Més vehicles vells a Seròs (Segrià).

En un article anterior varem exposar que per causa de la promulgació i entrada en vigor de normes urbanístiques i ambientals més rigoroses i restrictives en l’exercici de les activitats motivades per preservar el sòl i subsòl -un recurs escàs i limitat- i evitar-ne llur contaminació que afecta una pluralitat indeterminada de persones en un període més o menys llarg de temps, l’abandonament de vehicles en un lloc qualsevol era cada cop més infreqüent per la intensa activitat administrativa desplegada per fer efectiu el compliment de la referida normativa. 

En Jordi Ibars Casas ens ha enviat unes fotografies de tres vehicles que hi ha al seu poble, Seròs, a la comarca del Segrià, que desmenteixen l'afirmació anterior. El primer, una petita furgoneta Siata completament rovellada i colgada de plantes i arbusts, a tocar d’una casa de pagès. Només se’n conserva la carrosseria. Absolutament inaprofitable qualsevol element que podés tenir en origen: 

La segona és una furgoneta Ebro F108 dipositada al costat d’una masia. Retirada de la circulació, llur motor dièsel fou llevat i destinat a una altre tasca. Conserva el parabrises i demés vidres, que podrien ser aprofitats per alguna altre unitat que estigués en procès de restauració: 

El fet que aquest furgó Ebro F108 no disposi del motor i demés elements mecànics, que són susceptibles de contaminar el sòl i subsòl, justificaria el seu manteniment en aquest espai en no incomplir la normativa ambiental i urbanística. 

I el darrer vehicle que en Jordi ha trobat en els seus passeigs pels camps del Baix Segre, com li agrada de definir els pobles d’Alcarràs, Soses, Aitona, Seròs i la Granja d’Escarp que limiten i aprofiten les aigües del riu Segre, és un Jeep SV tancat en un cobert d’un mas, perfectament ben conservat. El seu amo li ha tret les rodes per conservar els pneumàtics: 

 

Al pla de Lleida el Jeep SV fabricat a Saragossa tingué una bona reputació i vendes consolidades en els anys que estigué en producció, del 1963 al 1980. En el curs d’aquests disset anys, aquest singular vehicle produït sota llicència disposà de tres carrosseries distintes en diferents versions. L’èxit i bona acollida que tingué en el mercat espanyol contrasta amb les poques vendes que llur comercialització suscità en el mercat francès. 

Aquestes troballes demostren que la informació que els afeccionats tenen dels vehicles clàssics conservats fins els nostres dies és irrisori, mínim. Hi ha en pobles i masos escampats arreu de Catalunya i d’Espanya molts vehicles tancats zelosament per llurs propietaris. Cal tenir paciència i que amb el temps vagin aflorant. 

Agraïm a l’amic Jordi Ibars les fotografies d’aquests tres vehicles que hi ha al municipi de Serós. I tenim l’esperança que en algun d’aquests pobles del Baix Segre, per causa de la frenètica activitat del transport de carbó procedent de les mines de Mequinensa que hi hagué dels anys 1950 fins els anys 1980, hi hagi algun vell camió tancat. Hi ha indicis clars i fonamentats per creure-ho.

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (i V).

La col·lecció que hem manejat de Catalunya Visió, composta per deu volums, era fatalment incompleta. Faltaven els volums números quatre i deu. Tanmateix creiem que dóna un idea prou aproximada de quin era el parc automobilístic del país a finals dels anys 1960 i principis del 1970. L'antiguitat i pobresa del nostre parc automobilístic respecte la resta de països de l'Europa Occidental, com se'n deia aleshores per contraposició als països de l'Europa de l'Est, meres titelles sota control ferri de la Unió Soviètica, que rebien la qualificació de països satèl·lits, era un fet que no admetia cap discussió.

Amb els anys, en aquest punt, com també en general amb les infraestructures viàries, ens hem equiparat de mica en mica a la resta de països de la Unió Europea. La transferència de fons europeus destinats a finançar l'execució d'infraestructures espanyoles, un negoci rodó per a les grans constructores espanyoles,  ha jugat un paper principal en aquesta equiparació amb els països de la Unió Europea. Una altre qüestió que no es tingué prou en compte aleshores, segurament que per l'esperit quixotesc profundament arrelat en l'ànima espanyola, fou la utilitat i el cost de manteniment d'aquestes carreteres i demés grans infraestructures.

El novè volum de Catalunya Visió aborda les comarques intermèdies del país que fan el paper de coixí entre Barcelona i Tarragona: l'Anoia, terra d'un gran rendiment tèxtil, l'Alt Penedès, país de vins i de cava, i el Garraf, espai turístic de primera magnitud. Amb aquest article tanquem la sèrie dedicada a les fotografies de caire automobilístic contingudes en aquesta col·lecció que hem considerat més interessats i, per tant, hem reproduït en aquest espai.

Portada del volum novè de Catalunya Visió, escrit per en Josep Vallverdú i amb fotografies d'en Ton Sirera, consagrat a aquestes tres comarques que presenten una gran personalitat, vivacitat empresarial i empenta comercial:

Com la major part del nostre país, la pluviometria hi és escassa. L'adustesa i els conreus de secà predominants afaiçonen el paisatge i els pobles:

Estat que presentava la carretera nacional II abans d'arribar a La Panadella. Un Renault 8 avançava un camió Pegaso. I a la dreta, un anunci de Krafft, una mostra dels deliciosos anuncis publicitaris, alguns de rajola, que adornaven les cases contigües a les carreteres. Xocolata Torras de Banyoles, Sandeman, l'adob Nitrato de Chile i el conyac Hennessy eren els més populars:

La Panadella, amb el Taller Nogués, concessionari oficial Pegaso i Firestone i que tenia servei de grua, l'hotel Bayona, de parada quasi obligatòria, per buidar la bufeta, prendre un refresc i comprar el pa de pessic, i dues benzineres, a cada costat de la carretera nacional II. L'Hotel Bayona tenia un lavabo per homes d'una mida descomunal, format per una renglera de pixadors de peu. Hi podien orinar trenta homes alhora. Tot era a l'engròs per atendre les descarregades de viatgers dels autocars. 

El Seat 850, que tenia el mateix habitacle que el Seat 600, tingué una bona acollida aquells anys:

Parades de mercat amb les furgonetes que usaven els marxants per transportar les mercaderies, equipades amb baques:

Un autocar en una capital de comarca. A desgrat que ens és impossible d'escatir la marca i el carrosser que construí la carrosseria, en Toni Rica ens informa a través d'en Xavier Florez que era un Sava de Transports Vaqué de Carme aparcat a la plaça de la Creu d'Igualada:

Un Pegaso Comet equipat amb una cisterna enmig de màquines d'obra pública. A finals dels 1960 hi hagué un impuls en la construcció de carreteres i de millora de la xarxa existent: 

Una tartana circula amb parsimònia davant d'una bòbila:

Mostres d'arquitectura notable que presenten les principals ciutats d'aquestes tres comarques, manifestació de seva riquesa derivada de l'esperit empresarial dels seus habitants:

Una furgoneta Mercedes Benz fabricada a Vitoria amb la seva visera blava:



La fàbrica que Uniland té a Vallcarca, al mig de les costes del Garraf:



Sitges a principis dels anys 1970:



Un Seat 124 circulant en una carretera local:

Les furgonetes Sava Austin i les Mercedes Benz foren usades pels pagesos del país per traginar els productes que collien i vendre'ls a mercat:

Un altre Seat 600, el cotxe que permeté a la major part de famílies espanyoles de gaudir els dies festius d'estiu de les platges:

Amb aquest article tanquem la selecció de fotografies dels volums de Catalunya Visió que hem tingut a l'abast i més interès han suscitat en relació a la temàtica d'aquest bloc: aquelles fotografies d'en Ton Sirera que recollien els vehicles d'aquells anys.

Alguns dels autos produïts per Seat que conserva l'empresa.

Avui, dia de Nadal, els records i la nostàlgia també es fan presents a taula, al costat de l'escudella i la carn d'olla, les aus farcides i rostides, les neules, els torrons, els vins i el cava. Són dies amb un punt de melangia, dissimulada per l'ambient que ens envolta, una de les grans invencions del comerç. Avui, qui més qui menys, recorda els dinars de Nadal passats i l'absència dels familiars i dels amics que ens han deixat.

I amb aquest punt de nostàlgia que ens envaeix en un dia com avui, ens plau d'exposar-vos algunes de les peces que han d'integrar, si no s'espatlla i se'n va en orris, el futur museu de Seat: els vehicles amb un major interès i valor històric produït per aquesta empresa creada per l'estat espanyol a principis dels anys 1950. 

SEAT, acrònim de la Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme, fou fundada per l'Institut Nacional d'Indústria (INI) el maig de 1950. Hi hagué un estira-i-arronsa entre el grup italià Fiat, que aportava la tecnologia i els models que s'havien de fabricar, i el govern espanyol sobre la ubicació de la fàbrica. Al final, els italians imposaren el seu criteri i la gran fàbrica de Seat s'aixecà a la Zona Franca de Barcelona. 

El maig de 1953, just tres anys després de la constitució de la societat, es construïren les primeres unitats del Seat 1400. I l'any 1957 s'inicià la fabricació del Seat 600 N, el model que motoritzà Espanya en els anys 1960 i 1970, la producció del qual es mantingué fins l'any 1974. La dècada del 1970, els anys de la crisi del petroli, es produeixen el Seat 133, el 124, el 131 i el 132. L'any 1979 es fabricà el Seat Ritmo.   

L'any 1980 Fiat incomplí els compromisos celebrats amb el govern espanyol i abandonà Seat. Els cappares de l'Institut Nacional d'Indústria, sabedors que mantenir Seat com empresa d'automoció independent era inviable, negociaren amb empreses automobilistes japoneses -Toyota, Nissan i Mitsubishi-, que  frisaven per implantar-se a Europa, i amb el grup alemany Volkswagen. Els alemanys esdevingueren propietaris únics de Seat l'any 1986. La venda de Seat al grup VW, un cop sanejada després d'una inversió multimilionària per part del govern espanyol, enutjà profundament els capitostos de Fiat perquè Volkswagen adquiria la quota de mercat i la xarxa comercial.

L'any 1984 Seat comercialitzà el model Ibiza, símbol de la nova època que s'encetava amb la seva integració en el grup VW. I l'any 1993 es posà en funcionament la fàbrica de Martorell que disposava d'una gran capacitat productiva i que fabrica avui dia altres models de les marques que integren el grup VW. Fou un any també que l'empresa registrà grans pèrdues econòmiques.

Avui dia Seat és la primera empresa industrial de Catalunya amb una plantilla de dotze mil treballadors i una facturació superior als sis mil milions d'euros. La major part de la producció, amb models de gran èxit com l'Ibiza i el León, es destina a l'exportació.  

Alguns dels vehicles conservats per Seat, restaurats o en fase de restauració, que han d'integrar el futur museu d'aquesta companyia automobilística, són els següents.

Comencem amb el primer model produït l'any 1953, el Seat 1400, que inclou una versió comercial:

Seguim amb el model Seat 1400 C, comercialitzat l'any 1960, i el Seat 1500 en les diferents versions que es produí:

Un Seat 1500 de color gris perla destinat al parc mòbil dels ministeris de l'època: 

Dos Seat 1500 amb doble far, en versió llarga, concebuda pel servei de taxi interurbà, i la  versió amb caixa oberta. Ambdòs vehicles són en procés de restauració:

Un Seat 600, el model més popular de la marca, al costat d'una versió de furgó descobert usat en les visites a la fàbrica produït sobre un xassís de Siata:

Una altre versió de furgó tancat per visites construït sobre un xassís de Siata; al seu costat, renglera de models produïts en els anys 1960 i 1970:

Renglera de vehicles produïts per Seat: a l'esquerra, els models dels anys 1980 i 1990; i a la dreta, prototips que recullen la pauta del disseny de la marca: 

Tres Seat Panda, model llançat al mercat l'any 1980 per substituir el discret Seat 133: una versió ral·li, el vehicle usat pel Papà Joan Pau II en la visita a Espanya l'any 1982, i la versió Terra: 

La vocació de Seat en cobrir tot el segment de mercat de cotxe popular es reflecteix en la producció de vehicles comercials: el Seat 1400 comercial, el Seat 600 comercial i la versió de furgó tancat produït pel carrosser Costa, la Siata, el 1500 i el Seat Trans, a part de les versions produïdes per carrossers com Emelba d'Arbúcies, són els vehicles més populars de l'empresa de Martorell. 

Seat, juntament amb les altres empreses que produixen vehicles a l'estat espanyol -Renault, Citroen i Peugeot, Opel i Ford-, són un dels principals sectors industrials amb una gran capacitat exportadora. Un sector estratègic que cal preservar de totes passades.