Aclariment sobre el llum verd posterior que equipaven els camions en la dècada de 1960.

En una crònica anterior exposàrem la restauració portada a cap per en Claudi i l'Eduard Herguido Fo, del municipi d'Alcarràs, d'un Barreiros Super Azor com a honorança a la figura del seu pare, en Mariano Herguido Abardia, que en tingué dos. Aquest camió és una reproducció fidel, també en els detalls més petits, del Barreiros que tingué el senyor Herguido.

Dues fotografies del Barreiros Super Azor de Transports Herguido d'Alcarràs: 

En la referida crònica exposarem que a la part posterior del camió, sota la caixa, els restauradors hi muntaren, a l'esquerra, un llum verd, talment s'aprecia en aquesta fotografia:



Afirmàrem que el llum verd posterior encès advertia els conductors dels vehicles que volien avançar que la carretera era lliure i l'avançament es podia fer. La seva funció era equiparable als semàfors que regulen la circulació.

Tanmateix, en Joan Mercader ens comentà que la informació sobre la utilitat dels llums verds posteriors del camions consignada en l'anterior article, era inexacta. El llum verd encès avisava al conductor del vehicle posterior que s'havia advertit la seva presència, i quan la circulació i tram de la carretera ho permetés, li facilitaria el pas encenent l'intermitent dret. El llum verd es limitava a manifestar, al vehicle que volia avançar, de la seva presència. Però l'avançament s'indicava amb l'intermitent dret.

El senyor Mercader també ens informà que tots els camions fabricats en els anys 1960 havien de dur instal·lat amb caràcter obligatori el llum verd posterior. I que la normativa que regulava el llum verd estigué en vigor des de principis dels anys 1960 fins l'any 1970 aproximadament. El primer camió que conduí, un Ebro B45 matriculat l'any 1962, tenia el llum verd posterior. Cap a l'any 1971, quan conduïa l'Ebro, l'encesa del llum verd havia caigut en desús.

Agraïm l'aclariment del senyor Mercader i esmenen la imprecisió continguda en la crònica dedicada al Barreiros Super Azor restaurat per en Claudi i l'Eduard Herguido, una restauració que solament pot qualificar-se d'excel·lent i superba des de qualsevol punt de vista.

El Nazar d'Autocars Xiberta de Celrà (Gironès) i el d'Autocars Lax de Tamarit de Llitera (La Llitera).

L'amic Miquel Segura i Llop, un erudit sobre les empreses d'autocars del país i llurs vehicles, ens envià fa dies l'enllaç del bloc fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com sobre la història, integrants i imatges més o menys antigues de cobles, orquestres i conjunts de Catalunya. Segons l'autor d'aquest bloc, el senyor Josep Loredo i Moner, el seu recull constitueix un humil -i en la nostra opinió, justificat i merescut- homenatge a aquesta professió. D'ençà de l'any 1977 ell va per aquests mons de Déu formant part de cobles, orquestres i conjunts.

En l'entrada publicada el 15 de desembre de 2012 recull la història de la Cobla-orquestra Catalunya de Bordils, fundada entre els anys 1920 i 1930, desapareguda en la guerra civil i recuperada l'any 1952 per en Desideri Brugués. La causa de la seva recuperació al cap de vint anys d'haver desaparegut fou degut al nom conflictiu que l'Orquestra Casablanca que dirigia causava aquells anys i la conveniència de batejar-la amb el nom de Cobla-orquestra Catalunya. 

La Cobla-Orquestra Catalunya feia els seus desplaçaments -els músics més els instruments- en autocars llogats a can Xiberta de Celrà, una empresa familiar de serveis discrecionals i excursions que sempre tingué pocs cotxes. 

  

Casualment, aquest article recull una imatge alegre datada l'any 1962 del moment previ a marxar per fer una actuació. En la baca de l'autocar hi ha un rètol que anuncia "Cobla Orquesta Cataluña-Bordils, Tel. 9". També es precisa els músics que marxaven per cobrir el concert: drets, en Conrad Gou, Ra per motiu, amb camisa fosca i recolzat al vehicle; en Roc Marco, amb les mans al cinturó, camisa blanca i corbata fosca proveït d'ulleres de sol; l'Enric Rigau, en Jordi (trompeta), en Lluís Brugués i el xofer. Dins de l'autocar, l'Eliseu Expósito i un desconegut amb ulleres fosques.

 

Aquest autocar, amb matrícula GI-47857, és un Nazar equipat amb un motor Perkins:

Aquesta entrada també conté una altre fotografia de l'any 1966 on hi apareix el Nazar amb tres senyors que treuen el cap per les finestres del vehicle: en Jacint Xiberta, de Celrà, conductor; en Joan Pujol Albertí, de Sant Feliu de Guíxols; i en Salvador Guardiola i Bonifaci, en Faci per motiu, de Salt. Davant del vehicle, drets: l'Esteve Palet Ribas, de Bordils; l'Enric Dorca Call, en Quique, de Vidreres, en Josep Barretina, de Viladamat; en Conrad Gou i Mulà, en Ra, de Juià; en Francesc Camarasa, en Paco, de Girona; en Francesc Galindo Navarro, de Sant Daniel; l'Antoni Marco Palazón, de Tortellà, municipi de l'Alta Garrotxa; en Lluís Brugués i Agustí, de Bordils; i en Desideri Brugués Gou, en Dèri, també de Bordils.

I en Víctor Lacarta ens ha facilitat una fotografia, tristament retallada, del Nazar Ocell Blau que tingué l'empresa Autocars Lax de Tamarit de Llitera, a la Franja de Ponent, per cobrir la línia regular de viatgers entre Lleida i Tamarit de Llitera:

La informació que en Xavier Florez ens ha facilitat d'aquesta empresa, succintament, és que fou fundada pel senyor Bernabé Lax Rebled, veí de Tamarit de Llitera, per fer la línia regular des del seu poble fins a Lleida. Hi ha constància que el senyor Lax feia la línia de Lleida-Almacelles-Tamarit de Llitera l'any 1939. 

En els anys 1950 amplià les línies regulars. El 1 de desembre de 1952 obtingué la concessió definitiva de la línia V-195 que comprenia l'estació de ferrocarrils de Tamarit de Llitera-El Torricó fins a Saidí. I el 17 d'abril de 1953 li fou atorgada la línia de V-284 entre Lleida i Tamarit de Llitera. Aquesta darrera línia, en els anys 1960, la prestà amb l'espaterrant autocar Nazar Ocell Blau. 

Arran de la mort del senyor Bernabé Lax l'any 1969, els seus fills José Maria, Francisco, Luis i Carlos el succeiren al capdavant de l'empresa. El 13 de desembre de 1996 fou constituïda la societat Luis Lax SL. I l'any 2001 es constituí la societat Autocares Luis Lax SL. Avui dia l'empresa es dirigida pel senyor Carlos Lax Lavilla i llur fill Mario juntament amb els seus nebots Luís i José María. 

Aquesta empresa familiar, que centrà llur activitat en el servei regular de transport de viatgers de les línies de Lleida a Tamarit de Llitera, i més tard a Almacelles i Saidí, també cobreix avui dia serveis de transport discrecional de viatgers pertot l'estat espanyol i la resta de països europeus.

Agraïm al senyors Miquel Segura, Xavier Florez i Víctor Lacarta les fotografies d'aquests vehicles més la informació que l'acompanya amb què hem recuperat dos autocars Nazar que operaren a Girona i a Lleida.