Els camions i maquinària que l'empresa Benito Arnó e hijos SA té exposada en llurs instal·lacions d'Alfarràs (La Noguera).

Alfarràs, un poble de la comarca de la Noguera limítrof amb la Franja de Ponent, és el lloc de creació d'una destacada i notable empresa constructora del país, Benito Arnó e Hijos SA. Aquesta empresa, de caràcter familiar, fou fundada a conseqüència del gran impuls econòmic que el país agafà a partir de 1960, impuls accelerat i impetuós. I amb els anys, d'acord amb aquell principi de no posar tots els ous en el mateix cistell, d'un pur sentit comú, ha eixamplat el seu radi d'acció a demés sectors que tenen relació amb el de la construcció, l'edificació i l'obra civil: les concessions, els serveis de mobilitat i la producció de materials de construcció. 

En les instal·lacions que Benito Arnó e Hijos SA té a Alfarràs, que foren visitades pel senyor Antoni Pomés en qualitat de president del Club de Vehicles Històrics de Lleida acompanyat de la seva esposa, Maria Jesús Freixa Palau, i demés integrants del club, hi ha exposats quatre vehicle que l'empresa tingué en la dècada de 1960 i 1970, ben restaurats, de treball. El primer, que és el més antic, un Ford Maria de la O que se li acoblà un motor dièsel de la casa Perkins:

La calandra del radiador, ovalada, amb la insígnia de la casa Perkins, el rombe amb les quatre circumferències, incrustada al bell mig:

El bolquet que munta el Ford, corrent en la dècada de 1960, una mica matusser però eficaç per fer les feines requerides: 

Aquest Ford i altres model dels constructor nord-americà, juntament amb altres vehicles produïts també per fabricants dels Estats Units d'Amèrica, i els camions russos ZIL, molts dels quals importants a conseqüència de la guerra civil del 1936 al 1939, foren els únics recursos disponibles per treballar en la dècada de 1940  i 1950. Els invents i transformacions a què foren sotmesos aquests camions són inenarrables. Pur canibalisme. 

També hi ha exposat un dúmper Magirus Deutz de tres eixos, amb el seu capó davanter imponent, camió alemany llegendari, de color groc. Els Pegasos i Barreiros d'aquells anys, en comparació del Magirus, eren camions de fireta, feien riure:

El darrer camió exposat és un dúmper Mercedes Benz, també amb una cabina amb morro, matriculat l'any 1975, el qual, segurament que pel preu de compra, gravat amb uns aranzels considerables, i penalitzat pel que fa a les unitats susceptibles d'importació, tingué unes vendes exigües, magres:

Els dúmpers alemanys que posseeix Arnó, amb un motors potents, de fiabilitat acreditada i equipats amb uns bolquet irrompibles, eren habituals de veure a Andorra. A la demarcació de Lleida, la visió d'aquests camions amb les seves mides descomunals, era d'un exotisme manifest. Una excentricitat ostensible. 

Benito Arnó e Hijos SA té, damunt d'una catifa de còdols, una motoanivelladora Frisch, constructor alemany de maquinària pesada que muntava motors dièsel Deutz:

No és pas cap casualitat que aquesta empresa familiar, que ha crescut i diversificat el seu objecte social primigeni, treballés, des de la dècada de 1960, amb camions i maquinària produïts a la República Federal d'Alemanya. No escatimaven pas recursos en aquest punt, manifestació d'allò tant català que amb les coses de menjar no s'hi juga. Aquest esperit palesa una mentalitat d'ordre, perfecció, meticulositat i afany per la feina ben feta. Mentalitat primmirada que contrasta vivament amb altres manifestacions, en aquest sentit, peninsulars. 

Fóra del més gran interès de disposar, si n'hi ha, que és ben segur que sí per l'esperit que ha regit aquesta empresa des de llur fundació, del fabulós arxiu fotogràfic que conserva. El seu valor és doble: els vehicles que ha tingut, alguns dels quals, ben singulars, són el reflex dels camions i maquinària d'obra civil que hi hagué a les comarques de Lleida, i ensems per copsar les profundes transformacions que el territori ha experimentat en el curs dels darrers seixanta anys arran del creixement dels nuclis urbans de les principals ciutats lleidatanes i l'execució d'infraestructures públiques de tota mena.

Agraïm al senyor Antoni Pomés Tosquella, president del Club de Vehicles Històrics de Lleida, les fotografies que il·lustren aquest article, la particularitat dels quals justifica la seva consignació en aquest espai.

Un camió Nazar A de sis tones bolcat en un camp.

Encetem l'any 2020, que representa l'onzè any d'activitat ininterrompuda d'aquest espai, amb la fotografia d'un camió Nazar A, de sis tones, matriculat a Madrid, bolcat enmig d'un camp planer adjacent a una carretera. La imatge correspon a la dècada de 1960, que foren els anys que aquests vehicles tingueren un cert protagonisme en les carreteres espanyoles. En els anys 1970 el seu paper fou més residual. I en els anys 1980, la seva presència era testimonial, irrisòria, evaporada completament. 

El camió Nazar A bolcat correspon al model de sis tones, equipat amb motor Perkins, model que tingué bona acollida entre els clients d'aquest constructor aragonès, principalment transportistes de trajectes curts i constructors. La posició del camió permet apreciar el sistema de transmissió, les bateries, el diposit de gasoli i la roda de recanvi ubicada en la part posterior. També la caixa de fusta, concebuda per carregues generals, que muntava. És el model que reproduí fa temps el maquetista asturià Otero, una autèntica delicadesa.

Aquesta fotografia, facilitada pel senyor Xavier Castells, fou difosa per primer cop fa uns quants anys en el fòrum Camionesclasicos. Tanmateix, per la caducitat de les imatges, n'havíem perdut el rastre completament. És possible que estigui disponible en algun espai especialitzat en aquesta matèria que han proliferat els darrers anys a remolc de Facebook i plataformes anàlegs. És un fet que desconeixem per la impossibilitat de poder estar al corrent de les novetats incessants que es produeixen. No hi ha temps ni energies per atendre un propòsit d'aquesta envergadura.  

Ens plau de consignar aquesta imatges en aquest espai per facilitar-ne la difusió als amants dels camions que tenen interès en aquesta marca que com més va més reconeixement té. Si l'any passat el primer article fou sobre un Nazar B que tingué la família Ramonet de Puigcerdà, distribuïdors de fruita i verdura a la comarca de la Cerdanya i en un mercat de Barcelona, fotografiat a la vila de Puigcerdà, enguany hem fet el mateix. Dedicar el primer article a un camió Nazar. Una manera de posar en el lloc que li correspon a aquest fabricant, oblidat inexplicablement una bona colla d'anys. Gràcies a Déu la situació s'ha redreçat pels esforços d'uns quants col·leccionistes i entusiastes.