Un camió desconegut trobat a Burgos (Castella) d'un gran interès.

Fa uns quants anys, en el transcurs d'unes vacances d'estiu a la província de Burgos, al cor de Castella, en un poble proper a Fuentelcésped, comarca de la Ribera del Duero, descobrirem casualment dos camions completament oxidats i esgavellats. També hi havia dos automòbils: l'un, travessat damunt el bolquet d'un dels camions; l'altre, només se'n conservava el xassís i els parafangs davanters.

El primer camió, equipat amb un bolquet, tenia un capó davanter considerable. Per identificar-ne el fabricant, només hi havia les dues plaques amb el nom Henschel incrustades a les planxes laterals del capó. Res més. No tenim prou coneixement ni informació per escatir-ne la marca i el model. També podria ser que el camió s'hagués importat d'Alemanya en versió xassís-motor i un carrosser local, per encàrrec del comprador, hi hagués construït la cabina. Aquesta hipòtesi la plantegem atès que no hem trobat pas cap camió Henschel amb aquesta cabina.

El camió presumiblement de la casa alemanya Henschel i, al fons, les restes d'un automòbil o furgó: 

Damunt el bolquet del camió Henschel, travessat, hi havia un antic automòbil transformat en grua per remolcar altres cotxes en pana. La seva carrosseria presenta una semblança amb els automòbils nord-americans que s'importaren a partir de principis dels anys 1950. Tampoc en poden precisar la marca ni el model.

Usualment, aquesta mena d'automòbils adquirits per gent adinerada resident a les principals ciutats espanyoles -Barcelona, Bilbao, Madrid, Sevilla-, pel Govern espanyol o per ambaixades i consolats anaven a parar al caps dels anys a ciutats petites i zones rurals on eren transformats en furgons de recaderia, camionets agrícoles i vehicles grua. La primera actuació consistia indefectiblement en substituir-hi el motor original de benzina per un de dièsel de fabricació nacional (Perkins, Barreiros i Matacás).

Grua artesanal tosca i anodina muntada sobre l'automòbil:

Cabina del Henschel amb el capó davanter i les plaques indicatives de la marca:

El camió que tenia un major interès muntava una cabina construïda artesanalment. L'absència de cap matrícula i de les portes del camió, amb el nom del transportista i del poble d'on procedia, impedí de resoldre l'enigma sobre la marca del vehicle i el constructor de la cabina, ben reeixida quant a disseny.

Frontal de la cabina del camió la procedència del qual ens ha fet anar de corcoll aquests anys, sense resultats positius i satisfactoris. Desconeixem quin carrosser construí la cabina i la marca del xassís  original del camió sobre la qual fou muntada:



Cabina del camió d'origen desconegut i, més enllà, la resta de vehicles desballestats: el Henschel, l'automòbil grua i les restes del xassís d'un altre vehicle:

La cabina que munta aquest camió presentava en la segona meitat dels anys 1950 unes línies modernes, fluïdes i ben resoltes:






Xassís del camió de marca desconeguda:



Interior de la cabina del camió. El volant, el tablier i el motor dièsel Barreiros que equipava ens permeten conjecturar la data de construcció de la cabina devers la segona meitat dels anys 1950:



Part posterior de la cabina completament rovellada:

Motor dièsel Barreiros que equipava:





En el transcurs d'aquests anys hem procurat esbrinar quin carrosser construí aquesta cabina practicant nombroses consultes a transportistes jubilats i estudiosos i erudits sobre la matèria amb resultats desiguals.

La hipòtesi més versemblant és que ens trobem davant la reconstrucció d'un camió, pràctica usual en les dècades de 1940 i 1950, camió possiblement matriculat a les darreries dels anys 1920 o la primera meitat dels anys 1930. Tals treballs de reconstrucció i transformació de vehicles industrials eren executats per carrossers d'autocars i autobusos que sabien l'ofici i disposaven de les eines, el personal qualificat i els materials per dur-la a terme. I quant al domicili del carrosser podria ser Saragossa o bé Navarra.

La reconstrucció de vehicles és un fenomen derivat de l'autarquia implantada l'any 1939. La impossibilitat d'importar vehicles -tampoc hi havia divises disponibles- i la poca producció dels fabricants nacionals juntament amb l'empobriment del país causat per la guerra civil i l'aïllament internacional posterior obligaren a transformar i reconstruir els vehicles conservats després del conflicte bèl·lic. Aquesta pràctica desaparegué progressivament a partir dels anys 1960.

Avala aquesta hipòtesi el fet que el frontal del camió presenta una gran semblança amb la dels autocars que es construïen en els anys 1950. Gran radiador central per refrigerar el motor, vidre davanter partit en dues meitats i concepció dels llums davanters, pròpia dels autocars tal com es visualitza en les fotografies de dos autocars  que tingué l'empresa Pous de Manlleu:








I la cabina, talment s'aprecia en aquestes dues fotografies, és una copia afortunada i reeixida del Pegaso Z-207, ben modern aleshores i coneguda per qualsevol carrosser per ser reproduïdat:



Pegaso Z-207 restaurat per la família Argelich de Mollerussa:



Les línies laterals de la cabina del Pegaso Z-207 foren reproduïdes amb encert desigual en nombroses reconstruccions de camions practicades en la segona meitat dels anys 1950 per carrossers escampats arreu del país. Una altre manifestació és la cabina i caixa d'aquest camió feta per Carrosseries Sarquella de Banyoles:

Atesos els anys que han transcorregut, ben segur que aquest camió descobert a la comarca de la Ribera del Duero haurà desaparegut. Un parracaire l'haurà recuperat per vendre'n el ferro. És una pena la incúria amb què és tractat el patrimoni industrial del país per desconeixement absolut del seu valor i del que representa. No hi ha cap dubte que si aquest camió s'hagués produït en un país del centre d'Europa o la Gran Bretanya estaria restaurat i convenientment exposat en un museu. 

La primera matrícula d'un vehicle Nazar de Lleida.

L'eclosió d'internet i la creació de fòrums que portà associat ha estat la causa que en el curs d'aquests anys els afeccionats de tota mena de matèries hi hagin abocat i compartit nombrosa documentació, coneixements, vivències i records. Sobre la matèria que tractem en aquest espai ens interessa especialment tot allò relacionat amb els camions i autocars d'època. I en aquest  aspecte, tenim la sort que en anys anteriors es produí un estudi detallat i minuciós sobre els principals constructors espanyols de vehicles industrials amb la seva història empresarial, promotors principals i models produïts. Poc es pot afegir i aportar sobre la història de Pegaso, Barreiros i Ebro. Gairebé tot és escrit. Són tres empreses amb llibres que recullen llur història i que disposen de fundacions que conserven i difonen el seu llegat industrial. A més, les multinacionals Iveco i Nissan són les successores de les cases Pegaso i Ebro-Avia respectivament. 

Làmines d'un Pegaso Z-207 Barajas i un Pegaso Comet contingudes en un calendari que publicà Auto Remolcs Girona SA, concessionari oficial Pegaso a Girona, empresa la història de la qual està completament estudiada, recollida i escrita:

Per aquest motiu, i amb l'ànim de compilar tota la història de l'automoció espanyola, uns quants afeccionats han centrat el seu interès devers les marques que no tingueren la projecció i reconeixement de les anteriors. Una de les empreses beneficiades per aquest fet ha estat Nazar. Aquest interès es tradueix en la publicació d'articles en revistes especialitzades sobre aquesta empresa, la comercialització de reproduccions a escala per part d'acreditats maquetistes, treballs penjats a internet sobre la biografia del seu fundador, en Vincenzo Angelino Gervasio, nascut a Nàpols, i estudis sobre els models fabricats. També hi ha un afany en preservar i restaurar les poques unitats que se n'han conservat.

Arran d'una trobada que uns afeccionats feren a Mollerussa el dia 1 de març de 2008 organitzada per l'amic Ricard Palomas en què visitarem alguns dels camions clàssics que ha aplegat el senyor Argelich, descobrirem  casualment un furgó Nazar B transformat en un remolc agrícola cobert. Per alguns dels participants a la trobada era el primer cop que gaudien de la contemplació d'un vehicle Nazar.

El furgó Nazar B descobert a Vila-sana, retratat per en Xavier Maraña:

 

La troballa d'aquest furgó Nazar suscità un viu debat sobre la configuració del vidre davanter que muntava: si el vehicle fou estrenat nou amb aquestes dues peces que formaven el vidre o, per contra, fou el desllorigador eficaç d'un ferrer destre davant l'absència de recanvis, en aquest cas, del vidre davanter trencat al cap d'un temps. Aquesta solució també es podria aplicar als vehicles Nazar que s'estan restaurant amb l'inconvenient de la manca de peces.

Furgó Nazar B transformat en bar ambulant, propietat del senyor Calahorra de Girona, en què s'aprecia el vidre davanter que muntava aquest model: 



No n'hem tret pas l'aigua clara sobre l'origen d'aquest curiós vidre davanter. Tots els catàlegs, fotografies i unitats conservades fins els nostres dies presenten una gran peça de vidre de formes arrodonides. No s'han trobat precedents d'aquesta configuració de vidre. La única solució fóra parlar amb els seu primer amo per esbrinar-ho. Tampoc sabem qui fou el representant de Nazar a Lleida ni els transportistes i comerciants que en tingueren.

La informació que disposem d'aquest vehicle, que no està confirmada, és que fou comprat l'any 1965 per un comerciant que repartia patates. Segons que sembla, el vehicle anava prou bé a desgrat que tenia l'inconvenient de la seva lentitud i poca potència de motor en les costes carregat de sacs de patates. Cap a l'any 1980 fou donat de baixa i reconvertit en un remolc agrícola, fet que n'ha permès que hagi arribat fins els nostres dies.

Fa uns dies, remenant per casa, trobarem la matrícula posterior d'aquest Nazar: 

La matrícula d'aquest Nazar té més importància que no sembla. Simbòlicament, per als afeccionats a aquesta marca, és el primer Nazar lleidatà que tenim llur matrícula als efectes de fer-ne un inventari dels vehicles produïts; i també permet de saber-ne el seu historial. Qui fou el seu primer propietari; per quantes mans passà; i quan fou donat de baixa.

Tant de bo que sigui el primer vehicle Nazar consignat a les terres de Lleida i ben aviat tinguem notícia de més unitats.

Els camions clàssics del senyor Xavier Argelich: crònica i fotografies d'en Xavier Castells i Quintana.

Ahir dissabte dia 9 d'abril ens va convidar amablement el senyor Xavier Argelich, important transportista de Mollerussa, i propietari amb dos germans seus, del concessionari Iveco. El motiu era veure la restauració d'un Pegaso Z-207, també anomenat "Pegasin" o "Pegaso Barajas", ja que va ser el primer model fabricat en aquest barri madrileny.

A les 8 del matí vaig sortir de Barcelona en direcció a Martorell per fer l'obligat peatge, ja que amb la retallada provocada per la crisis el gran pont amb l'estructura quasi bé acabada que havia d'unir l'autovia A2 a Sant Andreu de la Barca amb l'entroncament de Rubí per anar a la part nord de Barcelona, s'ha aturat.

Vaig parar-me a esmorzar a Tàrrega, al restaurant Rogetó dins de la gasolinera de Petromiralles on de bon mati ja tenen encesa la brasa per coure unes bones botifarres, elaborades per ells mateixos.

Havent esmorzat, vaig enganxar un cartell de la trobada de camions antics que es celebrarà el proper dia 16 d'abril a Sant Vicenç de Torelló.

A les 10 del matí em vaig trobar amb el grup de visitants encapçalats pel senyor Gonzalo Garós, de Saragossa. Tot seguit acompanyats pel cap del taller i el senyor Argelich, vam anar a un racó del taller on hi tenien en camió acabat de restaurar, pintat de blanc amb una ratlla vermella en la xapa acanalada del Pegaso, imitant l'estètica de l'època. Fotografies d'aquest Pegaso Z-207 excel·lentment restaurat:

Fotografies dels detalls del Pegaso. Dins de la cabina hi ressalta la tapa transparent de plexiglas que cobreix el motor, i permet de veure els detalls del magnífic motor en V. Fotografies del motor en V:

Aquest Pegaso disposa de tres marxes més una mutiplicadora del canvi, i una reductora d'aire al diferencial. Detall del canvi de marxes: al costat hi ha el botonet de la reductora amunt o avall; a mà esquerra, per sota el volant, la palanca de la mutiplicadora:

Quan calia fer un bon canvi o reducció, deixaves el volant, i amb la mà esquerra accionaves la mutiplicadora i amb la mà dreta el canvi:

La suspensió davantera independent i amb una grossa ballesta perpendicular de roda a roda.

Cortinetes de ferro per a regular les entrades d'aire per refrigerar el motor:

Detall de les esceltxes interiors que permetien al conductor regular l'entrada d'aire a la cabina:

Dipòsit d'aire pels frens:

Petit pulmó per activar la reductora del diferencial:

Fotografia del tablier on s'aprecia la palanca blanca que accionava el gas de mà, així com els botons respectius dels intermitens d'esquerra i dreta. A l'esquerra, sota el volant, hi ha la multiplicadora del canvi de marxes:

Després de visitar el Pegaso Barajas a Mollerussa, ens varem traslladar a la veïna població de Golmés, on el senyor Argelich hi guarda en un descampat diversos camions Pegasos cabina quadrada de 3 i 4 eixos, esperant que el temps els envelleixi com els bons vins.

Allà també hi trobàrem un Pegaso 165 amb acerbi i caixa frigorífica, que havia treballat per un escorxador d'aviram de la zona.







Fotografies de l'interior de la cabina i del tablier:





Detall de l'acerbi:

En aquesta fotografia, presa dins a la cabina, hi veiem sota el volant una petita maneta amb la qual s'acciona l'aire que servia per a fixar l'acerbi.

L'eix d'aquests primers acerbis era més curt que l'eix de les rodes dobles. Aleshores la roda senzilla estava al mig de les dues rodes dobles. Quan circulaves, les rodes de l'acerbi els hi costava Déu i ajuda de seguir la direcció i el sentit de la marxa de les rodes davanteres. Quan calia fer marxa enrera, per a estabilitzar les rodes de l'acerbi, es posava el camió ben recte i es fixava el comandament pneumàtic baixant un piu al centre de l'acerbi que deixava rectes les rodes i permetia maniobrar amb normalitat. S'havia d'anar amb compte de no fer gaire maniobres perquè arrossegaves els pneumàtics, i si duies el camió molt carregat, desgastaves força les gomes amb el fregament del terra.

Així mateix, el comandament de l'acerbi servia perquè quan transitaves en una recta i veloçment, per causa d'un desnivell o d'una pedra es desestabilitzava i embogia l'acerbi, de manera que tan prompte com percebies la vibració, s'havia de córrer a baixar el comandament i fixar-lo. La fàbrica on produïen els acerbi era a Tarragona, concretament afrontava a la carretera nacional 340, a mà esquerra.

Les llantes d'aranya de les rodes del Pegaso 165 era perquè al desmuntar la roda quan punxaves, pesava menys: només es desmuntava la part exterior i el pneumàtic. Com abans es punxaven sovint les rodes, si la llanta era d'una roda de 12, i calia manegar-la completament, pesava moltíssim. En les rodes dels camions petits, en canvi, era molt més fàcil de manegar-la perquè pesava molt menys.

TRANSPORTS CASTELLS, de Torelló, que era l'empresa del meu pare, tenia un camió Pegaso Comet dels primers amb el tablier al mig, i matrícula B-305218, que se li va muntar un acerbi.

Fotografia del Pegaso Comet amb acerbi i matrícula B-305218, amb dos germans meus dintre, presa al carrer de Sant Antoni de Torelló:

Aquest camió va acabar de mala manera, a l'autopista tot just sortint de l'avinguda Diagonal de Barcelona en direcció a Sant Feliu de Llobregat. El Pegaso es va embalar, les rodes de l'eix de l'acerbi van embogir, i el xofer no va reaccionar a temps d'accionar el fixador de l'acerbi amb el resultat del bolcatge del camió sense que per sort calgués lamentar danys personals. Casualment, hi anava d'ajudant el meu germà petit, en Jordi. El carregament que duia era cartró amb fulles, i després de l'accident el vent va escampar el cartró fins a la riba del riu Llobregat en el tram de Molins de Rei.

Jo venia de Madrid amb un Pegaso Super Comet i a l'altura de Molins de Rei, de la carretera estant, vaig veure varies fulles de cartró que m'eren familiars. Vaig pensar que havia succeït alguna cosa. Efectivament, una mica mes amunt vaig trobar-me el Pegaso Comet bolcat. Ja hi havia arribat el meu pare. Vàrem trucar a l'empresa GRUES ESCUER, de Sant Andreu de la Barca, que van remolcar el camió accidentat fins al desballestament.

Seguint la visita a Can Argelich, vam anar a parar a una petita granja amb una vivenda al costat, també a Golmés, on el senyor Argelich hi guarda un camió Bedford de benzina completament restaurat i en ordre de marxa. Aquest camió era una bona màquina a l'època i el disseny de la seva cabina també:

Fotografia del motor de benzina del Bedford amb el detall de les bugies:

Detall dels bonics rellotges del tablier d'aquest Bedford i de l'interior de la cabina:

En aquest garatge també hi ha un camió Ford amb un motor de 8 cilindres en V, de benzina, restaurat i en ordre de marxa:

Tablier del Ford:

El senyor Argelich també hi té un Pegaso Comet comprat a un transportista de Martorell. Aquest camió també està envellint igual que els altres Pegasos del descampat per a sortir dintre de 20 ó 30 anys.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, abril del 2011.