Les mines de carbó de Malpàs i de plom de Cierco que explotava Minera Industrial Pirenaica SA als anys 1940 per compte de ENHER.

Els recursos minerals de l'Alta Ribagorça, una comarca isolada amb poques comunicacions amb les comarques veïnes, no s'havien explotat per la dificultat que plantejava el transport fins al lloc de destí. En Victoriano Múñoz i Oms, funcionari de la Diputació de Lleida en la dècada dels anys 1920, sabia de l'existència d'aquestes riqueses minerals a la comarca de l'Alta Ribagorça. 

L'any 1931, a redós de l'alegria provocada per l'adveniment de la Segona República, es va constituir la societat Minera Industrial Pirenaica SA (MIPSA) amb un capital d'un milió de pessetes i amb l'objectiu d'explotar les mines de carbó de Malpàs. Al capdavant d'aquest projecte hi havia l'enginyer lleidatà Victoriano Muñoz.

Els projectes industrials endegats per MIPSA a la primera meitat dels anys 1930, sota la direcció del senyor Victoriano Múñoz, són el precedent de les grans actuacions que ENHER, també comandada pel senyor Muñoz, va executar a la comarca després de la Guerra Civil. 

A Malpàs MIPSA explotava dues mines de carbó batejades amb el nom de Júpiter i Egara, aquesta darrera en honor al senyor Joan Vallès i Pujals, conegut advocat, empresari i polític de Terrassa, accionista de MIPSA i posteriorment conseller de ENHER. El carbó extret es transportava fins a Balaguer, on era carregat al tren de Lleida. Aquesta línia de tren, de projecció transfronterera, mor a La Pobla de Segur, la seva última estació. 

Els anys gloriosos de les mines de carbó de Malpàs són els de la immediata postguerra espanyola amb l'autarquia econòmica i l'aïllament internacional de la dictadura del general Franco, aliat de les potències de l'eix. La necessitat de disposar de matèries primeres va impulsar l'extracció de carbó i de totes les matèries primeres acumulades al subsòl. 

En la dècada del 1940, anys de molta pobresa, sofriment i repressió, l'activitat econòmica de les mines de carbó de Malpàs i de plom de Cierco, un poble integrat al municipi de Vilaller, que explotava Minera Industrial Pirenaica SA per compte de l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA i que generava molta ocupació laboral, va ser providencial per la comarca de l'Alta Ribagorça per garantir l'assentament de la població. També s'ha d'apuntar els beneficis respecte de la millora de les carreteres i els de caràcter social traduïts en habitatges, escoles, economats, assistència mèdica i activitat comercial.  

Els rendiments econòmics procedents de l'explotació de les mines de plom de Cierco va permetre-li a ENHER la compra de maquinària i béns d'equip importats de l'estranger que havia d'instal·lar a les centrals hidroelèctriques que construïa en el curs del riu Noguera Ribagorçana. Aquells anys tot era molt precari.

El carbó procedent de les mines de Malpàs va alimentar els forns de la fàbrica de Xerrallo que subministrava el ciment usat per ENHER en la construcció de les presses del riu Noguera Ribagorçana. Era un procés productiu autosuficient motivat per les circumstàncies d'aleshores.

La fàbrica de ciment de Xerallo i les mines de carbó de Malpàs van tancar l'any 1973. Les mines de plom de Cierco va tancar definitivament l'any 1984. Un autèntic cop per les comarques del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça. Una petita part de l'obra colossal de l'enginyer Victoriano Muñoz i Oms s'extingia per sempre. En resta la seva obra principal, els embassament que ENHER va aixecar al riu Noguera Ribagorçana, una de les grans obres civils de la segona meitat del segle XX a Catalunya que proveeixen part de l'electricitat que consumeix el país.

Fotografies de la foneria de MIPSA:







Instal·lacions del forn elèctric de MIPSA a Cierco:

Fotografies datades l'any 1947 de les mines de carbó que MIPSA explotava a Malpàs, un poblet de El Pont de Suert, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça:

Part de les instal·lacions de les mines de carbó de MIPSA a Malpàs l'octubre del 1948:







Campament del treballadors de les mines de plom de Cierco que explotava MIPSA:



Safareig de les mines de plom de Cierco que explotava eficaçment MIPSA:



Pont d'accés al safareig de les mines de plom de Cierco, una obra sòlida i ben construïda:

El túnel de Vielha, que comunica les comarques de l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, es va començar a construir l'any 1926 sota la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que va impulsar l'execució d'un ambiciós programa d'obres públiques per centralitzar l'estat espanyol, entre les quals, la xarxa radial de carreteres que connecta Madrid amb les principals ciutats espanyoles. La Guerra Civil Espanyola va aturar-ne la seva construcció.

Acabada la guerra, es van reprendre els treballs de construcció del túnel de Vielha per trencar l'aïllament de la Vall d'Aran els mesos d'hivern i permetre'n la comunicació tot l'any. Fotografia del fons fotogràfic de la Fundació Endesa d'un escamot de soldats a la boca sud del túnel de Vielha l'any 1947, un any abans de la seva inauguració i posada en funcionament:

Agraïm les facilitats i interès dels responsables del fons documental de la Fundació Endesa en difondre una petita part del seu fabulós arxiu fotogràfic que detalla el procés de l'electrificació a Catalunya amb la construcció dels embassament i centrals hidroelèctriques a les conques dels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana, d'un gran rendiment i aprofitament.