Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de juny del 2018

Més vehicles vells a Seròs (Segrià).

En un article anterior varem exposar que per causa de la promulgació i entrada en vigor de normes urbanístiques i ambientals més rigoroses i restrictives en l’exercici de les activitats motivades per preservar el sòl i subsòl -un recurs escàs i limitat- i evitar-ne llur contaminació que afecta una pluralitat indeterminada de persones en un període més o menys llarg de temps, l’abandonament de vehicles en un lloc qualsevol era cada cop més infreqüent per la intensa activitat administrativa desplegada per fer efectiu el compliment de la referida normativa. 

En Jordi Ibars Casas ens ha enviat unes fotografies de tres vehicles que hi ha al seu poble, Seròs, a la comarca del Segrià, que desmenteixen l'afirmació anterior. El primer, una petita furgoneta Siata completament rovellada i colgada de plantes i arbusts, a tocar d’una casa de pagès. Només se’n conserva la carrosseria. Absolutament inaprofitable qualsevol element que podés tenir en origen: 

Siata Seròs 1

Siata Seròs

La segona és una furgoneta Ebro F108 dipositada al costat d’una masia. Retirada de la circulació, llur motor dièsel fou llevat i destinat a una altre tasca. Conserva el parabrises i demés vidres, que podrien ser aprofitats per alguna altre unitat que estigués en procès de restauració: 

Furgó Ebro F108 Serós

Furgó Ebro F108 Seròs posterior

Furgó Ebro F108 interior

El fet que aquest furgó Ebro F108 no disposi del motor i demés elements mecànics, que són susceptibles de contaminar el sòl i subsòl, justificaria el seu manteniment en aquest espai en no incomplir la normativa ambiental i urbanística. 

I el darrer vehicle que en Jordi ha trobat en els seus passeigs pels camps del Baix Segre, com li agrada de definir els pobles d’Alcarràs, Soses, Aitona, Seròs i la Granja d’Escarp que limiten i aprofiten les aigües del riu Segre, és un Jeep SV tancat en un cobert d’un mas, perfectament ben conservat. El seu amo li ha tret les rodes per conservar els pneumàtics: 

Jeep SV perfil Seròs

Furgó Jeep SV Seròs posterior 

Furgó Jeep SV Seròs darreral

Al pla de Lleida el Jeep SV fabricat a Saragossa tingué una bona reputació i vendes consolidades en els anys que estigué en producció, del 1963 al 1980. En el curs d’aquests disset anys, aquest singular vehicle produït sota llicència disposà de tres carrosseries distintes en diferents versions. L’èxit i bona acollida que tingué en el mercat espanyol contrasta amb les poques vendes que llur comercialització suscità en el mercat francès. 

Aquestes troballes demostren que la informació que els afeccionats tenen dels vehicles clàssics conservats fins els nostres dies és irrisori, mínim. Hi ha en pobles i masos escampats arreu de Catalunya i d’Espanya molts vehicles tancats zelosament per llurs propietaris. Cal tenir paciència i que amb el temps vagin aflorant. 

Agraïm a l’amic Jordi Ibars les fotografies d’aquests tres vehicles que hi ha al municipi de Serós. I tenim l’esperança que en algun d’aquests pobles del Baix Segre, per causa de la frenètica activitat del transport de carbó procedent de les mines de Mequinensa que hi hagué dels anys 1950 fins els anys 1980, hi hagi algun vell camió tancat. Hi ha indicis clars i fonamentats per creure-ho.

dimecres, 6 de juny del 2012

L'àlbum fotogràfic d'ENDESA dedicat a la transformació.

Un dels àlbums fotogràfics conservats de l'empresa ENHER du per títol Transformació. Es refereix a la importació, transport i muntatge dels transformadors.

Amb la implantació de la política autàrquica l'abril del 1939 arran de la victòria militar de l'exèrcit feixista sollevat, la importació de maquinària a l'estat espanyol era molt dificultosa i restrictiva per dos motius: l'absència de divises per adquirir-la a l'estranger, circumstància que encaria enormement aquesta mena d'operacions, i els entrebancs burocràtics imposats pel govern espanyol per a la importació, obsedit en industrialitzar el país mitjançant la promulgació de Decrets i assolir una capacitat productiva que satisfés la demanda de tota mena de béns i productes. Un projecte quimèric com ho fou la política falangista i que resultà ruïnosa pel país.

La realitat anava per uns altres viaranys. Hi havia maquinària que l'estat espanyol no tenia pas capacitat per produir-la directament. En aquests supòsits, se n'autoritzava llur importació sempre i quan aquesta importació estigués degudament justificada per raons d'interès públic.

La valoració de l'interés públic en la importació de béns, un concepte jurídic indeterminat, depenia de l'autoritat política. A la pràctica en resultava una discrecionalitat i arbitrarietat administrativa que permetia l'enriquiment sense cap esforç dels dirigents franquistes i persones vinculades i afectes al règim.

L'estació transformadora número 1 de la serradora de l'empresa MINERA INDUSTRIAL PIRENAICA SA, que explotava les mines de carbó de Malpàs, fotografiada el setembre de l'any 1947:

IMG_9298

Estructura bastida l'octubre del 1949 per al muntatge d'un transformador:

IMG_9299

Muntatge d'un transformador l'any 1949:

IMG_9300

Transformadors fotografiats l'any 1953:

IMG_9306

Transformadors a la subestació de La Pobla de Segur (Pallars Jussà):

IMG_9305
 
IMG_9304

Construcció de la subestació de Tarragona el gener del 1962:

IMG_9303

IMG_9267

Inauguració de la subestació de Girona el març del 1962:

IMG_9302

Sort n'hi va haver de la iniciativa de l'enginyer Victoriano Muñoz i Oms en aquells anys difícils, de la seva empenta, energia i planificació per electrificar al país i sortir de la tràgica i exsangüe guerra civil i la misèria de la postguerra.