Més carrosseries fabricades per en Josep Vert i Planas: anys 1950 i 1960 (IV).

Poc a poc la producció industrial espanyola es va recuperar amb més vehicles fabricats i matriculats. La producció industrial de camions i autocars a l’Estat espanyol va ser gairebé testimonial a la dècada del 1940, marcada per la desaparició de la Hispano Suiza i llur substitució per ENASA, empresa estatal fabricant dels camions Pegaso.

Paulatinament, als anys 1950 Pegaso es va consolidar com el fabricant de camions grossos, amb una posició gairebé de monopoli. Sembla que la competència no era admissible en l’economia franquista, molt intervencionista i planificada. Era un oligopoli amb conseqüències devastadores. L’estat espanyol va trigar més de vint anys a recuperar el nivell de vida anterior a l’any 1936. L’emigració i la pobresa forçosa van ser la única opció per a milers d’espanyols.

L’augment de la producció dels vehicles fabricats per ENASA sota la marca Pegaso, a partir del 1950, va permetre la renovació i augment de les flotes de les empreses d’autocars i autobusos. Són els anys que en Josep Vert va començar a carrossar xassís Pegaso.

Dues carrosseries muntades sobre un xassís Pegaso construïdes per en Josep Vert i Planas en llur taller de Torroella de Montgrí. Al fons, la mola imponent del Montgrí, testimoni de les creacions d’aquest gran carrosser empordanès:

Una altre carrosseria sobre un xassís Pegaso. En Josep Vert estava amatent a les novetats i innovacions del mercat, amb un gran delit per tenir uns dissenys moderns, funcionals i bells. Aquesta carrosseria n’és una mostra evident.

A mitjans dels anys 1950, també va haver-hi més peces i proveïdors al mercat. Aquesta circumstància permetia d’eixamplar el ventall de dissenys i alternatives als clients.

Una de les feines d’en Josep Vert era reparar les carrosseries danyades per causa d’un accident com aquest autocar Pegaso matriculat a Lleida, fotografiat dins del taller de Torroella de Montgrí:

Un autocar retratat per en Josep Vert i Planas, amb el disseny característic dels anys 1950, on hi predominaven les línies arrodonides i l’abundor de cromats i ornaments. Sembla que els carrossers volien dissimular les misèries i estretors de l’època. Els usuaris d’aquells vehicles segur que es sentien importants de poder desplaçar-se muntats en vehicles tan barrocs:

Una furgoneta DKW, fabricada a Vitoria-Gasteiz per IMOSA, que en Josep Vert va transformar per a ús de microbús. Tenien uns motors tan senzills i justos aquestes DKW que no tiraven pas gaire:

Un autocar carrossat per en Vertmetal, a Girona, per encàrrec de La Hispano Igualadina SA. Vermetal, empresa fundada per en Josep Vert a principis de la dècada del 1960 va especialitzar-se en la construcció de tota mena de carrosseries metàl·liques. Disposava d’una moderna nau a Girona. També atenien encàrrecs especials i carrosseries de camions, particularment caixes frigorífiques:

Continuarà.

Més carrosseries construïdes per en Josep Vert i Planas (II).

En aquest repàs d’algunes de les fotografies disperses que integren l’important arxiu fotogràfic que va aplegar en Josep Vert i Planas, abordem en aquesta crònica les fotografies de carrosseries construïdes a Torroella de Montgrí a la dècada del 1940 i 1950.

Són carrosseries muntades sobre xassís amb motor i capó, molt característic del període comprès entre els anys 1940 i 1960. Pegaso, aleshores l’únic gran fabricant de camions grossos espanyol, fabricava els autocars sense morro. Un avenç sens dubte, herència de la cabina avançada que la Hispano Suiza de Barcelona havia desenvolupat a principis dels anys 1940. Les primeres fotografies corresponen a una carrosserias fabricades per encàrrec de l’empresa Bernal, de Madrid, sobre un xassís Mercedes Benz:

Un carrosseria sobre un xassís Man també de l'empresa Bernal de Madrid. Al fons, el Montgrí amb el castell que el corona:

Un altre client principal d’en Josep Vert fou l’empresa Autolíneas Alsina, a qui va construir-li aquesta carrosseria:

Un altre carrosseria fabricada a Can Vert sobre un xassís d’un vehicle nord-americà. No sabem precisar-ne la marca i el model. Al fons, el cim del Montgrí amb el castell, una imatge que en Vert li agradava particularment:

A l’arxiu fotogràfic d’en Josep Vert també hi ha dues fotografies d’un autobús anglès de l’empresa Lerma, titular de la línia regular de València a Bunyol:

Continuarà.

El furgó de la Mútua Catalana d'Accidents i Incendis carrossat per en Josep Vert i Planas.

LA MUTUA CATALANA D’ACCIDENTS I INCENDIS, fundada a Barcelona el 1905, oferia assegurances d’accidents de treballs i incendis de les indústries i comerços domiciliades a Catalunya. Era una mútua per a prevenir els riscs que podessin patir els industrials i comercials, tant de les seves instal·lacions com de la salut i accidents dels seus treballadors.

L’any 1933 es van modificar els estatuts que regien aquesta mútua, ampliant-ne l’objecte a la protecció davant dels riscs d’accidents de treball i els incendis que podessin patir les indústries tèxtils: les filatures, teixidores, estampats, blanqueig, tint i aprest. L’objectiu era clar. La indústria tèxtil era la més importants de Catalunya, pel nombre d’empreses i de treballadors que ocupava. Una mútua d’accidents de treballs havia de cobrir un sector productiu d’aquesta importància.

La Mútua Catalana d’Accidents i Incendis va continuar l’activitat mutualista després de la guerra civil. Els estralls i les conseqüències derivades d’aquella tragèdia col·lectiva no van impedir de continuar prestant els serveis que li eren propis.

Per acomplir les tasques de prevenció dels risc de malalties laborals, als anys 1950, la MUTUA CATALANA D’ACCIDENTS I INCENDIS va comprar un furgó destinat al servei mòbil de foto-radioscòpia, o sigui, de radiografies. Aquest furgó es desplaçava a les empreses i indústries integrades dins d’aquesta mútua per a realitzar les radiografies als seus treballadors.

Aquest furgó va ser carrossat per en Josep Vert al seu taller de Torroella de Montgrí. Precisament, Tallers Vert va especialitzar-se en carrosseries especials i a mida dels desitjos del client, com ho era aquest encàrrec. El disseny i les solucions tècniques aplicades corresponen a la dècada del 1950.

Segons les notes manuscrites de puny i lletra del senyor Vert, aquest vehicle anava adreçat principalment al servei de radiografies i anàlisis mèdiques dels treballadors de la indústria tèxtil.

Els coneixements d’en Josep Vert adquirits en la construcció de carrosseries i l’ús capdavanter del metall, juntament amb un disseny modern i uns acabats de qualitat, van permetre-li d’especialitzar-se en carrosseries singulars que desenvoluparia a bastament durant la dècada següent, del 1960, en carrosseries muntades principalment sobre camions i furgonetes Austin-Sava.

L'autobús Pegaso 5040 de l'empresa Gómez que cobria la línia regular de Sabadell a Martorell.

A l'arxiu d'en Josep Vert hi ha unes fotografies d'un autobús Pegaso 5040, amb carrosseria Monotral de gran bellesa. Pertanyia a l'empresa AUTOCARS GÓMEZ i cobria la línia regular de Sabadell a Martorell per Terrassa.

Les carrosseries Monotral muntades sobre xassís Pegaso i que incorporaven al frontal la creu estilitzada del camió Pegaso 200 i l'automòbil Pegaso Z-102, amb la xapa acanalada, és possiblement de les més encertades que es van fabricar a la dècada del 1960. Van gaudir igualment de molt bona acollida entre els professionals.

En Josep Vert era un gran afeccionat a la fotografia. Per motius de lleure i professionals, va fotografiar nombrosos autocars i autobusos, incloent-hi autocars estrangers que duien els primers turistes a la Costa Brava. Les carrosseries d'autocars construïts per d'altres fabricants espanyols també van ser objecte de l'interès del senyor Vert.

Aquest Pegaso 5040 fou matriculat tot just carrossat. Encara tenia la matrícula verda provisional. No hi ha cap dubte que l'interès d'en Josep Vert era estudiar la carrosseria i els acabats que oferia, com la distribució interior, els materials usats, els seients, les portes i les finestres. Per a un carrosser que volia estar a l'avantguarda, era imprescindible conèixer el que fabricava la competència, i més encara si era un producte que gaudia d'una bona requesta.

Fotografies de l'autobús Pegaso 5040 de l'empresa AUTOCARS GOMEZ amb una carrosseria Monotral:

La difusió d'aquest important arxiu, gràcies a la família Vert i als senyors Miquel Graells i Jordi Planas, permet de recuperar d'altres vehicles que van circular pel país, un dels objectius d'aquest bloc.

Les targetes d'autos nord-americans d'en Josep Vert i Planas.

En Josep Vert tenia un acusat delit pel disseny de les carrosseries que produïa. Les carrosseries que va fabricar als anys 1950, malgrat les dificultats que hi havia per assolir peces i material, palesen una gran modernitat i preocupació estètica i d'acabats.

Les cròniques publicades sobre aquest carrosser reflecteixen la gran varietat de carrosseries produïdes i els dissenys completament diferents que oferia. En Josep Vert tenia la capacitat d'oferir a cada client la carrossseria que volia. Tot un exemple de treball artesanal i a mida dels desitjos del client.

Aquest ample ventall de carrosseries que fabricava en Josep Vert va permetre-li de tenir clients, alguns de força importants com la Hispano Igualadina o La Requenense, escampats arreu de l'Estat Espanyol. Val a dir que Catalunya de sempre ha estat el principal productor de carrosseries de l'Estat espanyol.

Aquest treball personal no era pas incompatible amb la qualitat de les carrosseries que fabricava en Josep Vert. Home pulcre, meticulós i perfeccionista, maldava per fabricar unes carrosseries de qualitat malgrat la precarietat de les matèries primeres usades.

Les deficients carreteres de l'època i els olis i greixos que s'usaven no podien pas garantir un correcte manteniment dels vehicles. Les panes dels elements mecànics dels vehicles d'aquells anys i les solucions que calia improvisar eren constants. S'apedaçaven invents sorprenents per poder tenir el vehicle en condicions de circular.

Amb el propòsit de difondre tot l'arxiu fotogràfic del senyor Josep Vert gràcies a l'amabilitat de la família Vert i dels senyors Miquel Graells i Jordi Planas, us oferim unes targetes postals d'autos nord-americans de la segona meitat dels anys 1940, propietat del senyor Vert:

El disseny d'aquests vehicles segurament que va influir en algunes de les carrosseries fabricades per en Josep Vert. En aquells anys, la indústria automobilística de Detroit senyorejava arreu del món. Els seus vehicles eren sinònim d'elegància, disseny i qualitat.

La tinença d'aquestes postals per en Josep Vert també palesa el seu interès d'estar al corrent de les novetats en quant al disseny dels vehicles, malgrat l'isolament que patia el país per causa d'una dictadura militar que malfiava de tot allò que procedís de l'estranger. Una mostra de l'estupidesa profunda del règim franquista, que contrastava amb l'interès d'aprendre i saber d'en Josep Vert.

Algunes fotografies de carrosseries de furgonetes i camions fabricades per en Josep Vert i Planas, de Torroella de Montgrí (I).

En Josep Vert i Planas va néixer a Torroella de Montgrí l'any 1914. Atès que procedia d'una família de carreters, va aprendre l'ofici a casa seva. A la primera meitat dels anys 1930 va començar a fabricar carrosseries d'autocars, construïdes de fusta, on hi destacava una gran preocupació estètica, moderna i reeixida. També fabricava caixes per a camions.

Després de la guerra civil, en Josep Vert va reemprendre l'activitat de fabricació de carrosseries al seu taller de Torroella de Montgrí. El prestigi i reconeixement assolit com a carrosser va permetre-li de treballar de valent en la reconstrucció de moltes carrosseries d'autocars d'empreses de molta anomenada. També va transformar camions i furgonetes.

Com a carrosser, sempre va estar molt amatent a les novetats que apareixen al mercat. Va ser un pioner en la fabricació de les carrosseries metàl·liques per als camions i autobusos. A començaments dels anys 1960 va traslladar-se a una moderna nau industrial de Girona, creant l'empresa Vertmetal.

A més, sempre va tenir un gran interès per la història de Torroella de Montgrí i els seus voltants. Va ser confundador del Centre d'Estudis del Montgrí, entitat que va dirigir i que va esdevenir el Museu del Montgrí i el Baix Ter. Avui dia és el Museu de la Mediterrània.

Durant els anys 1960 i 1970 també va recuperar i restaurar vehicles clàssics, una activitat que l'apassionava. És autor d'una obra monumental i única sobre la història dels carreters, carrossers i empreses d'autocars de les comarques gironines, editada en tres volums. Aquesta activitat d'estudi, recopilació i redacció dels llibres va desenvolupar-la principalment un cop jubilat. Va morir a Torroella de Montgrí l'any 2002.

Dies enrere, en Joan Brugués i Prat va trobar-se casualment amb en Jordi Planas, de Torroella de Montgrí. Gràcies a en Jordi Planas i en Miquel Graells hem tingut accés a part del monumental arxiu fotogràfic que va aplegar el Josep Vert sobre els carrossers i vehicles de les comarques gironines, un dels més importants que s'han conservat sobre aquesta temàtica a Catalunya.

En aquesta crònica exposem algunes de les carrosseries fabricades per en Josep Vert de camions i furgonetes, que palesen la qualitat del seu treball. La primera fotografia correspon a un camionet Chevrolet, de l'empresa de lícors i begudes Víctor Auguet, de Girona, carrossat amb una caixa de fusta i una vela:



Una carrosseria metàl·lica sobre un camió:



Un camió Studebaker carrossat al taller de Can Vert de Torroella de Montgrí:



Una caixa de fusta amb vela muntada sobre un camió Studebaker nordamericà:



Un bonic Studebaker de la casa de Teixits, ca l'Arbossé, de Girona:



Un altre Studebaker carrossat per en Vert, una marca molt ben acollida a les comarques gironines abans de la guerra civil:



A la postguerra, va carrossar camions com aquest camió nord-americà de l'empresa de transports Vidal, de Sant Feliu de Guíxols:

Un altre camió nordamericà carrossat per en Josep Vert, de Can Martinoy de Torroella de Montgrí:

Un auto matriculada a València i carrossat com a furgó per en Josep Vert:









Un camió Mercedes Benz amb una cabina i una caixa de fusta, un treball excel·lent:



Un camió Bedford amb una caixa tancada:



Una DKW de la casa de rentadores Perco, una imatge característica de principis dels anys 1960:



Un camió Ebro B de les rentadores Perco:





Un furgó construït a la fàbrica de Girona, que palesa un acabat de gran qualitat i vistositat:















Unes furgonetes d'exposició mòbil de les rentadores Crolls, fabricades a Reus. Indubtablement, els anys 1960, tothom va començar a adquirir electrodomèstics de tota mena -neveres, rentadores, rentavaixelles, televisions i cuines. La misèria de la postguerra esdevenia poc a poc un malson llunyà i que calia oblidar el més aviat possible:



Una altre carrosseria metal·lica tancada:



Un Ebro C-150 amb una caixa de repartiment de cerveses Pripps:





Un camió Ebro C550 de distribució de la Pepsi-Cola:



I diversos furgons Sava dels estudis cinematogràfics Barcelona Films SA:







Volem agrair al senyor Brugués les gestions realitzades, i a la família Vert, i als senyors Jordi Planas i Miquel Graells les facilitats atorgades per a poder difondre aquest important arxiu en aquest bloc. Continuarà.