dissabte, 23 de març de 2013

L'autocar de Filatures Llaudet SA de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).

Un dels fets més sorprenents de la Península Ibèrica és l'indret on va arrelar la revolució industrial: Catalunya, un país muntanyós que no disposava de recursos naturals. L'aptitud dels catalans pel treball i el comerç va obrar aquest fet extraordinari.

Si hom hagués analitzat al segle XVII el territori peninsular que disposava de les millors condicions per al desenvolupament industrial hagués manifestat, sense cap dubte, Andalusia. Reunia totes les condicions adients perquè hi arrelés la revolució industrial: un gran territori dotat de planures, grans ciutats ben comunicades, rius excel·lents, alguns dels quals, en part, navegables, i ports pel trànsit de mercaderies. La ciutat de Màlaga va industrialitzar-se fortament per bé que no va tenir malauradament continuïtat.

En canvi, un país petit i esqueixat per muntanyes i serres, mal comunicat i amb una terra aspre i pobre va desenvolupar una intensa activitat industrial, amb el tèxtil al capdavant, del qual va ser-ne un del principals productors mundials a principis del segle XX.

L'esperit comercial dels catalans ja s'havia manifestat intensament amb el comerç marítim per la Mediterrània en els segles XIII, XIV i XV, activitat que va recollir-se en el Consolat de Mar, i les normes dels gremis d'artesans que regulaven les activitats comercials i productives, algunes de les quals perfectament reglamentades al segle XIII.

En aquest context, el rendiment dels pocs recursos del país va ser absolut. Era una necessitat imposada per la migradesa dels recursos naturals del país. Els rius, particularment els de la Catalunya vella, van ser sotmesos a un intens aprofitament. A les conques del Ter, el Freser, el Llobregat, el Segre i el Cardener s'hi van establir fàbriques que donarien lloc a les colònies. L'eixutesa de la comarca de l'Anoia no va ser impediment perquè disposés d'una remarcable activitat d'adoberia.

Els rius de la comarca del Ripollès també van participar de la progressiva implantació de fàbriques a les seves ribes. Una de les colònies tèxtils fou l'empresa Filatures Llaudet SA, sobre el riu Ter, a tocar de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta empresa va ser fundada a principis del segle XX pel senyor Josep Llaudet. El seu fill Enric, també gran afeccionat al futbol, va presidir el Futbol Club Barcelona en un anys que aquesta reconeguda i popular institució esportiva era dominada pels grans industrials tèxtils catalans: l'Agustí Montal Galobart i el seu fill Agustí Montal Costa, l'Enric Martí Carreto, i en Francesc Miró-Sans, per citar-ne els presidents més coneguts.

Les colònies tèxtils, allunyades sovint dels nuclis urbans, havien de procurar el transport dels seus treballadors. Aquesta necessitat era particularment apressant en la dècada del 1940 i 1950 caracteritzada pels pocs vehicles disponibles. Era costum en aquells anys que les empreses principals tinguessin camions i autocars propis destinats al transport de les mercaderies i del personal.  

A l'arxiu d'en Josep Vert i Planas hi ha la fotografia d'un autocar de l'empresa Filatures Llaudet SA que, segons les notes manuscrites del senyor Vert, era dipositada a l'arxiu parroquial de Sant Joan de les Abadesses. La fotografia correspon a l'entrada de la colònia:

IMG_6579

Aquest autocar transportava el personal de Filatures Llaudet SA que residia a Sant Joan de les Abadesses fins a la colònia, i els retornava a casa un cop acabada la jornada laboral. També duia els infants que residien a la colònia fins al col·legi de Sant Joan de les Abadesses. Com s'aprecia en la fotografia, va ser carrossat de nou en els anys 1950 i se li va acoblar un motor Perkins, com era costum aquells anys. No podem precisar el carrosser que va construir aquesta carrosseria. En Josep Vert tampoc ho manifesta enlloc.

Filatures Llaudet SA va tenir dos autocars més, de la seva propietat, per al transport del personal que residia a Sant Joan de les Abadesses, servei que van prestar fins que l'empresa va tancar definitivament les portes. En canvi, el transport dels infants des de la colònia fins al col·legi de Sant Joan de les Abadesses es va abandonar molts anys enrere. La normativa sobre el transport escolar impedia la prestació d'aquest servei directament per l'empresa.  

Com la major part d'empreses tèxtils dels país, Filatures Llaudet SA va patir la greu crisi de les indústries de filatura de principis dels anys 1970. Són els anys de les reconversions industrials, la reducció de personal i la renovació de maquinària per abaratir costos i guanyar competitivitat. Tanmateix els esforços esmerçats no van pas donar pas els fruits esperats.

Estat actual de la fàbrica i les cases que ocupaven els treballadors de la colònia, al peu de la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Sant Pau de Segúries. La primera fotografia correspon a l'antiga entrada del personal de la fàbrica, espai on es va retratar l'autocar de la colònia amb el seu xofer repenjat a la porta del conductor:
 IMG_0068

IMG_0067

IMG_0069

IMG_0070

A principis del segle XXI progressivament Filatures Llaudet SA va tancar les fàbriques escampades arreu del país. L'any 2006 va tancar la moderna fàbrica de filatura aixecada al costat de l'antiga nau de Sant Joan de les Abadesses que estava dotada de la maquinària més moderna del mercat.

Fotografia de la moderna nau que Filatures Llaudet SA va aixecar a l'altre cantó de la carretera, tancada des de l'any 2006, i adquirida per l'Institut Català del sòl per facilitar la implantació d'empreses en aquest cantó del Ripollès, un projecte arruïnat per causa de la greu crisi econòmica que afecta tots els països europeus:

IMG_0071

3 comentaris:

  1. Hola, bona tarda:
    En relació a l’autocar de “Filatures Llaudet”. Quan dius que es va recarrossar als anys 50 i que se li va muntar un motor Perkins. ¿A part de l’escut de la Perkins que surt clarament a la fotografia, tens alguna dada sobre aquest vehicle i la seva carrosseria anterior? ¿Com saps que es va recarrossar i que se li va substituir el motor? M’agradaria molt que tinguessis més informació sobre aquest vehicle, que em poguessis dir alguna cosa i poder confirmar les meves sospites. Ja em diràs. Moltes gracies.

    ResponElimina
  2. La fotografia d'aquest vehicle, que forma part de l'arxiu Vert, procedeix de l'arxiu parroquial de Sant Joan de les Abadesses. Per redactar l'article vàrem parlar amb el senyor Enric Llaudet, membre de la família propietària de l'empresa sense cap resultat positiu.

    La informació consignada en l'article és basa en meres conjectures, hipòtesis. El senyor Vert tampoc facilita cap informació addicional. Segur que a l'arxiu parroquial on la trobà no hi havia pas cap informació. Home meticulós i perfeccionista, si hi hagués hagut cap informació, per minsa que fos, l'hagués consignada.

    La data de matriculació del vehicle, dada que procedeix de llur matrícula, no és correspon pas amb l'època de la carrosseria que munta. A més, gairebé tots els autocars matriculats en els anys 1920 i 1930 que no es perderen per causa de la guerra civil i havien estat requisats pels comitès locals, un cop recuperats per llurs legítims propietaris, aquests els hagueren de carrossats de nou. La major part de vehicles, arran de la guerra, estaven desfets, devastats.

    I finalment el motor Perkins -com també el motor Barreiros- fou el motor per excel·lència que equipaven els vehicles reconstruïts en els anys 1940 i 1950. Aquest cúmul de dades ens indueix a suposar, amb cert fonament creiem, que es tracta d'un vehicle reconstruït. Tampoc sabem a qui pertanyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt agraït per la teva resposta. Es una llàstima que no es tinguin més dades. Si trobo alguna dada ja t’ho diré.

      Elimina