diumenge, 10 d’abril de 2011

Els camions clàssics del senyor Xavier Argelich: crònica i fotografies d'en Xavier Castells i Quintana.

Ahir dissabte dia 9 d'abril ens va convidar amablement el senyor Xavier Argelich, important transportista de Mollerussa, i propietari amb dos germans seus, del concessionari Iveco. El motiu era veure la restauració d'un Pegaso Z-207, també anomenat "Pegasin" o "Pegaso Barajas", ja que va ser el primer model fabricat en aquest barri madrileny.

A les 8 del matí vaig sortir de Barcelona en direcció a Martorell per fer l'obligat peatge, ja que amb la retallada provocada per la crisis el gran pont amb l'estructura quasi bé acabada que havia d'unir l'autovia A2 a Sant Andreu de la Barca amb l'entroncament de Rubí per anar a la part nord de Barcelona, s'ha aturat.

Vaig parar-me a esmorzar a Tàrrega, al restaurant Rogetó dins de la gasolinera de Petromiralles on de bon mati ja tenen encesa la brasa per coure unes bones botifarres, elaborades per ells mateixos.

Havent esmorzat, vaig enganxar un cartell de la trobada de camions antics que es celebrarà el proper dia 16 d'abril a Sant Vicenç de Torelló.

A les 10 del matí em vaig trobar amb el grup de visitants encapçalats pel senyor Gonzalo Garós, de Saragossa. Tot seguit acompanyats pel cap del taller i el senyor Argelich, vam anar a un racó del taller on hi tenien en camió acabat de restaurar, pintat de blanc amb una ratlla vermella en la xapa acanalada del Pegaso, imitant l'estètica de l'època. Fotografies d'aquest Pegaso Z-207 excel·lentment restaurat:

IMG_0972[1]

IMG_1002[1]


IMG_0993[1]

IMG_0999[1]


IMG_0997[1]

010822rq3[1]

Fotografies dels detalls del Pegaso. Dins de la cabina hi ressalta la tapa transparent de plexiglas que cobreix el motor, i permet de veure els detalls del magnífic motor en V. Fotografies del motor en V:

10803yb8[1]

IMG_0975[1]

Aquest Pegaso disposa de tres marxes més una mutiplicadora del canvi, i una reductora d'aire al diferencial. Detall del canvi de marxes: al costat hi ha el botonet de la reductora amunt o avall; a mà esquerra, per sota el volant, la palanca de la mutiplicadora:

IMG_0984[1]

Quan calia fer un bon canvi o reducció, deixaves el volant, i amb la mà esquerra accionaves la mutiplicadora i amb la mà dreta el canvi:

IMG_0979[1]

La suspensió davantera independent i amb una grossa ballesta perpendicular de roda a roda.

IMG_1016[1]

Cortinetes de ferro per a regular les entrades d'aire per refrigerar el motor:

IMG_1004[1]

Detall de les esceltxes interiors que permetien al conductor regular l'entrada d'aire a la cabina:

IMG_0989[1]

IMG_0988[1]

Dipòsit d'aire pels frens:

IMG_0996[1]

Petit pulmó per activar la reductora del diferencial:

IMG_1001[1]

Fotografia del tablier on s'aprecia la palanca blanca que accionava el gas de mà, així com els botons respectius dels intermitens d'esquerra i dreta. A l'esquerra, sota el volant, hi ha la multiplicadora del canvi de marxes:

IMG_0978[1]


IMG_1007[1]

Després de visitar el Pegaso Barajas a Mollerussa, ens varem traslladar a la veïna població de Golmés, on el senyor Argelich hi guarda en un descampat diversos camions Pegasos cabina quadrada de 3 i 4 eixos, esperant que el temps els envelleixi com els bons vins.

IMG_1021[1]

Allà també hi trobàrem un Pegaso 165 amb acerbi i caixa frigorífica, que havia treballat per un escorxador d'aviram de la zona.

IMG_1023[1]

IMG_1025[1]

IMG_1036[1]

Fotografies de l'interior de la cabina i del tablier:

IMG_1028[1]

IMG_1030[1]

Detall de l'acerbi:

IMG_1026[1]

En aquesta fotografia, presa dins a la cabina, hi veiem sota el volant una petita maneta amb la qual s'acciona l'aire que servia per a fixar l'acerbi.

IMG_1032[1]

IMG_1027[1]

L'eix d'aquests primers acerbis era més curt que l'eix de les rodes dobles. Aleshores la roda senzilla estava al mig de les dues rodes dobles. Quan circulaves, les rodes de l'acerbi els hi costava Déu i ajuda de seguir la direcció i el sentit de la marxa de les rodes davanteres. Quan calia fer marxa enrera, per a estabilitzar les rodes de l'acerbi, es posava el camió ben recte i es fixava el comandament pneumàtic baixant un piu al centre de l'acerbi que deixava rectes les rodes i permetia maniobrar amb normalitat. S'havia d'anar amb compte de no fer gaire maniobres perquè arrossegaves els pneumàtics, i si duies el camió molt carregat, desgastaves força les gomes amb el fregament del terra.

Així mateix, el comandament de l'acerbi servia perquè quan transitaves en una recta i veloçment, per causa d'un desnivell o d'una pedra es desestabilitzava i embogia l'acerbi, de manera que tan prompte com percebies la vibració, s'havia de córrer a baixar el comandament i fixar-lo. La fàbrica on produïen els acerbi era a Tarragona, concretament afrontava a la carretera nacional 340, a mà esquerra.

Les llantes d'aranya de les rodes del Pegaso 165 era perquè al desmuntar la roda quan punxaves, pesava menys: només es desmuntava la part exterior i el pneumàtic. Com abans es punxaven sovint les rodes, si la llanta era d'una roda de 12, i calia manegar-la completament, pesava moltíssim. En les rodes dels camions petits, en canvi, era molt més fàcil de manegar-la perquè pesava molt menys.

TRANSPORTS CASTELLS, de Torelló, que era l'empresa del meu pare, tenia un camió Pegaso Comet dels primers amb el tablier al mig, i matrícula B-305218, que se li va muntar un acerbi.

Escanear0011-4[1]

Fotografia del Pegaso Comet amb acerbi i matrícula B-305218, amb dos germans meus dintre, presa al carrer de Sant Antoni de Torelló:

Escanear0011[1]

Aquest camió va acabar de mala manera, a l'autopista tot just sortint de l'avinguda Diagonal de Barcelona en direcció a Sant Feliu de Llobregat. El Pegaso es va embalar, les rodes de l'eix de l'acerbi van embogir, i el xofer no va reaccionar a temps d'accionar el fixador de l'acerbi amb el resultat del bolcatge del camió sense que per sort calgués lamentar danys personals. Casualment, hi anava d'ajudant el meu germà petit, en Jordi. El carregament que duia era cartró amb fulles, i després de l'accident el vent va escampar el cartró fins a la riba del riu Llobregat en el tram de Molins de Rei.

Jo venia de Madrid amb un Pegaso Super Comet i a l'altura de Molins de Rei, de la carretera estant, vaig veure varies fulles de cartró que m'eren familiars. Vaig pensar que havia succeït alguna cosa. Efectivament, una mica mes amunt vaig trobar-me el Pegaso Comet bolcat. Ja hi havia arribat el meu pare. Vàrem trucar a l'empresa GRUES ESCUER, de Sant Andreu de la Barca, que van remolcar el camió accidentat fins al desballestament.

Seguint la visita a Can Argelich, vam anar a parar a una petita granja amb una vivenda al costat, també a Golmés, on el senyor Argelich hi guarda un camió Bedford de benzina completament restaurat i en ordre de marxa. Aquest camió era una bona màquina a l'època i el disseny de la seva cabina també:

IMG_1037[1]

IMG_1088[1]

Fotografia del motor de benzina del Bedford amb el detall de les bugies:

IMG_1083[1]

Detall dels bonics rellotges del tablier d'aquest Bedford i de l'interior de la cabina:

IMG_0968[1]

En aquest garatge també hi ha un camió Ford amb un motor de 8 cilindres en V, de benzina, restaurat i en ordre de marxa:

IMG_1046[1]

IMG_1065[1]

IMG_1066[1]

Tablier del Ford:

IMG_1061[1]

El senyor Argelich també hi té un Pegaso Comet comprat a un transportista de Martorell. Aquest camió també està envellint igual que els altres Pegasos del descampat per a sortir dintre de 20 ó 30 anys.


Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, abril del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada