dissabte, 4 d’abril de 2015

El servei de trens del ferrocarril de cremallera de Monitrol a Montserrat de la Societat de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents el setembre de 1931 (l'Antiga de Ripoll).

La societat de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents fou una companyia ferroviària catalana de capital privat que construí dues línies de ferrocarril de muntanya: el cremallera de Monistrol al monestir de Montserrat i el de Ribes de Freser al santuari de Núria, al cor del Pirineu. 

L'augment incessant de visitants que tenia el Monestir de Montserrat, de mal arribar-hi per la seva ubicació enmig d'una muntanya abrupta i entallada, propicià que el senyor Joaquim Carrera, director de l'execució de la línia de tren de Barcelona al Rosselló per Figueres, projectés un ferrocarril amb sistema de cremallera entre l'estació de tren de Monistrol i el monestir de Montserrat. Amb aquest propòsit constituí, amb la participació dels senyors Romà Macaya i Josep Carbonell, la societat de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents el 31 de desembre de 1881. El 27 de juliol de 1882 s'atorgà a aquesta societat la concessió per la construcció i execució del ferrocarril de cremallera de Monistrol al monestir de Montserrat. L'any 1892, al cap de deu anys, finalitzaren les obres. I el 6 d'octubre de 1892 es posà en funcionament el cremallera.

L'esclat de la guerra civil el juliol de 1936 comportà la col·lectivització del servei. Els sindicats es feren càrrec del ferrocarril. En els anys 1940, la manca d'inversions agreujà la prestació del servei. El 25 de juliol de 1953 el Cremallera patí un greu accident amb diversos morts i ferits. La causa fou un manteniment deficient de les instal·lacions i l'antiguitat de la maquinària que prestava el servei. Aquest accident tocà de mort el Cremallera de Montserrat que cessà definitivament la seva activitat el 12 de maig de 1957.

El nombre creixent de visitants al monestir de Montserrat, amb la saturació dels aparcaments de vehicles privats, impulsà la redacció d'un projecte de recuperació del ferrocarril promogut per la societat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El projecte redactat fou exposat públicament l'any 1999. El juliol de 2001 s'emprengueren les obres de recuperació del Cremallera amb la construcció de dues noves estacions, l'una al peu de la muntanya dotada d'un gran aparcament i l'altre al monestir. Un trajecte ràpid, còmode i segur que ofereix un panorama extraordinari.  

L'Antiga, una botiga d'antiguitats de Ripoll que disposa d'articles meravellosos de decoració, seleccionats per la seva gran qualitat i bellesa, una tria fruit del bon gust de la seva responsable, la Marta, té el full d'horaris del Ferrocarril de Cremallera de Monistrol a Montserrat de l'any 1931 que explotava la Societat de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents. Aquest establiment també ofereix un taller de restauració d'antiguitats i una escola per aprendre les tècniques de la restauració. 

L'Antiga de Ripoll, a la plaça Nova de Ripoll:

IMG_4230

Anunci original del servei del cremallera de Monistrol al monestir de Montserrat en vigor des del 14 de setembre de 1931. Curiós el català vacil·lant manifestat en algunes paraules i que reflecteix les dificultats d'implantació del català normatiu redactat per en Pompeu Fabra:

IMG_4222

IMG_4223

Imatge de la plaça Gran de Ripoll els primers anys del segle XX amb les parades de roba plantades pels marxants de roba un dissabte qualsevol, dia de mercat: 

IMG_4224

El Ripollès és l'altre comarca que acollí la segona línia de ferrocarril d'alta muntanya executada per la  Companyia de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents. La línia té un recorregut de dotze quilòmetres i mig. Arrenca a Ribes de Freser, té una estació a Queralbs i mort al santuari de la vall de Núria i les estacions d'esquí que l'envolten.

Pont de la línia del cremallera de la Vall de Núria per salvar el riu Freser, en el tram del nucli urbà de Ribes de Freser, i que posa de relleu la magnitud d'aquesta obra executada amb capital privat: 

IMG_4227

Imatge idíl·lica de Ribes de Freser, acreditat poble d'estiueig on neix la línia del cremallera i que també disposa d'una estació del tren de Barcelona a Puigcerdà:

IMG_4226
 
La construcció de la línia del tren cremallera de Núria principià el maig de 1928. Els engorjats per on s'enfilava la línia i les obres d'enginyeria civil que calgué executar -ponts i túnels- requerí d'un contingent de treballadors que oscil·là entre els vuit-cents i el mil efectius. La vall de Núria, punt d'arribada de la línia del cremallera: 

IMG_4229

A finals de desembre de l'any 1930, amb les obres acabades, es feren les primeres proves amb trens cremallera dotats de motors elèctrics. El 22 de març de 1931, poques setmanes abans de l'adveniment de la Segona República, s'inaugurà oficialment la línia. La construcció d'aquesta línia també fou afavorida per la pràctica dels esports d'hivern a la Vall de Núria, una activitat en què Catalunya fou capdavantera per l'afició que al país sempre hi ha hagut envers el muntanyisme.  

Pioners en la pràctica de l'esquí. Les senyores duien faldilles car la moda dels pantalons femenins encara no s'havia implantat:

IMG_4225
 

Tanmateix l'explotació del tren cremallera no fou pas flors i violes. Coincidí amb la greu crisi econòmica de l'any 1929 que afectà en major o menor mesura els països occidentals fortament industrialitzats. Els temps convulsos de la Segona República fou un altre escull. I per acabar-ho d'adobar hi hagué els tres anys de guerra civil. Acabada la guerra, es produïren els terribles aiguats torrencials de l'octubre de 1940 que causà danys molt greus a la línia del tren, sense que la societat que l'explotava disposés de capital per arranjar-los satisfactòriament. 

D'ençà dels anys 1940 aquesta línia del cremallera de Núria s'esllanguí fatalment. La bonança dels anys 1960 amb l'augment dels usuaris de la línia no tingué prou gruix per poder renovar les instal·lacions, maquinària i trens. 

El santuari de Núria, de gran devoció popular: 

IMG_1237

img675

La renovació completa de la línia del cremallera es produí amb la intervenció administrativa del servei per part de la Generalitat de Catalunya. L'any 1982 n'esdevingué el primer accionista. I l'any 1984 adquirí la titularitat de la línia a través de la societat de capital públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 

Controlada íntegrament per la Generalitat de Catalunya, aquesta línia ha estat renovada de dalt a baix: vies. catenària i nous trens. També s'han modernitzat les pistes d'esquí de Vall de Núria. Treballs de millora i renovació de la línia del tren cremallera de Núria executada per l'empresa Excavacions Germans Marty de Ribes de Freser:

img668


img733

img691

Estació final del cremallera de Núria:

img690

La integració de les dues línies de tren cremallera del país a la Generalitat de Catalunya n'ha permès la seva recuperació i una època daurada en quant al nombre d'usuaris que anyalment en fan ús. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada