajara, a la Base Mòbil, on hi estigueren des de finals de 1940 a 1942. El Miquel fou destinat a la Secció de Motores i en Lluís treballà a les oficines. En Lluis Auroux, a la dreta, a baix, i en Miquel, just sobre d'ell:




Al cap de dos anys de treballar a la base mòbil de Guadalajara -va ser llicenciat a mitjan 1942-, en Miquel ingressà a la Hispano Suiza. Treballava a la fàbrica de la Sagrera, on havia començat d’aprenent amb catorze anys. Féu bona aquella dita tan popular de «Roda el món i torna al Born». Turisme Hispano Suiza, en versió xassís i motor, sense carrosseria, fotografiat l'any 1948 en un dels patis de la fàbrica que tenia l'empresa al barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona:



Un automòbil Hispano Suiza fotografiat als afores de Barcelona:



La Hispano Suiza SA, propietat de la família Mateu, plenament identificada amb el règim victoriós de la guerra civil, fou nacionalitzada l’any 1946 i transformada en ENASA (Empresa Nacional d’Autocamions SA): fabricava els camions i turismes Pegaso. El "Bacallà", camió furgó de grans dimensions, concebut i construït per transportar turismes de luxe Pegaso a les fires d'automoció i a les curses, on obtingueren bon resultats:





Proves, tests, comprovacions i mesuratges dels camions Pegaso en versió xassís i motor:



Treballadors de la casa Pegaso davant de camions i autocars exposats en la fira de l'automòbil que tingué lloc al recinte firal de Montjuïc:



Filera de camions Pegaso, en versió xassís i cabina, sense carrossar, construïts a l'antiga fàbrica de la Hispano Suiza del barri de Sant Andreu del Palomar, de Barcelona. Les cabines eren produïdes per Bosuga:







Autocar Pegaso fotografiat en una parada que féu en el curs d'un viatge:



A la fàbrica de La Sagrera, en Miquel s'encarregava de traslladar cotxes i camions Pegaso a les fires europees per exposar-los. Era una activitat, ideada i ordenada per les autoritats, que formava part de l'aparell de propaganda de la dictadura instaurada pel general Franco l'any 1939. Els cotxes i camions els portaven i els tornaven per carretera, dins d’altres camions. En aquestes expedicions a l'estranger també hi participava el "Bacallà". Les principals destinacions eren París, Milà, Viena, etc. Es pot dir que es passava gran part de la seva vida viatjant.

Viatge de Barcelona a París, amb un camió de la casa i el "Bacallà", per exposar els automòbils Pegaso en una fira:





 

Un trasllat d'automòbils a Paris amb dos camions de la casa:









El temps, en els desplaçaments d'aquella època, d'envergadura, car es travessava França, tenia un altre valor:






Turismes esportius Pegaso exposats en una fira de l'automòbil:







L'any 1956 Enasa va aixecar una nova factoria a Barajas, a prop de Madrid. Aquesta fàbrica, que concentrà la producció de camions, fou la causa del desmantellament de la fàbrica de Barcelona. Molts directius i comandaments intermedis de La Sagrera, com fou el cas d’en Miquel, foren traslladats a Madrid amb les seves famílies. A Barajas es van traslladar en Miquel, la Laura, la seva dona, i la Mª Laura, la filla. Tothom vivia en pisos i torres a la Ciudad Pegaso, en el barri de Rejas, en el districte de San Blas-Canillejas de Madrid.

En Miquel Abarca, aquells anys, tenia una gran relació amb el Wifredo Ricart, enginyer, també català, i màxim responsable en la dècada de 1950 de l'empresa ENASA. A causa d'aquesta bona relació, el Sr Abarca, proveït amb camions Pegaso tancats, portava els turismes produïts per la casa a les fires internacionals. El Sr Ricart, com en Miquel Abarca, vivien a la Ciudad Pegaso, en uns xalets exclusius reservats als enginyers qualificats i personal directiu. Aquests xalets estaven separats dels blocs on residien els treballadors amb les seves famílies.

Un viatge solidari, fet amb camions militars, que participà en Miquel Abarca:





Un altre sortida, que hi intervingué en Miquel Abarca, a bord de jeeps nord-americans que foren fabricats, amb llicència, per Viasa a la fàbrica que tenia a Saragossa. Viasa, l'any 1974, fou adquirida per Motor Ibérica SA:



Instal·lat al barri de Ciudad Pegaso Barajas el 1956 per treballar a la fàbrica de Barajas, fou nomenat cap de verificació i proves per carretera. Els camions que eren sotmesos a proves, generalment sense caixa ni cabina, hi afegien una càrrega de blocs de formigó per simular les condicions normals de treball del vehicle. Hi anaven dues persones; el conductor i ell, que anava comprovant que tot anés bé. Em Miquel Abarca explicava que no portaven cap instrument de control, només es fixava en els sorolls que feia el motor i la reacció de la mecànica en general. Pels assaigs, anaven a la carretera del Gurugú, a Alcalá de Henares, coneguda pel seu traçat de molts revolts i grans desnivells.


Vehicles que produïa ENASA en els anys 1970. La crisi del petroli de l'any 1973 afectà negativament el creixement i consolidació de l'empresa a desgrat de la bona acollida que els nous models de camions presentats l'any 1972 a la fira de Barcelona, amb una moderna i panoràmica cabina quadrada, tingueren en el mercat. Dues furgonetes Sava J4 i un microbús urbà construïts a la planta de Valladolid:










Ampla gamma d'autobusos i autocars que Enasa fabricava a finals de la dècada de 1960 i en els anys 1970:


















Tres models de camions projectats pel sector de la construcció i les obres públiques:












Al cap d'uns anys, en Miquel Abarca va exercir com a professor a l'escola de mestria a la fàbrica de Barajas fins que es jubilà el 1975. Va morir a Madrid l’any 1979.

Agraïm al senyor Lluís Auroux Poblador les biografies del seu avi, del seu pare i de llur oncle exposades en aquests articles, amb les fotografies inèdites i d’un valor històric indubtable que conserva, les quals formen part de la història de l’automoció d’aquest país. La informació i les fotografies que il·lustren els articles contribueix a il·luminar un tros d'història desconegut fins aquest moment.

L'Àngel Torrent i Puig, fundador del taller i grues El Globo de Girona.

L'Àngel Torrent i Puig va néixer a Llorà, un poble agregat a Sant Martí de Llemena, a l'extrem de la comarca del Gironès limítrof amb la Garrotxa, l'any 1933. Completats els estudis bàsics, a onze anys d'edat feia de pastor de vaques a Sant Martí de Llemena. També va treballar a bosc, en l'extracció de llenya i producció de carbó. Aquestes activitats, d'una gran duresa, cal posar-les en relació amb el context d'aquells anys, la immediata postguerra, uns anys extremament difícils.

L'any 1949, a setze anys d'edat va entrar d'aprenent de mecànic al Garatge Internacional de la plaça Calvet i Rubalcaba de la ciutat de Girona. Aquest garatge, molt important aquells anys, era propietat del senyor Manel Planas, fill també de Llorà. Ocupaven un edifici que havia estat una antiga caserna de l'exèrcit i reparaven autos i camions, en compraven i venien i oferien el servei de pupil·latge de vehicles: autos, camions i autocars.

L'any 1952 el senyor Baulenas, un conegut empresari de Granollers dedicat a la compravenda de camions, va comprar el Garatge Internacional al senyor Planas. El senyor Baulenas, en qualitat de nou amo, va canviar-li el nom del Garatge Internacional a Garatge Baulenas. L'edifici que ocupaven a la plaça Calvet i Rubalcaba era insuficient per atendre tots els serveis que oferien. Aleshores van traslladar el taller a un local del carrer Figuerola, a tocar del passeig de la Devesa de la ciutat de Girona, que havia estat una sala de festa i ball que se'n deia El Globo. 

A la dècada dels anys 1950 l'activitat principal del taller de can Baulenas de Girona era la transformació de camions procedents de l'exèrcit per atendre la demanda de camions. Es compraven camions en les subhastes que convocava l'exèrcit i els reforçaven i reparaven. També compraven xassissos i muntaven camions sencers: l'acoblament del motor, el diferencial, una cabina, la part elèctrica, etc. Amb aquesta activitat es feien els diners aquells anys. 

L'any 1953, a vint anys d'edat el senyor Torrent va haver de fer el servei militar a la ciutat de Barcelona. Llicenciat de les obligacions militars, va reprendre l'ofici de mecànic al taller Baulenas de Girona. En aquell temps el Garatge Baulenas va ser nomenat representant dels autos Simca a les comarques gironines. Aquests cotxes s'importaven segons les quotes assignades prèviament. Per aquest motiu, el senyor Torrent va estar-se un mes a la fàbrica que Simca tenia a prop de París en un curs de formació de mecànics.

El senyor Baulenas residia a Granollers i estava al davant del negoci de compravenda de camions que tenia a la capital del Vallès Oriental. A Girona tenia un encarregat al capdavant del garatge però no anava pas a l'hora. Aquest fet era un autèntic maldecap.

Al cap d'un temps l'Àngel Torrent canvia d'aires i treballa de xofer a Transports Mateu, de Girona, que tancaven llurs camions al garatge Baulenas. Al senyor Torrent li van confiar un camió Ford que muntava un motor Massé dièsel, una còpia sense miraments del motor Berliet, amb un canvi de cinc marxes i carrossat amb una caixa de fusta per a transports generals. Amb el Ford traginava sacs de farina produïda per la Farinera Teixidor de Girona, ubicada en un edifici modernista projectat per l'arquitecte Rafael Masó, una construcció de l'any 1910, als flequers i pastissers de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. 

Al cap de dos anys l'Enric Vergés, gerent del taller Baulenas de Girona, va proposar-li a l'Àngel Torrent de traspassar-li el negoci del taller del carrer Figuerola. Sabien que el senyor Torrent era molt treballador, complidor, honrat i excel·lent mecànic. El traspàs incloïa la clientela del taller i el compromís de donar-li feina. Després de barrinar-ho l'any 1966 van acordar el traspàs i va ser el propietari, amb un altre soci, del taller mecànic de can Baulenas de Girona. Va plegar de conduir camions a Transports Mateu. 

La primera decisió del senyor Torrent va ser canviar-li el nom del negoci: Taller El Globo. Tothom coneixia la sala de festa El Globo, molt popular, o sabia perfectament on era. Van continuar les reparacions de camions i cotxes. 

L'accelerada motorització de Catalunya, que a les comarques gironines s'accentuava pels turistes que envaïen La Costa Brava en el bon temps, va ser la causa que apareguessin les grues que remolcaven els vehicles espatllats. Les reparacions a la carretera presentaven, cada dia que passava, un risc major per l'augment del trànsit.

El primer servei de grua a Girona va prestar-lo en Josep Casals, fill de Salt i per motiu El Cigarro, amb un taller al passeig de la Devesa de Girona. Aquest servei els pocs gruistes que hi havia al país el prestaven les vint-i-quatre hores del dia.

L'Àngel Torrent va disposar de la segona grua per a remolcar vehicles a Girona. Era un camió d'en Fontsaveu, l'estanquer del poble de Llorà i alhora ordinari que cobria la línia de Llorà i Sant Esteve de Llemena a Girona. Segons la documentació de Trànsit era un Chevrolet, per bé que el camió sencer -motor, transmissió, cabina- era d'un Ford. Coses d'aquells anys. La ploma va construir-la el senyor Torrent a cops de mall. Al cap d'un temps van acoblar-li un motor dièsel Barreiros, com s'estilava aleshores. La única fotografia que el senyor Torrent conserva de la seva primera grua: 

El segon camió grua del Taller El Globo va ser un Barreiros Saeta. Aquest camió procedia del Ministeri d'Obres Públiques. L'Àngel Torrent va comprar-lo al desballestador Millan de Girona. Li va muntar la grua d'autofabricació que equipava el Chevrolet. Aquest camió al cap d'uns anys va vendre'l a Grues Peix, del carrer Indústria de Ripoll. Va ser la primera grua de Can Peix. Fotografies d'aquest Barreiros Saeta a l'exterior de la nau que Grues Peix té al polígon industrial Rocafiguera de Ripoll:

El tercer camió de la casa va ser un Barreiros 4220 comprat usat a Construccions Rubau-Tarrés. Era un camió meravellós, d'una gran potència i fiabilitat. El tallet RAN va construir-li una grua amb un argue que li permetia d'arrossegar camions i autocars. Al cap d'uns anys el Barreiros va vendre'l a Grues Girona SA. Aquesta empresa va vendre'l altre cop a un gruista d'Olesa de Montserrat.

El Barreiros 4220 va ser substituït per un camió Volvo de tres eixos comprat a Holanda. Aquest camió, procedent de l'exèrcit, muntava una grua damunt del xassís. El taller RAN va acoblar-li les preses de força. Va donar també un resultat magnífic, òptim. Fotografia del camió Volvo amb la grua que muntava:

 

Un cop jubilat el senyor Torrent l'any 1999, a seixanta-cinc anys d'edat, va vendre el Volvo a l'empresa Grues Viñolas SL de Vidreres:

Un tractor amb llur remolc de la família Torrent:



I el cotxe familiar dels anys 1990, un Ford Orion:

Grues Globo va ser una empresa molt coneguda a Girona i pobles del voltant. El senyor Torrent és molt treballador i cobria el servei de grua tots els dies de l'any les vint-i-quatre hores. L'empresa Autocars Olivet sempre va confiar a Grues Globo el remolcament de llurs autocars: eren complidors i molt professionals.

Fotografia del grup d'afeccionats que vam aplegar-nos el passat 25 de maig a l'Hostal de la Nuri, a Sant Gregori; de dreta a esquerra: en Pere Liu, l'Àngel Torrent i Puig, en Joan Brugués, en Martirià Brugada i en Joan Mercader davant de la porta del menjador de l'hostal:

Agraïm al senyor Àngel Torrent la seva biografia i història del seu taller i servei de grues que girava amb el nom de El Globo, amb què aprofundim en les empreses de grues de les comarques gironines, de gran importància per ser les carreteres de Girona, bàsicament la carretera Nacional II, una de les principals artèries europees.